Confesso que vaig llegir aquest llibre arran de veure la pel·lícula homònima, i que ho vaig fer per recomanació del meu germà, amb la promesa que el llibre tracta la part que oblida la pel·lícula: la llegenda maia sobre la data de la fi del món, i amb la promesa que era Ciència Ficció i no Novel·la Històrica (no tinc res contra la Novel·la Històrica, però prefereixo llegir Ciència Ficció sempre que m'és possible).
Segons narra el llibre, els maies van predir que el 21 de desembre del 2012 el temps s'aturarà i no hi haurà futur per a la humanitat. El llibre ens explica la història d'aquesta llegenda, però ho fa d'una forma original encara que poc ortodoxa: amb un viatge en el temps mitjançant un forat de cuc de mida atòmica.
El protagonista de la història és un descendent dels maies amb una ment prodigiosa i addicte als videojocs i als jocs destratègia en general. Entre aquests jocs s'inclou un joc maia que s'utilitza per predir el futur i que corrobora la data de la fi del món esmentada a les llegendes. La missió del protagonista serà esbrinar per què els maies van predir la fi del món per a aquesta data i descobrir si hi ha alguna cosa per evitar-ho.
Per descobrir més sobre la data en qüestió, la ment del protagonista és enviada al passat a través d'un forat de cuc de mida atòmica, que ha estat desenvolupat per científics d'una empresa privada que sembla tenir més poder que el govern dels Estats Units. Però sense saber per què, la ment acaba al cos de diversos maies i no ho fa de forma òptima. El protagonista (ja en el passat) haurà de bregar amb aquest handicap i intentar per tots els mitjans deixar un missatge amb claus per revelar el misteri, per al seu jo del 2012.
En general el llibre està bé, encara que en alguns moments crec que té pàgines que només hi són per poder arribar a les 733 pàgines, ja que no aporten res i són totalment prescindibles.
A mig llibre t'adones que realment el llibre i la pel·lícula no hi tenen res a veure. Res de res. De fet el títol original és “In the Courts of the Sun” (però això no ho sabia abans de comprar-lo). I quan ho descobreixes, t'adones que has estat víctima d'una campanya de màrqueting de l'editorial, que ha aprofitat la pel·lícula per canviar el nom del llibre i vendre així més llibres.
Malgrat tot, la decepció més gran apareix a les últimes pàgines… quan descobreixes que el llibre és només una primera part d'una trilogia… 733 pàgines per a una introducció…
En fi… encara no tinc clar que em llegeixi les dues parts següents quan les publiquin. Tot i així, el llibre està ben narrat, té ritme i explica força bé com eren les ciutats maies i la seva cultura. L'autor sembla ben documentat.
El vídeo que adjunto és el de la promoció del llibre.
Respostes 3
La novel·la real en què es basa la pel·lícula 2012 va ser escrita per Whitley Strieber en anglès se'l coneix com 2012: The war for souls, i és al·lucinant, simplement la va fumar molt, però molt verda, de fet la pel·lícula d'Emmerich és un monument a la coherència comparant-la amb la novel·la.
Gràcies per la informació Saiabros 🙂
La pitjor XXXXX que he llegit mai