Els Fills del Paradís és la segona part de Codi Genètic però està pensat per ser llegit de forma individual… és clar que tot això no ho sabia en començar a llegir el llibre, per la qual cosa em vaig passar una bona estona pensant si ja ho havia llegit o no. I és que per posar en situació el nou lector, els primers capítols són molt semblants als del primer llibre (gairebé iguals diria jo)… i confon una mica.
Passat l'ensurt inicial i comprovant que era una segona part, vaig anar llegint el llibre com de costum (una hora diària aprox.), però a mesura que avançava a la trama, cada vegada m'agradava menys i finalment vaig recobrar la memòria i tot el primer llibre i els meus pensaments mentre el llegia van arribar a mi: conclusió, aquest llibre és tan dolent com el primer.
Bé… no sé si és dolent a nivell literari, perquè no en tinc ni idea i no m'atreveixo a emetre aquest tipus de judicis, però sí que puc afirmar que a mi no em va agradar i que segurament, no sóc el públic objectiu de l'autor.
L'argument donaria molt de si a mans de qualsevol altre (en mans del pare de Nick Sagan, per exemple), però crec que aquest llibre està pensat per ser llegit per adolescents, i tant els temes que planteja com el tipus de decisions que prenen els protagonistes, són primaris i banals… sense desmerèixer els adolescents… però diguem que són enfocaments diferents dels que tens quan passes dels quaranta.
La història transcorre en un futur en què un cep de la pesta negra ha acabat amb tota la humanitat, excepte amb un petit reducte de posthumans creats per un laboratori genètic mentre es buscava una cura per a la pandèmia, i que com han estat criats per ens de realitat virtual estan una mica trasbalsats. Això és bàsicament el resum de Codi Genètic, la primera part. En aquesta segona part, ens trobem amb una segona generació de posthumans més trasbalsats que els primers, que ens plantegen dilemes i reptes d'allò més estúpid i sense sentit. …Com tan bé que hagués estat que relatés com és aquest món gairebé sense humans i com intenten sobreviure i aconseguir que la raça humana no mori amb ells. Òbviament, aquests temes sí que els toca, però ho fa per sobre i sense entrar en discussions filosòfiques o científiques.
En fi… crec que Nick Sagan es val del nom del seu pare per introduir els seus llibres en editorials que publiquen Ciència Ficció per a adults, però que realment escriu llibres per a adolescents prepúbers.
Decididament m'agradava més com a guionista de Star Trek. Espero que recapaciti i torni els guions… això, o que no incloguin els seus llibres a certes col·leccions.
