Nanotube 04: potser ja puguem construir el nostre ascensor espacial

Llegeixo a Mural.com que aquests dies s'està celebrant a Guadalajara, Mèxic, el Congrés Internacional Nanotube 04. El tema central del congrés girarà entono a les múltiples aplicacions que tenen els nanotubs: 100 vegades més resistents que l'acer i sis vegades més lleugers .

Hace unos 7 años pasé numerosas noches chateando con un grupo de gente acerca de la posibilidad de construir un ascensor espacial… Nuestro chat formaba parte del IRC Hispano y estaba dedicado a la Ciencia Ficción. Todo empezó con la publicación de 3001 La Odisea Final, de Arthur C. Clarke, 1997 Edicions 62. La última entrega de 2001 Odisea del Espacio.

En el mundo que nos presentaba Clarke, los humanos de la Tierra habían construido un anillo alrededor del planeta, en órbita geoestacionaria, atado a la Tierra por unas torres situadas en el ecuador. La idea puede parecer descabellada, pero no lo es. Tal como explica Clarke en el epílogo de su libro, las estaciones espaciales ligadas a la Tierra por un ascensor espacial fueron ideadas sobre una base científica por el ingeniero de San Petersburgo Yuri Artsutanov en 1982.

Segons Artsutanov és teòricament possible instal·lar un cable entre la Terra i un satèl·lit que suri sempre sobre del mateix punt de l'equador (òrbita en la qual estan la majoria dels satèl·lits de comunicacions). A partir d'aquesta base, es podria establir un ascensor espacial i es podrien pujar i baixar càrregues útils aprofitant la força de la gravetat i un petit motor elèctric.

Per a la navegació interplanetària això seria ideal, ja que a més d'evitar el perill dels enlairaments i aterratges, s'evitarien sorolls i riscos ambientals. Els costos de totes les missions espacials es reduirien dràsticament.

A nosotros, los del Chat de Ci-Fi, no nos pareció nada raro… ya estábamos acostumbrados a este tipo de artefactos. También sabíamos que el único inconveniente es encontrar un material que no colapse sobre su propio peso cuando tenga una largada de 36.000 Km (nota: es el mismo problema que tenían con el cable que debía sujetar el Prestige, hundido en las costas gallegas).

ascensor3

No hace ni un año… seguíamos discutiendo algunos de nosotros, si ya era posible construir nuestro ascensor espacial… Cuando hoy he leído el artículo de Mural.com acerca del congreso de Nanotubos, una gran sonrisa ha aparecido en mi rostro, y he empezado a recopilar material para la próxima discusión. Porque aunque imagino que la aplicación de los nanotubos va a ir para largo y hacia otro lado, es sin duda una noticia fuera de lo común que se realice un congreso dedicado a este tema y en concreto, a la aplicación de los nanotubos a la vida civil.

En una entrevista a Maurici Terrones, físic mexicà que el 2001 va rebre un premi de la UNESCO per les seves investigacions en aquest camp, va declarar sobre les aplicacions dels nanotubs: "La companyia d'electrònica Samsung ja està provant monitors que utilitzen nanotubs perquè tenen molt bona definició d'imatges, no s'escalfen, consumeixen molt menys energia i són més barats, però hi ha també altres aplicacions per a microscopis i per elaborar nous plàstics i ciments més resistents ".

Espero que a algú se li acudeixi pensar en el nostre ascensor ... perquè la síntesi de nanotubs de carboni pot ser la solució per trobar un material que resisteixi enormes pressions i alhora sigui flexible i elàstic, just el que a nosaltres ens faltava per poder fer realitat l'ascensor (... bé ens faltava això ... i un inversor :-)).

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *