Ressenya de "anatema" de Neal Stephenson - Nova, Ed. B

anatemacrec que anatema és un dels millors llibres de Ciència Ficció que he llegit aquest 2009. Però em veig obligada avisar per endavant que no és de lectura fàcil i que cal fer un acte de fe durant les 150 primeres pàgines del llibre. Dit això, és el típic bon llibre de Neal Stephenson: Gran prosa, bon sentit de l'humor, ambientació impecable i personatges ben creats i amb profunditat. Tota una gaudida. Si a més t'agraden la Filosofia, la Música, les Matemàtiques i la Ciència en general, llavors no pararies de llegir.

Escriure aquesta ressenya no serà tasca fàcil (per aquest motiu s'hagi demorat aquesta tasca unes quantes setmanes), hi ha molt per explicar i molt a tenir en compte.

Pel que a l'argument respecta, Stephenson ens va desvetllant poc a poc la història d'un planeta anomenat Arbre, semblant a la Terra però no igual, amb una història de col·lapses i renaixements socials i culturals que l'ha portat fins al moment en què se situa l'acció d'aquest llibre. La trama pròpiament dita comença amb el descobriment en el cel de Arbre d'una nau alienígena que orbita el planeta des de fa dos anys. El nostre protagonista i els seus companys fonts (Segons vocabulari de Arbre, persones que han jurat seguir la Disciplina Cartasiana i que viuen en una mena de monestirs anomenats concentos) Hauran d'establir contacte amb la nau i intentar comprendre a aquests estranys éssers que procedeixen d'un altre lloc i que no comparteixen ni química ni cultura amb la gent de Arbre.

Sense previ avís, Stephenson ens fica de ple en la cultura d'Arbre, utilitzant vocabulari i conceptes propis de Arbre, que per als pobres mortals de la Terra són realment difícils d'entendre (aquestes són les 150 pàgines que cal superar per poder gaudir plenament del llibre) ... al final, s'agraeix la immersió total i veus que li dóna al llibre una dimensió rica i exquisida que d'altra manera no s'aconseguiria, però al principi ... ufff, has de repetir-te a manera de mantra "això és un llibre de Stephenson, he de tenir fe"Unes quantes vegades, per poder seguir endavant i no tirar la tovallola quan arribes paràgrafs sencers que no entens ... per il·lustrar-ho, ací va un exemple:

“Tres fras y dos sures cantaron un motete en cinco partes mientras otros doce revoloteaban frente a ellos. En realidad, no estaban revoloteando, aunque desde donde estábamos daba esa impresión. Cada uno de ellos representaba el índice superior o inferior de una ecuación teorética sobre ciertos tensores y una métrica. Al desplazarse de un lado a otro, cruzándose e intercambiando posiciones mientras se movían frente a la mesa principal, estaban representando un cálculo sobre la curvatura de una variedad tetradimensional, con varios pasos de simetrización, antisimetrización y elevación y descenso de índices. Si alguien que no supiese nada de teorética lo hubiese visto desde arriba, se habría llevado la impresión de que era un baile campestre. La música era encantadora a pesar de que cada pocos segundos el gimoteo de los cismexes la interrumpía.”

... Aquest paràgraf correspon a la pàgina 120 del llibre. Prometo a possibles lectors que cap al final del llibre, paràgrafs com aquest, són totalment clars i intel·ligibles ... almenys pel que al vocabulari fa. A poc a poc vas descobrint que un "cismex"És una mena de telèfon mòbil avançat, que un"dispositiu sintàctic que empra teorètica quàntica"És una cosa semblant a un ordinador quàntic i que quan fan referència a una càmera de Faraday ho fan llamandola un"Cistell de Santé Bucker"... Acaba sent fins divertit apreciar els canvis de vocabulari.

He seleccionat aquest paràgraf en concret per un motiu més: pel "...Van cantar i motets". I jo que pensava que probablement només els 16 frikis que ens reunim cada dimecres per retre homenatge al pare escolapi que ens va introduir a la música fa 30 anys i al qual respectem cantant motets en el seu honor, sabíem el que és un motet !!! I resulta que Stephenson ho sap, i el que és més important en aquest cas, el traductor del llibre també ho sap !!! De fet, el gran homenatjat en comentar Anatema hauria de ser el traductor, per això li dedicaré el proper paràgraf d'aquesta ressenya.

Pedro Jorge Romero: Es tracta d'un gallec d'adopció que crec que té la meva edat (... de 1967 anem) i que admiro pel seu treball, des de fa molts anys. Crec que el vaig descobrir cap a 1995 a Internet en els news groups dedicats a la Ciència Ficció. Ja en 2003, 2004 i 2005 mentre vaig estar a Noticias.com sindicaba per RSS el contingut de el seu blog per incorporar als articles publicats en aquest diari en línia, per la seva originalitat i perquè m'encantaven. Pedro Jorge va ser a més editor de BEM un fanzine de Ciència Ficció que va fer furor als anys 90, i l'ànima mater del Arxiu de Nessus (Una pàgina web ja extinta, dedicada a la Ciència Ficció). Juntament amb Rafael Marín (un altre autor i traductor que em té el cor robat) són els que tradueixen una gran part dels llibres d'Ediciones B de la col·lecció Nova, la dedicada a la Ciència Ficció i que dirigeix ​​Miquel Barceló. Sé que part del mèrit que em encantin els llibres de Neal Stephenson és gràcies al treball de Pedro Jorge Romero. Així que li estic molt agraïda. En el cas de anatema, El treball realitzat per Pedro Jorge ha d'haver estat dificilíssim i mereix els meus més sincers elogis i felicitacions.

tornant a anatema, A més del tema dels "motets” también me ha entusiasmado el trato científico que da a la música y concretamente al poder de los armónicos que producen los bajos, que se acoplan tanto al lugar en el que se cantan como físicamente en la cabeza de quienes cantan, llegando a modificar (según el protagonista de ésta historia…) el funcionamiento de la mente. Seguro que los monjes budistas del Tíbet están de acuerdo con él.

En definitiva, és un llibre que m'ha encantat, que és llarg de llegir pels seus més de 700 pàgines, però que passades les primeres 100 pàgines es fa suportable, encara que acabes amb dolor als canells si pretens llegir diverses hores seguides. El llibre fa somiar i fa pensar, sobretot, a mesura que vas descobrint per quin motiu la nau alienígena està en òrbita de Arbre.

El llibre és 100% recomanable si ets un lector avançat en Ciència Ficció, per a algú que comença no ho recomanaria ja que és massa "hard" per iniciar-se tant en la CF com en el món de Stephenson. En canvi, sí recomanaria començar a llegir Stephenson amb el cicle Barroc, Amb el Criptonomicón o millor encara, amb Snow Crash que és molt més senzill, si es vol entrar-hi suaument.

Ens parlem.

11 respostes
  1. Antonio de la Torre
    Antonio de la Torre diu:

    Després de llegir L'Estel de Pandora / Judes Desencadenat de Peter F. Hamilton, em provocava una mica de mandra llegir un altre llibre extens en tan poc espai de temps. A més, encara no he llegit res de Neal Stephenson, tot i que tinc pendent a la pila de llibres el primer tom de Criptonomicón.

    Però bé, després de llegir la teva ressenya no em quedarà més remei que donar-li una oportunitat ...

    Beneït vici aquest de la ciència-ficció;)

  2. Montse
    Montse diu:

    Et comprenc Antoni, després de llegir Anatema, també em vaig concentrar en llibres més curts ... però com a tal com indiques, això és un vici, així que ara estic liada de nou amb un d'aquests de 700 pàgines (733 concretament). Es tracta de 2012 de Brian d'Amato, que curiosament, de moment, no té gairebé res en comú amb la pel·lícula homònima i és força entretingut.
    L'Estrella de Pandora no l'he llegit, però he llegit algunes ressenyes que ho deixen molt bé, així que el buscaré.

    Ens parlem.

  3. Jordi Vila
    Jordi Vila diu:

    Simplement genial ... si es pot aplicar aquest adjectiu a l'obri de Stephenson.
    El que comentes sobre les primeres pàgines suposo que depèn de cada un, però a mi em van semblar d'allò més interessant per arribar a comprendre l'univers en el qual està immers el llibre. Aquestes descripcions inacabables però que et porten i t'obliguen a entrar a fons en el marc creat per l'autor.
    Ens veiem.

  4. Ansset
    Ansset diu:

    El llibre és increïble i una gran sorpresa quan vaig començar a la pàgina 1, quan em vaig sorprendre a la 2 i quan em vaig deixar portar a la 3 fins al final. Feia temps que no gaudia tant "esforçant-me" a comprendre-ho tot. Sorprenent, a l'altura dels més grans, i el col·loco en el top 5 del gènere. Temps al temps.
    Coincideixo amb tu en lloar el treball de Pedro Jorge Romero amb la traducció.

  5. ANTONIO QUINTANA
    ANTONIO QUINTANA diu:

    Hola, Montse:

    Acabo de llegir en el lloc de ciència ficció, en què col·laboro des de 2006, el teu estupenda ressenya d'aquesta obra, que figura en el meu bilbioteca però que encara no he llegit. La vostra revisió m'ha animat ha llerla ja, i segurament la coemnzaré aquesta mateixa nit. Enhorabona.

    Antonio Quintana Carrandi

  6. Neordental
    Neordental diu:

    Hola, Montse:

    He arribat a aquesta ressenya per casualitat, és la primera vegada que visito tu blog, i realment vinc amb una sèrie de dubtes que tant de bo puguis -o vulguis- resoldre, i més tenint en compte que aquesta entrada té gairebé 5 anys.

    Para no liarme mucho, me gustaría pedirte una serie de recomendaciones de entre tus libros favoritos de Sci-fi. Yo soy un jovenzuelo al que le gusta mucho leer, pero digamos que únicamente leo literatura “seria” o “prestigiosa”: Kafka, Tolstoi, Faulkner, Gaddis, Barth, Pynchon, Rulfo, Nabokov, etc. Siempre me ha interesado mucho la sci-fi, pero en literatura, a diferencia que en el cine -donde puedes adorar a Tarkovsky, Bergman o Tarr, a la vez que tienes entre tus favoritas cintas noirs como Chinatown o Westerns clásicos- la etiqueta de género siempre ha tenido mala reputación, como de arte de segunda categoría.

    Llegué a tu reseña curioseando por ahí cosas sobre Stephenson, autor que me ha llamado mucho la atención, con cosas como Criptonomicón y sobre todo su Ciclo Barroco, que por estilo y ambición me recordaba un poco a Pynchon -de hecho, en una entrevista el bueno de Neal se declaraba fan del genio-. Y ahora leo en tu reseña que lo consideras un gran prosista y me ilusiono un poco: ¿Te parece un gran prosistas como pueden serlo algunos de los escritores que nombré en el párrafo anterior? ¿O es un gran prosista dentro de su mundillo? ¿Es sólo un prejuicio de elitistas y la literatura de género cuenta con grandes genios o existe esa diferencia real? Respecto a esto me llamó mucho la atención un comentario del mítico Alejo Cuervo diciendo que nunca había leído a Flaubert o Proust -y muchas cosas más-, porque aunque estéticamente fueran superiores no le interesaban. A mí me gustaría destacar que me interesa lo estético por encima de todo, puede seducirme la creación de un universo y una rica imaginación, pero sin una gran escritura creo que me gustará poco.

    Ara estic llegint 'Neuromante', i salvo per la seva aconseguida atmosfera -amb un gust molt noir al començament- i el ric univers que crea Gibson, no m'està semblant gran cosa. També tinc pensat llegir 'Snow Crash' aviat, per començar amb Stephenson. I en definitiva, la Montse, si has arribat fins aquí, t'ho agraeixo molt, i perdó per la verborrea, però seria fantàstic que em guiaràs una mica i em suministres una bona llista de grans llibres de sci-fi -clàssic, steampunk, cyberpunk , és igual mentre et encanten- per veure si aconsegueixo esfondrar aquest suposat prejudici de literatura de baixa estofa:

    Una salutació.

  7. un altre fra
    un altre fra diu:

    Ho acabo d'acabar i el llibre és al·lucinant. Les referències culturals "ocultes" al pensament de totes les èpoques és simplement genial

  8. La Montserrat
    La Montserrat diu:

    Moltes gràcies a tots per les vostres aportacions i comentaris! Neordental, et demano disculpes per no respondre al teu comentari, em va quedar "atrapat" entre el correu brossa i no ho he vist fins avui. Fas moltes preguntes, i trigaria un munt de temps en respondre ... però vegem:
    Yo no le doy muchas vueltas a la compra de libros de SCIFI. Me dejo guiar por el criterio de los directores de colección. Compro todos los de Factoria de Ideas, y todos los de NOVA, que siempre vienen prologados por Miquel Barceló, que me encanta y admiro muchísimo. Los clásicos ya los leí cuando “era pequeña” (empecé a los 16 con “I, Robot” de Asimov). Los últimos que he leído son “Un talento para la guerra” de Jack Mc Devitt (que no me ha levantado pasiones), “Estado de transmisión” de Chris Moriarty (que tampoco me ha gustado especialmente) y “Justicia Auxiliar” de Ann Leckie (que me ha encantado y que sería digno de una de mis reseñas, si tuviese tiempo para hacerlas… a ver si por Semana Santa tengo un rato :-)
    De tota manera, gràcies per prendre't el temps de realitzar un comentari tan elaborat i de nou, disculpes per no respondre quan tocava.
    Una forta abraçada.

  9. Isidre Morales
    Isidre Morales diu:

    M'ha semblat un gran detall de la teva part que homenajearas al traductor, tens molta raó en això, d'altra banda, excel·lent ressenya.

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *