Entrades

Què és User Research i per a què serveix

Recerca d'usuari, la investigació UX son dos formas de denominar lo mismo: la investigación sobre la experiencia de un usuario en nuestro sitio web. Es decir, su comportamiento, sus motivaciones y sus necesidades.

Cuando deseamos incrementar la conversión de un sitio web la investigación en la experiencia de usuario es fundamental, el Recerca d'usuari és un factor clave de éxito. Gracias a esta investigación conoceremos mejor a nuestro usuario, descubriremos qué espera de nuestra web y podremos adaptar la navegación, los textos y la estructura a lo que el usuario está esperando. Esto es especialmente crítico en los comercios electrónicos.

La conversión de un comercio con productos de un valor entre 1€ y 100€ debería estar alrededor de un 3%, para productos entre 100€ y 500€ entre un 1% y un 3%. Para productos de más de 500€ suele estar alrededor del 0,5%. ¡Si este no el caso de tu comercio electrónico y estás por encima, felicidades! ¡Lo lograste! ¡Estoy realmente contenta! Yo tengo clientes con 8% y 9% de conversión, sé que puede hacerse. Si estás por debajo, deberías realizar una investigación sobre la experiencia de usuario, deberías saber más sobre investigació d'usuaris estás en el sitio adecuado.

¿Cómo puedes investigar cual es el comportamiento de tus usuarios? Es decir,

¿Cómo hacer User research?

Estas son las principales técnicas:

eyetracking: consiste en realizar el seguimiento de la mirada del usuario y ver qué lee, que no lee, en que se fija, que clica, qué palabra hace que decida seguir leyendo o clicar el botón de llevar el producto a la cesta de la compra, etc.

Encontrarás más artículos que he escrito sobre el Eyetracking aquí: eyetracking.

A/B Testing: consiste en hacer varias copias de diferentes páginas de tu sitio web y testear cuál de ellas convierte a más usuarios. Google dispone de una herramienta para realizar este tipo de tests se llama google Optimizer y es gratis. Antes se llamaba Google Experiments, quizás habías oído hablar de ella.

Cart sorting: esta técnica sirve para testear cuál es la mejor arquitectura de la información en un sitio web. Consiste en testear a un grupo de usuarios entregándoles una serie de cartas con los productos que deseas vender o las diferentes secciones de tu web. Ellos deberán agruparlos por categorías y deberán ponerle un nombre a la categoría… te quedas de piedra cuando ves las diferencias entre tu forma de organizar las cosas y la suya… Esta técnica te ayudará definir la estructura del sitio web, a decidir qué pondrás en la página de inicio y cómo deberías etiquetar las categorías de navegación de tu web y las de tus productos.

També pots fer grups focals … pero es caro y los resultados no son los más fiables…

Hay una técnica que siempre explico en clase y hace mucha gracia a los alumnos, pero que es real como la vida misma y que la he usado muchas veces: utilitzar a la teva mare com betatester.

Sí, como lo oyes. Tu madre te dirá siempre la verdad, no es una heavy user de internet pero sabe navegar y desde que usa Whatsapp y se ha registrado en Facebook, no hay quien la pare. Si tu madre no entiende de qué va tu sitio web… tu sitio web está mal. Si tu madre no consigue encontrar tus datos de contacto… tu sitio web está mal. Si tu madre no consigue realizar una compra o suscribirse a tu boletín, tu sitio web está mal. Y no olvides hacerle probar a tu madre la versión móvil de tu sitio web… si ella no lo entiende, entonces es que esta mal. En una versión móvil no es suficiente pasar el test de Google, es necesario pasar el test de “mamá betatester”. Te lo digo con cara muy seria. Hazme caso… te ahorrarás un montón de disgustos.

¿Cuándo deberías aplicar la investigación del usuario?

Puedes hacerlo durante las 3 etapas de la creación del sitio web.

  1. Durante la investigación previa: el cart sorting es ideal para empezar.
  2. Investigación en el proceso: los mockups del sitio web pueden testearse con eyetracking y así sólo pasan a producción las versiones que mejor han sido entendidas por el usuario.
  3. Investigación de usuarios reales: cuando el sitio web ya está online, puedes realizar eyetracking y puedes realizar A / B testing… o lo dicho… lo dejas probar a tu madre.

¿Cuáles son las diferencias entre User Research y Usabilidad?

Son las dos caras de una misma moneda: investigació d'usuaris va de analizar al usuario, la usabilidad, va de analizar el sitio web para ver si conseguimos que los usuarios hagan lo que deseamos que hagan.

Espero que aquest article de hagi estat d'utilitat i ara sàpigues una mica més sobre què és el user research i per a què serveix. Si tienes problemas de conversión contáctame y analizaremos juntos cómo podemos ayudarte desde Quadrant Alfa.

Seguim en contacte

Una abraçada.

Què és l'eyetracking? i Per a què serveix?

el eyetracking es una tecnología que permite realizar el seguimiento de la mirada de los usuarios para obtener datos sobre cosas como: ¿qué miran? ¿Qué les llama la atención? ¿Se fijan en la publicidad? ¿Ese botón lo ven realmente? ¿Qué palabra hace que alguien decida leer un texto? y poder tomar decisiones en base a esos datos. También tiene aplicaciones en el campo de la psicología y en el de la óptica, pero sobre todo es en el marketing digital y en concreto, en la usabilidad y la experiencia de usuario donde más se utiliza.

¿Cómo funciona un eyetracker?

Eyetracker - EyetrackingBásicamente es un monitor de ordenador con un emisor de rayos infrarrojos que ilumina la cara del usuario (sin que el usuario note nada) y con una cámara (que el usuario tampoco ve que está allí) en la que el eyetracker puede ver el reflejo de los infrarrojos en las pupilas del usuario, y por lo tanto, triangulando la posición de las pupilas frente a la pantalla, puede saber qué es lo que usuario está mirando.

En este vídeo está muy bien explicado (si no entiendes el francés, activa los subtítulos en castellano o en tu idioma nativo)


También hay eyetrackers incrustados en gafas y en dispositivos portátiles que facilitan los análisis de eyetracking cuando estás estudiando algo que no está en una pantalla como por ejemplo, los productos del lineal de un supermercado o el cuadro de mandos de un coche.

¿Para qué se utiliza un eyetracker en Marketing Digital?

Como he comentado en el primer párrafo, es especialmente útil para comprobar la usabilidad de un sitio web. En este vídeo que verás bajo estas líneas estaba yo testeando si los usuarios podían encontrar fácilmente las fichas de los apartamentos que el sitio web deseaba alquilar. Verás como tras más de un minuto, el usuario testeado aún no ha encontrado las fichas de los apartamentos. También es curioso ver en este vídeo como el usuario se distrae cada vez que el slider de la web cambia. Cosa que es normal y está bien porqué los sliders se incluyen en la cabecera de las webs para mostrar la propuesta de valor de la empresa, así que es correcto que hagan que la mirada del usuario vaya hacia allí… aunque una vez dentro del sitio web, ya no deberíamos distraer más al usuario, por esta razón sólo se incluyen en la página de inicio.

¿Cómo se utiliza el Eyetracking en Marketing de Contenidos?

También se puede utilizar para temas relacionados con el la comercialització de continguts, por ejemplo, para ver qué palabra hace que cuando leemos en diagonal, finalmente decidamos que vale la pena o no leer un texto. O bien en un anuncio de Adwords que será visto por encima, qué palabra llama la atención y hace que el usuario lea el anuncio y eventualmente clique en él.

Aquí te dejo 4 enlaces que pueden ayudarte a entender mejor el uso del eyetracking en este último campo:

  • El primero es de un estudio que hice en el 2005 sobre cómo leen un sitio web de noticias hombres y mujeres y sobre si los banners se ven o no se ven: Eyetracking_Media_Espana
  • El segundo es un estudio sobre las palabras que deben contener los Adwords para llamar la atención. El estudio lo hice en 2009 pero los resultados siguen siendo válidos aunque los Adwords ya no estén en el lateral derecho y ahora sólo están en la parte superior de las páginas de búsqueda: Eyetracking Search Marketing
  • Aquí encontrarás un artículo que escribí en el 2009 sobre el Eyetracking y triángulo de oro de Google en relación a SEO (el artículo también sigue siendo válido hoy en día).
  • Y aquí, información sobre el eyetracker que yo utilizo para estos análisis: Tobii Eyetracker

Espero que aquesta informació et sigui d'utilitat.

Seguimos en contacto.

El Triangle d'Or de Google segueix sent vàlid? La resposta és sí

Qui més qui menys ha vist alguna vegada un mapa de calor que corre per la xarxa, realitzat amb tecnologia de Eyetracking, i que mostra el que es diu "El Triangle d'Or de Google”: la zona de oro en la que hay que aparecer si se quiere ser algo en la red… el espacio donde confluyen todas las miradas de los usuarios de Google. Yo misma, lo he usado un gran número de veces en clases y conferencias, para mostrar de forma gráfica la importancia de aparecer en las primeras posiciones de Google, sea en forma de adword, Sigui en forma de posicionament natural (SEO).Eyetracking - Triangulo de Oro de Google

Però aquest mapa de calor té els seus anys, i cada vegada que el faig servir em pregunto si seguirà sent realment vàlid ara que Google mostra els resultats incloent mapes, llibres, definicions, etc. (La imatge que mostro al costat d'aquestes línies correspon al mapa de calor clàssic al qual m'estic referint).

De ahí que una de las cosas que quería testear en las pruebas que hemos estado realizando durante los meses de diciembre y enero para poder elaborar un estudio de Search Marketing orientado a Turismo, utilizando tecnología de Eyetracking, era si el Triángulo de Oro seguía siendo válido, o por lo contrario, ahora aparecía otra figura geométrica. Este es el estudio: Eyetracking Search Marketing

Doncs bé, després de realitzar els tests (54 persones testejant 4 tasques diferents, en total 216 mapes de calor de pàgines de resultats de Google), arribem a la conclusió que continua sent vàlid, sobretot quan es fan cerques molt concretes i que ofereixen resultats que es troben en les primeres posicions, tot i que els Adwords laterals ara són més vistos del que mostra el triangle clàssic.Eyetracking Hotel Pulitzer Barcelona PCT

Veamos algunos de estos mapas de calor:

Aquest que mostro a continuació és un mapa de calor per a la recerca "Hotel Pulitzer Barcelona"(Sense cometes) agregant els mapes de 30 usuaris testejats, presos a l'atzar i sense segmentar. La tasca era trobar la URL oficial de l'Hotel Pulitzer (es trobava tant a Google Maps com en el primer resultat SEO). El mapa que mostro és un mapa de percentatges de fixació de mirada (el mateix tipus el "clàssic", només que el nostre EyeTracker és diferent).

Podem observar com es forma el triangle, encara que una mica desdibuixat per culpa del mapa.

Si aquest mateix mapa de calor el mostrem per valors absoluts de fixació de la mirada, llavors Eyetracking Hotel Pulitzer Barcelona Absolutosi veiem el triangle, i observem també que alguns usuaris han mirat els Adwords laterals, cosa que gairebé no es veu al mapa per percentatges. (Veure imatge adjunta)

Una observació curiosa sobre els Adwords laterals: Si per aquesta mateixa recerca prenem els mapes de calor d'usuaris de menys de 25 anys, observarem una cosa molt diferent: ni un de sol ha mirat els Adwords laterals i el triangle apareix net encara que una mica desfigurat, i centrat en els Adwords superiors i els resultats naturals.

Sembla que els menors de 25 tenen molt clar que els Adwords laterals són publicitat i que per tant no mereixen la seva atenció ... (aquest tema és important i val la pena analitzar-ho més a fons ja que fa referència a les teories de Comunicació Postmoderna, així que tant el mapa com el tema el tractaré en un altre post).

Tornant al Triangle d'Or de Google, encara que en aquest post només hem analitzat un dels mapes agregats de les 4 tasques que testegem, mirant la resta de mapes també queda clar que per norma general, la gent segueix mirant els resultats de Google de la mateixa manera que ho feia fa uns anys, encara que ara continguin informació addicional. O almenys és així, en les recerques concretes, com ara el nom d'un hotel. Veurem en altres posts com per cerques més generals la cosa es complica una mica més.

L'estudi complet es pot descarregar aquí: Eyetracking Search Marketing

Este otro estudio también puede interesarte, analiza la mirada de los usuarios respecto a si ven o no ven la publicidad. Eyetracking_Media_Espana

Certes paraules criden l'atenció. "Luxury" és una d'elles.

Seguint amb l'anàlisi dels tests d'Eyetracking del per a l'estudi de Search Marketing orientat a Turisme, realitzats durant els mesos de desembre i gener, avui parlarem de les paraules que criden l'atenció en els textos.

En l'estudi "Mitjans Eyetracking Espanya"Realitzat per la AIMC i alt64 en què vaig participar el 2005 quan analitzàvem els patrons de lectura de la premsa online espanyola, ja observem que abans d'iniciar la lectura d'un text, el cervell dels usuari escaneja la pàgina que està pensant llegir, a la recerca de paraules que li diguin l'atenció. Quan el cervell troba aquestes paraules llavors decideix si val la pena fer l'esforç de lectura o no.

Això mateix ho hem pogut observar en les pàgines de resultats de Google, i sobretot amb certs Adwords. Vegem-ho:

Com vaig ser operadora d'alguns dels tests realitzat al desembre 2008, durant la gravació mateixa ja em vaig fixar en que moltes de les persones testejades miraven alguns anuncis en concret. Ull! No els clicaban, només els miraven ... és a dir, alguna cosa els cridava l'atenció, però després seguien buscant. Òbviament, alguns sí clicaron en ells ja que la major part d'anuncis tenien a veure amb la recerca que realitzava l'usuari.

Si ens mirem la gravació adjunt (veure vídeo adjunt), observaremos que tras revisar la página de resultado, algo llama la atención al usuario mientras mira columna de Adwords de la derecha. Hay un anuncio que llega a mirar hasta 3 veces. La grabación pertenece a un usuario al que se estaba testeando en la búsqueda “hotel Barcelona” y su tarea consistía en indicarnos dónde buscaría un hotel en esta página de resultados (SERP=Search Engine Result Page).

Podem observar que un cop llegida més o menys amb profunditat la SERP, passa a llegir els anuncis de la dreta i després veure'ls tots, fixa la mirada en un d'ells i després torna a ell. Es tracta de l'anunci de Splendia. Per què es fixa en aquest anunci? L'usuari no ens va saber dir per què.

Un altre usuari (veure aquest altre vídeo adjunt), En la mateixa SERP realitza el mateix tipus de navegació i de nou es fixa en l'anunci ... però aquesta vegada, a més, el clica. Per què es fixa en ell? Per què ho clica? Preguntat a l'usuari, ens comenta que simplement perquè es va fixar en ell, li va agradar el que posava (i això que està en anglès) i CLICO en ell.

Però l'acció de fixar-se en aquest anunci en concret i no en la resta ha estat una cosa que ha fet un 22% dels usuaris (12 persones sobre 54) que testearon aquesta pàgina. Si observem el mapa de calor generada per aquests usuaris, observem que realment alguna cosa va cridar l'atenció de les 12 persones.
Eyetracking Google Adwords Splendia

(veure mapa adjunt que mostra el mapa agregat dels 12 usuaris que van fixar la mirada en aquest punt. Podem observar com realment per ells va ser un punt important en la SERP)

En una altra tasca en la qual els usuaris testejats havien de buscar una suite d'hotel a Barcelona a partir de la SERP que apareix en buscar "suites hotel Barcelona", Va passar exactament el mateix, però amb més intensitat: aquest cop, un 37% dels usuaris van fixar la seva mirada en un anunci en concret: el segon Adword de la columna dreta. I endevina què ... tornava a ser el mateix anunci de Splendia, que apareixia en aquesta pàgina en una altra posició.Eyetracking Google Adwords Splendia 2

De nou, una cosa va cridar l'atenció dels usuaris, aquest cop a 20 persones d'un total de 54.

(Veure imatge amb el mapa de calor agregat de les 20 persones que van mirar l'anunci de Splendia. En aquest cas podem veure que l'efecte no és tan fulminant com l'anterior, però segueix cridant l'atenció el que 20 persones fixin la seva mirada en aquest anunci, quan estan buscant "Suites" i en l'anunci ni tan sols apareix la paraula)

Aquest "alguna cosa" que crida l'atenció a tants usuaris, en diferents pàgines de resultats, és la paraula "Luxe" que Splendia utilitza l'inici de la descripció del seu anunci.

En l'estudi Eyetracking Search Mitjana podràs trobar més informació sobre i podràs descobrir quines altres coses van cridar l'atenció dels usuaris.

Hotel vs Portal d'Intermediació: guanya el Portal ... i de llarg!

Com he comentat en el meu post anterior, durant els mesos de desembre i gener hem estat duent a terme un estudi de Search Marketing orientat a Turisme, utilitzant tecnologia de Eyetracking. (Llegir post anterior)

Doncs bé, una altra les proves que vam fer als usuaris que testeábamos consistia en sol·licitar-los que busquessin un hotel a Barcelona realitzant la cerca a Google "hotel Barcelona"(Sense cometes).

(Potser et preguntes per què els indiquem quina recerca s'havia de fer ... l'explicació és senzilla: per poder realitzar els mapes de calor agregant tots els resultats, cal que tots els usuaris vegin exactament la mateixa pàgina, així que en realitat, la recerca ja està feta i la tenim guardada en local en lloc d'estar treballant en directe contra Google. d'aquesta manera, tots els usuaris veuen exactament la mateixa pàgina i l'estudi pot realitzar-se en millors condicions).Eyetracking_Google_hotel_barcelona

Seguim ...
Una de las cosas que queríamos averiguar al realizar este test era si los usuarios entrarían en un portal de intermediación hotelera o bien elegirían un hotel determinado. Los resultados fueron concluyentes, el 74% de los usuarios se decidieron por un portal de intermediación y sólo un 26% clicó en un resultado que pertenecía a un hotel. Curiosamente, todos los usuarios que clicaron directamente a un hotel, lo hicieron a través de Google Maps.

La meva sincera opinió és que en alguns casos (i penso que aquest és un d'ells) la motivació dels usuaris testejats no és la mateixa que la dels usuaris reals. Aquesta crec que és l'explicació al perquè tanta gent CLICO el primer resultat, i poca gent va realitzar un scroll per veure resultats que quedaven fora de la pantalla (només un 33% ha fet scroll). Aquest fet no invalida el test ja que les gravacions que no ens van semblar correctes no s'han tingut en compte, però relativitza una mica els resultats, sobretot els estadístics. És millor centrar-nos en l'anàlisi qualitativa i conèixer per què clicaron on ho van fer.

Així que vegem per què la gent CLICO on CLICO:

Quan vam preguntar als usuaris per què havien clicat on havien clicat, la major part dels que clicaron sobre un portal d'intermediació han indicat que ho van fer sobre aquest en concret perquè ja el coneixien.

Les persones que clicaron sobre els hotels, també van indicar que era perquè el coneixien o bé perquè havien sentit a parlar de l'hotel i sabien que era bonic, o estava ben situat, etc ...

En alguns casos, els usuaris van indicar que era el títol de l'anunci el que més els havia cridat l'atenció. Sobretot el "400 hotels a Barcelona"De la reserva.

En altres casos, certes paraules els van cridar l'atenció, van fer que els usuaris llegissin el títol i el text adjunt i que clicaran. Aquest és el cas per exemple, de Splendia al Adword que apareix en 5 posició a l'esquerra ... un lloc en el que teòricament gairebé no hagués hagut de rebre clics.

El tema de les paraules que criden molt l'atenció i aconsegueixen que la gent fixi allí la seva mirada i cliqueu, mereixen una anàlisi especial ... així que d'aquestes paraules parlarem en el proper post.

... I una altra cosa interessant relacionada amb aquesta cerca: entre els resultats que apareixen en aquesta primera pàgina per posicionament natural (SEO) només apareixen 4 hotels. Doncs bé, 3 d'ells són hotels a què hem fet nosaltres la consultoria per arribar a posicionar-se en aquesta pàgina: l'Hotel Pulitzer, l'Hotel Axel i l'Hotel Royal Ramblas. És una cosa del que tots els membres de GEA Internet ens sentim orgullosos.

Nota posterior: L'estudi ja ha estat publicat. Pots descarregar-lo aquí: Eyetracking Search Mitjana .

Google Maps vs SEO: segueix guanyant SEO

Durant els mesos de desembre i gener hem estat duent a terme tota una bateria de tests per elaborar un estudi de Search Marketing Orientat un Turisme. Els tests per a l'estudi s'han realitzat utilitzant tecnologia de Eyetracking i una entrevista personal un cop finalitzat el test, per conèixer on miraven els usuaris testejats i per què miraven allà i no en una altra part.

En total, es testearon 54 persones d'edats compreses entre els 16 anys i els 68 anys.

Els resultats han estat molt interessants i els aniré publicant en aquest blog a mesura que anem avançant en l'anàlisi de les dades.

La primera de les coses curioses que hem observat és que si bé aparèixer a Google Maps és important, segueix sent més important sortir el primer per posicionament natural. Sobretot en recerques concretes. En recerques generals del tipus "hotel a barcelona", No hi ha cap dubte sobre la importància d'aparèixer a Google Maps. En aquest post anem a analitzar les recerques concretes.

Vegem per què hem arribat a aquesta conclusió:

Una de les tasques que havien de dur a terme els usuaris era trobar la pàgina web de l'Hotel Pulitzer de Barcelona entre tots els resultats que apareixen a Google en buscar "Hotel Pulitzer Barcelona"(Sense les cometes). Apareceían 234.000 resultats.
Eyetracking Hotel Pulitzer Barcelona
Si observem la imatge del mapa de calor que mostro al costat d'aquestes línies, podem veure que la pàgina oficial de l'hotel apareix tant a Google Maps com en la primera posició per posicionament natural. Doncs bé:

  • Un 51,85% dels usuaris clicaron al primer resultat de posicionament natural.
  • Un 40,74% dels usuaris clicaron sobre el web que apareix a Google Maps.
  • Un 7,41% dels usuaris (4 persones) es van equivocar i clicaron sobre Adwords o altres resultats naturals, convençuts que clicaban la web de l'hotel.

Quan vam preguntar per què havien clicat on havien clicat les respostes van ser les següents:

  • Els que havien clicat en resultats SEO indicar que es fien més d'aquests resultats. De fet, el 22% ni tan sols havia mirat la zona de Google Maps i havia anat directament a la zona SEO. En preguntar per què no es fiaven, la majoria va indicar que els semblava que era publicitat i en canvi sabien que els resultats que segueixen al mapa no són publicitat.
  • Els que clicaron al mapa, han indicat que clicaron al mapa perquè apareixia enmig de la pantalla i que directament ja van veure que era la pàgina de l'hotel.

La major part de les persones indicar que la URL de l'hotel va ser el que els va indicar que era la web oficial de l'hotel (òbviament l'anomenaven la "direcció de l'hotel", no la URL, escric URL per facilitar la redacció d'aquest post). Un 25% van indicar que també el fet que el títol del resultat indica "Web Oficial" els havia reafirmat que tenien raó i que aquesta era la web oficial.

  • Les 4 persones que es van equivocar i clicaron sobre altres resultats, estaven convençudes que havien encertat i havien donat amb el web correcta (fins que van veure la web a la que arribaven després clicar, és clar, moment en el qual es donaven compte del seu error). En la majoria dels casos va ser la URL la que els va despistar i els va fer creure que eren al resultat correcte. Les URL que clicaron eren del tipus "Hotel-Pulitzer-Barcelona.h.rez.com"D'aquí que algunes persones es confonguessin. Encara que també els títols dels anuncis van ajudar a confondre-les: "Hotel Pulitzer Barcelona"Com a títol d'un Adword és capaç de confondre a qualsevol si no es tenen en compte altres paràmetres.

Quant als Adwords en general, gairebé tothom va mirar en algun moment dels 3 anuncis que apareixen destacats a la zona superior (només un 25% no els va mirar), quant als Adwords laterals, no van tenir tanta sort, i només un 22% els van mirar.

En un altre post analitzarem de nou el tema Google Maps vs SEO, però utilitzant un exemple en què els resultats que ofereix la pàgina, en tots dos casos són diferents (el avanço ... guanya SEO de nou).

Nota posterior: L'estudi pots descarregar-lo aquí: Eyetracking Search Mitjana .

Un estudi demostra que les dones i els homes naveguen per Internet seguint patrons diferents

L'estudi Eyetracking Mitjana Espanya realitzat per alt64 en col·laboració amb l'AIMC conclou que el 61% dels internautes mira la publicitat en línia.
Per conèixer el patró de navegació dels espanyols i l'efectivitat de la publicitat per internet, s'ha analitzat la seva mirada


tecnologia Eyetracking

Alt64 Digital, la signatura que distribueix a Espanya la tecnologia Eye Tracking, en col·laboració amb l'Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AICM), ha realitzat per primera vegada a Espanya un estudi que analitza la mirada dels internautes mentre llegeixen mitjans de comunicació online, l'estudi denominat Eyetracking Mitjana Espanya.

Es la primera vez que se realiza en este país un estudio de esta envergadura utilizando la tecnología Eye Tracking (seguimiento de la mirada) entre las webs y medios de comunicación online de mayor audiencia. Existe un antecedente en Estados Unidos que ha marcado el antes y después en el diseño de las páginas web y, en concreto, de los medios de comunicación online americanos, el Eyetrack Study, que llegó en 2004 a su tercera edición.

Per realitzar el Eyetracking Mitjana Espanya, s'han analitzat als 6 mitjans de comunicació en línia de més audiència, el contingut està a la vista i en els quals no cal registrar-se per llegir-lo: ABC, El Periódico, El Mundo, La Vanguardia, La Veritat i La Razón.

El análisis del patrón de navegación de los usuarios testeados muestra que las mujeres y los hombres leen la prensa online de forma diferente. Mientras los hombres leen en zigzag y se saltan muchos párrafos, las mujeres lo hacen de arriba abajo y leen, en la mayoría de los casos, los títulos y las entradillas de las noticias de forma completa. Tanto hombres como mujeres escanean las páginas en busca de palabras o de frases clave y en función de ellas, deciden si leer o no los artículos.

Els resultats obtinguts demostren, entre altres coses, que un 61% dels usuaris testejats miren la publicitat que contenen les pàgines web. I després d'una entrevista posterior a la navegació, l'estudi indica que el 52,9% dels quals reté la marca de l'anunci.

L'estudi també mostra que no per incloure molta publicitat en una pàgina, els usuaris la veuen més. En canvi, amb poca publicitat, però realitzada en certs formats publicitaris, com el gratacel lateral exterior o el banner superior, s'aconsegueix captar la mirada de l'usuari i aconseguir que miri l'anunci.

Además de estudiar los patrones de navegación, en el estudio se responden preguntas como: ¿Los anuncios se miran realmente? ¿Dónde se ven mejor los anuncios en la web? ¿Qué formatos de anuncio son los más efectivos? ¿Cuáles fueron los anuncios más mirados por los usuarios que participaron en el estudio? ¿Se puede medir la efectividad de la publicidad online? ¿Qué marcas fueron recordadas?

La mirada d'un ésser humà és un bon indicador sobre què és el que li està cridant l'atenció, i amb equips de Eyetrack és possible automàticament i amb molta precisió (error inferior a un 0,5%) saber, per exemple, quin és el recorregut de la mirada, quant temps s'atura l'usuari en un punt o àrea concreta o saber si l'usuari està llegint o escanejant un text.

Les dades són captats per una petita càmera que porta incorporat el monitor des del qual l'usuari navega. El recorregut de la mirada queda gravat en vídeo i un programari els mostrats que es puguin analitzar recorreguts, temps de fixació de la mirada, patrons de lectura, etc.

A nivell d'anàlisi de la mostra, és possible obtenir informació agregada amb zones fosques (zones a les quals no ha mirat ningú) i zones calentes (zones a les que han mirat la majoria dels usuaris) i confeccionar amb ells mapes tèrmics de pàgines web o qualsevol altre suport que s'estigui estudiant.

L'estudi complet es pot descarregar des del web de l'AIMC (http://www.aimc.es/) I des del web de Alt64 (http://www.alt64.com)

Descobreix com funciona Google Scholar, el nou cercador de Google

A finals de la setmana passada Google va posar en línia la versió beta de Google Scholar, El seu nou cercador per a localitzar informació tècnica entre tots els articles, estudis, tesis, llibres blancs, estudis de casos, Informes tècnics, investigacions, documentació de centres de recerca i universitats, llibres, etc ... publicats.

No ha passat ni un mes des que Google va llançar la seva eina Google Desktop Search que ja ens ha tornat a sorprendre gratament llançant Google Scholar.

La imatge inicial és molt similar a la del cercador web de Google, però, a la qual hem introduït un tema de recerca i li donem al botó de "cerca", Ens apareix una finestra de resultats ordenats amb informació res comercial i sense anuncis. Els criteris d'ordenació tenen en compte el contingut dels documents, l'autor, la publicació en què apareix aquest document i, de manera similar a com ho fa per a la versió web amb els enllaços a, La quantitat de cites a l'esmentat article en altres documents. Finalment, crida l'atenció que els enllaços mostrats no són únics, ja que un mateix article pot ser publicat en diferents mitjans. Presenta fins i tot enllaços a documents referenciats pels estudis (fins i tot poden no existir a la web), concepte similar als enllaços de sortida de la versió web.

Per limitar les cerques per autor, ens permet incloure en la caixa buscadora el filtre "autor:", que podem escriure sol o juntament amb el tema o concepte que estem buscant per limitar el nombre de resultats a obtenir.

Passant a la pràctica, m'he dedicat a fer unes quantes cerques en les dues versions de Google per veure les diferències reals. La primera recerca que he realitzat és "tecnologia de seguiment ocular". La versió web m'ha tornat 1.040.000 referències i quatre anuncis. Dels 10 primers resultats obtinguts, 4 són empreses que comercialitzen solucions relacionades amb aquesta tecnologia. Els 6 restants són estudis o informació tècnica relacionada. Per contra, els 13.600 resultats mostrats per Google Scholar són 100% tècnics, no apareixent referències comercials o anuncis ... així que perfecte!

He pres un segon exemple, "mètriques web". Els resultats obtinguts han estat curiosament molt similars. Dels set anuncis i 2.050.000 resultats obtinguts per a la versió web, un 40% han estat resultats tècnics i un 60% resultats comercials. Per a la versió Google Scholar, Han estat 28.000 els resultats obtinguts, tots ells tècnics novament.

Finalment, esmentar als autors els documents tècnics no han estat encara indexats que han de sol·licitar a la seva universitat, escola o editorial que contacti amb Google Scholar perquè inclogui aquest contingut. Google Scholar no permet de moment la publicació directa per part de l'autor d'informes i documents. Hi ha més informació disponible a les preguntes freqüents.

Definitivament, una eina que donarà molt que parlar en la comunitat investigadora a partir d'ara.