Articles escrits sobre creació de negocis en línia i ebusiness.

Invitació a el Congrés Internacional d'Adaptació de Models de Negoci

En octubre empezará el Congreso Internacional de Adaptación de Modelos de Negocio, los días 5, 6, 7 y 8 de octubre. Este es un evento que hemos creado conjuntamente Quadrant Alfa, La Salle i The Human Branding. Pensamos que en momentos como los actuales, es necesario hacer todo lo que esté en nuestras manos para ayudar a las empresas a recuperarse y conseguir modelos de negocio mucho más resilientes (más resistentes a las disrupciones como la causada por el COVID-19).

El congreso está especialmente diseñado para ayudar a las empresas en 2 aspectos:
A entender que un modelo de negocio está formado por diversos componentes y que la adaptación de un componente no implica un cambio radical, por lo que es perfectamente asumible por la mayor parte de empresas y directivos.

A ver todo un elenco de posibilidades de adaptación que podemos llevar a cabo en cada uno de los 9 componentes de un modelo de negocio. Haremos hincapié en cómo los han adaptado las empresas durante el COVID-19 para que te sirva de inspiración y descubras cómo puedes adaptar los tuyos.

Si estás en el hemisferio sur y en pleno confinamiento, saber cómo se han adaptado las empresas europeas te ayudará a estar por delante de tus competidores y a no sufrir lo que hemos sufrido nosotros. Si estás en el hemisferio norte, saber qué están haciendo las empresas te ayudará a recuperarte antes.

Para ello hemos reunido a 19 expertos de 5 países diferentes que, en 4 días de 4 horas, van a ayudarnos a conseguir que la tarea sea mucho más fácil y sobre todo, que veas más claro cómo implementar los cambios. Las ponencias serán de ½ hora para que se haga todo mucho más ágil y dispondrás de tiempo para realizar preguntas concretas. El congreso es en español.

Como lector de mi página web, tienes un descuento del 10% sobre el precio de cualquier entrada si utilizas el código de descuento MONTSE10 al hacer la compra.

Encontrarás toda la información aquí: https://www.adaptacion.online/

Estos son algunos de los ponentes expertos que tendremos en el congreso:

(Si compras la entrada, no te olvides de escribir MONTSE10 en el apartado dedicado al cupón, dentro del carrito de la compra)

Seguim en contacte.
Nos vemos en el congreso.

COVID-19: ¿Adaptació digital o transformació digital?

Desde el Innova Institute de La Salle – URL seguimos, como cada semana, analizando diferentes aspectos con los que el COVID-19 está transformando las empresas y su entorno. Esta semana reflexionamos sobre si realmente está llevando a la transformación digital de las empresas o si simplemente están adaptándose a las circunstancias y todo volverá a la normalidad cuando pase la pandemia.

Las áreas que hemos analizado son las siguientes:

  1. Educación: La transformación digital en educación responde a un proceso de alfabetización mediática adaptándose a las formas de aprender y acceder al conocimiento de las nuevas generaciones.
  2. Servicios financieros: Los servicios financieros como se conocen hoy en día van a cambiar, adaptándose a modelos más digitales.
  3. Teletrabajo para empresas y trabajadores: Existe una clara diferencia entre lo que es un teletrabajo y lo que miles de empresas en todo el mundo han puesto en práctica de emergencia para seguir operando durante el período del COVID-19.
  4. Ergonomía en el teletrabajo: Todavía se desconoce cuándo terminará el estado de alarma por el COVID-19. Por este motivo, las empresas deben proponer a sus trabajadores adecuar en casa sus oficinas temporales de trabajo, con tal de poder trabajar de manera ergonómica en busca de los resultados del negocio.
  5. Gobierno en línea: Sent la finalitat última d'un Govern assegurar el benestar general de tota la seva població, es fa difícil imaginar aquesta tasca sense contacte real entre els seus protagonistes.
  6. Cultura i turisme: Tant el turisme com la cultura han aprofitat el COVID-19 per mantenir el contacte amb els usuaris a través de les xarxes. Moltes institucions han entès que la seva proposta de valor en aquest moment havia de ser entretenir a les persones en confinament, especialment els nens, i una gran part han ofert serveis en línia orientats a divertir i entretenir.
  7. Pimes - Comerç: El desenvolupament empresarial veu en la transformació digital un camí per millorar els seus resultats optimitzant els seus processos i facilitant la seva gestió, el que es reflecteix en utilitats, creixement i en avantatges sobre aquelles que no fan aquestes inversions.

L'article original amb cada apartat ben explicat i reflexionat sobre si és adaptació o transformació encara no ho hem publicat al nostre blog, però algunes revistes ja s'han fet ressò d'ell. El pots trobar a les següents publicacions:

Tic i Pimes: COVID-19: ¿Adaptació digital o transformació digital?

Granada Empresas: COVID-19: ¿Adaptació digital o transformació digital?

Economía de Hoy: Cuál va a ser la respuesta de las organizaciones ante el COVID-19: ¿Adaptación digital o transformación digital?

En la publicació digital Contact Center Hub, han fet un resum amb l'apartat dedicat a l'teletreball: Teletreball davant el COVID-19: ¿Adaptació digital o transformació digital? y también nos citan en otro artículo ¿Ha llegado el teletrabajo para quedarse?.

Espero que aquesta informació et sigui d'utilitat i que tu també reflexions sobre si els canvis que han implementat en la teva vida laboral durant aquestes setmanes t'han transformat o bé tornaràs a la teva vida normal quan tot això hagi passat.

Si vols deixar la teva opinió, no et talls ... sota aquestes línies tens l'apartat de comentaris, estaré encantada que mantinguem una conversa a l'respecte.

Una forta abraçada

Montse.

10 idees per emprendre en sectors sotenibles

Siguiendo con las publicaciones que llevamos a cabo desde el grupo de Investigación en Emprendeduria del Innova Institute de La Salle-URL, esta semana hemos estado trabajando en descubrir áreas relacionadas con las sostenibilidad, en las que hay posibilidades de emprender con éxito. Hemos tratado este tema porqué pensamos que tras el Covid-19 (lo que ya se denomina el PostCovid-19) la sostenibilidad será una característica mucho más contemplada en los modelos de negocio de lo que ha sido hasta ahora.

Las áreas en las que pensamos que hay oportunidades son las siguientes:

1. Agricultura e industria alimentaria: El parón mundial causado por el Covid-19 está suponiendo una pequeña tregua que está permitiendo una regeneración del planeta. La conciencia ambiental ha crecido, el consumo de recursos es más responsable, se ha producido una notable mejora en la calidad ambiental y la gente se ha dado cuenta de que la protección del medioambiente contribuye a una vida más sana y equilibrada.

2. Movilidad urbana sostenible: La gran concentración de personas en los medios de transporte y sus mejorables condiciones de salubridad han convertido a la movilidad urbana en uno de los grandes focos de contagio, aumentando el riesgo de contraer el virus entre un 4% y un 6%. En consecuencia, las autoridades y administraciones de muchos países se han visto obligadas a minimizar su uso y plantear el desarrollo de emprendimientos sostenibles en este sector.

3. La economía circular: La Comisión Europea acaba de publicar el Plan de Acción para la Economía Circular. Entre las políticas propuestas se incluyen una mayor durabilidad de los productos, el derecho a reparar los aparatos electrónicos, la reducción del uso de plásticos y, entre otras, un etiquetado ecológico más preciso. Siguiendo esta senda, el Innova Institute vaticina que emprender en temas relacionados con la economía circular es una buena oportunidad para el escenario del PostCovid-19.

4. Gestión integrada y eficiente del agua: La escasez de agua afecta ya de manera global. Lo que antes era un problema de los países en desarrollo, ahora lo es también de los países desarrollados. El agua no es un recurso infinito, pero se usa como si lo fuera. Por eso, se ha evidenciado la necesidad de un tratamiento integral del agua, en todo su ciclo de generación, uso y recuperación. Pese a todo, en 2030 todavía habrá un 60% de los países del mundo que no llevarán a cabo este necesario sistema de tratamiento integral.

5. Logística y supply chain: Las empresas que durante el Covid-19 han prestado un servicio rápido, seguro y fiable, y además estén comprometidas con la sostenibilidad, son aquellas que saldrán reforzadas tras la pandemia y generarán confianza a los clientes en la era PostCovid-19. Estas empresas se focalizan en la innovación y la calidad, actuando de forma local, pero bajo modelos de gestión de logística colaborativa con otras empresas de la red. Así, atienden las necesidades de lotes pequeños, con un servicio rápido y asegurando la calidad y trazabilidad en el proceso.

6. La moda, la segunda industria más contaminante: El coronavirus ha provocado un enorme parón generalizado en la industria de la moda, ya sea por el cierre de tiendas o fábricas para proteger a sus trabajadores, por volcarse voluntariamente en la producción de prendas para uso médico o porque su producción dependía mayoritariamente de China o Italia. La moda, que produce más del 10% del total de emisiones de CO² en el planeta, es la segunda industria que más agua consume. Los plásticos han reemplazado a las fibras naturales y el poliéster se usa en el 60% de la producción, generando de dos a tres veces más carbono que el algodón sin degradarse en el océano. Greenpeace indica que el lavado de las prendas arroja al mar el equivalente a 50 billones de fragmentos en microfibras.

7. Reemplazando derivados del petróleo: La fundación Ellena MacArthur señala en un estudio que el 40% del empaquetado de plástico acaba en basureros, un tercio en el océano y solo un 14% se recicla. Esto dibuja un escenario crítico. Por eso, la búsqueda de sustitución de biopolímeros y la implementación de estrategias 100% funcionales para el reciclaje es una necesidad para la industria. La startup Oimo, ubicada en La Salle Technova, el parque de innovación de La Salle-URL, se dedica al diseño de nuevos materiales ecológicos en España y Reino Unido. Con la voluntad de reducir los 14 millones de toneladas de plástico que terminan en el océano, ha desarrollado un material soluble al agua como alternativa al packaging de plástico. En este sentido, el Innova Institute considera que el emprendimiento sostenible en empaquetados alternativos al plástico saldrá reforzado en el PostCovid-19.

8. Eficiencia energética: La crisis del Covid-19 ha puesto de manifiesto que es posible realizar cambios transformadores de la noche a la mañana. En términos de energía, se demuestra que no hay razones para no eliminar gradualmente los combustibles fósiles y desplegar tecnologías de energía renovable y eficiencia energética. Es en línea con este concepto que la Unión Europea ha desarrollado una serie de propuestas para llevar a la economía hacia el ahorro energético.

9. Tecnología de las telecomunicaciones: Durante el confinamiento del Covid-19 se ha incrementado considerablemente el tráfico en plataformas online que permiten la organización de reuniones, el desarrollo de clases virtuales y el establecimiento de comunicaciones y conversaciones. Algunas ya eran conocidas —como Zoom, Hangout y Whereby— y otras han aprovechado la oportunidad para darse a conocer o para implantar servicios complementarios.

10. El espacio construido: El Covid-19 ha promovido el desarrollo del teletrabajo, pero también ha evidenciado que esta opción tiene condiciones mínimas para su desarrollo. La experiencia previa permite reconocer los modelos de economía colaborativa asociados a estas propuestas como oficinas compartidas, los garajes compartidos y los lugares de cowork. La fuerza de estos movimientos ha llevado a que empresas de comunicación como ETB, Movistar y Mapfre Seguros hayan presentado a sus usuarios espacios de coworking. Sin embargo, se deben asegurar condiciones mínimas para optimizar los resultados, tanto la separación de ambientes entre la familia y el trabajo, facilitar la innovación al interactuar con empresas del mismo sector, la transferencia del conocimiento o al generar alianzas y complementos cuando se dan espacios con empresas de diferentes sectores.

El artículo original con todos los apartados bien explicados lo puedes leer aquí: El Innova Institute analiza cómo podría ser el emprendimiento sostenible para la era del PostCovid-19

Espero que esta información te sea de ayuda y que te permita reflexionar sobre la necesidad de las sostenibilidad en futuros emprendimientos.

Seguim en contacte.

Montse.

10 àrees en què emprendre després del CODID-19

Què tal va el confinament?

Espero que tant tu com la teva família estigueu bé. Aquí a Barcelona anem tirant ... començant ara la tercera setmana.

Com ja saps, l'èxit d'un projecte d'emprenedoria depèn en gran manera de 3 coses: que el producte o servei sigui de qualitat, que hi hagi una necessitat en el mercat i que facis un bon pla de màrqueting. A causa de l'COVID-19 les necessitats de les persones i les empreses han canviat, així que si som capaços de detectar-les, obtindrem un avantatge competitiu.

La setmana passada ens vam reunir una part de l'equip de recerca en Emprenedoria i Innovació de la Salle, per analitzar conjuntament les oportunitats d'emprendre que estan apareixent a causa de l'COVID-19. Vam detectar 10 àrees en què estan apareixent noves oportunitats per emprendre un cop acabi la pandèmia.

Aquestes àrees són:

  1. teletreball
  2. formació en línia
  3. Seguretat en les connexions
  4. Accés en línia a la sanitat
  5. impressió 3D
  6. Serveis d'ajuda a la 3a edat
  7. Benestar a casa
  8. Oci i entreteniment
  9. Accés a la cultura
  10. logística

Si vols llegir l'article original, el trobaràs aquí: (en anglès d'moment) https://blogs.salleurl.edu/en/10-areas-which-you-can-start-business-after-covid-19-pandemic-0

El artículo lo enviamos al departamento de prensa de La Salle-URL y parece que ha tenido muy buena acogida en diversas publicaciones. Te pongo a continuación sitios en los que podrás encontrar el artículo en castellano y en algunos casos un poco más resumido.

Aquí trobaràs una versió en castellà que ens han publicat a la revista Emprenedors: Deu oportunitats en què emprendre quan s'acabi el Covid-19

I aquí una altra versió que han publicat a American Retail: Deu oportunitats en què emprendre quan s'acabi el Covid-19

Y otra de Autónomos y Emprendedores: Algunas actividades donde será más fácil emprender tras la crisis del COVID-19

También Head Topics lo ha publicado: Deu oportunitats en què emprendre quan s'acabi el Covid-19

la revista Innovación Económica también lo ha publicado: Diez ideas de negocios post pandemia

Y curiosamente, la revista de moda Harpers Bazaar, también lo ha publicado: Deu oportunitats en què emprendre quan s'acabi el Covid-19

Espero que l'article et sigui d'utilitat i que tu també vegis oportunitats que puguis aprofitar.

Aquesta setmana estem treballant en un altre article dedicat exclusivament a l'emprenedoria en temes relacionats amb la sostenibilitat, ho comparteixo a la qual estigui acabat.

Seguim en contacte.

una abraçada

Montse.

Què són les capacitats dinàmiques i per a què serveixen

Les capacitats dinàmiques són les diferents habilitats, processos, procediments, estructures organitzatives, regles de decisió i disciplines que permeten la detecció i captura de les oportunitats que apareixen en una empresa. Aquesta és la definició acadèmica. Espero que la entenguis. Si no, segueix llegint, si us plau.

Les capacitats dinàmiques permeten a les empreses crear, implementar i protegir els actius intangibles que, a llarg termini, permetran un rendiment comercial superior. Per això és important detectar a la teva empresa quines són aquestes capacitats i que les fomentis. Les empreses amb fortes capacitats dinàmiques són molt més emprenedores i s'adapten millor als canvis en el mercat.

Quan intentem entendre què és un model de negoci i utilitzem la definició de Osterwalder diem que un negoci és un sistema pel qual, amb uns recursos, som capaços de crear valor per a un segment de mercat i després som capaços de recollir aquest valor en forma monetària. Doncs bé, dins d'aquests recursos és on es troben les capacitats dinàmiques.

Però no són les úniques ...

Per què en diem capacitats dinàmiques?

Doncs per contraposició a les capacitats no dinàmiques. Les dinàmiques permeten canviar, fer evolucionar l'empresa. La resta de les capacitats d'una empresa permeten que operi amb normalitat, i òbviament són igual d'importants que les dinàmiques. És només que disposar de capacitats dinàmiques en entorns en ple moviment com l'actual, s'ha convertit en un avantatge competitiu. Per aquest motiu ara estiguem parlant d'aquesta capacitat.

Tipus de capacitat dinàmica

Hi ha tres tipus de capacitat dinàmica:

  1. La capacitat de saber detectar les oportunitats i les amenaces.
  2. La capacitat de saber aprofitar les oportunitats.
  3. La capacitat de mantenir, combinar i fer créixer els actius tangibles i intangibles de la nostra empresa.

Entre aquesta última es troba la qual és estudi del meu doctorat: la capacitat per adaptar un model de negoci quan això és necessari. La meva pregunta d'investigació és "Si tothom sap que quan el mercat canvia, les empreses també han de canviar. Per què hi ha empreses que no canvien i moren? "

Òbviament les respostes són múltiples i no totes es troben el camp del "administració” algunas de ellas se explican desde el punto de vista del comportamiento psicológico de las personas (la aversión al riesgo, el miedo al cambio, el miedo al fracaso, etc.). En mi caso, de momento me limito a analizarlas desde el punto de vista empresarial y volviendo a las capacidades dinámicas, me estoy centrando en la capacidad de “Business Model Adaptation” es decir, la capacidad de cambiar y adaptar el modelo de negocio de una empresa para adaptarse a los cambios de su entorno.

En el moment en què vivim amb Amazon i Alibabá desplegant per tot el món, en el que la Terra és plana i el mercat gairebé infinit, i en el qual tota la informació pot digitalitzar, em sembla fonamental que algú ajudi a les empreses a adaptar-se, en lloc de "vendre fum" i intentar que les empreses siguin disruptives i que siguin elles les que gràcies a la innovació, trenquin i transformin els mercats. Em sembla poc realista que les PIMES del nostre país vagin a poder sobreviure sent disruptores ... em sembla més encertat ajudar-les a desenvolupar la capacitat d'adaptació.

Bé, no m'allargo més. Aquest article només pretenia explicar una mica millor què són les capacitats dinàmiques (capacitats dinàmiques), I que aquesta reflexió t'ajudarà a pensar quines són les de la teva empresa o les de la teva persona. Ets capaç de detectar oportunitats i amenaces? (O lloc d'una altra manera ¿tens temps per detectar oportunitats i amenaces?) I Ets capaç de recombinar els recursos de la teva empresa per aprofitar aquestes oportunitats?

Espero haver aconseguit la reflexió.

Trobaràs més informació sobre les capacitats dinàmiques aquí. És un article tancat de el millor especialista en capacitats dinàmiques. Només amb llegir el abstracte ja et serà d'utilitat. Si tens manera d'aconseguir l'article sencer, t'encantarà.

Si vols saber més sobre models de negoci, hi ha dos articles meus que et poden ajudar:

  1. Sobre la diferència entre estratègia i model de negoci
  2. Sobre si han canviat o no els tipus de model de negoci

seguim parlant

una abraçada

Eina que calcula el valor d'un lloc web

Avui hem posat en línia una calculadora que és capaç de determinar quant val una pàgina web. Ho hem fet perquè aquesta és una de les preguntes que normalment em fan a classe. Segurament, si tens pàgina web, tu també t'hauràs preguntat alguna vegada "Quant val la meva web?".

Per saber quant val el teu web, primer realitzar-te algunes preguntes, i després t'indicarem quant podries facturar amb un model de negoci basat en la publicitat i quant en un model de negoci basat en comerç electrònic. Amb això som capaços de fer una valoració inicial del teu lloc web que et pot ser útil en cas que necessitis valorar-la.

Com calcular el valor d'un lloc web? i Com calcular la facturació en línia d'una empresa?

Diàriament veig plans d'empresa realitzats pels meus alumnes en els que prediuen uns ingressos per publicitat o per comerç electrònic totalment exagerats. Aquesta eina pot ajudar a preveure els ingressos d'un portal en funció del seu trànsit. Així, a l'realitzar el pla financer en un pla d'empresa pots anar extrapolant les dades de creixement d'una pàgina web (que estan en funció de l'externalitat de xarxa de l'negoci) ia partir d'aquestes dades i amb l'ajuda d'aquesta eina, pots predir els possibles ingressos per publicitat.

El tema de determinar el creixement d'un portal en funció de les externalitats de xarxa del seu model de negoci tampoc és fàcil. En un negoci on el model de creixement dels seus usuaris és lineal, sol créixer molt a poc a poc. En un negoci tipus marketplace (on hi ha oferta i demanda, com ara Solostocks.com) Els creixements són d'entre un 12% i un 15% mensuals (geomètrics), en un negoci tipus xarxa (Linkedin per exemple) els creixements són moltíssim més forts i poden superar el 20% mensual geomètric.
Referent a això, quan treballava en intercomunicador vaig escriure un article que potser pot interessar: Per què el contingut gratuït fa pujar la facturació? (Ogame)

Però tornant al tema del càlcul dels ingressos d'un portal, si som capaços d'extrapolar el creixement del nombre d'usuaris del nostre servei en línia, amb aquesta eina podrem tenir una pista sobre el potencial de facturació de la pàgina. Així que pot ajudar-nos a aconseguir plans d'empresa més realistes quan el model de negoci del portal està basat en la venda de publicitat.

Per cert, gairebé ho oblido ... si vols saber quant val un web, Aquí tens el link a la calculadora: Quant val la meva web

Ens parlem.

Quina és la diferència entre Model de negoci i Estratègia?

Tant quan ajudo a les empreses a adaptar els seus models de negoci a l'entorn actual, com quan imparteixo l'assignatura de creació d'un Pla Estratègic per a Internet, m'adono que els meus interlocutors confonen aquests dos termes: Model de Negoci i Estratègia. També confonen Estratègia amb Tàctiques ... però ja aclarirem aquests dos últims termes en un altre article. En aquest ens centrarem en ¿Quina és la diferència entre Model de Negoci i Estratègia? Amb aquests dos conceptes clars en ment, podrem avançar en la reconversió del nostre negoci actual amb més facilitat.

Per anar directes al gra i per si no vols llegir tot l'article, de manera succinta, "Model de Negoci" fa referència a la lògica d'una empresa, a la forma en què opera i en com crea valor per als seus accionistes. En canvi, "Estratègia" és l'elecció del model de negoci amb el qual l'empresa va a competir en el seu mercat. O sigui, el model de negoci que utilitzis depèn de l'estratègia que vulguis fer.

Anem ara a desenvolupar una mica més ambdós conceptes perquè et quedin més clars:

Què és un Model de Negoci?

L'origen de l'expressió "Model de Negoci" el trobem en Peter Druker en els anys 80, però el terme ha evolucionat moltíssim els últims 20 anys amb l'aparició d'internet i amb la necessitat d'adaptació de les empreses a aquest nou entorn. Una definició actualitzada és:

"Model de Negoci és la representació de l'arquitectura de valor d'un negoci que mostra com una empresa o una organització pot oferir una proposta de valor a determinats segments de mercat, com defineix l'estructura de la cadena de valor que es necessita per poder oferir aquesta proposta i com defineix els mecanismes de captura del valor que l'empresa o organització utilitzarà per generar els seus ingressos ".

Per si no et queda clar:

Les funcions d'un model de negoci són:

  • Articular la proposta de valor de l'empresa. O sigui, definir què ofereixes que et fa únic.
  • Identificar els segments de mercat que l'empresa desitja atacar.
  • Definir l'estructura de la cadena de valor interna que necessitarà per oferir la proposta de valor i estimar el cost de manteniment de l'estructura. O sigui, i amb paraules planes, què necessita per oferir la seva proposta de valor i quant costarà.
  • Definir l'arquitectura de captura de valor i estimar els beneficis que obtindrà en capturar el valor. O sigui, com obtindrà els ingressos i quines seran.
  • Quina serà la seva posició respecte a la competència.

Des del meu punt de vista, la millor manera per representar un Model de Negoci és amb un Canvas (imatge adjunta i enllaç al peu d'article). Tot i que la part de la competència queda una mica coixa en un Canvas i és millor tractar-la a part (enllaç al peu de l'article sobre com fer una anàlisi de competidors).

Model de Negoci

Què és una Estratègia?

És la creació d'un pla que et portarà a aconseguir els teus objectius. No es el plan, son las decisiones que deberás tomar para crear el plan. Estas decisiones también incluyen en plan de contingencia, es decir, qué harás en caso de que tu competencia haga algo o algo cambie. El modelo de negocio forma parte de ese plan. O sea, primero decides cuál será tu estrategia y luego eliges el modelo de negocio que más te conviene. Lo que pasa es que muchas veces es más fácil decidir cuál será tu estrategia cuando pones sobre un papel los diferentes modelos de negocio que puedes elegir, de ahí la confusión. También ocurre que a veces, las pequeñas empresas tienen modelo de negocio, pero no siguen ninguna estrategia (esto es malo, obviamente… pero así es la realidad).

Espero haver-te estat d'utilitat i que ara tinguis més clar quina és la diferència entre Model de Negoci i Estratègia.

Trobaràs més informació en aquests enllaços:

  • Evolució de les definicions de Model de Negoci i els components que el formen en aquest article de Zott, Amit i Massa: Què és un Model de Negoci
  • El meu model sobre com fer una anàlisi de competidors a internet: Com fer una anàlisi de competidors
  • Sobre Models de Negoci i com utilitzar-los per guanyar al teu competència en aquest article de Ramon Casadesús i Joan Ricard: models de negoci per competir
  • Enllaç en el qual trobaràs un vídeo explicant com utilitzar un Business Model Canvas i un formulari perquè et descarregues de forma gratuïta la versió oficial del model: Model de negoci llenç

Si necessites ajuda personalitzada per adaptar el teu model de negoci a l'estratègia que decideixis, no dubtis en contactar-me.

Ens parlem.

Una abraçada.

Han canviat els tipus de model de negoci en línia?

L'adaptació del model de negoci d'una empresa al llarg del temps és un factor clau per a la supervivència d'aquesta empresa, a mig i llarg termini. però ¿els tipus de model de negoci a internet han canviat des de 1992 quan es va crear el primer lloc web, fins als nostres dies?

Tipus de model de negociTot depèn del fet que classificació utilitzem.

Amb una classificació general com la de les "4C" de Wirtz, Schilke i Ullrich (2010) (la de la imatge al costat d'aquestes línies) observem que les tipologies no han canviat. Els negocis que es van crear a finals dels 90 i els negocis creats durant 2018, poden ser classificats en un d'aquests quatre tipus:

  1. Negocis orientats a la creació / selecció / compilació de continguts (premsa online, blocs, YouTubers, etc.)
  2. Negocis orientats al comerç electrònic tant si tanquen transacció com si no (Amazon, eBay i qualsevol botiga en línia)
  3. Negocis orientats a donar context a la informació (aquest és el cas de Google, per exemple)
  4. Negocis orientats a donar serveis de networking (Facebook, Linkedin, etc.).

Encara que hi ha alguns el model és híbrid, com ara Youtube, que alhora dóna context a continguts, però inclou també funcions de xarxa social. El mateix podria dir-se d'Instagram si ho considerem més que una xarxa social.

D'altra banda, i tornant al principi d'aquest article, lus negocis ha d'anar adaptant el seu model a mesura que passa el temps, este es el caso por ejemplo de Amazon, que empezó en 1994 como tienda online de libros, poco a poco fue incorporando su comunidad de lectores que enriquecían las fichas de los libros, luego pasó a comercio electrónico de todo tipo de producto y finalmente combina su comercio electrónico con un marketplace. Utilizando el modelo de las “4C” parece cómo si no hubiese cambiado, pero lo cierto es que dentro de lo que los autores del “4C” consideran comercio electrónico, hay todo un mundo de subtipos de modelo de negocio… pero profundizar en este tema lo dejaremos para otro artículo.

Per si t'interessa el tema dels arquetips dels models de negoci, et deixo aquesta taula sota aquestes línies que és la que faig servir a classe quan els explico el model de les "4C" i els factors clau d'èxit de cada tipologia, així com les diferents fonts d'ingressos que poden utilitzar aquests negocis. (Sí, està en anglès ... però és que aquesta classe la imparteixo en anglès).

Tipus de model de negoci

Espero que la informació et sigui d'utilitat.

Aquí trobaràs en article en el qual els autors de "4C" expliquen el seu model: "4C" Arquetips Model de Negoci

Ens anem parlant.

Petons.

Saps realment el que vol el teu client? Pregunta-!

Perquè és tan important generar valor per al client

Seguramente te has preguntado alguna vez porqué hay empresas que triunfan de forma espectacular como Google, Facebook, Amazon, Apple, Booking para citar algunas, y otras empresas que tuvieron su momento como Nokia, Sony, AOL, Yahoo, pero que hoy en día, en plena era 3.0 y entrando en la 4.0 no han sido capaces de sobrevivir o están agonizando. El mundo está cambiando de nuevo. De hecho, está siempre cambiando, pero los modelos de negocio que fueron válidos en la era 2.0, la de las redes sociales, la primera década de los años 2000, ahora no son suficientemente robustos para retener a los clientes actuales, mucho más sofisticados y conocedores de las herramientas online y de las posibilidades de internet. No tenemos más remedio que evolucionar.

Indice

La importància de generar valor en el model de negoci

En les definicions acadèmiques de "Què és un model de negoci" trobem majoritàriament que és un concepte abstracte que ningú s'atreveix a definir amb concreció. Per sort tenim a Osterwalder (el mateix que en 2009 va crear el marc de treball Canvas Business Model) que ens ajuda a aclarir termes i defineix model de negoci com "el sistema que crea, ofereix i captura valor". A la seva web trobaràs més informació sobre aquest model https://strategyzer.com/

Així que un bon model de negoci gira al voltant la generació de valor i la capacitat de l'empresa per recuperar el valor en forma de facturació i benefici ... però Com podem generar valor?

Com generàvem valor per a un client fa 10 anys?

En la época del 2.0 había negocios que con solo formar parte de ellos ya se generaba valor, lo que se denominaba “las externalidades de red” (network externalities, en inglés). Eran el tipo de negocio de floreció desde 1998 hasta más o menos 2010 y que se regían por la llamada “Ley de Metcalfe” que postula que el valor de pertenecer a una comunidad incrementa al cuadrado del número de usuarios que forman parte de ella. Este es el caso de Facebook, de eBay, de todos los portales de citas, de Wallapop, y un sinfín más de negocios online. En 2004 escribí un artículo donde explicaba qué es la Ley de Metcalfe y qué es una Red de Metcalfe, si quieres leerlo lo encontrarás aquí: Què és la Llei de Metcalfe.

La qüestió és que en els anys 2000 els negocis que operaven en forma de xarxa de Metcalfe són els que triomfaven en aquell moment i el valor era generat per la eficiència del mercat, la complementarietat entre els productes oferts, lock-in dels que aconseguien que els venedors fossin fidels al mercat i la novetat que suposava aquest tipus de mercat. Aquestes són les claus de l'èxit de SoloStocks, de infojobs, de Emagister, Per nomenar alguns dels negocis que vam crear des intercomunicador, Però també el de la major part d'empreses online creades a principis dels anys 2000 i que van tenir bona vida fins a 2010 aprox.

A partir d'un moment, que pot situar-se entre 2008 i 2010, molts negocis van començar a entrar en decadència. Al principi es va atribuir a la crisi ..., al desgast de la marca ..., però la veritat és que el món online estava canviant i estàvem començant a entrar a la web 3.0: La internet mòbil, generalitzada, amb dispositius intel·ligents, amb realitat augmentada, realitat virtual, big data i nous models de negoci, molts d'ells basats en el comerç electrònic i en la interacció social.

Com generar valor en el món actual?

Aquesta pregunta no té resposta fàcil. Cada empresa ha d'analitzar com fer-ho ... però hi ha diversos fronts en els quals podem generar valor:

En el producte: fent-ho fiable, amb les característiques exactes que necessita el client, que sigui fàcil d'usar, ...

En com oferim el producte: un bon procés de màrqueting, un bon procés de vendes, un servei al client extraordinari, un procés clar de facturació, ...

En com ens relacionem amb el client: resolució de les incidències de manera impecable, suport tècnic de qualitat, confiança en la nostra empresa, ...

... Segurament t'estàs preguntant que en el teu cas no ho veus clar ... segueix llegint ...

Com saber què és el que els teus clients consideren valor?

Hi ha un terme que s'està posant de moda que és la co-creació ... Com podem aplicar el concepte de co-creació al repte de saber què és el que vol un client? Doncs preguntant-als propis clients! Una cosa que abans no hauríem fet perquè hauria semblat una debilitat del negoci o una debilitat de lideratge i visió de la direcció ... però que ara, moment en què el client té un gran poder (... i ho sap) té tot el sentit del món que ho fem participar a trobar noves maneres de generar valor.

Ejemplos de co-creación de valor

LEGO - Exemple de co-creació de valor en creació de producte: a través d' Idees de LEGO aquesta empresa recull propostes per crear nous productes, així s'asseguren que quan aquest producte arriba al mercat té acceptació i que com a mínim, un nombre determinat de compradors es farà amb ell. A més, la persona que ha proposat la idea obté una part dels beneficis i és citada en les caixes com a creador de la idea, premiant així la creativitat i la participació, alhora que fidelitzen als usuaris.

ALAIN AFFELOU - Exemple de co-creació de valor en màrqueting: aquest fabricant d'ulleres ha creat Ideas4afflelou.es per proposar reptes, rebre noves idees i fidelitzar els seus clients. El repte que avui tenen obert és de màrqueting i pregunten als usuaris com voldrien el "Black Friday" de Affelou aquest any 2018. T'adones del canvi? No és que el departament de màrqueting no tingui idees, és que les idees ofertes i votades pels usuaris asseguren una bona orientació al client, alhora que fidelitzen i són innovadores.

BANC DE SABADELL - Exemple de co-creació de valor des dels empleats: des de 2010 el Banc de Sabadell disposa d' BS Idea a la intranet d'aquesta entitat, una comunitat creada pels empleats que, independentment de la seva posició, ofereixen idees de millora a la direcció del banc. Fins al moment s'han aportat 21.000 idees sobre evolució de processos, transformació de productes i noves línies de negoci.

Així que resumint:

  1. El futur de la teva empresa depèn de la teva arquitectura de valor. És a dir, com detectes què consideren els teus clients que és valor, com aconsegueixes generar aquest valor i com ets capaç de recuperar-lo en forma de facturació i benefici.
  2. Les formes de generació de valor a internet que eren vàlides fa 15 anys, ara ja no ho són. Necessitem noves fórmules.
  3. No et talls i pregunta als teus clients de quina manera pensen que la teva empresa podria generar més valor per al seu negoci (en cas de B2B) o de quina manera pensen que la teva empresa els podria ser de més utilitat (en cas de B2C) ... a més d'útil per a la fidelització, realitzar aquesta pregunta és de moda… además de àgil (toma palabreja).

Ens anem parlant

Montse.

Què és la taxa de conversió d'un lloc web? i com millorar-la

el ràtio de conversió d'un lloc web o la taxa de conversió, és el percentatge que obtenim en dividir el nombre d'objectius complerts entre el nombre total de visites a un lloc web. O sigui, aquesta és la mètrica que mesura l'èxit d'un lloc web. En anglès l'anomenen taxa de conversió.

Per exemple, si aquest mes has aconseguit 20 vendes a través del teu lloc web i has tingut 600 visites. El teu ràtio de conversió és del 3,3% (un bon ràtio de conversió per a un comerç electrònic).

O per exemple, si aquest mes has aconseguit que els teus usuaris omplin 100 formularis demanant més informació sobre els teus productes i has tingut 1.500 visites, has obtingut una ràtio de conversió de 8,3% (no està malament per a un formulari de contacte, encara que podria ser millor).

Per a cada tipus de lloc web hi ha una definició de conversió: aconseguir una descàrrega, una venda, una sol·licitud de pressupost, una reserva, un registre al butlletí, etc.

Per què és important conèixer la ràtio de conversió del teu lloc web?

Si l'únic que fas és quantes visites tens i no crees un embut de conversió amb diversos objectius, no podràs millorar la performance del teu lloc web. Et dedicaràs únicament a portar trànsit al lloc sense donar-te compte de que en lloc d'un embut tens un colador que perd usuaris per tot arreu ... i això és caríssim. A la llarga tindràs problemes financers greus.

Hi ha 4 formes d'incrementar la facturació d'un lloc web:

  1. Augmentant el nombre de visites
  2. Millorant la conversió
  3. Aconseguint un increment del tiquet mitjà, és a dir, aconseguint que els teus clients comprin més en cada transacció.
  4. Incrementant els marges amb què treballes, és a dir, incrementant els preus (si els teus clients ho aguanten) o realitzant millors compres (si els teus proveïdors el consenten).

La més fàcil és la segona. Si millores la ràtio de conversió, amb el mateix trànsit, el mateix preu de venda i el mateix preu de compra, obtindràs millors resultats.

Com calcular el ràtio de conversió del teu lloc web?

El primer que hauries de decidir és quin objectiu o objectius té teu lloc web. Amb aquesta informació crea 01:00 embut de conversió com el que veus al costat d'aquestes línies i configura els objectius de conversió a Google Analytics. Un cop configurat podràs començar a mesurar el comportament dels teus usuaris.

El següent pas és començar a treballar l'increment de la taxa de conversió.

Què ràtio de conversió hauria de tenir el teu lloc web?

Per a un comerç electrònic: Entre un 1% i un 3%. Podent arribar a 5% i fins a 9% en cas que el producte sigui molt bo i tu siguis un súper especialista en màrqueting digital. També cal tenir en compte la indústria per la qual treballis.

Per a una web amb formulari de contacte: Entre un 10% i un 15%. Quan no demanes diners si no omplir un formulari de contacte és més fàcil obtenir una bona conversió, així que el normal és aconseguir fins a 15% si el màrqueting digital està ben fet i realment atreus al teu lloc web només teu públic objectiu.

Quan comences, normalment no arribes al 0,5% però a mesura que vas coneixent als teus usuaris i entenent com funciona el teu negoci online vas millorant aquesta taxa fins a aconseguir els resultats esperats.

Per ajudar-te una mica a determinar quin seria el teu ràtio correcte incloc aquest quadre en què Wordstream indica les ràtios de CTR per indústria, dels anuncis a Adwords actualitzat amb dades 2018. Compte, no són les ràtios de conversió del lloc, només són els dels anuncis ... però et poden donar una idea sobre les variacions per tipus de sector industrial.

Si vols llegir l'article sencer, el tens aquí: ràtios de conversió per indústria.

Com millorar el ràtio de conversió d'un lloc web?

Hi ha moltes variables que afecten a la conversió d'un lloc web. Però aquestes són les principals:

La velocitat de descàrrega: si el teu lloc web va lent la gent no voldrà navegar per ell i s'anirà abans que els hagis convertit. A més Google et penalitzarà per ser més lent del normal ia sobre no tindràs trànsit ... així que la velocitat de descàrrega és important. Mídela a l'eina de Google: Test de velocitat de Google. Segueix els consells personalitzats que t'indicarà Google.

La usabilitat: assegura't que els teus usuaris entenen bé què cal fer en el teu lloc web i que no es perden pel camí. Revisa també què tal és la navegació a través d'un mòbil. Realitza el test de Google: Prova d'optimització per a mòbils i segueix els consells de Google en cas que la teva pàgina no estigui optimitzada.

La persuasió: verifica que en el teu lloc web indiquis què cal fer i sé persuasiu en els teus missatges explicant bé quin problema resols i de què li va servir el teu producte a l'usuari. Fes-ho de forma segmentada. És a dir, per a cada segment, una pàgina específica, Parlant des del punt de vista del client i amb el seu vocabulari. Mostra fotos del seu segment utilitzant el teu producte perquè es vegi reflectit en elles.

La transmissió de confiança: assegura't que la teva web és professional, amb un disseny que reflecteixi els teus valors de marca i sigui agradable per a l'usuari. Encripta tot el lloc web perquè el navegador de l'usuari indiqui que és segur (s'utilitza en https en lloc del http) I l'usuari se senti segur. Si ets membre d'alguna associació o cambra de comerç, indica-ho també, als usuaris els dóna tranquil·litat saber que si tenen un problema amb tu podran recórrer a una entitat superior. En el "qui som" mostra fotos teves o de la teva equip, en general donar la cara per el teu negoci transmet confiança.

L'atracció ben feta: òbviament, si la gent que entra en el teu lloc web no és el teu públic objectiu no podràs convertir-los. Assegura't que el SEO i la resta de tècniques d'atracció de visites estan ben fets.

Amb aquests 5 consells hauries de començar a incrementar la teva ràtio de conversió i per tant, la teva facturació.

Espero que aquest article t'hagi estat d'utilitat.

Ens anem parlant.