Llegeixo a Expansió que «la pel·lícula El cosmonauta és la primera cinta espanyola que és capaç de convertir el somni de ser productor de cinema en realitat», i que «més de 1.300 persones ja ho han fet» La notícia ens explica que aquesta pel·lícula s?ha finançat a base de les donacions de més de 1.300 persones, que han accedit a ser productors del film donant una aportació mínima de 2 euros. Amb això, a més de finançar la pel·lícula, aconsegueixen que el seu nom aparegui als títols de crèdit. Si algú decideix invertir més de 1000 euros, aleshores es converteix en «inversor» i té dret a percebre una part dels beneficis que generi la pel·lícula.
Aquest és un bon exemple del que ha passat a anomenar-se «crowd funding«, és a dir, finançament col·lectiu. Com indica Brandon Mendelson en un article dedicat al Crowd Funding, explicat en pla concepte senzill, és com demanar diners als teus amics però sense intenció de tornar-ho, ells ho cedeixen perquè creuen en el teu projecte.
L'exemple que va donar a conèixer de forma massiva aquest tipus de finançament va ser el projecte «The Million Dollar Homepage«aquella pàgina que l'any 2005 venia píxel per píxel l'espai de la seva pàgina web.
Actualment, i segons l'article que apareix publicat a la Wikipedia sembla que existeixen ja tot tipus de negocis basats en el Crowd Funding: producció de samarretes, producció de pel·lícules, producció de música, de premsa, etc… de fet, la wikipedia mateixa és un bon exemple de Crowd Funding ja que està finançada amb les aportacions voluntàries de qui la fa servir.
El que és clar és que el Crowd Funding i Internet funcionen bé junts i és més, el Crowd Funding i la Web 2.0 són una molt bona combinació. La generalització de l'ús dels micropagaments també ajudarà molt a la recaptació de fons de forma col·lectiva. Espero que les ONG sàpiguen veure'l tot el potencial!
Respostes 2
bones que tal deixa'm confessar-te que jo no estava buscant sobre aquest post i és perquè aquest tema no m'entreté en el més mínim, però et felicito perquè la manera com vas escriure em fascino. Per primera vegada he trobat contingut digne a la xarxa .Una salutació.
Les primeres civilitzacions es van fundar al voltant de grans rius que proveïen els recursos més importants: aigua, terreny agrícola i comunicacions fàcils. La gent d'aquelles civilitzacions es coneixia per proximitat geogràfica, i aquesta proximitat era allò que els permetia col·laborar entre ells.
Avui dia el «riu» és la xarxa, que ens proporciona informació i recursos, i el contacte entre individus ja no està limitat a la proximitat geogràfica precisament gràcies a les comunicacions modernes, i els grups d'interessos que podem crear entre nosaltres encara visquem a gran distància.
Crec que la nova civilització està naixent al voltant d'aquest «riu» que és la xarxa i que cada cop hi haurà més i més projectes en comú que fins ara eren impensables. La facilitat que ens dóna Internet per unir-nos per interessos comuns segurament donarà lloc a cada cop més projectes participatius. Ens esperen temps interessants -i no em refereixo a la maledicció xinesa 😉