Entrades

Ressenya de "AMB ULLS NOUS" d'Alessandra Borghese, Edicions Rialp

Amb ulls nous, Alessandra BorgheseAquest és un llibre que surt del que acostumo a llegir normalment (Ciència Ficció o lectures professionals). De fet, ni tan sols el vaig comprar, me'l va regalar un amic que va pensar que m'agradaria dedicar unes hores a conèixer a Alessandra Borghese. I això és el que vaig fer, vaig dedicar un cap de setmana a llegir aquest llibre.

El llibre és una autobiografia que narra la història de l'autora des que, als 16 anys, un dels seus amics se suïcida davant d'ella, fins a la seva conversió al catolicisme més ortodox. Passant per un matrimoni desgraciat (i posterior mort del seu exmarit), pel seu treball a Nova York a American Express i com a promotora d'exposicions artístiques ja de tornada a Roma.

Per descomptat, amb aquesta sinopsi, no és un llibre que convidi a la seva lectura. Però l'important no és el que li passa a l'autora, si no les reflexions que va fent al llarg de la narració de la seva vida i que acaben duent-la a redescobrir la fe catòlica i a mirar "amb ulls nous"La seva existència i tot el que l'envolta.

I la veritat és que aconsegueix que pensis i busquis sentit al que estàs fent en la teva vida. Per això em va regalar el meu amic, i li ho agraeixo.

El llibre consta de tres parts. A la primera, l'autora situa la seva vida en un context social i uns esdeveniments que la modelen i la converteixen en algú més aviat frívol i amb ganes de diversió sense un objectiu clar. A la segona part, el castell de cartes sobre el que ha muntat el seu dia a dia es va enfonsant, i comença a veure la necessitat de crear una base més sòlida per a la seva existència. A la tercera part, ens parla ja de la seva conversió al catolicisme ortodox i de la nova orientació de la seva vida.

Aquesta última part és una mica confusa perquè parla de temes litúrgics i de teoria del catolicisme que no sabia ni que existia ... però precisament aquest desconeixement fa que sigui interessant llegir sobre això.

En definitiva, com crec que vaig trigar unes 3 o 4 hores en llegir-lo, el meu veredicte és que val la pena dedicar-li el temps i aconseguir després unes hores més per reflexionar sobre el que s'ha llegit. El llibre no deixa indiferent.