Entrades

Descobreix les 3 raons per les que Microsoft entra al mercat dels anuncis en cercadors

Microsoft va anunciar la setmana passada que havia desenvolupat el seu propi sistema d'anuncis de text en els resultats de cerca de MSN Search. Segons Microsoft aquest sistema serà molt millor que el dels seus rivals Google i Yahoo ja que permetrà servir els anuncis en funció del sexe, l'edat i la localització de l'usuari.

Hi ha tres raons clares per les quals Microsoft està duent a terme aquest moviment:

  1. Per a Microsoft, Google s'està convertint en una veritable amenaça. Gràcies als ingressos que Google està obtenint amb els seus adwords, s'estan finançant múltiples iniciatives en el camp de la programació amb programari lliure i en aplicacions que poc tenen a veure amb Windows i que competeixen directament amb productes de Microsoft, com Gmail vs Hotmail.
  2. És obvi que el mercat dels anuncis en text inclosos en els resultats de recerca és una gran font d'ingressos. Google és un viu exemple d'això, acaba d'anunciar un benefici net de 342.800.000 de dòlars durant el segon trimestre 2005.
  3. En certa manera, durant alguns anys, MSN s'ha vist obligat a compartir els seus ingressos amb Yahoo, Un dels seus principals competidors. Fins aquest moment, els anuncis que MSN ofereix al seu portal estan oferts per Overture, empresa que des de març de 2003 pertany a Yahoo, per la qual cosa Yahoo obté una comissió per cada venda de MSN.

Segons Microsoft el servei que ells oferiran serà molt més atractiu que el de Google i Yahoo per als anunciants, ja que oferirà segmentació per sexe, edat, localització de l'usuari, horari visualització dels anuncis i altres paràmetres que Microsoft coneix sobre els seus usuaris.

Microsoft s'ha incorporat tard al món dels cercadors, però sembla que ho està fent de forma completa, encara pas a pas i sense arriscar.

MSN Bot

El primer moviment va ser a l'estiu 2003 moment en que va llançar el seu recentment programada aranya MSN Bot a escanejar tota la xarxa, quan en els seus portals encara utilitzava el cercador Inktomi (propietat de Yahoo des d'aquest mateix any i pel qual Yahoo va pagar 235 milions de dòlars ). Durant 2003 Yahoo va ingressar gràcies a MSN 5,3 milions de dòlars per l'ús del seu cercador.

A mediados del 2004 Microsoft lanzó la versión beta de su propio motor de búsqueda y a finales del 2004 dejó de utilizar definitivamente Inktomi, para pasar a ofrecer sus propios resultados de búsqueda. Desde entonces lucha por posicionarse entre los mejores portales de búsqueda. Aunque el mejor activo de MSN Search no es su algoritmo de ordenación de resultados (como lo es en el caso de Google) sino el hecho de que muchos de los usuarios de Windows no saben cómo cambiar la página de inicio de sus navegadores de Internet, ni tampoco cómo cambiar el motor de búsqueda que el MS Explorer lleva instalado por defecto. Así que no es de extrañar que MSN sea la web número dos del mundo en tráfico (la uno es Yahoo, la dos MSN y la tres Google).

Després d'aconseguir el seu propi motor de cerca, el següent pas lògic de Microsoft és el d'explotar ell mateix el potencial econòmic que ofereixen els cercadors i que Microsoft no ha sabut veure fins que Google i Yahoo han anat presentant any rere any resultats econòmics positius.

Sembla ser que els primers sites de Microsoft a testejar aquest nou sistema d'anuncis seran MSN Singapur i MSN França. Seguidament, s'estendrà a la resta de països.

Estarem pendents de quan això es produeixi, per poder realitzar anàlisi sobre la segmentació i l'acceptació i posterior expansió de la xarxa d'anunciants de MSN.

Enllaços interessants:

Rangs d'Alexa (http://www.alexa.com/site/ds/top_sites?ts_mode=global&lang=none )
Rànquing mundial de pàgines web segons el nombre de visites i pàgines vistes.

Descobreix la indexació del futur: Google SiteMap

Google ens proposa el que serà la nova forma d'indexar pàgines web.
Els motors de cerca com Google i Yahoo, utilitzen aranyes per recollir la informació de les pàgines web que hi ha publicades a Internet. Un cop tenen la informació, la processen per poder ordenar ràpidament els resultats de recerca, en funció d'un algoritme determinat, quan un usuari acudeix a les seves respectives pàgines web i inquireix algun terme o alguna frase.

Les aranyes dels cercadors visiten periòdicament les pàgines web que estan publicades a Internet i actualitzen automàticament la informació sobre el seu contingut.

Fins ara, les aranyes entraven en el directori arrel d'un domini, buscaven el fitxer robots.txt per assegurar-se que el site desitjava ser indexat i després procedien a visitar tots els enllaços que trobaven a la pàgina web, registrant així tot el contingut de la pàgina.

Google Sitemaps revolucionarà aquesta forma d'indexar les pàgines web.

No es sólo que Google ahora lea con más detenimiento los mapas del site que la gente incluye en sus páginas web… no es nada de esto… es una nueva forma radical de indexar el contenido de las páginas. Google nos propone la creación de un sitemap en XML siguiendo unas especificaciones determinadas que darán toda la información a sus arañas y que les permitirá el acceso a urls que hasta ahora podían haber estado escondidas por diversos motivos ajenos a la voluntad de los webmasters.

Google desitja poder accedir a tot el contingut de les pàgines web de la forma més fàcil i eficient. Tal com ara està plantejada la indexació de pàgines, tot i ser molt més eficient que els índexs humans que teníem antany (qui no recorda haver anat a un cercador, haver inserit a mà la definició del nostre site, les paraules clau per les que desitjàvem ser trobats i la URL del lloc ... però això és ja prehistòria internàutica), el que Google ens planteja ara és molt millor.

Tot consisteix a posar a la disposició de les aranyes un mapa del web especial.

Per crear aquest mapa del web, només cal disposar una aplicació que s'instal·la en el nostre servidor (hi ha versions per a tots els sistemes operatius) i que crea un mapa del web en un format determinat. L'aplicació que ens proposa Google pot generar el mapa a partir de les URL de la pàgina web, a partir dels directoris de la pàgina web, o a partir dels logs del servidor (ideal per a pàgines dinàmiques).
Un cop tenim el mapa del fet segons les especificacions de Google, podem donar-lo d'alta a Google Sitemaps. Automàticament i en menys de 4 hores, Google ho haurà indexat.

Google permet que els administradors web creïn un cron que generi un nou mapa fins a cada hora (per sites amb molta renovació de contingut) i que faci el submit del mapa automàticament a Google Sitemaps. D'aquesta manera, les aranyes coneixeran immediatament les noves pàgines creades i les podran incorporar a l'índex.

Avantatges d'aquesta aplicació:

No importa el mal que tinguis la pàgina web a nivell de camins per a les aranyes ... amb un site map creat pel Sitemap Generator, les aranyes de Google sempre trobaran les url de totes les pàgines.

Un altre gran avantatge és la ràpida indexació del contingut de tot el site. En menys de 4 hores, les aranyes han visitat fins a 50.000 enllaços de la nostra pàgina web. Per webs amb més URL, Google recomana realitzar diversos sitemap i disposar d'un índex de Sitemaps.

Desavantatges d'aquesta aplicació:

Requereix una mica de coneixements en programació, de manera que, o bé els ISP ofereixen aquest servei com a valor afegit per als seus clients o bé moltes pàgines web no disposaran d'aquest servei i hauran de seguir sent indexades per aranyes normals i corrents.

Els sitemap que ja estan disponibles a la major part de pàgines web no són compatibles amb el format de Google. Google vol un document en XML amb unes especificacions determinades.

Amb aquest projecte, Google busca sens dubte, la forma de millorar la indexació de les pàgines web i poder comptar en els seus índexs amb pàgines que fins ara es perdien en un mar d'enllaços dins dels nostres sites.

Google ha creat el Sitemap Generator i el servei d'indexació Express i l'ofereix de forma completament gratuïta ... serà interessant veure la reacció de Yahoo davant això, ja que Yahoo ofereix el servei d'indexació ràpida previ pagament de 49 $, 20 $ o 10 $ segons el nombre de url que desitgem indexar de forma accelerada.

De momento no disponemos de resultados de primera mano respecto a la efectividad de la indexación a través del SiteMap de Google. En cuanto tengamos instalado el nuevo sitemap en varias páginas web y estemos en disposición de hacer comparativas de número de incremento en páginas indexadas y de frecuencia de visititas de arañas, escribiremos un nuevo artículo informando de los resultados. Nos vemos entonces.

Nota posteriorHan passat alguns mesos des que escrivim aquest article. Els resultats han estat molt bons. Tota una web resta indexada de nou en menys de 24 hores. És ideal per quan un nou web surt a la xarxa. La pots tenir indexada en un moment, sense haver d'esperar mesos i mesos a que les aranyes de Google llegeixin tot el seu contingut.

Informació complementària:

URL amb informació sobre el mapa del Google:
https://www.google.com/webmasters/sitemaps/docs/en/about.html

URL amb especificacions sobre el mapa del Google:
https://www.google.com/webmasters/sitemaps/docs/en/protocol.html

Els 8 factors clau per superar al teu adversari a Google

Ningú pot afirmar conèixer l'algoritme que utilitza Google per ordenar els resultats d'una cerca, però és relativament fàcil investigar quins factors intervenen i en quina mesura afecten a l'algorisme. A més, a la xarxa trobaràs molta literatura al respecte i podràs anar ampliant coneixements si el tema t'apassiona.

Aquest article recull els 8 factors clau que t'ajudaran a conèixer per quines altres pàgines estan per sobre de la teva, i com pots superar-les.

1. Decideix en quin paraules vas concentrar els teus esforços

No pots lluitar per moltes paraules a la vegada, així que concentra els teus esforços en unes 10 paraules o frases, que creus que poden ser buscades a Google per teu públic objectiu.

Comença l'anàlisi que et portarà a l'èxit confeccionant una llista de les 5 primeres pàgines web que apareixen en els primers resultats, quan busques aquestes 10 paraules.

Navega per les 5 pàgines que et apareguin. Fes especial atenció en descobrir en quines paraules s'estan focalitzant ells.

2. Descobreix on estan situades les paraules per les que tu vols lluitar

Observa bé on estan col·locant les paraules clau.

Google dóna més importància a les paraules que estan situades en certes parts d'una pàgina web. La part més important és la URL (l'adreça de la teva pàgina web), la següent és el tag <title>, la següent són les capçaleres <h1>, <h2> i <h3>, després vénen les paraules que són enllaços a altres pàgines, i la importància va disminuint, encara que sempre és més alta que el text pla, si les paraules estan en negreta, en cursiva, forma part d'un <alt> (text alternatiu a les imatges), etc ...

3. Descobreix què densitat tenen les paraules clau

Tingues en compte un parell de coses:

Google (y el resto de buscadores) funcionan por densidad, no por valores absolutos. Así que si en tu URL o en tu título tienes 50 caracteres y 9 coinciden con los que el usuario busca, el valor de tu URL o de tu título es de 9/50. Así que procura no poner textos superfluos o urls con tropecientos números que corresponden a una sesión de usuario o a algo parecido.

Ten en cuenta también, que desde marzo 2004 Google funciona por caracteres, no por palabras. De ahí que en el párrafo anterior haya escrito “caracteres” en lugar de palabras. Hasta marzo 2004, si tu título era “Mesas de madera para oficina”, y el usuario buscaba “mesas de madera”, el valor de tu título era de 3/5 (en castellano no filtraba las preposiciones y las consideraba palabras). Ahora no es así. Ahora va por letras. De esta manera, si alguien busca un derivado de una palabra o un plural, o un verbo conjugado, la página que contiene algo parecido también se incluye en los resultados de búsqueda.

Cuando descubras dónde tienen situadas las palabras, mira con qué densidad aparecen. En tu página web, haz que tengan mayor densidad que en las suyas. Lo puedes hacer incluyendo la palabra más veces o incluyendo menos palabras que no tengan que ver con esa búsqueda. La cuestión es elevar la densidad y superar la suya en cada una de las partes donde aparezca la palabra.

Ull no et passis ... Google penalitza les pàgines amb densitats sospitosament elevades. Pots aconseguir un 100% de densitat en el títol i en la URL, sense que passi res. Però una pàgina on posi una paraula repetida 100 vegades, per tot arreu, en negreta i amb enllaços, i no inclogui cap altre text, pots tenir per segur que serà expulsada de Google. Així que moderació.

A més, pensa que la teva pàgina web ha de ser llegida pels teus usuaris / clients ... és fonamental que el text estigui orientat a ells, no a la seva efectivitat en cercadors.

4. Descobreix quantes pàgines tenen les seves pàgines web

Quantes més pàgines tinguis indexades a Google, més possibilitats hi ha que participis en la lluita per certes paraules. També hi ha indicis que Google situa en millor posició a les web que contenen un nombre elevat de pàgines on s'inclou el terme de cerca.

O sigui, d'una banda, inclou les paraules per les que vols posicionar-te en el màxim de pàgines possible. D'altra banda, intenta que la teva web tingui sobre unes 200 pàgines com a mínim.

Però una vegada més, descobreix què fan els teus competidors i inclou-lo a la taula que vas començar a realitzar al principi d'aquest estudi.

Per saber quantes pàgines tenen indexades a Google, només cal que escriguis a la capseta buscadora:

pàgina web: www.nombredelaweb.com

(Ull no incloguis un espai entre site: i la url)

Per saber quantes pàgines indexades contenen una paraula en concret o una cadena de paraules, només cal que escriguis a la capseta buscadora:

www.nombredelaweb.com lloc "paraula o frase"

Això et donarà el nombre de pàgines que contenen la frase "paraula o frase" a la pàgina web www.nombredelaweb.com

5. Descobreix el nombre d'enllaços que apunten a les seves pàgines

L'algoritme que forma el PageRank (nota cultural: PageRank significa "rànquing de Larry Page", no "rànquing de pàgines"), està format per molts altres algoritmes i és bastant complicat d'entendre. Però hi ha uns trets bàsics que fàcilment pots aplicar a la teva pàgina web.

En el PageRank influeixen sobretot, el nombre d'enllaços que apunten a una pàgina web, la densitat d'aquests enllaços a la pàgina d'origen i el PageRank de la pàgina d'origen.

Així que aquest punt número 5 versarà sobre el primer dels factors que afecten el PageRank: el nombre d'enllaços.

Un cop més, anota en el teu llistat el nombre de pàgines que enllacen a cadascuna de les 5 webs competidores que estàs analitzant.

Per saber el nombre d'enllaços a una pàgina, només cal que escriguis a la capseta buscadora:

link: www.nombredelaweb.com

Des del març del 2004, Google dóna menys valor als enllaços que provenen de pàgines amb la IP semblant a la teva, així que no cal que facis trampes: Google ho sap.

Vam escriure un article sobre el algoritme Hilltop que utilitza Google per calcular i filtrar el PageRank de les webs, fa uns mesos: Hilltop

6. Analitza quin tipus de web enllaça a la dels teus competidors.

Amb tota probabilitat no podràs incloure a la teva llistat el PageRank de cadascuna de les pàgines que enllacen amb les dels teus competidores, però és important que vegis quin tipus de web són, què PageRank tenen, a quantes altres pàgines web enllacen i quines paraules utilitzen per linkear als teus competidors.

Com més gran és el PageRank d'una pàgina que et enllaça, més gran és el nombre de punts que reps per aquest enllaç. Així que busca pàgines amb un PR alt i aconsegueix que et enllacin.

Per acabar amb aquest punt, no oblidis que a Google ia la resta de cercadors, tot funciona per densitats, així que si d'una web surten 100 enllaços a altres webs, el valor d'un enllaç que vagi a tu és de 1/100 . Així que oblida't de les granges d'enllaços. Aconsegueix enllaços als teus pàgines en webs amb pocs enllaços i amb un PageRank alt.

7. Descobreix quines paraules utilitzen teus competidors en els enllaços que van a les seves webs

Si la paraula buscada forma part d'un enllaç d'un tercer a la teva pàgina web, tens un bonus en punts (per dir-ho d'alguna manera). Així que si et dediques a la fabricació de taules de fusta per a oficina, procura que les pàgines que enllacen a la teva utilitzin la frase "taules de fusta" per enllaçar-, en lloc de www.minombredeempresa.com

Òbviament, no sempre pots controlar quines paraules utilitzen terceres webs per enllaçar a la teva ... però per quan puguis fer-ho, recorda aquest punt número 7: recorda el bonus que t'emportes si ho aconsegueixes !!

8. Anota què PageRank tenen les pàgines dels teus competidors

No oblidis incloure una columna en el teu estudi que indiqui quins PageRank tenen les pàgines web dels teus competidors. Això t'ajudarà a entendre per què estan en les primeres posicions.

Recorda que per augmentar la teva PageRank has, sobretot, incrementar el nombre de pàgines que enllacen a la teva. Així que si tens un PageRank de menys de 4, posa't mans a l'obra per aconseguir més enllaços. Si el tens de més de 4, és bastant difícil pujar-lo si no realitzes alguna campanya específica per a aquest fi, ben ideada i amb una bona estratègia.

Tampoco te obsesiones si no tienes PageRank asignado o hace tiempo que no varía tu PageRank a pesar de las acciones que llevas a cabo. El PageRank no es algo que Google calcule cada día, ni siquiera cada mes. Este año, sin ir más lejos, Google ha estado sin calcular PageRanks desde junio hasta primeros de octubre. Desde entonces no los ha calculado de nuevo y además ha indexado 4.000.000.000 más de páginas web que antes no tenía… así que no sabemos cuándo volverá a calcular los nuevos PageRank. Ten paciencia.

Hasta aquí, hemos descrito los 8 factores clave que te llevarán a ganar posiciones en Google. Pero cuando realizo este tipo de benchmark, suelo incluir tres columnas más en el listado. Se trata de la posición de nuestros competidores en el ranking de Alexa. No es que Alexa influya en Google, pero es bueno saber dónde están situados a nivel de visitas únicas, de páginas vistas por usuario y de ranking en general. Estos tres datos los encontrarás buscando a tus competidores en Alexa.com.

Espero que els 8 factors t'hagin estat d'utilitat. Aquest article està orientat a servir de guia a persones que volen conèixer la posició exacta de les seves pàgines web, respecte a les dels seus competidors. No pretén ser manual en profunditat sobre com funciona Google.

Si vols veure la presentació que utilitzem quan realitzem conferències sobre com funcionen els cercadors, pots descarregar-te-aquí: punts de sutura Diapostivas

Si vols més informació sobre cercadors: Curs gratuït de Posicionament en Cercadors

Per cert, si tens dubtes o desitges ampliar més algun punt en concret, estarem encantats de assistir-.

Descobreix com funciona Google Scholar, el nou cercador de Google

A finals de la setmana passada Google va posar en línia la versió beta de google Acadèmic, El seu nou cercador per a localitzar informació tècnica entre tots els articles, estudis, tesis, llibres blancs, estudis de casos, Informes tècnics, investigacions, documentació de centres de recerca i universitats, llibres, etc ... publicats.

No ha passat ni un mes des que Google va llançar la seva eina Google Desktop Search que ja ens ha tornat a sorprendre gratament llançant google Acadèmic.

La imatge inicial és molt similar a la del cercador web de Google, però, a la qual hem introduït un tema de recerca i li donem al botó de "cerca", Ens apareix una finestra de resultats ordenats amb informació res comercial i sense anuncis. Els criteris d'ordenació tenen en compte el contingut dels documents, l'autor, la publicació en què apareix aquest document i, de manera similar a com ho fa per a la versió web amb els enllaços a, La quantitat de cites a l'esmentat article en altres documents. Finalment, crida l'atenció que els enllaços mostrats no són únics, ja que un mateix article pot ser publicat en diferents mitjans. Presenta fins i tot enllaços a documents referenciats pels estudis (fins i tot poden no existir a la web), concepte similar als enllaços de sortida de la versió web.

Per limitar les cerques per autor, ens permet incloure en la caixa buscadora el filtre "autor:", que podem escriure sol o juntament amb el tema o concepte que estem buscant per limitar el nombre de resultats a obtenir.

Passant a la pràctica, m'he dedicat a fer unes quantes cerques en les dues versions de Google per veure les diferències reals. La primera recerca que he realitzat és "tecnologia de seguiment ocular". La versió web m'ha tornat 1.040.000 referències i quatre anuncis. Dels 10 primers resultats obtinguts, 4 són empreses que comercialitzen solucions relacionades amb aquesta tecnologia. Els 6 restants són estudis o informació tècnica relacionada. Per contra, els 13.600 resultats mostrats per google Acadèmic són 100% tècnics, no apareixent referències comercials o anuncis ... així que perfecte!

He pres un segon exemple, "mètriques web". Els resultats obtinguts han estat curiosament molt similars. Dels set anuncis i 2.050.000 resultats obtinguts per a la versió web, un 40% han estat resultats tècnics i un 60% resultats comercials. Per a la versió google Acadèmic, Han estat 28.000 els resultats obtinguts, tots ells tècnics novament.

Finalment, esmentar als autors els documents tècnics no han estat encara indexats que han de sol·licitar a la seva universitat, escola o editorial que contacti amb Google Scholar perquè inclogui aquest contingut. Google Scholar no permet de moment la publicació directa per part de l'autor d'informes i documents. Hi ha més informació disponible a les preguntes freqüents.

Definitivament, una eina que donarà molt que parlar en la comunitat investigadora a partir d'ara.

Descobreix com funciona A9: la versió definitiva del cercador creat per Amazon

Amazon A9Com funciona A9, en quin tipus d'algoritmes es basa, per què es diu A9, qui l'ha ideat, i tot el que hem pogut saber sobre aquest nou cercador que haurà de medírselas amb Yahoo, Google i el nou MSN que Microsoft té a beta. Anem a veure-ho!

L'entrada de A9 en el mercat dels cercadors ens obre un interessant període en què la guerra per monopolitzar les recerques dels usuaris pren una nova dimensió.

Amb la nova versió que Amazones va penjar ahir, anem a revisar de nou els temes tractats en l'anàlisi funcional per trobar les diferències, veure si s'han corregit els punts febles que mostraven a l'abril i descobrir les novetats que ens presenta aquest cercador.

Servei de personalització de cerca:

Quan entres en A9 i ets usuari d'Amazon, La mateixa galeta et reconeix i et saluda amb un "Hola Montserrat"Que em deixa bocabadada i que, per l'impacte, no puc evitar que em faci pensar en un"Benvingut professor Falken, ¿Vols una partida d'escacs?":-)

A part del nom, em mostra la caixa buscadora i l'històric de totes les meves cerques a A9 per si vull consultar algun resultat anterior (i no sé si ho han programat així, però també podria servir per conèixer les teves eleccions en els resultats de recerques que t'han ofert, i així poder oferir millor la propera vegada que busques alguna cosa ... ho descobrirem amb el temps)

Sobre la base de dades utilitzada per A9:

Definitivament A9 utilitza la base de dades de Google, en lloc d'utilitzar la d'Alexa (recordem que Alexa va ser comprat per Amazon el 2000 i que Alexa té escanejades més pàgines web que Google ... encara que Google manté neta la seva base de dades i esborra cada 6 mesos les pàgines web a les que els seus spiders no han pogut accedir durant aquest període de temps, ... Alexa no ho fa)

En l'anàlisi d'abril, comentàvem que utilitzava la base de dades de Google, però que no la feia servir sencera, sinó només una porció d'ella. Ara confirmem que la utilitza sencera: realitzant recerques del tipus site: www.solocine.com obtenim el mateix nombre de resultats (aprox.), En tots dos cercadors.

Sobre el Algorisme d'ordenació de A9

És el de Google, sense dubtar-ho.

Ofereix alguna variació en l'ordre dels resultats, però crec que és més pel fet que tant Google com A9 apliquen filtres als resultats sense que t'assabentis, que l'algoritme mateix. Per exemple, segons l'idioma del layout de Google que tinguis, quan busques resultats en Castellà, t'ofereix resultats diferents ... encara que la teva insisteixis en què vols que no hi hagi filtres per mitjà ...

És una llàstima que no hagin optat per utilitzar el seu propi algoritme i competir amb Google en veure qui ofereix cerques de major qualitat. Encara que usin la seva mateixa base de dades ... A9 ho tenia molt fàcil per utilitzar el rànquing d'Alexa en lloc PageRank a l'hora de determinar la rellevància d'una pàgina i influenciar així l'algoritme d'ordenació de resultats. Però sembla clar que ha optat per aliar-se a Google en lloc de per competir contra ell.

Sobre la publicitat en A9

Utilitza el sistema d'AdWords de Google i de Links esponsoritzats de Google. Directament servit des de les pròpies màquines de Google (es pot veure a la URL de redireccionament dels anuncis)

¿Quina és la proposta de valor de A9? En què es diferencia de la resta?

Ja que estem veient que A9 de moment és bàsicament un Google amb un altre look & feel, Vegem en què es diferencia:

  • A9 ofereix resultats de cerca d'imatges a la vegada que ofereix la recerca en web i fins i tot al mateix temps que busca en els textos dels llibres d'Amazon. És una funció molt còmoda i que facilita el descobrir si aquesta pàgina t'interessa o no.
    La major part de les funcions del web funcionen amb "drag & drop". És la nova tendència en la usabilitat d'aplicacions destinades a usuari final. Tot s'arrossega i es col·loca on vols que funcioni o que es guardi.
  • Servei de cerca Favorites (marcadors): Si arrossegues cap Bookmarks la url d'una web de les que apareixen en un resultat, aquesta queda automàticament guardada allà perquè puguis consultar-la qualsevol altre dia.
  • ofereix 4 pells diferents i 3 mides de font: Si vols veure A9 en color violeta i amb lletres aptes per a miops sense ulleres, A9 t'ho permet.
  • Ofereix la "Informació del lloc"de Alexa en tots els seus resultats de cerca: els resultats que ofereix després d'una recerca determinada van acompanyats d'una petita icona de "site info". Aquesta icona funciona com a Alexa, s'activa una layer amb informació sobre la pàgina (posició en el rànquing d'Alexa, links a la pàgina, velocitat de descàrrega, etc.)

No creo yo que Udi Manber esté muy satisfecho con el nuevo A9. Manber es un especialista en algoritmos, ex “jefe de algoritmos” de Amazon, ex “director científico” de Yahoo y ex profesor de informática de la Universidad de Arizona… no lo veo como alguien que se contente con sacar al mercado un Google con algunas cosillas retocadas en superficie… Desconozco por cuanto tiempo se ha cerrado el acuerdo con Google y si hay o no dinero por medio (a parte de los Adwords, que beneficia a ambos. Los Adwords de Google también están en Amazon).

El temps ens ho dirà ... però tinc l'esperança que A9 acabi sent la crisàlide d'alguna cosa millor que ens espera en un futur proper ... o potser mori en l'intent ... ja veurem.

com a curiositat: Udi Manber és l'artífex del nom de A9, que fa referència a les 9 lletres de la paraula algorisme en anglès (algoritme).

Per cert ... la url de A9 és www.a9.com per si vols jugar una estona i trobar les diferències respecte a Google :-)

Què és el Hilltop algorithm?

Des del març del 2004, Google dóna menys valor als enllaços que provenen de pàgines amb la IP semblant a la teva, així que no cal que facis trampes per modificar el teu PageRank i per tant millorar la teva SEO: Google ho sap.

A aquest filtre modificador PageRank se l'anomena algothim Hilltop

Google ha implementat aquest canvi en la seva algortimo per neutralitzar un parany que alguns administradors web especialistes en SEO vénen fent des que el PageRank va entrar en funcionament: crear una infinitat de petites web, allotjades en el teu mateix ISP, que enllacen cap a la teva web principal.Pàgines d'autoritat

També les grans corporacions han abusat del fet que un gran nombre d'enllaços entrants et fan millorar el posicionament ... sense anar més lluny, en SoloStocks tenim enllaços al peu de pàgina cap a totes les webs del Grup Intercom... i per tant, en totes les pàgines de Softonic (Per citar una de les nostres empreses) també hi ha un enllaç cap a SoloStocks. Ja que Softonic té més de 500.000 pàgines indexades a Google, la meva web rep 500.000 enllaços externs. Cosa que a mi em sembla fantàstic ... però que no és 100% justa des del punt de vista de l'un webmaster independent que gestiona un lloc web amb contingut magnífic però que mai es posicionarà per sobre del meu ... fins que Google ha implementat Hilltop ha neutralitzat l'efecte dels enllaços.

Així que el que s'ha dit ... no cal que, per millorar el SEO de la teva web, perdis el temps incloent enllaços a webs que estan allotjades en el mateix IP que el teu ... ja que Google ara analitza les IP des de les quals arriben els enllaços entrants i li ha baixat el pes enormement a les que tenen una IP semblant a la teva.

Efectes del Google Dance de setembre / octubre 2004

A diferència de l' Google Dance març 2004, Aquest setembre tots esperàvem els nous PageRank i la neteja de la base de dades amb la conseqüent desindexación de totes les pàgines a les que els seus aranyes no han pogut accedir des de l'última gran neteja, portada a terme al març ... però no ha estat així .

D'acord, ok ... comencem pel principi ...

Què és un Google Dance?

Són els canvis que es produeixen en l'algoritme de Google de tant en tant i que provoquen que els resultats que apareixen en les primeres posicions canviïn de lloc i "ballin".

El ball de setembre es va quedar curt

En setembre 2004 Google s'ha limitat a publicar resultats com un mes més; sense modificar el PR (almenys externament, ja que no podem estar segurs que el PageRank que apareix a la barra de Google sigui realment el que Google utilitza per calcular l'algoritme d'ordenació de resultats) i Google només ha mostrat algunes variacions en els resultats ... Però va arribar octubre, i amb ell, el nou PageRank.

Des de quan Google no recalculaba el PageRank?

Des mitjà els PageRank de les pàgines web juny no s'havien recalculat massivament.

Concretament, segons rumors, no s'havien recalculat des que el algoritme del suma de verificació http://google.dirson.com/noticias.new/0569/ va començar a córrer per Internet.

Canvis en el càlcul del PageRank

Comentàvem en un article de març, que després del Florida Update, Google havia inclòs en l'algoritme PageRank un filtre per discriminar les webs de grans corporacions o d'un mateix propietari, que realitzaven intercanvis d'enllaços amb l'única finalitat de fer pujar el seu PageRank . Aquest filtre sembla seguir actiu.

Aquest filtre és un complex algoritme per si mateix, i ho explicàvem en l'article:

Què és el Hilltop algorithm?

Però vegem que ha estat fent Google aquests darrers 3 mesos:

Agost 25: grans mogudes en l'ordre dels resultats

Mogudes primer atribuïdes a un Google Dance, però després, passades unes setmanes, els webs afectades van veure com es recuperaven les posicions anteriors, així que tot apunta que van ser proves realitzades en l'algoritme.

23 de setembre: noves mogudes

Comencen a publicar-se nous resultats a partir de tot el material que les aranyes de Google han recollit fins el 30 d'agost (excepte les homes dels webs, que Google les actualitza cada dos o tres dies). Comencen seriosament els dubtes sobre si el PageRank que mostra la barra és el PageRank que utilitza Google per als seus càlculs ... i se sospita que no ha actualitzat les dades que mostren les barres, però sí els que utilitza per als seus càlculs.

7 d'octubre: comença l'assignació de nous PageRank

A partir del 7 d'octubre, algunes pàgines amb PageRank zero, han començat a mostrar PageRank en les barres de Google. Això ho hem pogut constatar amb l'aparició del PageRank a la barra de Google a les pàgines que han estat creades durant juliol, agost i setembre, i que fins ara ens mostraven un zero.

També en el site PageRank Watch, podem veure algunes web que a partir d'aquest dia, tenen el PageRank assignat o modificat.

Algunes novetats en les cerques de Google

Recerques en les pàgines de llibres escanejats

Sabíem que després de la col·laboració amb Amazon (A9, el cercador d'Amazon, corre sobre el motor de Google), Google era capaç de buscar dins dels llibres que Amazon té a la venda. Ara, des de Google mateix, si desitges trobar resultats que apareguin dins d'un llibre, pots fer la següent consulta:

book (+ el nom que sigui per exemple: Shakespeare llibre)

Això mostrarà un primer resultat amb una icona que indica que és un resultat que ofereix les paraules que busques i que apareixen dins d'un llibre. En realitat, la recerca es fa sobre http://print.google.com la base de dades de llibres escanejats que utilitza Google.

Els llibres pertanyen a diverses llibreries en línia, no només a Amazon.

Amb tota probabilitat, al llarg d'aquest any anirem descobrint més coses sobre el google Dance de setembre / octubre 2004 ...

Per què eBay (i possiblement Google) obren el seu codi font als desenvolupadors

La resposta ràpida al "per què": doncs perquè és l'evolució lògica d'una Deseu el Metcalfe a una xarxa En grup. Si t'interessa el tema ... segueix llegint.

Comencem pel principi:

Què és una Xarxa de Metcalfe?

una Deseu el Metcalfe és un negoci amb una estructura determinada de manera que genera valor a partir de la Llei de Metcalfe.

(... si val, gràcies)

Què és la Llei de Metcalfe?

La llei de Metcalfe postula que el valor d'una xarxa augmenta proporcionalment al quadrat del nombre d'usuaris del sistema. Això no és cert al 100% (després t'explico per què), però la veritat és que aquesta llei és de gran aplicació per determinar el creixement previst per a un negoci i la generació de valor que va lligada a aquest creixement.

Analitzem tot això ...

L'estructura dels negocis tradicionals

(Tant si estan en línia com si estan fora de línia)

En un negoci tradicional, un proveïdor ofereix un servei o ven un producte a un nombre "n" de clients. I el nombre de transaccions potencials a realitzar en un moment donat, sense arribar a repetir clients, equival exactament al nombre de clients que es tingui. (Veure imatge 1)

negoci Tradicional

Imatge 1: Negoci amb estructura tradicional

El valor d'aquest negoci està en funció del nombre de clients que tingui (per descomptat, hi ha més factors que influeixen en el valor del negoci, però en una hipotètica fórmula de càlcul del valor, la nostra "n" és una de les variables ... i és la que en aquest article anem a analitzar).

En un negoci tradicional, el nombre de possibles transaccions creix de forma lineal. O sigui: +1 client equival a +1 possible transacció.

L'estructura dels negocis en xarxa

Hay ciertos negocios, como el de una red telefónica, que no funcionan como un negocio tradicional. Todos los usuarios son oferta y demanda a la vez (emiten llamadas y reciben llamadas), así que el número de posibles transacciones es prácticamente n^2 (“n” al cuadrado) … y digo “prácticamente” porqué en realidad es n*(n-1) ya que la oferta son todos los usuarios, pero la demanda, son todos menos tú mismo… no se realizan llamadas sobre uno mismo. (En el resto del artículo, consideraremos que es n^2 para no complicar las fórmulas, pero por favor, téngase en consideración).

La primera persona a postular una llei sobre aquest tipus de comportament en un negoci va ser Robert Metcalfe (o això diu la llegenda), inventor de l'Ethernet quan en Xerox van inventar la primera impressora làser en 1974 i no sabien com connectar més d'un ordinador a alhora a aquesta impressora. La Llei de Metcalfe postula que el valor d'un sistema en xarxa creix, aproximadament al quadrat del nombre d'usuaris de la pròpia xarxa. (Veure imatge 2)

Deseu el Metcalfe

Imatge 2: Negoci amb estructura de Xarxa de Metcalfe

D'aquí que als negocis amb estructures circulars on tots els usuaris poden ser oferta i demanda a la vegada, se'ls cridi Xarxes de Metcalfe.

El ejemplo más bello de Red de Metcalfe lo tenemos en eBay. Tiende a la perfección, concretamente, en su vertiente C2C (consumidor a consumidor). Cualquier usuario es un potencial vendedor y cualquier usuario es un potencial comprador. Su crecimiento es lo más cerca de n^2 que podemos encontrar en Internet.

Las webs de contactos que tanto están proliferando estos últimos años, también son claros ejemplos de bellas redes de Metcalfe perfectamente redondas. Y digo redondas, porqué hay redes cuya estructura no es redonda como la de la imagen 2. Son las redes donde claramente hay un lado con oferta y otro con demanda. En ese caso, el número de transacciones potenciales sigue siendo oferta*demanda, pero no tiende al cuadrado ya que son números distintos. Por supuesto, están elevadas a un coeficiente que es mayor que 1, que sería el del negocio tradicional; pero es menor que 2, que sería el de una Red de Metcalfe perfecta.

Un exemple d'aquest tipus de xarxa no perfecta seria SoloStocks.com, on les empreses que venen els seus estocs, no són totes potencialment compradores d'estocs (excepte si tots brokers ... llavors sí; ¿veus la diferència?). (Veure imatge 3)

Metcalfe variant vermella

Imatge 3: Negoci amb estructura variant de Xarxa de Metcalfe

Si el nombre de transaccions potencials en una xarxa perfecta de Metcalfe de 8 usuaris seria 8 * (8-1) = 56, el nombre de possibles transaccions en una xarxa no circular amb 8 usuaris (suposem que 4 que ofereixen i 4 que demanden) seria 4 * 4 = 16 o sigui, que el coeficient d'externalitat de xarxa d'aquest mercat seria de 1,33 en lloc de 2, i que per tant la generació de valor creixeria a velocitats inferiors que les d'una Deseu el Metcalfe perfecta ja que aquesta ofereix molt més valor als seus usuaris, però superiors a les d'un negoci tradicional que ofereix molt menys.

En un mercat com SoloStocks és interessant adonar-se que com més gran és el desequilibri entre el nombre d'usuaris oferents i usuaris demandants, menor és el creixement del negoci i que per tant sempre cal lluitar per equilibrar el nombre d'oferents i el de demandants .

Veamos un ejemplo de esto: supongamos una red de 8 usuarios donde 5 son oferta y 3 son demanda, el número de potenciales transacciones sería 3*5=15 y, por lo tanto, el coeficiente de externalidad de red 1,29. Si la desequilibramos más y tenemos 6 ofertantes y 2 demandantes el número máximo de transacciones es de 12. Y así…, hasta llegar al máximo desequilibrio posible, que sería el negocio tradicional (o cualquier comercio electrónico), donde hay 1 vendedor y 7 compradores (…para seguir con una red de 8 como teníamos antes); el número de potenciales transacciones sería 1*7=7 y por lo tanto el coeficiente de externalidad de red, sería 1, que es justamente lo que comentábamos cuando hemos explicado al principio la estructura de un negocio tradicional: el número de transacciones potenciales equivale al número de clientes.

Bé ... si no t'has marejat amb tant nombre i lletra, i segueixes llegint, passarem al següent nivell d'evolució d'una xarxa i descobrirem, per fi :-), per què eBay i potser també Google (a jutjar pels rumors que corren per la xarxa) obren el seu codi font:

Les Xarxes grupals o Grup de Formació de Xarxes

Quan en una Deseu el Metcalfe la tecnologia permet als seus usuaris organitzar al voltant d'interessos o objectius comuns, comencen a aparèixer petites Xarxes de Metcalfe que graviten al voltant d'una gran Xarxa a la qual l'alimenten. (Veure imatge 4)

xarxa En grup

Imatge 4: Negoci amb estructura de Xarxa En grup o Group Forming Network

Des de fa temps, eBay ha anat creant o participant en la creació, de petits sites que s'especialitzaven en cert tipus de subhasta i, per tant, ha anat evolucionant cap a aquest model de Xarxa amb estructura que recorda una margarida. Obrint el seu codi, propicia que una infinitat de programadors comencin a desenvolupar aplicacions que giren al voltant de la gran Xarxa i que acabaran formant els pètals de la margarida.

Amb el codi tancat, només ells poden crear els pètals. Amb el codi obert tenen un potencial esgarrifós de possibles pètals a ser creats.

El creixement de les Xarxes Grupals tendeix a aquesta fórmula: a ^ n, on "a" depèn del nombre de possibles canals que es puguin obrir, i on "n" és el nombre d'usuaris.

El negoci teòricament perfecte seria aquell que aconseguís que, per a cada usuari de la xarxa principal, fos possible crear una subxarxa. La seva estructura seria una cosa semblant a: n ^ n (no sé de cap i estic segura que només és un model teòric ... però si més no, és interessant tenir-ho en ment).

Resumint:

Els negocis tradicionals, Creixen de forma lineal, segons el nombre de clients (demandants del servei) que tinguin: oferta * demanda o sigui 1 * compradors

Els negocis amb estructura de Xarxa de Metcalfe, Creixen gairebé al quadrat del nombre d'usuaris que tinguin: n * (n-1) o simplificant: n ^ 2

Els negocis amb estructura de Xarxa En grup, Creixen de manera exponencial: a ^ n
L'obertura dels codis de les aplicacions acceleren aquest creixement, fent créixer la "a".

Si encara no t'has avorrit i segueixes llegint, aquí va un regal:

Què passa quan unes diverses xarxes de Metcalfe?

Negoci 1: m nombre d'usuaris

Negoci 2: n nombre d'usuaris

Suma dels usuaris de 2 negocis tradicionals: m + n
Suma dels usuaris de 2 Xarxes de Metcalfe:
(+ N m) ^ 2 = m ^ 2 + n ^ 2 + 2mn -> apareix la sinergia !!! 2mn

(... i sí ... això és el Binomi de Newton que vas estudiar a l'escola! ;-)

El creixement de 2 Xarxes de Metcalfe unides, és superior a la suma dels dos creixements, per separat.

¿No és bonic veure la paraula "sinergia" representada matemàticament?