Aquesta ressenya s'hauria de dir Ressenya de «Jusqu'au Coeur du Soleil: el cycle de l'Élévation I» de David Brin, perquè me'l vaig haver de comprar a París quan em vaig quedar sense lectura per falta de previsió. Per sort, a la Virgin de Champs Elysees tenen una bona secció de Ciència Ficció i vaig trobar aquest llibre que no havia llegit (o que si he llegit, no recordo haver-ho fet).
Tinc un petit embolic mental amb allò de si ho havia llegit o no, perquè m'estranya no haver-lo llegit ja que creia haver llegit tots els llibres del Cicle de l'Elevació (a més de molts altres llibres d'aquest autor, entre els quals hi ha El Carter [el de la pel·lícula homònima dirigida i protagonitzada per Kevin Costner] i una preqüela de La Fundació d'Asimov) però en llegir la contraportada d'aquest em vaig adonar que no ho havia llegit. I en llegir-lo sencer, crec positivament que no ho havia llegit. D'altra banda, podria consultar la meva biblioteca, però resulta que aquests llibres que van ser escrits fa tant de temps (aquest és del 1980 i suposo que si ho vaig llegir, ho hauria fet sobre 1988-90) els tinc al fons de la biblioteca i no arribo a veure'ls si no trec un parell de nivells que tinc superposats a aquests. En fi... un drama. Quan sigui rica, tindré una biblioteca enorme que em permeti llegir els lloms de tots els llibres. O això… o digitalitzo tot el que tinc ara. En part, el possible oblit i la manca de facilitats per a la consulta va ser el que em va motivar a escriure aquestes ressenyes al bloc. Almenys ara estic segura de recordar què he llegit aquests dos últims anys.
Però bé… anem a la ressenya del llibre de Brin.
Com tots els llibres del Cicle de l'Elevació part de la premissa que els humans han contactat amb altres races de l'univers, però sembla que cap d'aquestes races no ha aconseguit les estrelles sense l'ajuda d'una raça guia que l'ha ajudat a elevar-se.
En el cas dels humans, sembla que ningú no ens va ajudar a elevar-nos… o bé algú ens va ajudar, però per motius que desconeixem ens va abandonar a la nostra sort. Això fa que tant a la Terra com a fora hi hagi faccions que estan a favor d'una tesi i faccions que estan a favor de l'altra, cosa que provoca certs frecs entre humans, i entre humans i extraterrestres.
L'organització civil del nostre món és curiosa com a mínim i Brin la descriu detalladament.
Tot i ser «orfes», els humans són respectats per la resta de races de l'univers perquè alhora han elevat dues races terrestres: els dofins i els ximpanzés.
En aquest llibre, en concret, apareixen indicis d'una raça d'éssers estranys mig energia mig matèria, que habiten el sol. Així que s'organitza una expedició al nostre astre rei per intentar establir contacte amb aquesta raça i descobrir, eventualment, si és o no és qui ens va donar un cop de mà a l'elevació.
Els personatges són entranyables i tenen profunditat. Els extraterrestres de les races elevades són molt curiosos i la descripció de les seves societats es presta a somiar poder veure-les alguna vegada. També la descripció de la nau solar i la tecnologia que utilitza per no quedar abrasada (un camp generador d'estasi que modifica l'espai temps de la coberta exterior de la nau) és detallada i interessant.
El llibre és totalment recomanable, i tant si l'havia llegit com si no, estic contenta de dedicar-li uns dies de les meves vacances.
