Espai Deshabitat no sabria dir si és un llibre de Ciència Ficció o no…
El llibre consta de 2 parts ben diferenciades, una part tipus Holandès Errant barrejat amb novel·la de Ciència Ficció, i després, clarament una part de Fantasia i semi novel·la Èpica. Així que es fa difícil classificar-ho en un sol gènere.
L'argument ens presenta un astronauta desencantat amb el pla actual d'exploració espacial (que es limita a enviar astronautes a l'Estació Espacial Internacional) i que somia poder volar algun dia a la Lluna. L'acció se situa uns anys en el futur i tot comença l'endemà del funeral de Neil Amstrong, quan un coet fantasma, idèntic a un Saturn V, apareix a Cap Cañaveral i s'enlaira cap a la Lluna. Això es repeteix de manera fixa durant tres mesos, fins que el nostre astronauta decideix entrar en una d'aquestes naus fantasma i anar-hi a la Lluna… passant abans per l'Estació Espacial Internacional a recollir una “amiga”. En el viatge a la Lluna descobreixen que quan la humanitat té interès a la nau, la nau funciona, i quan la humanitat perd interès, la nau es torna invisible. Així que els queda clar, que la realitat la crea el pensament conjunt de la humanitat i que per tant han de canalitzar la voluntat de la humanitat (tot molt Zen fins aquí… ia mi m'hauria agradat que desenvolupés més aquesta part des d'un punt de vista científic).
Quan tornen a la Terra, la novel·la fa un gir total cap a la Fantasia i s'explora com seria la nostra societat si amb el pensament es pogués crear la realitat… el pitjor és que no ho analitza des d'una perspectiva científica, sinó des de la fantàstica… fins i tot creen dracs voladors a partir de la voluntat de la gent i fan aparèixer el Rei Artús… per sort, també tenim la CIA que voleu controlar els poders canalitzadors/creadors que posseeixen els nostres protagonistes, i cap al final, apareix també un dictador a Europa que intenta conquerir el continent amb un exèrcit creat amb la ment del seu poble i canalitzant la seva voluntat a través seu. Pel que fa a mi, perd interès a partir del moment en què els astronautes tornen a la Terra, encara que és un llibre que he llegit en 3 dies perquè enganxa, està ben escrit i és imaginatiu.
El llibre està basat en una novel·la curta de Jerry Oltion que va guanyar el Premi Nébula el 1997 i que porta el mateix títol que aquesta: “Abandon in Place”. Respecte a l'autor, reconec que no el coneixia i que mai no n'havia sentit a parlar. A la ressenya sobre el mateix que s'inclou al llibre es comenta que ha estat jardiner, picapedrer, fuster, petrolier, guardaboscos, topògraf, disk-jòquei de rock, tipògraf, corrector, editor, especialista en ordinadors, extra en pel·lícules, excretori i conductor de camió de les escombraries... també s'indica que és autor d'uns cent contes curts i una dotzena de novel·les.
En general és un llibre de cap de setmana, que no fa pensar gaire (més enllà del tema de si realment creem la realitat amb els nostres pensaments), però que és entretingut i que es deixa llegir bé. Recomanable al 100% si no es tenen grans expectatives.
