Articles escrits sobre creació de negocis en línia i ebusiness.

Què són les capacitats dinàmiques i per a què serveixen

Les capacitats dinàmiques són les diferents habilitats, processos, procediments, estructures organitzatives, regles de decisió i disciplines que permeten la detecció i captura de les oportunitats que apareixen en una empresa. Aquesta és la definició acadèmica. Espero que la entenguis. Si no, segueix llegint, si us plau.

Les capacitats dinàmiques permeten a les empreses crear, implementar i protegir els actius intangibles que, a llarg termini, permetran un rendiment comercial superior. Per això és important detectar a la teva empresa quines són aquestes capacitats i que les fomentis. Les empreses amb fortes capacitats dinàmiques són molt més emprenedores i s'adapten millor als canvis en el mercat.

Quan intentem entendre què és un model de negoci i utilitzem la definició de Osterwalder diem que un negoci és un sistema pel qual, amb uns recursos, som capaços de crear valor per a un segment de mercat i després som capaços de recollir aquest valor en forma monetària. Doncs bé, dins d'aquests recursos és on es troben les capacitats dinàmiques.

Però no són les úniques ...

Per què en diem capacitats dinàmiques?

Doncs per contraposició a les capacitats no dinàmiques. Les dinàmiques permeten canviar, fer evolucionar l'empresa. La resta de les capacitats d'una empresa permeten que operi amb normalitat, i òbviament són igual d'importants que les dinàmiques. És només que disposar de capacitats dinàmiques en entorns en ple moviment com l'actual, s'ha convertit en un avantatge competitiu. Per aquest motiu ara estiguem parlant d'aquesta capacitat.

Tipus de capacitat dinàmica

Hi ha tres tipus de capacitat dinàmica:

  1. La capacidad de saber detectar las oportunidades y las amenazas.
  2. La capacidad de saber aprovechar las oportunidades.
  3. La capacidad de mantener, combinar y hacer crecer los activos tangibles e intangibles de nuestra empresa.

Entre ésta última se encuentra la que es estudio de mi doctorado: la capacidad para adaptar un modelo de negocio cuando esto es necesario. Mi pregunta de investigación es “Si todo el mundo sabe que cuando el mercado cambia, las empresas también tienen que cambiar. ¿Por qué hay empresas que no cambian y mueren?”

Òbviament les respostes són múltiples i no totes es troben el camp del "administració” algunas de ellas se explican desde el punto de vista del comportamiento psicológico de las personas (la aversión al riesgo, el miedo al cambio, el miedo al fracaso, etc.). En mi caso, de momento me limito a analizarlas desde el punto de vista empresarial y volviendo a las capacidades dinámicas, me estoy centrando en la capacidad de “Business Model Adaptation” es decir, la capacidad de cambiar y adaptar el modelo de negocio de una empresa para adaptarse a los cambios de su entorno.

En el momento en el que vivimos con Amazon y Alibabá desplegándose por todo el mundo, en el que la Tierra es plana y el mercado casi infinito, y en el que toda la información puede digitalizarse, me parece fundamental que alguien ayude a las empresas a adaptarse, en lugar de “vender humo” e intentar que las empresas sean disruptivas y que sean ellas quienes gracias a la innovación, rompan y transformen los mercados. Me parece poco realista que las PYMES de nuestro país vayan a poder sobrevivir siendo disruptoras… me parece más acertado ayudarlas a desarrollar la capacidad de adaptación.

Bé, no m'allargo més. Aquest article només pretenia explicar una mica millor què són les capacitats dinàmiques (capacitats dinàmiques), y que esta reflexión te ayudará a pensar cuáles son las de tu empresa o las de tu persona. ¿Eres capaz de detectar oportunidades y amenazas? (o puesto de otra manera ¿tienes tiempo para detectar oportunidades y amenazas?) y ¿eres capaz de recombinar los recursos de tu empresa para aprovechar esas oportunidades?

Espero haver aconseguit la reflexió.

Trobaràs més informació sobre les capacitats dinàmiques aquí. És un article tancat de el millor especialista en capacitats dinàmiques. Només amb llegir el abstracte ja et serà d'utilitat. Si tens manera d'aconseguir l'article sencer, t'encantarà.

Si quieres saber más sobre modelos de negocio, hay dos artículos míos que te pueden ayudar:

  1. Sobre la diferència entre estratègia i model de negoci
  2. Sobre si han canviat o no els tipus de model de negoci

seguim parlant

una abraçada

Eina que calcula el valor d'un lloc web

Hoy hemos puesto online una calculadora que es capaz de determinar cuánto vale una página web. Lo hemos hecho porqué esta es una de las preguntas que normalmente me hacen en clase. Seguramente, si tienes página web, tu también te habrás preguntado alguna vez “¿Cuánto vale mi web?”.

Para saber cuánto vale tu web, primero realizarte algunas preguntas, y luego te indicaremos cuánto podrías facturar con un modelo de negocio basado en la publicidad y cuánto en un modelo de negocio basado en comercio electrónico. Con esto somos capaces de hacer una valoración inicial de tu sitio web que te puede ser útil en caso de que necesites valorarla.

¿Cómo calcular el valor de un sitio web? y ¿Cómo calcular la facturación online de una empresa?

A diario veo planes de empresa realizados por mis alumnos en los que predicen unos ingresos por publicidad o por comercio electrónico totalmente exagerados. Esta herramienta puede ayudar a prever los ingresos de un portal en función de su tráfico. Así, al realizar el plan financiero en un plan de empresa puedes ir extrapolando los datos de crecimiento de una página web (que están en función de la externalidad de red del negocio) y a partir de estos datos y con la ayuda de esta herramienta, puedes predecir los posibles ingresos por publicidad.

El tema de determinar el creixement d'un portal en funció de les externalitats de xarxa del seu model de negoci tampoc és fàcil. En un negoci on el model de creixement dels seus usuaris és lineal, sol créixer molt a poc a poc. En un negoci tipus marketplace (on hi ha oferta i demanda, com ara Solostocks.com) Els creixements són d'entre un 12% i un 15% mensuals (geomètrics), en un negoci tipus xarxa (Linkedin per exemple) els creixements són moltíssim més forts i poden superar el 20% mensual geomètric.
Referent a això, quan treballava en intercomunicador vaig escriure un article que potser pot interessar: Per què el contingut gratuït fa pujar la facturació? (Ogame)

Però tornant al tema del càlcul dels ingressos d'un portal, si som capaços d'extrapolar el creixement del nombre d'usuaris del nostre servei en línia, amb aquesta eina podrem tenir una pista sobre el potencial de facturació de la pàgina. Així que pot ajudar-nos a aconseguir plans d'empresa més realistes quan el model de negoci del portal està basat en la venda de publicitat.

Por cierto, casi lo olvido… si quieres saber cuánto vale una web, aquí tienes el link a la calculadora: Quant val la meva web

Ens parlem.

Quina és la diferència entre Model de negoci i Estratègia?

Tant quan ajudo a les empreses a adaptar els seus models de negoci a l'entorn actual, com quan imparteixo l'assignatura de creació d'un Pla Estratègic per a Internet, m'adono que els meus interlocutors confonen aquests dos termes: Model de Negoci i Estratègia. També confonen Estratègia amb Tàctiques ... però ja aclarirem aquests dos últims termes en un altre article. En aquest ens centrarem en ¿Quina és la diferència entre Model de Negoci i Estratègia? Amb aquests dos conceptes clars en ment, podrem avançar en la reconversió del nostre negoci actual amb més facilitat.

Per anar directes al gra i per si no vols llegir tot l'article, de manera succinta, "Model de Negoci" fa referència a la lògica d'una empresa, a la forma en què opera i en com crea valor per als seus accionistes. En canvi, "Estratègia" és l'elecció del model de negoci amb el qual l'empresa va a competir en el seu mercat. O sigui, el model de negoci que utilitzis depèn de l'estratègia que vulguis fer.

Anem ara a desenvolupar una mica més ambdós conceptes perquè et quedin més clars:

Què és un Model de Negoci?

L'origen de l'expressió "Model de Negoci" el trobem en Peter Druker en els anys 80, però el terme ha evolucionat moltíssim els últims 20 anys amb l'aparició d'internet i amb la necessitat d'adaptació de les empreses a aquest nou entorn. Una definició actualitzada és:

"Model de Negoci és la representació de l'arquitectura de valor d'un negoci que mostra com una empresa o una organització pot oferir una proposta de valor a determinats segments de mercat, com defineix l'estructura de la cadena de valor que es necessita per poder oferir aquesta proposta i com defineix els mecanismes de captura del valor que l'empresa o organització utilitzarà per generar els seus ingressos ".

Per si no et queda clar:

Les funcions d'un model de negoci són:

  • Articular la proposta de valor de l'empresa. O sigui, definir què ofereixes que et fa únic.
  • Identificar els segments de mercat que l'empresa desitja atacar.
  • Definir l'estructura de la cadena de valor interna que necessitarà per oferir la proposta de valor i estimar el cost de manteniment de l'estructura. O sigui, i amb paraules planes, què necessita per oferir la seva proposta de valor i quant costarà.
  • Definir l'arquitectura de captura de valor i estimar els beneficis que obtindrà en capturar el valor. O sigui, com obtindrà els ingressos i quines seran.
  • Quina serà la seva posició respecte a la competència.

Des del meu punt de vista, la millor manera per representar un Model de Negoci és amb un Canvas (imatge adjunta i enllaç al peu d'article). Tot i que la part de la competència queda una mica coixa en un Canvas i és millor tractar-la a part (enllaç al peu de l'article sobre com fer una anàlisi de competidors).

Model de Negoci

Què és una Estratègia?

És la creació d'un pla que et portarà a aconseguir els teus objectius. No es el plan, son las decisiones que deberás tomar para crear el plan. Estas decisiones también incluyen en plan de contingencia, es decir, qué harás en caso de que tu competencia haga algo o algo cambie. El modelo de negocio forma parte de ese plan. O sea, primero decides cuál será tu estrategia y luego eliges el modelo de negocio que más te conviene. Lo que pasa es que muchas veces es más fácil decidir cuál será tu estrategia cuando pones sobre un papel los diferentes modelos de negocio que puedes elegir, de ahí la confusión. También ocurre que a veces, las pequeñas empresas tienen modelo de negocio, pero no siguen ninguna estrategia (esto es malo, obviamente… pero así es la realidad).

Espero haver-te estat d'utilitat i que ara tinguis més clar quina és la diferència entre Model de Negoci i Estratègia.

Trobaràs més informació en aquests enllaços:

  • Evolució de les definicions de Model de Negoci i els components que el formen en aquest article de Zott, Amit i Massa: Què és un Model de Negoci
  • El meu model sobre com fer una anàlisi de competidors a internet: Com fer una anàlisi de competidors
  • Sobre Models de Negoci i com utilitzar-los per guanyar al teu competència en aquest article de Ramon Casadesús i Joan Ricard: models de negoci per competir
  • Enllaç en el qual trobaràs un vídeo explicant com utilitzar un Business Model Canvas i un formulari perquè et descarregues de forma gratuïta la versió oficial del model: Model de negoci llenç

Si necessites ajuda personalitzada per adaptar el teu model de negoci a l'estratègia que decideixis, no dubtis en contactar-me.

Ens parlem.

Una abraçada.

Han canviat els tipus de model de negoci en línia?

L'adaptació del model de negoci d'una empresa al llarg del temps és un factor clau per a la supervivència d'aquesta empresa, a mig i llarg termini. però ¿els tipus de model de negoci a internet han canviat des de 1992 quan es va crear el primer lloc web, fins als nostres dies?

Tipus de model de negociTot depèn del fet que classificació utilitzem.

Amb una classificació general com la de les "4C" de Wirtz, Schilke i Ullrich (2010) (la de la imatge al costat d'aquestes línies) observem que les tipologies no han canviat. Els negocis que es van crear a finals dels 90 i els negocis creats durant 2018, poden ser classificats en un d'aquests quatre tipus:

  1. Negocis orientats a la creació / selecció / compilació de continguts (premsa online, blocs, YouTubers, etc.)
  2. Negocis orientats al comerç electrònic tant si tanquen transacció com si no (Amazon, eBay i qualsevol botiga en línia)
  3. Negocis orientats a donar context a la informació (aquest és el cas de Google, per exemple)
  4. Negocis orientats a donar serveis de networking (Facebook, Linkedin, etc.).

Encara que hi ha alguns el model és híbrid, com ara Youtube, que alhora dóna context a continguts, però inclou també funcions de xarxa social. El mateix podria dir-se d'Instagram si ho considerem més que una xarxa social.

D'altra banda, i tornant al principi d'aquest article, lus negocis ha d'anar adaptant el seu model a mesura que passa el temps, este es el caso por ejemplo de Amazon, que empezó en 1994 como tienda online de libros, poco a poco fue incorporando su comunidad de lectores que enriquecían las fichas de los libros, luego pasó a comercio electrónico de todo tipo de producto y finalmente combina su comercio electrónico con un marketplace. Utilizando el modelo de las “4C” parece cómo si no hubiese cambiado, pero lo cierto es que dentro de lo que los autores del “4C” consideran comercio electrónico, hay todo un mundo de subtipos de modelo de negocio… pero profundizar en este tema lo dejaremos para otro artículo.

Per si t'interessa el tema dels arquetips dels models de negoci, et deixo aquesta taula sota aquestes línies que és la que faig servir a classe quan els explico el model de les "4C" i els factors clau d'èxit de cada tipologia, així com les diferents fonts d'ingressos que poden utilitzar aquests negocis. (Sí, està en anglès ... però és que aquesta classe la imparteixo en anglès).

Tipus de model de negoci

Espero que la informació et sigui d'utilitat.

Aquí trobaràs en article en el qual els autors de "4C" expliquen el seu model: "4C" Arquetips Model de Negoci

Ens anem parlant.

Petons.

Saps realment el que vol el teu client? Pregunta-!

Perquè és tan important generar valor per al client

Seguramente te has preguntado alguna vez porqué hay empresas que triunfan de forma espectacular como Google, Facebook, Amazon, Apple, Booking para citar algunas, y otras empresas que tuvieron su momento como Nokia, Sony, AOL, Yahoo, pero que hoy en día, en plena era 3.0 y entrando en la 4.0 no han sido capaces de sobrevivir o están agonizando. El mundo está cambiando de nuevo. De hecho, está siempre cambiando, pero los modelos de negocio que fueron válidos en la era 2.0, la de las redes sociales, la primera década de los años 2000, ahora no son suficientemente robustos para retener a los clientes actuales, mucho más sofisticados y conocedores de las herramientas online y de las posibilidades de internet. No tenemos más remedio que evolucionar.

Indice

La importància de generar valor en el model de negoci

En les definicions acadèmiques de "Què és un model de negoci" trobem majoritàriament que és un concepte abstracte que ningú s'atreveix a definir amb concreció. Per sort tenim a Osterwalder (el mateix que en 2009 va crear el marc de treball Canvas Business Model) que ens ajuda a aclarir termes i defineix model de negoci com "el sistema que crea, ofereix i captura valor". A la seva web trobaràs més informació sobre aquest model https://strategyzer.com/

Així que un bon model de negoci gira al voltant la generació de valor i la capacitat de l'empresa per recuperar el valor en forma de facturació i benefici ... però Com podem generar valor?

Com generàvem valor per a un client fa 10 anys?

En la época del 2.0 había negocios que con solo formar parte de ellos ya se generaba valor, lo que se denominaba “las externalidades de red” (network externalities, en inglés). Eran el tipo de negocio de floreció desde 1998 hasta más o menos 2010 y que se regían por la llamada “Ley de Metcalfe” que postula que el valor de pertenecer a una comunidad incrementa al cuadrado del número de usuarios que forman parte de ella. Este es el caso de Facebook, de eBay, de todos los portales de citas, de Wallapop, y un sinfín más de negocios online. En 2004 escribí un artículo donde explicaba qué es la Ley de Metcalfe y qué es una Red de Metcalfe, si quieres leerlo lo encontrarás aquí: Què és la Llei de Metcalfe.

La qüestió és que en els anys 2000 els negocis que operaven en forma de xarxa de Metcalfe són els que triomfaven en aquell moment i el valor era generat per la eficiència del mercat, la complementarietat entre els productes oferts, lock-in dels que aconseguien que els venedors fossin fidels al mercat i la novetat que suposava aquest tipus de mercat. Aquestes són les claus de l'èxit de SoloStocks, de infojobs, de Emagister, Per nomenar alguns dels negocis que vam crear des intercomunicador, Però també el de la major part d'empreses online creades a principis dels anys 2000 i que van tenir bona vida fins a 2010 aprox.

A partir d'un moment, que pot situar-se entre 2008 i 2010, molts negocis van començar a entrar en decadència. Al principi es va atribuir a la crisi ..., al desgast de la marca ..., però la veritat és que el món online estava canviant i estàvem començant a entrar a la web 3.0: La internet mòbil, generalitzada, amb dispositius intel·ligents, amb realitat augmentada, realitat virtual, big data i nous models de negoci, molts d'ells basats en el comerç electrònic i en la interacció social.

Com generar valor en el món actual?

Aquesta pregunta no té resposta fàcil. Cada empresa ha d'analitzar com fer-ho ... però hi ha diversos fronts en els quals podem generar valor:

En el producte: fent-ho fiable, amb les característiques exactes que necessita el client, que sigui fàcil d'usar, ...

En com oferim el producte: un bon procés de màrqueting, un bon procés de vendes, un servei al client extraordinari, un procés clar de facturació, ...

En com ens relacionem amb el client: resolució de les incidències de manera impecable, suport tècnic de qualitat, confiança en la nostra empresa, ...

... Segurament t'estàs preguntant que en el teu cas no ho veus clar ... segueix llegint ...

Com saber què és el que els teus clients consideren valor?

Hi ha un terme que s'està posant de moda que és la co-creació ... Com podem aplicar el concepte de co-creació al repte de saber què és el que vol un client? Doncs preguntant-als propis clients! Una cosa que abans no hauríem fet perquè hauria semblat una debilitat del negoci o una debilitat de lideratge i visió de la direcció ... però que ara, moment en què el client té un gran poder (... i ho sap) té tot el sentit del món que ho fem participar a trobar noves maneres de generar valor.

Ejemplos de co-creación de valor

LEGO - Exemple de co-creació de valor en creació de producte: a través d' Idees de LEGO aquesta empresa recull propostes per crear nous productes, així s'asseguren que quan aquest producte arriba al mercat té acceptació i que com a mínim, un nombre determinat de compradors es farà amb ell. A més, la persona que ha proposat la idea obté una part dels beneficis i és citada en les caixes com a creador de la idea, premiant així la creativitat i la participació, alhora que fidelitzen als usuaris.

ALAIN AFFELOU - Exemple de co-creació de valor en màrqueting: aquest fabricant d'ulleres ha creat Ideas4afflelou.es per proposar reptes, rebre noves idees i fidelitzar els seus clients. El repte que avui tenen obert és de màrqueting i pregunten als usuaris com voldrien el "Black Friday" de Affelou aquest any 2018. T'adones del canvi? No és que el departament de màrqueting no tingui idees, és que les idees ofertes i votades pels usuaris asseguren una bona orientació al client, alhora que fidelitzen i són innovadores.

BANC DE SABADELL - Exemple de co-creació de valor des dels empleats: des de 2010 el Banc de Sabadell disposa d' BS Idea a la intranet d'aquesta entitat, una comunitat creada pels empleats que, independentment de la seva posició, ofereixen idees de millora a la direcció del banc. Fins al moment s'han aportat 21.000 idees sobre evolució de processos, transformació de productes i noves línies de negoci.

Així que resumint:

  1. El futur de la teva empresa depèn de la teva arquitectura de valor. És a dir, com detectes què consideren els teus clients que és valor, com aconsegueixes generar aquest valor i com ets capaç de recuperar-lo en forma de facturació i benefici.
  2. Les formes de generació de valor a internet que eren vàlides fa 15 anys, ara ja no ho són. Necessitem noves fórmules.
  3. No et talls i pregunta als teus clients de quina manera pensen que la teva empresa podria generar més valor per al seu negoci (en cas de B2B) o de quina manera pensen que la teva empresa els podria ser de més utilitat (en cas de B2C) ... a més d'útil per a la fidelització, realitzar aquesta pregunta és de moda… además de àgil (toma palabreja).

Ens anem parlant

Montse.

Què és la taxa de conversió d'un lloc web? i com millorar-la

el ràtio de conversió d'un lloc web o la taxa de conversió, és el percentatge que obtenim en dividir el nombre d'objectius complerts entre el nombre total de visites a un lloc web. O sigui, aquesta és la mètrica que mesura l'èxit d'un lloc web. En anglès l'anomenen taxa de conversió.

Per exemple, si aquest mes has aconseguit 20 vendes a través del teu lloc web i has tingut 600 visites. El teu ràtio de conversió és del 3,3% (un bon ràtio de conversió per a un comerç electrònic).

O per exemple, si aquest mes has aconseguit que els teus usuaris omplin 100 formularis demanant més informació sobre els teus productes i has tingut 1.500 visites, has obtingut una ràtio de conversió de 8,3% (no està malament per a un formulari de contacte, encara que podria ser millor).

Per a cada tipus de lloc web hi ha una definició de conversió: aconseguir una descàrrega, una venda, una sol·licitud de pressupost, una reserva, un registre al butlletí, etc.

Per què és important conèixer la ràtio de conversió del teu lloc web?

Si l'únic que fas és quantes visites tens i no crees un embut de conversió amb diversos objectius, no podràs millorar la performance del teu lloc web. Et dedicaràs únicament a portar trànsit al lloc sense donar-te compte de que en lloc d'un embut tens un colador que perd usuaris per tot arreu ... i això és caríssim. A la llarga tindràs problemes financers greus.

Hi ha 4 formes d'incrementar la facturació d'un lloc web:

  1. Augmentant el nombre de visites
  2. Millorant la conversió
  3. Aconseguint un increment del tiquet mitjà, és a dir, aconseguint que els teus clients comprin més en cada transacció.
  4. Incrementant els marges amb què treballes, és a dir, incrementant els preus (si els teus clients ho aguanten) o realitzant millors compres (si els teus proveïdors el consenten).

La més fàcil és la segona. Si millores la ràtio de conversió, amb el mateix trànsit, el mateix preu de venda i el mateix preu de compra, obtindràs millors resultats.

Com calcular el ràtio de conversió del teu lloc web?

El primer que hauries de decidir és quin objectiu o objectius té teu lloc web. Amb aquesta informació crea 01:00 embut de conversió com el que veus al costat d'aquestes línies i configura els objectius de conversió a Google Analytics. Un cop configurat podràs començar a mesurar el comportament dels teus usuaris.

El següent pas és començar a treballar l'increment de la taxa de conversió.

Què ràtio de conversió hauria de tenir el teu lloc web?

Per a un comerç electrònic: Entre un 1% i un 3%. Podent arribar a 5% i fins a 9% en cas que el producte sigui molt bo i tu siguis un súper especialista en màrqueting digital. També cal tenir en compte la indústria per la qual treballis.

Per a una web amb formulari de contacte: Entre un 10% i un 15%. Quan no demanes diners si no omplir un formulari de contacte és més fàcil obtenir una bona conversió, així que el normal és aconseguir fins a 15% si el màrqueting digital està ben fet i realment atreus al teu lloc web només teu públic objectiu.

Quan comences, normalment no arribes al 0,5% però a mesura que vas coneixent als teus usuaris i entenent com funciona el teu negoci online vas millorant aquesta taxa fins a aconseguir els resultats esperats.

Per ajudar-te una mica a determinar quin seria el teu ràtio correcte incloc aquest quadre en què Wordstream indica les ràtios de CTR per indústria, dels anuncis a Adwords actualitzat amb dades 2018. Compte, no són les ràtios de conversió del lloc, només són els dels anuncis ... però et poden donar una idea sobre les variacions per tipus de sector industrial.

Si vols llegir l'article sencer, el tens aquí: ràtios de conversió per indústria.

Com millorar el ràtio de conversió d'un lloc web?

Hi ha moltes variables que afecten a la conversió d'un lloc web. Però aquestes són les principals:

La velocitat de descàrrega: si el teu lloc web va lent la gent no voldrà navegar per ell i s'anirà abans que els hagis convertit. A més Google et penalitzarà per ser més lent del normal ia sobre no tindràs trànsit ... així que la velocitat de descàrrega és important. Mídela a l'eina de Google: Test de velocitat de Google. Segueix els consells personalitzats que t'indicarà Google.

La usabilitat: assegura't que els teus usuaris entenen bé què cal fer en el teu lloc web i que no es perden pel camí. Revisa també què tal és la navegació a través d'un mòbil. Realitza el test de Google: Prova d'optimització per a mòbils i segueix els consells de Google en cas que la teva pàgina no estigui optimitzada.

La persuasió: verifica que en el teu lloc web indiquis què cal fer i sé persuasiu en els teus missatges explicant bé quin problema resols i de què li va servir el teu producte a l'usuari. Fes-ho de forma segmentada. És a dir, per a cada segment, una pàgina específica, Parlant des del punt de vista del client i amb el seu vocabulari. Mostra fotos del seu segment utilitzant el teu producte perquè es vegi reflectit en elles.

La transmissió de confiança: assegura't que la teva web és professional, amb un disseny que reflecteixi els teus valors de marca i sigui agradable per a l'usuari. Encripta tot el lloc web perquè el navegador de l'usuari indiqui que és segur (s'utilitza en https en lloc del http) I l'usuari se senti segur. Si ets membre d'alguna associació o cambra de comerç, indica-ho també, als usuaris els dóna tranquil·litat saber que si tenen un problema amb tu podran recórrer a una entitat superior. En el "qui som" mostra fotos teves o de la teva equip, en general donar la cara per el teu negoci transmet confiança.

L'atracció ben feta: òbviament, si la gent que entra en el teu lloc web no és el teu públic objectiu no podràs convertir-los. Assegura't que el SEO i la resta de tècniques d'atracció de visites estan ben fets.

Amb aquests 5 consells hauries de començar a incrementar la teva ràtio de conversió i per tant, la teva facturació.

Espero que aquest article t'hagi estat d'utilitat.

Ens anem parlant.

Quant val la meva web? - Descobreix les 5 variables que donen valor al teu lloc web

Segurament t'has preguntat mai quant val el treball que estàs realitzant creant continguts per al seu lloc web i lluitant per atraure trànsit i possibles clients.

Aquest article té per objectiu analitzar les 5 variables que afecten al valor d'una web, i alhora, mostrar eines que poden ser d'ajuda per quantificar aquestes variables.

Quines variables afecten al valor d'una web?

Variables que afecten al valor d'una web: el nom de domini, els usuaris de la teva web, els segments de mercat al qual pertanyen els usuaris, la base de dades, el teu audiència en les xarxes socials.

Quant val un nom de domini?

Un domini nou

El preu de mercat d'un domini nou oscil·la entre 5 € i 15 € per norma general. Tot depèn de l'extensió de domini que utilitzis (.com, .es, .cat, etc.). Aquest any s'han posat a la venda una gran quantitat de noves extensions i cada gestor d'extensions decideix el preu dels dominis de la seva extensió.

Realitza una recerca d'un domini aquí CDmon.com per conèixer el preu d'aquest domini amb diferents extensions, si fos nou.

Dominis amb paraules de gran valor

Existeixen nombrosos mercats en els quals comprar dominis que contenen paraules de gran valor. Si a més el domini i l'extensió esdevenen una frase amb sentit, el valor és fins i tot més alt (en anglès en diuen "domain hacks"). Per exemple: www.aero.taxi està a la venda en Sedo per 699 $.

Alguns dels principals mercats de compravenda de dominis són els següents:

Aquí trobaràs una eina que et busca "domain hacks" relacionats amb el que vulguis: domini Hack

Un domini amb història

El normal és que la teva web tingui ja un historial, si la seva reputació és bona, això també es paga.

Per veure la història del domini, pots accedir a: Archive.org

Per conèixer la reputació d'un domini, mira en: Majestic SEO

Un domini amb història i bona reputació val com a mínim 1.000 euros.

El valor del teu domini dependrà dels anys que tingui i del Trustflow i el Citationflow que et assigni Majestic.com

Quant valen els usuaris d'un lloc web?

Les visites a un lloc web poden rendibilitzar amb publicitat i amb programes d'afiliació. Per saber el valor del potencial publicitari de la teva web calcula el següent:

1) Nombre de visites. Per exemple 100.000 visites al mes.

2) Pàgines vistes per usuari. Per exemple 4 pàgines per visita (mira el teu Google Analytics).

3) Pàgines vistes mensuals. Les actuals te les dirà teu Google Analytics, però si el que vols és fer una predicció, llavors multiplica les visites que creus que tindràs, per les pàgines visites per usuari.

Amb Adsense podràs guanyar uns 20 € per cada 100.000 pàgines vistes (res de l'altre món ... però així són les coses)

Amb programes d'afiliació dels que trobaràs a Zanox (www.zanox.es), amb 100.000 visites pots facturar uns 750 € (calculat amb una ràtio de conversió de 3%, 4 pàgines vistes per usuari, i cobrament d'1 € per contacte aconseguit).

Així que més o menys, amb una pàgina de 25.000 usuaris, que generin 100.000 pàgines vistes al mes, pots facturar 770 €, a l'any això serà 9.240 €. El valor d'aquest tipus de pàgina web segons aquesta variable es calcula multiplicant per 3 la seva facturació anual, així que el valor de pàgina seria: 27.720 €

Prova la calculadora que hem creat des de Quadrant Alfa: Quant val la meva web

El segment de mercat al qual pertanyen

Si els teus usuaris pertanyen a un segment de mercat que és apreciat pels anunciants. Per exemple, dones entre 25 i 45 anys interessades en la cosmètica. Llavors el preu la publicitat pot augmentar dràsticament podent arribar a 20 € cada 1000 pàgines vistes. Si són molt joves, valdran menys ... ia més com utilitzen Adblock és més difícil fer-los veure publicitat.

Quant val una base de dades?

Los datos de contacto de un grupo de usuarios se pagan entre 0,45€ y 0,60€ por registro, es decir, por nombre, apellidos, email, como mínimo. Súmale 0,7€ por cada criterio de segmentación que puedas ofrecer (edad, ciudad, idioma, IP, etc.). Si consigues sacarle provecho cada mes, multiplica el valor por 12 y luego, como en el caso de la facturación por publicidad, multiplica el resultado por 3 años (la teoría es que el comprador, sin hacer nada, debería poder sacarle el mismo rendimiento que tú, los próximos 3 años).

Recorda que la Llei de Protecció de dades et prohibeix vendre les dades dels teus usuaris, així que aquest és el valor si vendieses l'empresa i les dades fossin valorats com a actius. Has rendibilitzar-amb publicitat o amb missatges patrocinats.

Quant val l'audiència en les xarxes socials?

Aquesta és fàcil de calcular ja que pots saber-ho si ho enfoques des del punt de vista de quant et costa a tu fer publicitat en les xarxes socials i aconseguir més seguidors.

A Twitter ia Facebook, un seguidor costen més o almenys 1 €. Així que si tens 1.000 seguidors, la teva xarxa té un valor de 1.000 €. De nou, la segmentació o un públic molt especial poden fer pujar aquest preu.

Amb totes aquestes dades, pots calcular més o menys el valor del teu lloc web. O pots provar la calculadora que hem creat per a l'ocasió: Quant val la meva web

Feu càlculs i veuràs el resultat.

Encara que un consell d'emprenedora i de professora especialista en eBusiness.

  1. Un lloc web és la pena el que està disposat a vendre als que cobren per. Has d'anar pensant: si em paguen 1.000 € me la vendria? No. Si em paguen 10.000 € me la vendria? Potser. Si em paguen 100.000 me la vendria? Sí. Doncs ala, ja tens un rang de preus. Afina i trobaràs el valor que tu li dones al lloc web.
  2. Un web val el que algú està disposat a pagar per ella. La voluntat de compra de les persones i les empreses no sempre és racional. Així que tot i que el valor calculat com ho hem fet durant aquest article és un, algú pot estar disposat a pagar més per ell. O menys ... donat el cas.

El valor final del teu lloc web serà el que tingui en compte les 3 coses: el valor com a actiu, el valor que tu li dónes, i el valor que li dóna un possible comprador. Espero que aquest article t'hagi estat útil.

Ens anem parlant

Montse.

Del 19 al 30 de juliol: Summer Startup School per a emprenedors

A partir del 19 de juliol s'inicien les jornades del Escola d'Estiu d'inici a Barcelona.

Aquestes jornades tenen com a finalitat fomentar la cultura empresarial, motivar i dinamitzar a col·lectius interessats en l'autoocupació i en la creació d'empreses, així com ajudar a emprenedors que vulguin millorar alguns aspectes dels seus projectes.

La meva participació en el Escola d'Estiu d'inici serà doble: d'una banda, el dilluns 19 impartiré una classe sobre com crear una empresa punt com (Veurem els factors clau d'èxit i els diferents models de negoci, tot això basat en la meva experiència en la creació d'empreses en el si de Grup Intercom), I de l'altra, el dimarts 27 coordinaré un taller de Màrqueting Digital en el qual veurem com realitzar una anàlisi de competència, com dur a terme la microsegmentació del públic objectiu d'un negoci i com programar accions per atraure els diferents segments del públic objectiu al lloc web d'una empresa, per després convertir-los en contactes comercials.

Si t'interessen aquestes jornades, trobaràs més informació aquí:

http://www.summerstartupschool.com/index.php

  • durada: 40 hores
  • dates: del 19 al 30 de juliol
  • horari: de dilluns a divendres, de 18h a 22h
  • lloc: Edifici CINC (C/Llull 321-329, Barcelona)
  • preu: el subvencionada 150 € (Valor del curs 400 €)

Ens parlem.

Una abraçada.

Com fer un bon resum executiu? (Veure exemples)

Aquests dies, alguns dels Màsters en els que imparteixo classes de Màrqueting Digital estan arribant al seu final i els alumnes han de presentar els seus projectes de final de Màster. Aquests projectes poden ser en forma de recerca, en forma de Pla de Màrqueting o en forma de Pla de Negoci. La major part dels meus alumnes trien aquesta última opció. Així que les tutories d'aquestes últimes setmanes són per acabar d'ultimar els seus projectes, preparar els resums executius (Que si bé s'inclouen al principi d'un business plan, s'escriuen al final) i per preparar les presentacions que hauran de realitzar davant un tribunal de la universitat.

Durant les tutories d'aquesta setmana m'he adonat que per a molts d'aquests alumnes, realitzar un resum executiu no és tan fàcil com em sembla a mi. Així que per a ells, he escrit aquest post.

Què és un resum executiu?

1 resum executiu és un document que es lliura com a apèndix d'un business plan i que té per objectiu resumir en unes dues pàgines, el nostre pla de negoci.

Aquest document és el que donarem als nostres possibles inversors en una primera presa de contacte. Mai lliurarem el nostre business plan directament, per dues raons:

  1. Perquè el nostre possible inversor encara no sap si li interessa o no el nostre negoci, i per tant, no desitjarà llegir un document que pot arribar a tenir més de 100 pàgines (desitjarà com a màxim, dedicar 5 minuts a escoltar-nos).
  2. Perquè no coneixem al nostre futur inversor (... podria ser un futur competidor) i no anem lliurant el nostre business plan a qualsevol.

Com es pot fer un resum executiu de forma fàcil?

La manera més senzilla i efectiva (o almenys aquesta és la meva opinió sobre la base a la meva experiència) per fer un bon resum executiu és plantejar-ho en forma de FAQs (Frequently Asked Questions), és a dir, en forma de preguntes que poden plantejar els nostres possibles inversors i que mirarem de respondre en tres línies màxim per pregunta.

Quines preguntes es planteja un possible inversor?

Aquestes són algunes de les preguntes a les que el nostre resum executiu, Com a mínim, hauria de respondre:

  1. Quin problema has detectat?
  2. En què consisteix el projecte? (Com vas a arreglar el problema?)
  3. On és el negoci? (Com guanyaràs diners?)
  4. Quants diners es necessita per crear-lo?
  5. En quant de temps s'arribarà al seu punt d'equilibri (o el seu punt mort, o la seva cobrir les despeses, .. segons d'on sigui l'inversor)? i Quins resultats econòmics s'obtindran?
  6. Quin equip el porta a terme?
  7. Per què creiem que tindrà èxit?

Aquestes mateixes preguntes són les que segurament es plantejarà també el tribunal que escoltarà la nostra tesi de final de màster, així que val la pena que els alumnes les portin ben preparades i que siguin capaços de respondre-les sense vacil·lació.

En aquest vídeo et explico com fer-ho.

Per veure un exemple de Resum Executiu amb les preguntes incloses, prémer aquí: Exemple resum executiu

Per veure un exemple de Resum Executiu redactat sense les preguntes incloses, prémer aquí: Exemple resum executiu febrer

Tots dos exemples són perfectament vàlids tant per presentar a un tribunal de projectes com per a presentar a possibles inversors.

Espero haver estat d'ajuda.

Ens parlem.