Ressenya de "EL CÓDICE DE L'ATLÀNTIDA", de Stel Pavlou - La Factoria
Seguint amb la meva "Any Atlàntida", aquesta Nadal vaig llegir "El Còdex de l'Atlàntida", número 1 en vendes a Estats Units i Itàlia (segons indiquen els editors a Espanya). Per si de cas, els editors l'han publicat a la col·lecció de Thrillers en lloc de a la de Ciència Ficció, que és on realment hauria d'estar, imagino que per veure si es emulen les xifres de vendes d'altres països. (Ho aconseguiran? ... crec que ja van per la 5a edició).
El llibre és interessant i està ben escrit, per ser lectura d'evasió.
A nivel de teorías sobre la Atlántida es bastante original. Parte de la base de que los atlantes eran una sociedad avanzada, con conocimientos más allá de los de nuestro tiempo en campos como la nanotecnología, conductividad, estados físicos, etc. Sus construcciones eran a escala planetaria y aún quedan algunos restos de ellas. Como en las teorías de Platón, fueron destruidos por el Diluvio… aunque en el libro vemos que el Diluvio es la consecuencia de una catástrofe a nivel de Sistema Solar, que puede volver a repetirse.
Segons les tesis del llibre, tots els monuments de l'Antiguitat estan connectats i en realitat formen part d'una màquina a nivell planetari, capaç de salvar la humanitat o de condemnar-la. La tasca dels protagonistes és intentar que sigui la primera d'aquestes premisses, en lloc de l'aniquilació total de l'espècie humana.
... I ho aconsegueixen, encara que pels pèls.
Com a curiositat, comentar que en un moment del llibre, parlant de la sincronització biològica dels bancs de meduses, l'autor aprofita per explicar la Ressonància i fa que un dels protagonistes expliqui com Huygens en 1660 estant malalt al llit, es va adonar que els pèndols de dos dels seus rellotges oscil·laven al mateix temps quan s'acostaven els rellotges. Si es movien fent-los perdre el ritme, tornaven a la poca estona a moure coordinadament. Si es separaven els rellotges, no es sintonitzaven.
Això em va recordar un vídeo de demostració d'aquest mateix efecte, però aquesta vegada, il·lustrant la sintonització de 3 metrònoms.
Aquesta sintonització per aproximació és la mateixa que regeix els moviments de grups d'animals: grups de cuques de llum, bandades d'ocells que canvien de direcció, els bancs de peixos, etc.
M'agrada trobar llibres no acadèmics que aprofiten per divulgar la Ciència!
Especialista en estratègia de Màrqueting Digital. Oferint conferències, formació i consultoria des de fa més de 20 anys.
el codice de la atlantida, és escombraries literària, un autèntic horror, ¿SUPERVENDES? no entenc nada.Ojala no li facin la pel·lícula que és per l'únic que està escrit, es nota demasiado.Perdon vaig al bany a vomitar ....
Lectura d'evasió Gustavo ... lectura d'evasió. Per quan estàs de vacances i et quedes sense lectura i lluny d'una llibreria decent que tingui Ciència Ficció de veritat.
És interessant trobar a gent que s'interessi
Aquest llibre té tants errors històrics, com quan esmenten que Quetzalcoatl se li va aparèixer als inques, o llibres que diuen ser maies i en realitat són asteques, que posa en perill la trama.
Però si no saps res d'història o no et fa res. Està saborós de llegir