Entrades

Quant val la meva web? - Descobreix les 5 variables que donen valor al teu lloc web

Quant val la meva web?

Segurament t'has preguntat mai quant val el treball que estàs realitzant creant continguts per al seu lloc web i lluitant per atraure trànsit i possibles clients.

Aquest article té per objectiu analitzar les 5 variables que afecten el valor d'una web, i alhora, mostrar eines que poden ser d'ajuda per quantificar aquestes variables.

Quines variables afecten al valor d'una web?

Variables que afecten al valor d'una web: el nom de domini, els usuaris de la teva web, els segments de mercat al qual pertanyen els usuaris, la base de dades, el teu audiència en les xarxes socials.

Quant val un nom de domini?

Un domini nou

El preu de mercat d'un domini nou oscil·la entre 5 € i 15 € per norma general. Tot depèn de l'extensió de domini que utilitzis (.com, .es, .cat, etc.). Aquest any s'han posat a la venda una gran quantitat de noves extensions i cada gestor d'extensions decideix el preu dels dominis de la seva extensió.

Realitza una recerca d'un domini aquí CDmon.com per conèixer el preu d'aquest domini amb diferents extensions, si fos nou.

Dominis amb paraules de gran valor

Existeixen nombrosos mercats en els quals comprar dominis que contenen paraules de gran valor. Si a més el domini i l'extensió esdevenen una frase amb sentit, el valor és fins i tot més alt (en anglès en diuen "domain hacks"). Per exemple: www.aero.taxi està a la venda en Sedo per 699 $.

Alguns dels principals mercats de compravenda de dominis són els següents:

Aquí trobaràs una eina que et busca "domain hacks" relacionats amb el que vulguis: domini Hack

Un domini amb història

El normal és que la teva web tingui ja un historial, si la seva reputació és bona, això també es paga.

Per veure la història del domini, pots accedir a: Archive.org

Per conèixer la reputació d'un domini, mira en: Majestic SEO

Un domini amb història i bona reputació val com a mínim 1.000 euros.

El valor del teu domini dependrà dels anys que tingui i del Trustflow i el Citationflow que et assigni Majestic.com

Quant valen els usuaris d'un lloc web?

Les visites a un lloc web poden rendibilitzar amb publicitat i amb programes d'afiliació. Per saber el valor del potencial publicitari de la teva web calcula el següent:

1) Nombre de visites. Per exemple, 100.000 visites al mes.

2) Pàgines vistes per usuari. Per exemple 4 pàgines per visita (mireu el vostre Google Analytics).

3) Pàgines vistes mensuals. Les actuals te les dirà el teu Google Analytics, però si el que desitges és fer una predicció, aleshores multiplica les visites que creus que tindràs per les pàgines visites per usuari.

Amb Adsense podràs guanyar uns 20 € per cada 100.000 pàgines vistes (res de l'altre món ... però així són les coses)

Amb programes d'afiliació dels que trobaràs a Zanox (www.zanox.es), amb 100.000 visites pots facturar uns 750€ (calculat amb una ràtio de conversió de 3%, 4 pàgines vistes per usuari, i cobrament de 1€ per contacte aconseguit).

Així que més o menys, amb una pàgina de 25.000 usuaris, que generin 100.000 pàgines vistes al mes, pots facturar 770 €, a l'any això serà 9.240 €. El valor d'aquest tipus de pàgina web segons aquesta variable es calcula multiplicant per 3 la seva facturació anual, així que el valor de pàgina seria: 27.720 €

Prova la calculadora que hem creat des de Quadrant Alfa: Quant val la meva web

El segment de mercat al qual pertanyen

Si els teus usuaris pertanyen a un segment de mercat que és apreciat pels anunciants. Per exemple, dones entre 25 i 45 anys interessades en la cosmètica. Llavors el preu la publicitat pot augmentar dràsticament podent arribar a 20 € cada 1000 pàgines vistes. Si són molt joves, valdran menys ... ia més com utilitzen Adblock és més difícil fer-los veure publicitat.

Quant val una base de dades?

Los datos de contacto de un grupo de usuarios se pagan entre 0,45€ y 0,60€ por registro, es decir, por nombre, apellidos, email, como mínimo. Súmale 0,7€ por cada criterio de segmentación que puedas ofrecer (edad, ciudad, idioma, IP, etc.). Si consigues sacarle provecho cada mes, multiplica el valor por 12 y luego, como en el caso de la facturación por publicidad, multiplica el resultado por 3 años (la teoría es que el comprador, sin hacer nada, debería poder sacarle el mismo rendimiento que tú, los próximos 3 años).

Recorda que la Llei de Protecció de dades et prohibeix vendre les dades dels teus usuaris, així que aquest és el valor si vendieses l'empresa i les dades fossin valorats com a actius. Has rendibilitzar-amb publicitat o amb missatges patrocinats.

Quant val l'audiència en les xarxes socials?

Aquesta és fàcil de calcular ja que pots saber-ho si ho enfoques des del punt de vista de quant et costa a tu fer publicitat en les xarxes socials i aconseguir més seguidors.

A Twitter ia Facebook, un seguidor costen més o almenys 1 €. Així que si tens 1.000 seguidors, la teva xarxa té un valor de 1.000 €. De nou, la segmentació o un públic molt especial poden fer pujar aquest preu.

Amb totes aquestes dades, pots calcular més o menys el valor del teu lloc web. O pots provar la calculadora que hem creat per a l'ocasió: Quant val la meva web

Feu càlculs i veuràs el resultat.

Encara que un consell d'emprenedora i de professora especialista en eBusiness.

  1. Un lloc web és la pena el que està disposat a vendre als que cobren per. Has d'anar pensant: si em paguen 1.000 € me la vendria? No. Si em paguen 10.000 € me la vendria? Potser. Si em paguen 100.000 me la vendria? Sí. Doncs ala, ja tens un rang de preus. Afina i trobaràs el valor que tu li dones al lloc web.
  2. Un web val el que algú està disposat a pagar per ella. La voluntat de compra de les persones i les empreses no sempre és racional. Així que tot i que el valor calculat com ho hem fet durant aquest article és un, algú pot estar disposat a pagar més per ell. O menys ... donat el cas.

El valor final del teu lloc web serà el que tingui en compte les 3 coses: el valor com a actiu, el valor que tu li dónes, i el valor que li dóna un possible comprador. Espero que aquest article t'hagi estat útil.

Ens anem parlant

Montse.

LinkedIn Ads, per fi en català

Finalment LinkedIn ha accedit a permetre que es puguin realitzar anuncis en Castellà.

Aquest era un dels principals handicaps del portal en desitjar utilitzar-lo per alguna cosa més que per xarxa social professional. Fins ahir, si volies anunciar-te a ell, segmentabas només per països de parla hispana, feies l'anunci, li asignabas un pressupost i finalment iniciaves la campanya, al cap de pocs minuts rebies un correu electrònic indicant que la campanya no seria publicada per què l'anunci no estava en l'idioma oficial del lloc web.

Desde mi punto de vista, anunciarse en LinkedIn es una buena acción de marketing publicitario, puesto que permite las segmentaciones habituales (país, sexo, edad, etc…) y además permite que segmentes por empresa en la que trabaja la persona que verá el anuncio (por ejemplo, puedes crear un anuncio especialmente para los trabajadores de Mercadona), por puesto de trabajo (puedes crear un anuncio que será visto únicamente por directores de Recursos Humanos), por universidad en la que se ha estudiado (por ejemplo, un anuncio para ex alumnos de la Universidad Autónoma)… en fin… que es la gloria para quienes nos gusta la micro segmentación. Lástima que hasta ayer no podíamos utilizar el idioma que quisiéramos. Otra ventaja (como Facebook en este caso) es que permite que seas tu quien decida si se paga por clic o por veces que el anuncio ha sido visto (por impresión).

Per provar el seu nou funcionament i aprofitant que s'obren les matrícules dels màsters, aquest matí he creat una campanya per al Máster en Marketing Digital de la Barcelona International Management Business School utilitzant criteris de microsegmentació i pagant per clic ... a veure què tal anirà. Si obtinc bons resultats, el estendré a altres màsters d'aquesta mateixa escola de negocis canviant els criteris en la mostra de l'anunci.

Ens parlem.

El Màrqueting anti Màrqueting

Quan a classe parlo de comunicació Postmoderna i de com els AdWords del Google encaixen (o no) en ella, m'adono que molts alumnes no coneixen aquest concepte. Si veig que tinc temps, procuro explicar una mica què és la Comunicació Postmoderna i quines característiques té, però normalment no tinc temps de fer-ho ia més no forma part del temari de Màrqueting Digital que imparteixo. Per esmenar en part aquest problema i donar a conèixer com a mínim, una petita part del que és la Comunicació Postmoderna, aquí va aquest post.

El màrqueting postmodern

la postmodernitat és un concepte que adquireix sentit quan ho contraposem a la modernitat, Entesa aquesta com la recerca d'uns fonaments científics i racionals en totes les disciplines. la postmodernitat es basa en tot el contrari: en gaudir de la diversitat i de la contradicció ... a trencar les regles establertes per la pròpia societat (Stephen Brown, 1992).

En temes de mercadeig i comunicació, El fet "postmoderna"Té uns elements característics i que s'expliquen a classe: la fragmentació, la desdiferenciació (no sabem si alguna cosa és realitat o ficció [com en aquest cas de l'exemple que segueix a aquestes línies]), la hiperrealitat, la cronologia, el pastitx, el antifundacionalismo (anar en contra de les normes establertes, el Anti Màrqueting Màrqueting és part de antifundacionalismo) I el pluralisme.

Trobarem més informació sobre el postmodernisme a la Wikipedia.

El Màrqueting anti Màrqueting

Per il·lustrar aquest concepte (en les classes en què sí que tinc temps d'explicar què és la comunicació Postmoderna) Poso ara la peça publicitària en forma de vídeo realitzada per DOVE (Unilever) per a la seva campanya "DOVE, per la bellesa real"Creat per l'oficina de Canadà de l'agència Ogilvy & Mather.

Aquest vídeo és un clar exemple de comunicació de Màrqueting postmodern: un vídeo publicitari denunciant la manipulació de les imatges publicitàries.

(El vídeo està a Youtube però té desactivada la funció incrustar. Pots veure-ho clicant aquí o clicant a la imatge adjunta.)

Dove

Algunes dades sobre l'espot:

  • Des que va ser publicat a Youtube, el vídeo ha estat visualitzat més de 12 milions d'vegades.
  • El vídeo ha rebut més de 6.000 comentaris (molts a favor, però també alguns en contra, emfatitzant la hipocresia dels fabricants de productes de bellesa i en general de tota la publicitat).
  • Tim Piper, un dels seus autors va ser inclòs en l'any 2008 en la llista dels TOP 100 personatges més influents del món segons la revista TEMPS.
  • L'espot va guanyar 2 Lleons d'Or al Festival de Cannes.

Tot un èxit, vaja.

Sobre la campanya:

La peça forma part de la campanya per al reposicionament de marca de DOVE iniciada el 2003 per començar a competir en el mercat de cremes per a les mans. Fins a aquest moment, DOVE només fabricava sabó per a les mans i la seva proposta de valor era que el seu sabó deixava les mans extremadament fines i hidratades (cosa que és veritat, per cert). En voler entrar en el mercat de les cremes, DOVE passava a competir amb Nivea, Roc i amb L'Oreal.

Per diferenciar-se dels competidors DOVE i Ogilvy van decidir apostar per un màrqueting més de tipus emocional, orientat a transmetre uns valors de la marca, en lloc de centrar-se en un màrqueting basat en les característiques del producte com feia la resta de marques (recordem els anuncis de Nivea [que suavitza, hidrata i tonifica], centrats en el producte).

L'espot es va emetre per primera vegada el 2006 i donava a conèixer el "Fons per a l'autoestima DOVE"Que té per objectiu aconseguir que les dones pugin seva autoestima gràcies a no comparar-se amb estàndards de bellesa que no són reals (sobretot els estàndards de les models de L'Oréal, hiper maquillades i les imatges són sistemàticament retocades amb programes de tractament d' imatge [cosa que fan també totes les revistes de bellesa, les del cor i en general tota la premsa que viu dels reportatges de famosos / es]).

Així doncs, DOVE opta per l'ètica com a base del seu posicionament de mercat. Aquest tipus de posicionament és típicament postmodern i alineat amb la filosofia 2.0 de la xarxa.

La paradoxa que una marca utilitzi l'anti màrqueting per donar-se a conèixer, és també una característica típicament postmoderna. Les empreses intenten ficar-se en la pell del consumidor, pensant com ell i llançant una sèrie de missatges intel·ligents en contra del que estableix la pròpia societat de la qual formen part. Desconcerten al receptor dels missatges però aconsegueixen connectar amb ell.

Dove no és l'única marca que realitza aquest tipus de publicitat

Podem veure aquest tipus de missatges en els anuncis de virrei (La marca de rellotges). Recordem a Antonio Banderas afirmant "No és el tinc, és el que sóc", o Shakira preguntant-se per què l'hauran contractat per a un anunci de rellotges si ella no porta mai cap.

Algunes marques intenten això mateix, però no ho aconsegueixen.

Aquest és el cas, per exemple de Dior amb els anuncis protagonitzats per Charlize Theron per el perfum "J'adore Dior", En els quals apareix desprenent-se de totes les seves joies i roba dient"sentir-se tu mateixa", Quan Dior és precisament una marca de productes de moda (la paradoxa seria una" posició "Postmoderna, això sí), però el d'apel·lar contra l'opulència i els productes de luxe, i al mateix temps escollir imatges per a la campanya que mostren luxe i opulència, on Charlize està maquillada fins a les celles i retocada fins a l'últim píxel em sembla que és massa descarat. Mostra de que en el fons, Dior no creu en el "sentir-se tu mateixa"Que predica i segueix manipulant les imatges i mostrant mons imaginaris i inaccessibles (que és realment el que ven).

En els temps del 2.0 i les xarxes socials, la hipocresia és una mala aposta. La transparència i la coherència en els missatges publicitaris són la base del Màrqueting 2.0. A aquest subjecte (el de la coherència 2.0) recomano la lectura de l'article publicat en Màrqueting News: "Quan l'ètica és el millor negoci per a una marca

Nota final:
Per cert, crec que la primera vegada que vaig veure aquest anunci va ser gràcies a un mail de Maria Veí a la xarxa AGIMA (Maria és experta en Màrqueting ètic i professora de la Universitat de Vic ... i ex-companya a Intercom). Des d'aquí li envio una salutació :-)