Entrades

Ressenya de "SevenEves" (Les set Evas) de Neal Stephenson, Nova - Ediciones B

Ressenya de SevenEvesLlegir a Neal Stephenson és una aposta segura. Com sempre, el llibre enganxa, la base és científica, fa pensar i la prosa està ben escrita ... què més es pot demanar?

Escriure una ressenya sense fer spoilers és complicat, però vingui, és estiu i tinc temps ... així que vaig a intentar-ho.

El llibre es pot dividir en dues parts clares (un present i un futur) i una de transició entre les dues.

En la primera, el autor parte de la premisa que la Tierra va a quedar inhabitable en 24 meses a causa de la explosión de la Luna. Y, sirviéndose de la especulación científica, desarrolla cómo con la tecnología actual, los gobiernos actuales y la sociedad tal como está, se podría crear un plan de evacuación para el máximo número de ciudadanos. Así que se abren diversos hilos argumentales al rededor de la selección de los supervivientes, de qué cosas se llevarán al espacio, de los perfiles más indicados, sobre cómo adaptar la Estación Espacial Internacional (ISS), sobre cómo consolar a los que se quedan, sobre las naves públicas y las naves privadas… en definitiva, de la organización de la evacuación.

Entre esta parte y la siguiente (5000 años en el futuro) está la parte de transición que da nombre al libro… el momento en que por causas accidentales que el autor va introduciendo en la primera parte, casi toda la humanidad queda reducida a 7 mujeres confinadas en una parte de la ISS, nuestras 7 Evas. Cada una de ellas con un perfil psicológico, con unas características físicas y con determinada visión sobre cómo debería ser el mundo y la humanidad. Por suerte, entre ellas hay una genetista y aunque el archivo genético de la Tierra está medio destruido, el laboratorio de la ISS sigue operativo.

La segona part del llibre és ja en un futur en el qual la humanitat s'ha dividit en 7 races i l'autor explora l'organització i la convivència de les 7 societats espacials i sobre com es va tornant a "terraformar" la Terra.

En definitiva és una història d'aniquilació i resurrecció, tractada des d'un punt de vista científic, psicològic i sociològic.

Com sempre, hi ha detalls que porten a la reflexió durant hores ... si en 5.000 anys la humanitat ha aconseguit convertir un llop en un chihuahua només amb selecció guiada ... ¿fins on podríem arribar amb els mateixos humans amb enginyeria genètica? Si poguéssim començar de nou en una societat creada a mida, per què regles ens regiríamos? Quin sistema econòmic desitjaríem? Per què sistema governamental optaríem? Com serien les relacions interpersonals en aquest nou món?

En fi ... una lectura 100% recomanable per a qualsevol amant de la Ciència Ficció especulativa.

11 Prediccions per al Turisme del futur

La CNN publicava fa uns dies un informe sobre les prediccions realitzades per diferents experts sobre temes relacionats amb el transport i el Turisme en un futur pròxim. D'acord amb la investigació realitzada, assignaven un percentatge de probabilitat a cada punt i els ordenaven de més probable a menys probable. Aquest és un resum de les prediccions:

Probabilitat d'un 99% que: Els trens de levitació magnètica reemplacin el transport aeri

Bé, sembla que en l'actualitat, els trens d'alta velocitat ja estan reemplaçant a l'avió en certes rutes com la Londres-París o la Milà-Roma. En el nostre cas, la Barcelona-Madrid, sí que és cert que cada vegada més gent l'utilitza, però d'aquí a reemplaçar el pont aeri, tot i falta. Els experts indiquen que al fet que en lloc de trens com els actuals, s'utilitzin trens de levitació magnètica (gairebé sense fricció) molt més ràpids que els actuals, sí que hi haurà un reemplaçament en el tipus de transport per a rutes curtes. La predicció és per d'aquí a uns 10 anys.

Probabilitat d'un 80% que: Els passaports siguin documents obsolets

Els experts indiquen que els documents en paper seran reemplaçats per microxips i reconeixements biomètrics. A mi, és predicció em sembla més plausible que l'anterior i més ràpida d'implementar ...

Probabilitat d'un 70% que: L'espai sigui una destinació turística

Aquesta ja és una realitat, encara que no per a tothom. Però Space Adventures ja comercialitza els vols espacials russos, i Virgin Galactic prepara els seus viatges a òrbita de ingrevidez per a l'any que ve. Jo li donaria gairebé un 100%.

Probabilitat d'un 60% que: Els avions volin sense pilot

Ui, ui ... aquí, jo els baixaria la probabilitat. Tot i que fa un parell d'estius vaig estar a la línia de metro que connecta la zona de Doglands amb el centre de Londres i que va sense conductor. Per a tranquil·litat dels passatgers, hi havia un responsable humà que passejava pel tren amb un grapat de claus a la mà i donant a entendre que podia prendre el control si era necessari. Però d'aquí a generalitzar-en els avions ... encara ho veig una mica lluny.

Probabilitat d'un 50% que: Faig hotels a l'espai

Tenint en compte que hi ha el llançament d'una càpsula hotel previst per al 2016 ... tot dependrà de com funcionin els vols espacials privats ... però jo li pujaria la probabilitat.

Probabilitat d'un 40% que: Els avions tinguin part del fusellatge transparent

Això seria bonic ... poder veure els immensos paisatges des de l'avió. En aquest cas no tinc prou informació i coneixements per avaluar la probabilitat que li assignen.

Probabilitat d'un 40% que: els cotxes volin

Ummm ... el cost d'una cosa així és molt elevat. Jo li baixaria probabilitats.

Probabilitat d'un 30% que: Tinguem un ascensor espacial

Aquí han tocat la meva fibra sensible, perquè com a bona aficionada a la Ciència Ficció, porto anys seguint el desenvolupament d'aquest tema i sembla que les prediccions de fa 5 anys no es compliran (l'ascensor estava previst per al 2025 i hi ha un X -Prize per incentivar-i per tenir-lo molt abans), però ara s'està parlant de tenir-lo per al 2050 (espero a mostrar-la encara que ja sigui una dona gran). Així que jo li pujaria probabilitats, encara que per llarg termini.

Trobaràs més informació sobre l'ascensor i com està el tema en aquest article: ascensor espacial (Vaig incloure imatges de les maquetes amb les que s'està treballant)

Probabilitat d'un 20% que: Hi hagi vols sense nens

Això és típic de certes cultures. A Londres hi ha establiments en els quals no deixen entrar a nens (no per tema de fumadors, si no perquè no molestin) ... i hi ha companyies aèries que al pis superior dels 747 no assignen seients a nens per garantir silenci. Així que pot ser que a algú se li ocorri un vol sense nens. Hauríem de veure les lleis antidiscriminació què opinen al respecte.

Probabilitat d'un 10% que: Els Duty Free de l'aeroport desapareguin i siguin només un showroom.

Em sembla molt poc probable, encara que la idea és que vegis els productes, els compris en línia i els tinguis a casa quan arribis. El problema que li veig és que els Duty Free, a més, són un passatemps a l'aeroport ... i que el tema dels regals de tornada a casa cal tenir en compte que es lliuren quan arribes, no t'arriben per correu mentre tu viatges . Així que jo li assignaria una probabilitat de gairebé 0%.

Si vols llegir l'article original, pots fer-ho aquí: CNN Prediccions Turisme

Ens parlem.

Ressenya de "AMOS DE TITELLES" de Robert A. Heilen - La Factoria

Amos de Títeres, Robert HeilenPer norma general, els llibres de curació m'agraden, malgrat la seva moral i de la seva fascimo (que no arribo a estar segura de si és fingit i per tant caricaturitzat, o bé és real ... però bé, els llibres estan bé i tenen ritme), però aquesta vegada, amb "Amos de Titelles", He estat incapaç d'acabar el llibre (i això em passa molt poques vegades).

Aquest llibre està escrit en l'any 51 i es nota el pas del temps:

  • És masclista fins a extrems insultants.
  • El futur en el qual passa la història (més o menys el nostre present) és totalment passat de moda i cutre (no cutre al que steampunk, això seria divertit ... cutre, de cutre de veritat).
  • La història va d'alienígenes que vénen de Tità i que ocupen cossos humans per anar envaint la Terra (és d'allò més normalet per a l'època, podríem dir que "tot un clàssic" ... però és un argument que ja està molt gastat ... ia sobre ja sabem que a Tità no hi ha res).
  • En el llibre no passa res digne de menció i els personatges no són creïbles.

En fi ... potser el 1951 era interessant (va guanyar 4 premis Hugo i 3 Locus), però ara no val la pena ni comprar-ni llegir-lo.

(... I per cert, el que va dissenyar la portada del llibre [que és l'única cosa que se salva] estic segura que no ho va llegir, no té res a veure amb la història)

Ressenya de "LA HISTÒRIA DE ZOE" de John Scalzi - Ed. Minotaure (Ciència Ficció)

La Historia de Zöe - John ScalziAquest és un llibre que forma part d'un cicle de tres llibres més ( "La vella guàrdia", "Les Brigades Fantasma" i "La colònia perduda"), però que pot llegir-se per separat, que és el que jo vaig fer ja que no coneixia cap dels tres anteriors.

John Scalzi ens narra la mateixa història que en va explicar a "La Colònia Perduda", però des del punt de vista de Zöe, la filla adoptiva de John i Jane Perry, els protagonistes de les anteriors novel·les.

Como no he leído las anteriores, no puedo dar indicaciones sobre si el contenido es muy repetitivo o no, o sobre si este nuevo punto de vista aporta algo nuevo a la narración. Mi opinión se basa únicamente en la lectura de éste último libro y lo cierto es que aunque no plantea grandes cuestiones, está bien narrado.

El argumento es más o menos el siguiente: Zöe es una niña que vive tranquilamente con sus padres (militares ya retirados) en un planeta llamado Huckleberry. Con ellos también viven dos extraterrestres de una raza llamada “obin”, que actúan de guarda espaldas de Zöe, y que a lo largo del libro vamos descubriendo porqué son sus guardaespaldas y porqué son tan raros (esta parte es bastante interesante).

La tranquil·litat de la família de Zöe es veu interrompuda quan els seus pares són seleccionats per liderar la colonització d'un nou planeta a la frontera de les colònies humanes. Com és d'esperar, la colonització acaba convertida en tota una aventura en què a més de salvar el planeta, hauran salvar també a tota la humanitat.

Així resumit, l'argument no sembla res fora del normal en aquest tipus de llibres, però com he comentat al principi d'aquesta ressenya, el llibre està ben narrat, així que té ritme i enganxa. Ha estat finalista en el Premi Hugo 2009.

Recomanable per a lectura de cap de setmana sense més pretensió que la de distreure una bona estona.

Ressenya de "LES SET Margarets" de Sheri S. Tepper - Nova Ed B

Les 7 Margarets - TepperM'encanta Sheri Tepper i com escriu. Aquest llibre no és una excepció. Imagino que bona part de la culpa que m'agradi tant, és que es tracta de Ciència Ficció feminista, i no és una cosa molt habitual: en els seus llibres les protagonistes de Tepper, a més de lluitar contra enemics de qualsevol raça o planeta, també han de lluitar contra les seves pròpies societats.

en Les Set Margarets a més, l'autora és capaç de sorprendre'ns amb un guió original, fresc, interessant, ben treballat i desenvolupat amb una narrativa que enganxa des de la primera pàgina.

L'argument és el següent: la història s'inicia en Fobos (satèl·lit marcià company de Deimos) en una petita comunitat de científics en què viu la nostra protagonista, una nena que s'avorreix tant entre els adults que s'inventa 6 companys imaginaris a partir de 6 trets de la seva personalitat.

Por razones que no descubrimos hasta el final del libro, 6 veces durante la vida de la niña, algunos de sus personajes ficticios se separan de su plano de la realidad, para crear otra realidad que se sobrepone a la original y que convive con ella. Es decir, en 6 tomas de decisiones que son cruciales para su vida, a la vez, la protagonista toma una decisión y su contraria, desdoblándose, sin ella saberlo y viviendo vidas paralelas, que por razones relativistas relacionadas con los viajes espaciales, también acaban convertidas en tiempos diferentes.

L'univers en el qual passa tot això trobem una Terra a la vora de ser exterminada per races alienígenes que no ens consideren racionals, una Terra amb gran part dels ecosistemes destruïts i l'únic bé exportable és la pròpia població, que mor de fam i set , i que és venuda pels governants del planeta a canvi d'aigua potable, en contractes d'esclavitud de 30 anys. També trobem altres races alienígenes que volen donar-nos una oportunitat i que ajuden als humans repartits per tota la galàxia a sobreviure en mons i societats hostils.

Les Set Margarets són les 7 personalitats de la nena amb la qual s'inicia el relat, que acaben vivint diferents vides, segons la sort i les decisions que s'han pres, i que acaben convergint en un final original i inesperat.

Cuando terminas el libro y pasan los días, sigues pensando en la protagonista, en sus vidas y en la cantidad de veces que tú misma has tomado decisiones que te han cambiado la vida… sin ir más lejos, yo tenía que haber estudiado Telecos en La Salle, tenía que haber construido naves espaciales y ahora mismo, tenía que estar en Marte colonizando el planeta (estos eran mis planes de futuro a los 18 años [no es broma, es sólo que mi yo actual, el que conocéis, decidió en el último minuto estudiar Económicas en la UAB y empezar a trabajar en un Banco])… espero que en alguna otra realidad, una Montserrat esté instalando potabilizadoras de agua y generadores de gases de efecto invernadero para crear una atmósfera en Marte. Desde aquí le mando un saludo! ;-)

En definitiva, un llibre 100% recomanable per evadir-durant durant les hores que dura la seva lectura, i per a reflexionar sobre un mateix, uns quants dies després.

Ressenya de "LA XARXA DE INDRA" de Juan Miguel Aguilera - Alamut Ed

La xarxa d'IndraLa Xarxa d'Indra és un llibre de Ciència Ficció del que podria anomenar-se el subgènere dels "llibres de viatges en el temps" amb una barreja de "universos paral·lels" i de "campanya militar". El llibre enganxa bastant i es llegeix en un moment.

La història ens narra les aventures d'una madura professora de Física que ha portat una vida intensa, incloent dos divorcis i la seva participació en la Iniciativa de Defensa Estratègica durant la Guerra Freda. Ara es prepara per afrontar la part que suposa més assossegada de la seva carrera.

Evidentment, les circumstàncies l'obliguen a dedicar-se a haver d'ajudar a un dels seus ex marits, un coronel del Departament de Defensa dels Estats Units, que la porta a ella ia la seva ajudant, a investigar una geoda perfecta de dos quilòmetres de diàmetre trobada en el subsòl de Canadà, per la qual els geòlegs no troben cap explicació racional i que tot apunta que té un origen extraterrestre.

En un moment determinat nostres protagonistes penetren en la geoda i això provoca un gir inesperat de la narració, que ens portarà a mons poblats per espècies intel·ligents no humanes i a conèixer l'existència d'éssers que viuen fora del temps. A això se li suma una malaltia terminal per part de la protagonista, un traïdor en l'equip i temes militars diversos.

El seu autor, Juan Miguel Aguilera, Ens presenta personatges amb profunditat, amb un passat coherent i amb un perfil psicològic ben treballat. Les civilitzacions no humanes que crea són interessants i en general, desitjaries conèixer més sobre elles.

El llibre acaba la història de la geoda, però deixa als protagonistes encallats en un dels mons que han visitat ... no sé si hi haurà una segona part ... no em faria res llegir-la.

Ressenya de "CELS REFLECTITS" de David J. Williams, Ed. Via Magna - Quantum

Cels reflectits és un llibre diferent. És una novel·la de Ciència Ficció fresca i amena que ens relata 3 històries que s'entrecreuen i que ens porten tant pel sistema Terra-Lluna com a través del ciberespai.cels reflectits

El seu autor, David J. Williams, debuta amb aquesta novel·la i és potser per això que té alguna cosa d'especial que no es troba en altres llibres: els enfocaments són diferents i els desenvolupaments tant científics com socials són també diferents. O sigui, que és tan interessant tant per la història que narra com per l'ambientació.

El llibre ens explica tres històries de mechs i maquinetes d'afaitar (En alguns casos del mateix sexe, en altres, de sexe oposat), que tenen diferents missions i que acaben convergint en un final inesperat.

els mechs són més o menys el que seria un comando d'elit, algú amb entrenament especial per a missions físiques d'alta violència.

els maquinetes d'afaitar són més o menys el mateix, però entrenats per treballar en el ciberespai i entrar a través de qualsevol xarxa per piratejar tota mena de sistemes i obtenir informació de forma legal o il·legal.

els mechs i els maquinetes d'afaitar poden treballar junts o per separat, i tant uns com els altres no tenen cap inconvenient a l'hora de matar ciutadans normals.

La societat en la qual transcorren les aventures de nostres 5 protagonistes és una societat situada al segle XXII en què la humanitat ha construït ja un ascensor espacial (tant de bo no faci falta esperar tant com en el llibre) però contràriament al que creiem que seria d'una societat avançada, aquesta no és una societat idíl·lica en la qual es les nacions s'entenen, sinó tot el contrari: en els primers capítols del llibre una facció desconeguda es carrega l'ascensor i mostra el febles que eren els fonaments de la pau que havia propiciat la construcció d'aquesta gran obra d'enginyeria.

La missió d'alguns dels protagonistes serà descobrir als sabotejadors de l'ascensor espacial, la d'altres, és fugir per causes que desconeixem, i la del que va desemparejado és matar algú que farà que l'equilibri de poders acabi decantant per un dels bàndols que participa en el joc que anem descobrint al llarg de la narració.

En aquesta història tenim colònies a la lluna, naus espacials, transports de tot tipus, drones de combat ... ia la Terra tenim grans metròpolis en què no queda un pam sense construir i zones senceres que són post apocalíptiques. Alguns dels protagonistes han contribuït a la destrucció d'alguna d'aquestes grans metròpolis. El món està dividit en 2 parts, la dels occidentals i la dels asiàtics (Europa forma part del costat asiàtic), i tant en una part com en l'altra conviuen l'opulència i la misèria.

En general, es tracta d'una novel·la que manté el ritme i que enganxa, encara que al principi desconcerta una mica. Les escenes d'acció en les que participen els nostres mechs i maquinetes d'afaitar estan ben narrades. Els capítols són molt curts i van explicant les tres històries successivament fins que s'entrecreuen, això obliga el lector a estar atent i a fixar-se bé en què passa a cada moment. És un bon llibre i es llegeix fàcilment malgrat els seus 590 pàgines.

100% recomanable.

Hi ha una pàgina web en la qual es pot conèixer més sobre aquesta obra i la societat que recrea: http://cielosreflejados.com/

Vídeo mostrant la tecnologia del futur, segons Microsoft

Fa un parell de mesos Microsoft va publicar aquest vídeo en què es mostren alguns dels avenços tecnològics en els quals estan treballant i que creuen poder tenir desenvolupats en un futur immediat.
De tot el que ens mostra el vídeo, destacaria el següent:

  • Espectacular "paper" digital de diari que és tipus pantalla de plasma però flexible i lleuger.
  • Dispositius mòbils que són una evolució de les PDA i dels telèfons, i que són capaços d'interactuar amb qualsevol altre dispotiu amb el qual es trobin.
  • Grans vidrieres transparents, de presència ubiqua, que són pantalles tàctils tipus Minority Report (aquestes ja existeixen ... però no d'aquesta mida).
  • Targetes de visita i targetes de crèdit de "paper" però completament interactives.

En fi ... tot un desplegament de nous dispositius que prometen que els propers 10 anys seran molt interessants a nivell d'interacció entre ordinadors i humans.

Ressenya de "LA COLLITA DEL CENTAURO" d'Eduardo Gallego i Guillem Sánchez - NOVA Ed. B

Com cada any, la Col·lecció Nova d'Ediciones B publica el llibre guanyador del Premi UPC de Novel·la Curta de Ciència Ficció. Aquest any el llibre guanyador és "La Collita del Centauro"D'Eduardo Gallego i Guillem Sánchez.La Collita del Centauro

Com tots els llibres de la Col·lecció NOVA, el llibre inclou una presentació de Miquel Barceló (sense desmerèixer el contingut dels llibres, la presentació de Miquel Barceló és una de les millors coses que té aquesta col·lecció). En aquest llibre a més, s'inclou la conferència que va impartir Lois McMaster Bujold en l'acte de lliurament dels premis UPC. Tot i així, he trobat a faltar que publiquessin també alguna de les obres finalistes i l'obra guanyadora de l'apartat d'alumnes de la UPC ... normalment són obres interessants i diferents, i en les edicions anteriors les publicaven en un mateix llibre al costat de l'obra guanyadora ... serà la crisi?

Parlem del llibre:
La trama transcurre en un futuro lejano en el que nuestra galaxia está colonizada por humanos, pero por dos grupos separados que habían perdido contacto entre sí. Los de un brazo están más desarrollados en ingeniería y disponen de buenas naves espaciales, larga vida y androides de combate (con sentimientos) y que físicamente son indistinguibles de los humanos. En el otro brazo de la galaxia es la biología la ciencia que se ha desarrollado más, y sus habitantes son capaces de crear edificios a partir del desarrollo natural de árboles y plantas, son pacíficos y sociables, y aun a pesar de ser capaces de colonizar planetas de distintos sistemas, no disponen de naves que rivalicen con las de los humanos del otro brazo.

Només desenvolupant el "primera trobada" i la subsegüent relació entre els dos grups de colonitzadors dels dos braços, el llibre ja prometia ser interessant, però els autors no s'han conformat amb això i han inclòs en la trama a una poderosa espècie alienígena que es dedica a sembrar de vida diversos planetes, i que després torna per "recollir" la seva collita.

Seguint amb aquest argument, alguns dels planetes pendents de recol·lectar, estan situats a la zona humana del braç en el qual s'ha desenvolupat més la biologia, i l'imminent perill que comporta l'aparició d'aquests alienígenes fa que els representants de les dues societats humanes s'uneixin per col·laborar ia resoldre el misteri dels planetes collits.

Com es tracta d'una novel·la curta, el llibre es llegeix en un parell de dies i et deixa amb ganes de saber més sobre les colònies d'humans i sobre la interacció entre ambdues.

Sobre els autors: Eduardo Gallego és biòleg i professor de micologia de la universitat de Almeria. Guillem Sánchez és economista i aficionat a la història bèl·lica. Junts fan un bon tàndem. Jo no havia llegit res d'ells fins a la data, tot i tot i que Miquel Barceló indica en el seu pròleg que tots dos són coneguts en el món de la Ciència Ficció espanyola, així que miraré d'esmenar el meu error i llegir més llibres d'aquests autors.

En resum, un llibre 100% recomanable, que deixa un bon sabor de boca i que permet passar un cap de setmana entretingut.

Ressenya de "L'ATLÀNTIDA: Petita història d'un mite platònic" de Pierre Vidal Naquet - Akal Edicions

A diferència dels llibres sobre els quals he anat escrivint ressenyes, L'Atlàntida: Petita història d'un mite platònic no és un llibre de Ciència Ficció. Es tracta d'un assaig escrit per Pierre Vidal Naquet que recorre i analitza l'aparició del mite de l'Atlàntida en la literatura mundial occidental.L'Atlàntida de Pierre Vidal Naquet

El llibre comença amb Plató en 355 a.C. quan cita i descriu l'Atlàntida tant en la seva obra Timeo com en Critias. L'autor arriba fins a la nostra època actual, passant per Roma, el Renaixement, per les obres de Jules Verne, i fins i tot el nostre Mn. Cinto Verdaguer que ens parla de l'Atlàntida en el seu poema homònim.

Entre altres temes, també analitza com en l'època hitleriana els alemanys s'apoderen del tema i ho inclouen en la seva mitologia, passant a ser la raça ària, la raça dels descendents dels atlants. D'aquesta premissa part l'argument de molts dels llibres de Ciència Ficció que he anat ressenyant en aquest bloc.

Després d'analitzar tota la informació disponible sobre l'Atlàntida, l'opinió de Pierre Vidal Naquet és que el mite de l'Atlàntida va ser literalment "inventat" per Plató a manera de metàfora per il·lustrar una Atenes imaginària i utòpica, i que amb el temps el mite i la història s'han barrejat donant peu a nombroses especulacions sobre l'origen d'aquest continent perdut, els descendents dels atlants i l'evolució de la llengua i la cultura atlant.

En el llibre, l'autor aprofita per incloure molts dels interessants gravats antics amb mapes de possibles emplaçaments de l'Atlàntida que s'han anat publicant al llarg d'aquests últims 2000 anys.

En general, és un llibre erudit, amb un munt de notes al peu de pàgina (de vegades la nota ocupa gairebé la pàgina sencera) però que es llegeix amb poc esforç a la mínima que es tingui un cert interès pel tema. 100% recomanable en cas que vulguis saber més sobre l'Atlàntida.