Reseña de “TARDOR D’ESTIU”, de Mònica Esbert – Ed. Columna
Tardor d’Estiu és un llibre que es llegeix d'una sola tirada i en menys de 3 hores. Està ben narrat i els personatges tenen profunditat. Quan acabes la lectura, no pots evitar preguntar-te què serà de la seva vida, com els anirà fora del llibre. Això no és fàcil en una novel·la curta.
Aquesta és la primera novel·la curta escrita per Mònica Esbert, Tot i que em consta que ha escrit altres. També ha escrit obres de teatre i relats curts.
La autora nos narra la historia de una joven que siente que la persiguen por la calle y que en un momento dado intenta establecer contacto con su perseguidor y entender quién es y qué lo motiva a seguirla. La obra está narrada en primera persona y nos habla de amor, odio, muerte y todo un sinfín de aspectos de la vida que pasan por la cabeza de la protagonista mientas conversa con su enigmático seguidor e intenta saber más sobre él.
És una obra de ficció que resulta creïble i que aconsegueix recrear escenes de la vida amb les que som capaços de identificar-nos, i és precisament aquesta versemblança la que converteix la història en un drama que fa reflexionar i fa que ens preguntem què faríem nosaltres si fóssim la protagonista d'aquesta història.
La novel·la li va valer a Mònica Esbert el Premio Valldaura de Novela Corta en l'any 2001.
El relat és original i el final inesperat. 100% recomanable.