Entrades

Ressenya de "SevenEves" (Les set Evas) de Neal Stephenson, Nova - Ediciones B

Ressenya de SevenEvesLlegir a Neal Stephenson és una aposta segura. Com sempre, el llibre enganxa, la base és científica, fa pensar i la prosa està ben escrita ... què més es pot demanar?

Escriure una ressenya sense fer spoilers és complicat, però vingui, és estiu i tinc temps ... així que vaig a intentar-ho.

El llibre es pot dividir en dues parts clares (un present i un futur) i una de transició entre les dues.

En la primera, el autor parte de la premisa que la Tierra va a quedar inhabitable en 24 meses a causa de la explosión de la Luna. Y, sirviéndose de la especulación científica, desarrolla cómo con la tecnología actual, los gobiernos actuales y la sociedad tal como está, se podría crear un plan de evacuación para el máximo número de ciudadanos. Así que se abren diversos hilos argumentales al rededor de la selección de los supervivientes, de qué cosas se llevarán al espacio, de los perfiles más indicados, sobre cómo adaptar la Estación Espacial Internacional (ISS), sobre cómo consolar a los que se quedan, sobre las naves públicas y las naves privadas… en definitiva, de la organización de la evacuación.

Entre esta parte y la siguiente (5000 años en el futuro) está la parte de transición que da nombre al libro… el momento en que por causas accidentales que el autor va introduciendo en la primera parte, casi toda la humanidad queda reducida a 7 mujeres confinadas en una parte de la ISS, nuestras 7 Evas. Cada una de ellas con un perfil psicológico, con unas características físicas y con determinada visión sobre cómo debería ser el mundo y la humanidad. Por suerte, entre ellas hay una genetista y aunque el archivo genético de la Tierra está medio destruido, el laboratorio de la ISS sigue operativo.

La segona part del llibre és ja en un futur en el qual la humanitat s'ha dividit en 7 races i l'autor explora l'organització i la convivència de les 7 societats espacials i sobre com es va tornant a "terraformar" la Terra.

En definitiva és una història d'aniquilació i resurrecció, tractada des d'un punt de vista científic, psicològic i sociològic.

Com sempre, hi ha detalls que porten a la reflexió durant hores ... si en 5.000 anys la humanitat ha aconseguit convertir un llop en un chihuahua només amb selecció guiada ... ¿fins on podríem arribar amb els mateixos humans amb enginyeria genètica? Si poguéssim començar de nou en una societat creada a mida, per què regles ens regiríamos? Quin sistema econòmic desitjaríem? Per què sistema governamental optaríem? Com serien les relacions interpersonals en aquest nou món?

En fi ... una lectura 100% recomanable per a qualsevol amant de la Ciència Ficció especulativa.

Ressenya de "EL CÓDICE SECRET" de Lev Grossman, Byblos - Edicions B

El códice secretoTengo pendientes de escribir un gran número de reseñas, así que voy a aprovechar estos días de fiesta para ponerme al día. La de hoy es sobre un thriller tecnológico ambientado en un mundo de programadores de videojuegos [un poco raros :-)] y de bibliotecarios [también un poco raros :-)].

El argumento del libro nos sitúa en la piel de Edwuard Wonzy, un joven banquero de New York que acaba de aceptar un traslado a Londres, pero al que antes de su partida, la empresa para la que trabaja le encarga a nivel personal, ordenar y categorizar una biblioteca particular. (Aquí casi estuve a punto de dejar el libro: ¿un banquero haciendo de bibliotecario por encargo de su empresa? No tiene ni pies ni cabeza… luego acabas entendiendo que esto ya forma parte de una “conspiración”… pero confieso que como el libro lo había comprado en un supermercado [lo compré en verano y en las librerías de la población en la que me encontraba no había Ciencia Ficción] tenía prejuicios hacia el posible argumento y hacia la calidad del libro).

Total, que resulta que en un dels llibres que ha de catalogar es troba un esteganograma (mensaje cifrado de tal modo que a su vez, oculta la existencia de otro menaje cifrado, este mucho más fácil de descifrar [en principio]). El origen de este mensaje lo encontramos en un escritor de la edad media con una vida anodina. El descubrimiento del mensaje y su posible publicación podría afectar a la reputación de poderosas familias de origen noble inglés, así que mucha gente está en contra de que esto ocurra. Encontrar el libro y descifrar el mensaje llevará a nuestro protagonista a interactuar con programadores de videojuegos y con bibliotecarios expertos, cada uno de ellos descritos con profusión y mostrando sus rarezas para hacerlos más interesantes a nivel de creación de identidad de personaje.

La veritat és que com quan vaig començar a llegir el llibre m'esperava el pitjor, no em va decebre el fet que el llibre en si és fluix i "light" (en el sentit que no fa pensar ni planteja cap qüestió de les que m'interessi) , però es deixa llegir i compleix la seva funció com a lectura d'evasió de cap de setmana. A més, l'autor em va sorprendre gratament quan en descriure el garito en el qual vivia el programador amb el qual ha d'interactuar, indica que "les parets estaven empaperades amb pòsters del diagrama Mandelbrot reproduït en colors psicodèlics". Sí senyor! Un bon freaky ancorat en els anys 80 ha de tenir un diagrama Mandelbrot penjat a la seva paret. Bona descripció.

MandelbrotJo no tinc cap, però confesso que els fractals sempre m'han fascinat. De fet, la meva passió per la programació va començar quan vaig descobrir als 13 anys, que quan en una equació de les que m'ensenyaven a l'escola substituïa la variable per un nombre aleatori (atzar), obtenía preciosos dibujos en la pantalla de mi ZX-Spectrum. En mi cabeza, las mates dejaron de ser algo abstracto para ser algo visual y bonito (…ingenua de mí). Cuando llegué a la universidad y me tocó estudiar conceptos como Ker, núcleo, Rank… en funciones algebraicas… por desgracia, me volvieron a poner en mi lugar y nunca me recuperé :-).

Però tornant al diagrama Mandelbrot (és el que mostro a la imatge adjunta), precisament Benoit Mandelbrot, el matemàtic creador de les teories sobre geometria fractal, va morir aquest passat 10 d'octubre de 2010 i alguns mitjans de comunicació van fer ressò i van explicar alguns dels seus treballs. A través d'aquesta ressenya jo també he volgut retre-li un petit homenatge.

Aquí va el link de la seva fitxa a la Viquipèdia per si algú vol ampliar la informació: Benoit Mandelbrot

Aquí una conferència de 17 minuts realitzada pel propi Mandelbrot a principis del 2010 (és interessantíssima): TED - Mandelbrot

Per veure precioses imatges fractals creades a partir dels estudis de geometria de Mandelbrot, seguir aquest enllaç de Google Images: imatges Mandelbrot

Ressenya de "DAEMON" de Daniel Suárez, ED. Umbriel

Daemon

Que llibre tan interessant, entretingut i divertit! Sobretot si ets jugador habitual de jocs de rol multijugador massius, els també anomenats MMORPG (per Massive Multiplayer Online Rol-Playing Game).

Sé que tinc un gran nombre de ressenyes per escriure (aquests últims mesos no he tingut temps de fer-les), però en lloc de començar per on ho vaig deixar, avui escriuré la ressenya de l'últim llibre que he llegit: dimoni.

L'argument del llibre ens situa en l'època actual en què pràcticament la tecnologia ho controla tot: des dels aspersors del nostre jardí, fins als més sofisticats sistemes de seguretat, passant pels avions i automòbils en què ens desplacem amb tota normalitat.

El nostre protagonista és un llegendari dissenyador de jocs d'ordinador MMORPG que acaba de morir i que abans d'això succeeixi ha creat un DAEMON, un programa informàtic que actua en segon pla i que realitza les tasques per a les quals ha estat programat. El nostre DAEMON ha estat creat a imatge i semblança del protagonista i amenaça amb destruir el món tal com el coneixem.

La història ens narra les diferents aventures dels coprotagonistes (un parell de hackers que treballen en bàndols diferents, un policia i una agent de l'FBI) en interactuar amb el DAEMON per ajudar-lo en el cas d'alguns, o per destruir-lo en el cas d'altres.

El llibre és realment interessant, ja no tant com per advertir al públic en general de la nostra dependència de la tecnologia (els que vivim a la xarxa, ja som conscients), sinó perquè es nota que l'autor del llibre és ell mateix un addicte als videojocs MMORPG, cosa que provoca que indubtablement empatices amb ell i vagis llegint el llibre amb plaer redoblat.

Per als que ens estan habituats als jocs MMORPG (¿pot algú que llegeixi un bloc no haver jugat mai al WOW ???) indicar que són un tipus de joc de rol que es juga en línia i en el qual s'interactua tant amb els avatars de jugadors de carn i ossos, com amb PNJ (personatges no jugadors) creats pel mateix joc. Els mons recreats solen ser fantàstics, però també hi ha jocs famosos que recreen la segona guerra mundial, així com escenaris de pura Ciència Ficció.

Aquest estiu, per exemple, estic jugant amb els meus fills al AION un MMORPG fantástico (en ambos sentidos), y juntos vamos descubriendo los mundos de East Lumiel y vamos realizando misiones. Bueno… lo de “juntos” es un decir, porque ellos dedican más horas que yo al juego y mientras que yo soy una guerrera de nivel 18, mi hija de 12 años es una paladina de nivel 25, mi hijo de 20 años es un scout de nivel 32 y mi hija de 18 años es una maga de nivel 45… Pero es divertido, y pasamos buenos ratos jugando juntos. Además, no tiene precio que tu hija pequeña, que en el mundo virtual es mucho más fuerte que tú, te ayude a matar arañas en un bosque encantado.

Los MMORPG realmente están en la cima de los videojuegos y su popularidad está empezando a ser importante. Este año, sin ir más lejos, hemos podido ver en televisión anuncios del World of Warcraft (WOW), cosa impensable hasta hace muy poco. Y como curiosidad y muestra de su creciente popularidad, este año he tenido una alumna rusa del Máster Online en Dirección de Marketing y Canales de Distribución y que como proyecto de final de máster ha realizado una investigación sobre los modelos de negocio de los MMORPG y concretamente del WOW.MMORPG

La gràfica que incloc al costat d'aquestes línies és precisament del seu projecte i ens mostra l'evolució en nombre de subscriptors d'alguns d'aquests jocs. (La font és MMOGChart)

Però tornem al llibre, alguns dels videojocs programats pel protagonista de DAEMON són "la Porta"I"A l'altra banda el Rhin". El primer és fantàstic i el segon dedicat a la Segona Guerra Mundial. De fet, un dels primers trobades entre el DAEMON i un dels hackers protagonistes és en l'escenari de la batalla de Montecassino (abadia presa pels Alemanys el 1944 i que les tropes aliades van decidir alliberar en diverses ocasions sense aconseguir-ho fins a la 4ª vegada i amb un cost de més de 70.000 vides per ambdós bàndols).

Algunes de les escenes més interessants del llibre passen precisament dins de "A l'altra banda del Rhin" i és a través d'aquest videojoc que el DAEMON ha anat reclutant acòlits i convertint al programador en un Déu (no segueixo explicant perquè faria malbé el suspens del llibre ).

Sobre Daniel Suárez, l'autor, indicar que treballa amb assessor independent en sistemes informàtics i que aquesta és la seva primera novel·la. Segons sembla, Dreamworks ha comprat els drets per convertir-la en pel·lícula. M'alegro per ell!

En fi ... un llibre 100% recomanable, sobretot si et mous en mons tecnològics. Així que si encara et queden dies de vacances, no t'ho perdis, veu al teu llibreria i compra-ho !!!

No més gràfiques avorrides

Aquesta conferència de Hans Rosling és un magnífic exemple de presentació amena i interessant, recomanat per Álvaro González-Alorda en el seu llibre "Els propers 30 anys"Per il·lustrar el capítol dedicat a la necessitat d'amenitzar els nostres treballs amb il·lustracions que els facin més comprensibles.

A més d'un gran exemple de com hauria de ser una presentació a nivell de gràfics i il·lustracions, Hans Rosling és un orador fantàstic que en aquesta conferència ens explica l'evolució de l'esperança de vida al món, pobresa, la renda per càpita i fins i tot la evolució de les connexions a internet. Si el format és impecable, el contingut i el projecte que proposa tampoc deixen indiferent.

Que ho gaudeixis.

Ressenya de "AMOS DE TITELLES" de Robert A. Heilen - La Factoria

Amos de Títeres, Robert HeilenPer norma general, els llibres de curació m'agraden, malgrat la seva moral i de la seva fascimo (que no arribo a estar segura de si és fingit i per tant caricaturitzat, o bé és real ... però bé, els llibres estan bé i tenen ritme), però aquesta vegada, amb "Amos de Titelles", He estat incapaç d'acabar el llibre (i això em passa molt poques vegades).

Aquest llibre està escrit en l'any 51 i es nota el pas del temps:

  • És masclista fins a extrems insultants.
  • El futur en el qual passa la història (més o menys el nostre present) és totalment passat de moda i cutre (no cutre al que steampunk, això seria divertit ... cutre, de cutre de veritat).
  • La història va d'alienígenes que vénen de Tità i que ocupen cossos humans per anar envaint la Terra (és d'allò més normalet per a l'època, podríem dir que "tot un clàssic" ... però és un argument que ja està molt gastat ... ia sobre ja sabem que a Tità no hi ha res).
  • En el llibre no passa res digne de menció i els personatges no són creïbles.

En fi ... potser el 1951 era interessant (va guanyar 4 premis Hugo i 3 Locus), però ara no val la pena ni comprar-ni llegir-lo.

(... I per cert, el que va dissenyar la portada del llibre [que és l'única cosa que se salva] estic segura que no ho va llegir, no té res a veure amb la història)

Ressenya de "ELS PRÒXIMS 30 ANYS" d'Alvaro González-Alorda - Encoratja Ed.

Aquest no és un llibre de Ciència Ficció dels que escric la ressenya de tant en tant. Aquest és un llibre de capçalera que et fa reflexionar i la lectura és imprescindible.

Com alguns altres dels llibres imprescindibles de no ficció que he llegit darrerament, "Els Propers 30 anys" em va ser recomanat pel meu excap Antonio González Barros. La petita ressenya que va realitzar Antoni al recomanar no té desperdici:

" (...) Un excel·lent i molt recomanable llibre d'un bon amic, Álvaro González-Alorda. El considero un dels 10 llibres que més m'han aportat. Penso dedicar temps a reflexionar sobre diversos dels seus breus capítols. És un manual concret, clar, pràctic i tremendament amè sobre com enfocar la nostra trajectòria professional. I és un llibre que té una acurada i útil web pròpia: www.losproximos30.com amb enllaços molt ben seleccionats i banda sonora. Et adjunt un fragment literal del primer capítol. "

És cert el que comenta Antonio, el llibre es presta a que després de la lectura de cada un dels seus capítols, parells un moment i reflexions. El llibre et fa qüestionar el tipus de professional que ets, el tipus de treball que fas, cap a on vols arribar i una infinitat més de qüestions que tots hauríem de plantejar al llarg de la nostra carrera professional.

El llibre està narrat de forma amena i pot llegir-se tant en paper com a través de la pàgina web creada pel seu autor.

Pel que fa a mi, ha estat realment inspirador. Tan inspirador, que vaig a crear una nova categoria en aquest bloc: a partir d'una de les idees de l'autor, vaig a crear una zona anomenada "Universitat de YouTube”. Alvaro González-Alorda indica en su libro que más pronto que tarde, Google o algún emprendedor acabará por lanzar la “YoutTube Business School”, una escuela de negocios online que recopilará el mejor conocimiento y los vídeos de las mejores clases impartidas por los profesores más brillantes de todo el mundo, ordenándolas siguiendo el programa de un MBA. Yo no atrevo a tanto… de momento me conformo con crear una nueva sección en la que iré colgando todos los vídeos que vaya encontrando en Youtube y que sean dignos de una asignatura universitaria de Marketing Digital, que es mi especialidad, aunque para que luego no parezca que a veces me contradigo, me reservo el derecho de incluir otros, si lo considero necesario.

Però tornant al llibre: és 100% recomanable per a qualsevol que vagi a estar en actiu, professionalment parlant, els propers 30 anys.

Ressenya de "LA HISTÒRIA DE ZOE" de John Scalzi - Ed. Minotaure (Ciència Ficció)

La Historia de Zöe - John ScalziAquest és un llibre que forma part d'un cicle de tres llibres més ( "La vella guàrdia", "Les Brigades Fantasma" i "La colònia perduda"), però que pot llegir-se per separat, que és el que jo vaig fer ja que no coneixia cap dels tres anteriors.

John Scalzi ens narra la mateixa història que en va explicar a "La Colònia Perduda", però des del punt de vista de Zöe, la filla adoptiva de John i Jane Perry, els protagonistes de les anteriors novel·les.

Como no he leído las anteriores, no puedo dar indicaciones sobre si el contenido es muy repetitivo o no, o sobre si este nuevo punto de vista aporta algo nuevo a la narración. Mi opinión se basa únicamente en la lectura de éste último libro y lo cierto es que aunque no plantea grandes cuestiones, está bien narrado.

El argumento es más o menos el siguiente: Zöe es una niña que vive tranquilamente con sus padres (militares ya retirados) en un planeta llamado Huckleberry. Con ellos también viven dos extraterrestres de una raza llamada “obin”, que actúan de guarda espaldas de Zöe, y que a lo largo del libro vamos descubriendo porqué son sus guardaespaldas y porqué son tan raros (esta parte es bastante interesante).

La tranquil·litat de la família de Zöe es veu interrompuda quan els seus pares són seleccionats per liderar la colonització d'un nou planeta a la frontera de les colònies humanes. Com és d'esperar, la colonització acaba convertida en tota una aventura en què a més de salvar el planeta, hauran salvar també a tota la humanitat.

Així resumit, l'argument no sembla res fora del normal en aquest tipus de llibres, però com he comentat al principi d'aquesta ressenya, el llibre està ben narrat, així que té ritme i enganxa. Ha estat finalista en el Premi Hugo 2009.

Recomanable per a lectura de cap de setmana sense més pretensió que la de distreure una bona estona.

Ressenya de "LES SET Margarets" de Sheri S. Tepper - Nova Ed B

Les 7 Margarets - TepperM'encanta Sheri Tepper i com escriu. Aquest llibre no és una excepció. Imagino que bona part de la culpa que m'agradi tant, és que es tracta de Ciència Ficció feminista, i no és una cosa molt habitual: en els seus llibres les protagonistes de Tepper, a més de lluitar contra enemics de qualsevol raça o planeta, també han de lluitar contra les seves pròpies societats.

en Les Set Margarets a més, l'autora és capaç de sorprendre'ns amb un guió original, fresc, interessant, ben treballat i desenvolupat amb una narrativa que enganxa des de la primera pàgina.

L'argument és el següent: la història s'inicia en Fobos (satèl·lit marcià company de Deimos) en una petita comunitat de científics en què viu la nostra protagonista, una nena que s'avorreix tant entre els adults que s'inventa 6 companys imaginaris a partir de 6 trets de la seva personalitat.

Por razones que no descubrimos hasta el final del libro, 6 veces durante la vida de la niña, algunos de sus personajes ficticios se separan de su plano de la realidad, para crear otra realidad que se sobrepone a la original y que convive con ella. Es decir, en 6 tomas de decisiones que son cruciales para su vida, a la vez, la protagonista toma una decisión y su contraria, desdoblándose, sin ella saberlo y viviendo vidas paralelas, que por razones relativistas relacionadas con los viajes espaciales, también acaban convertidas en tiempos diferentes.

L'univers en el qual passa tot això trobem una Terra a la vora de ser exterminada per races alienígenes que no ens consideren racionals, una Terra amb gran part dels ecosistemes destruïts i l'únic bé exportable és la pròpia població, que mor de fam i set , i que és venuda pels governants del planeta a canvi d'aigua potable, en contractes d'esclavitud de 30 anys. També trobem altres races alienígenes que volen donar-nos una oportunitat i que ajuden als humans repartits per tota la galàxia a sobreviure en mons i societats hostils.

Les Set Margarets són les 7 personalitats de la nena amb la qual s'inicia el relat, que acaben vivint diferents vides, segons la sort i les decisions que s'han pres, i que acaben convergint en un final original i inesperat.

Cuando terminas el libro y pasan los días, sigues pensando en la protagonista, en sus vidas y en la cantidad de veces que tú misma has tomado decisiones que te han cambiado la vida… sin ir más lejos, yo tenía que haber estudiado Telecos en La Salle, tenía que haber construido naves espaciales y ahora mismo, tenía que estar en Marte colonizando el planeta (estos eran mis planes de futuro a los 18 años [no es broma, es sólo que mi yo actual, el que conocéis, decidió en el último minuto estudiar Económicas en la UAB y empezar a trabajar en un Banco])… espero que en alguna otra realidad, una Montserrat esté instalando potabilizadoras de agua y generadores de gases de efecto invernadero para crear una atmósfera en Marte. Desde aquí le mando un saludo! ;-)

En definitiva, un llibre 100% recomanable per evadir-durant durant les hores que dura la seva lectura, i per a reflexionar sobre un mateix, uns quants dies després.

Ressenya de "EL PREFECTE" d'Alastair Reynolds - La Factoria

el Prefecte

Aquesta novel·la és Ciència Ficció de la considerada "hard" i forma part de la saga espai Revelació d'aquest mateix autor. Ens narra una història policíaca situada en la societat del anell Brillant, Encara que pot llegir-se de forma independent.

Com a la resta de llibres, l'univers de l'Anell Brillant està ben creat i és consistent. En ell podem trobar personatges i races d'allò més curiós. Una d'aquestes races, que crec que va ser introduïda en el llibre "ciutat Abisme", És la dels hipercerdos: Porcs modificats genèticament per servir de recanvi a per òrgans humans, però que han evolucionat i al final són catalogats com una raça a part i considerats com a ciutadans en tota regla. A "El Prefecte" tenim a un hipercerdo que realitza les funcions d'ajudant del protagonista. Com en altres dels seus llibres també hem humans que gairebé són màquines (els "ultas"), I màquines que gairebé són humanes.

L'Anell Brillant està format per un conjunt d'hàbitats humans que viuen en una mena de federació, però en la qual cada hàbitat té les seves pròpies regles i crea els seus propis tipus de societat. Així que Reynols es recrea explicant diferents tipus de cultures i organitzacions socials. Si a això li afegim que Alastair Reynolds va estudiar Física i Astronomia, i que va treballar com astrofísic a l'ESA (Agència Espacial Europea), el llibre es converteix en alguna cosa realment interessant i digne de ser llegit.

Ressenya de "2012" de Brian D'Amato - Ed Via Magna

2012 de Brian D'AmatoConfesso que vaig llegir aquest llibre arran de veure la pel·lícula homònima, i que ho vaig fer per recomanació del meu germà, amb la promesa que el llibre tracta la part que oblida la pel·lícula: la llegenda maia sobre la data de la fi del món, i amb la promesa que era Ciència Ficció i no Novel·la Històrica (no tinc res contra la Novel·la Històrica, però prefereixo llegir Ciència Ficció sempre que m'és possible).

Según narra el libro, los mayas predijeron que el 21 de diciembre de 2012 el tiempo se detendrá y no habrá futuro para la humanidad. El libro nos explica la historia de ésta leyenda, pero lo hace de una forma original aunque poco ortodoxa: con un viaje en el tiempo a través de un agujero de gusano de tamaño atómico.

El protagonista de la historia es un descendiente de los mayas con una mente prodigiosa y adicto a los videojuegos y a los juegos de estrategia en general. Entre estos juegos se incluye un juego maya que se utiliza para predecir el futuro y que corrobora la fecha del fin del mundo citada en las leyendas. La misión del protagonista será averiguar por qué los mayas predijeron el fin del mundo para esa fecha y descubrir si hay algo para evitarlo.

Para descubrir más sobre la fecha en cuestión, la mente del protagonista es enviada al pasado a través de un agujero de gusano de tamaño atómico, que ha sido desarrollado por científicos de una empresa privada que parece tener más poder que el propio gobierno de los Estados Unidos. Pero sin saber por qué, la mente acaba en el cuerpo de varios mayas y no lo hace de forma optima. El protagonista (ya en el pasado) tendrá que lidiar con este handicap e intentar por todos los medios dejar un mensaje con claves para desvelar el misterio, para su yo de 2012.

En general el llibre està bé, encara que en alguns moments crec que ha pàgines que només són allà per poder arribar a les 733 pàgines, ja que no aporten res i són totalment prescindibles.

A mig llibre t'adones que realment el llibre i la pel·lícula no tenen res a veure. Res de res. De fet el títol original és "In the Courts of the Sun" (però això no ho sabia abans de comprar-lo). I quan ens passés això, t'adones que has estat víctima d'una campanya de màrqueting de l'editorial, que ha aprofitat la pel·lícula per canviar el nom del llibre i vendre així més llibres.

Malgrat tot, la major decepció apareix en les últimes pàgines ... quan descobreixes que el llibre és només una primera part d'una trilogia ... 733 pàgines per a una introducció ...

En fi ... encara no tinc clar que em vagi a llegir les dues següents parts quan les publiquin. Tot i això, el llibre està ben narrat, té ritme i explica prou bé com eren les ciutats maies i la seva cultura. L'autor sembla ben documentat.

El vídeo que adjunt és el de la promoció del llibre.