Ressenya de "EL COR DE LA MATÈRIA" Ignacio García-Valiño, Plaça Janes

el Cor de la Matèria d'Ignacio García-Valiño, no és un llibre de Ciència Ficció, encara que part del seu argument transcorre en ambients científics i molts dels dilemes que es planteja el protagonista tenen el seu origen en la Física de Partícules.El Cor de la Matèria

El llibre ens narra la vida de Lucas Fredes, un prometedor científic especialitzat en quarks i partícules subatòmiques, que treballa al CERN i que ho ha sacrificat tot per la seva carrera. La mort de la seva parella en un accident de cotxe serveix perquè Lluc faci un parèntesi en la seva vida i mentre intenta investigar les causes de l'accident de la seva parella, s'adoni que gairebé no la coneixia.

Alhora, l'autor situa el personatge en diversos escenaris del món (Ginebra, Madrid, París, Xile, etc.) i ho fa interactuar i discutir sobre Ciència amb tipus tan diversos com vidents, mentalistes, escèptics ultres, i com no, altres físics de partícules.

El llibre conté una cita interessant que l'autor extreu d'una faula de John Godfrey Saxe i que diu el següent:

"Hace mucho tiempo, en un bosque del Indostán, se reunieron cuatro ciegos que presumían de sabios, porque podían reconocerlo todo a través de las manos. Fue a visitarlos un estudiante, para aprender de su sabiduría, pero antes decidió probar si su fama era cierta. Se internaron en el follaje y el hombre les pidió que reconocieran lo que les ofrecía.
Un d'ells va dir tenir entre les mans una serp, ja que va tocar alguna cosa allargat que es movia. El segon va dir estar tocant un arbre fort i de aspra escorça. El tercer va afirmar que es trava d'una corda que penjava d'alguna branca alta. L'últim va xocar contra una superfície ferma i sòlida, i va concloure que era una paret. Tots creien tenir la raó.
L'estudiant va advertir que els quatre estaven equivocats, doncs, tocant només les parts, havien estat incapaços de reconèixer el tot. Així un havia palpat una trompa; l'altre, una pota; el tercer, la cua, i el quart, el costat de l'elefant
".

Aquesta faula la utilitza l'autor per il·lustrar l'estat de la Física de Partícules indicant que els científics, igual que els savis de l'Hindustan, pretenen entendre la naturalesa d'aquesta branca de la ciència com l'elefant de la faula: fragmentant i desmenuzándola. Al final, com en la faula, no aconsegueixen unificar les teories.

Encara que l'autor no ho indica obertament, està fent una clara al·lusió a les teories de la Força Nuclear Dèbil, la Força Nuclear Forta, la Força Electromagnètica i la Força de la Gravetat, que per separat totes tenen sentit, però encara no hi ha una teoria única que pugui explicar-se conjuntament.

El llibre és entretingut, i les elucubracions a nivell científic són interessants i tractades des d'un punt de vista molt racional.

L'única crítica és que a nivell de trama, el llibre peca de simple i només desenvolupa una línia argumental. A nivell de personatges, de nou peca de simple, i només cobren dimensió dos personatges: el protagonista i la seva parella.

Tot i així, és un llibre que es llegeix ràpid i deixa bon gust de boca. Potser no li donaria un 100% de recomanació, però sí un 90%.

3 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *