El Cor de la Matèria d'Ignacio García-Valiño, no és un llibre de Ciència Ficció, encara que part del seu argument transcorre en ambients científics i molts dels dilemes que es planteja el protagonista tenen el seu origen a la Física de Partícules.
El llibre ens narra la vida de Lucas Frías, un prometedor científic especialitzat en quarks i partícules subatòmiques, que treballa al CERN i que ho ha sacrificat tot per la seva carrera. La mort de la seva parella en un accident de cotxe serveix perquè Lucas faci un parèntesi a la seva vida i mentre intenta investigar les causes de l'accident de la seva parella, s'adoni que gairebé no la coneixia.
Alhora, l'autor situa el personatge en diversos escenaris del món (Ginebra, Madrid, París, Xile, etc.) i ho fa interactuar i discutir sobre Ciència amb tipus tan diversos com vidents, mentalistes, escèptics ultres, i com no, altres físics de partícules.
El llibre conté una interessant cita que l'autor extreu d'una faula de John Godfrey Saxe i que diu el següent:
“Fa molt de temps, en un bosc de l'Indostan, es van reunir quatre cecs que presumien de savis, perquè ho podien reconèixer tot a través de les mans. Va anar a visitar-los un estudiant, per aprendre de la seva saviesa, però abans va decidir provar si la seva fama era certa. Es van internar al fullatge i l'home els va demanar que reconeguessin el que els oferia.
Un d'ells va dir que tenia entre les mans una serp, ja que va tocar una mica allargat que es movia. El segon va dir que estava tocant un arbre fort i amb una escorça aspra. El tercer va afirmar que era una soga que penjava d'alguna branca alta. El darrer va xocar contra una superfície ferma i sòlida, i va concloure que era una paret. Tots creien tenir la raó.
L'estudiant va advertir que tots quatre estaven equivocats, doncs, tocant només les parts, havien estat incapaços de reconèixer el tot. Així hom havia palpat una trompa; l'altre, una pota; el tercer, la cua, i el quart, el costat de l'elefant.”
Aquesta rondalla la fa servir l'autor per il·lustrar l'estat de la Física de Partícules indicant que els científics, igual que els savis de l'Indostà, pretenen entendre la naturalesa d'aquesta branca de la ciència com l'elefant de la rondalla: fragmentant-la i esmicolant-la. Al final, com a la faula, no aconsegueixen unificar les teories.
Encara que l'autor no ho indica obertament, està fent una clara al·lusió a les teories de la Força Nuclear Dèbil, la Força Nuclear Forta, la Força Electromagnètica i la Força de la Gravetat, que per separat totes tenen sentit, però encara no hi ha una teoria única que les pugui explicar conjuntament.
El llibre és entretingut i les elucubracions a nivell científic són interessants i tractades des d'un punt de vista molt racional.
L'única crítica és que a nivell de trama, el llibre peca de simple i només desenvolupa una línia argumental. A nivell de personatges, novament peca de simple, i només cobren dimensió dos personatges: el protagonista i la seva parella.
Tot i així, és un llibre que es llegeix ràpid i deixa bon gust de boca. Potser no us donaria un 100% de recomanació, però sí un 90%.
Respostes 2
Sempre m'ha agradat la física, m'hi apunto aquest llibre.
els efectes de la libel·lula sempre alliberen un sector diferent a la magnètica es comporten de forma anellable