Llegeixo a expansió que "la pel·lícula el cosmonauta es la primera cinta española que es capaz de convertir el sueño de ser productor de cine en realidad”, y que “más de 1.300 personas ya lo han hecho”. La noticia nos explica que esta película se ha financiado a base de las donaciones de más de 1.300 personas, que han accedido a ser productores del film donando una aportación mínima de 2 euros. Con esto, además de financiar la película, consiguen que su nombre aparezca en los títulos de crédito. Si alguien decide invertir más de 1000 euros, entonces se convierte en “inversor” y tiene derecho a percibir una parte de los beneficios que genere la película.
Aquest és un bon exemple del que ha passat a anomenar-se "crowdfunding", És a dir, finançament col·lectiu. Com indica Brandon Mendelson en un article dedicat al multitud Finançament, Explicat en pla concepte senzill, és com demanar diners als teus amics però sense intenció de tornar-lo, ells ho cedeixen perquè creuen en el teu projecte.
L'exemple que va donar a conèixer de forma massiva aquest tipus de finançament va ser el projecte "La pàgina del milió de dòlars", Aquella pàgina que l'any 2005 venia píxel per píxel l'espai de la seva pàgina web.
En l'actualitat, i segons l'article que apareix publicat a la Wikipedia sembla que hi ha ia tot tipus de negocis basats en la multitud Finançament: Producció de samarretes, producció de pel·lícules, producció de música, de premsa, etc ... de fet, la wikipedia mateixa és un bon exemple de multitud Finançament ja que està finançada amb les aportacions voluntàries de qui la fa servir.
El que està clar és que el multitud Finançament i Internet funcionen bé junts i és més, el Crowd Funding i la Web 2.0 són una molt bona combinació. La generalització de l'ús dels micropagaments també ajudarà molt en la recaptació de fons de forma col·lectiva. Espero que les ONG sàpiguen veure-li tot el potencial!
Les primeres civilitzacions es van fundar al voltant de grans rius que proveïen els recursos més importants: aigua, terreny agrícola i comunicacions fàcils. La gent d'aquestes civilitzacions es coneixia per proximitat geogràfica, i aquesta proximitat era el que els permetia col·laborar entre ells.
Avui dia el "riu" és la xarxa, que ens proveeix d'informació i recursos, i el contacte entre individus ja no està limitat a la proximitat geogràfica precisament gràcies a les comunicacions modernes, i els grups d'interessos que podem crear entre nosaltres encara que visquem a gran distància.
Crec que la nova civilització està naixent al voltant d'aquest "riu" que és la xarxa i que cada vegada hi haurà més i més projectes en comú que fins ara eren impensables. La facilitat que ens dóna Internet per unir-nos per interessos comuns segurament donarà lloc a cada vegada més projectes participatius. Ens esperen temps interessants -i no em refereixo a la maledicció xinesa ;-)
bones. que tal dejame confessar-te que jo no estava buscant sobre aquest post i és perquè aquest tema no em entreté en el mes minimo, però et felicito perquè la manera en que vas escriure em va fascinar. Per primera vegada he trobat contingut digne a la xarxa. Una salutació.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!