Aquesta és la qüestió en què porto treballant tota la setmana. Demà imparteixo dues formacions incompany en una empresa dedicada a l'Assessoria Comptable/Financera, i vull ajudar-los a millorar la seva comunicació en línia basada en eines 2.0.
Això no és una tasca fàcil, aquest tipus dempreses, igual que els bufets dadvocats, i molts altres serveis professionals, deuen mantenir una imatge seriosa i que transmeti confiança, han de tractar els seus clients amb discreció i manegen gran quantitat d'informació que no ha de sortir a la llum… així que és complicat aconseguir establir relacions amb leads i amb clients, basant-se en les eines 2.0 i alhora mantenir els seus estàndards en la forma de treballar.
Llegint informes sobre l'ús de la web 2.0 per part d'empreses de serveis professionals, he trobat unes estadístiques d'aquest any que fan referència a empreses d'aquest tipus a Milwaukee (EUA) on s'indicava que dels 613 professionals entrevistats , un 70 % utilitza les xarxes socials per a networking professional, però que només en un 30% dels casos, la seva empresa manté una política clara sobre això.
Aquesta crec que és la tònica general en molts casos: els professionals ho utilitzen a nivell personal amb fins professionals/laborals, però des de les empreses no es té en compte aquest ús de la xarxa i ni del temps que s'hi dedica. Les empreses ja són a 2.0 però no gràcies a elles, és iniciativa dels seus empleats, i les empreses no en són conscients… Per sort, i el fet que avui imparteixi formació a 2 grups de persones d'una d'aquestes empreses, és la prova que això està canviant.
La comunicació a través del web 2.0 té molts objectius: atracció de trànsit al lloc web de l'empresa, conversió de leads en clients, fidelització i desenvolupament de clients… estar present a les xarxes socials i treballar amb eines 2.0 no és només una qüestió de relacions públiques, és també una forma molt bona d'enfocar el màrqueting d'una empresa i de millorar la comunicació tant amb no clients com amb clients. Tot un repte si es vol fer bé i amb professionalitat.
Mentre preparava la classe, he estat revisant estadístiques a l'Alexa per buscar bons exemples d'empreses d'aquest tipus que són capaços d'atreure trànsit en prou quantitat per aconseguir que l'Alexa el registri… i els he trobat. No a Espanya, però sí als Estats Units ia Mèxic. La major part de les empreses que he analitzat aconsegueixen el trànsit gràcies al posicionament en cercadors (no en va segueix sent la font número 1 de trànsit de la major part de pàgines web), però hi ha empreses d'assessoria que aconsegueixen atraure trànsit també des de Facebook i des de Twitter.
A Espanya, la major part d'aquest tipus d'empreses només rep trànsit a través de Google i en molts casos és a través del servei d'AdWords (la tècnica anomenada SEM per Search Engine Marketing). Òbviament, aquest trànsit ho aconsegueixen pagant i per tant té un cost per a lempresa. No és que el Social Media Marketing no tingui cost (cal dedicar-hi força hores), però crec que se li pot treure un bon partit si es fa bé i que el ROI, a mitjà termini, és més alt.
Els exemples espanyols que analitzarem a classe són sobretot, de publicacions en línia que es dediquen a assessorar pimes, però que en alguns casos no tenen una empresa al darrere, sinó que tenen professionals independents que es dediquen a crear continguts per a aquest fi. Aquest és el cas, per exemple, de www.pymesyautonomos.com, que aconsegueix una bona posició a Alexa i que mostra que és capaç d'atreure trànsit a la seva pàgina web utilitzant eines 2.0 (veure la seva fitxa a Alexa i clicar sobre “Clickstream”, podrem observar que a més de Google i d'altres publicacions del seu mateix grup de blocs, arriba trànsit de Facebook, de Twitter i de Menéame).
Aconseguir atraure trànsit hauria de ser un dels primers objectius que es plantegi una empresa dassessoria, però no ha de ser lúnic. Així que cal pensar maneres daconseguir la resta dobjectius. Una de les bones pràctiques que he trobat analitzant l'ús de Facebook per aquest tipus d'empreses ha estat la creació de grups privats, només per als seus clients. En aquestes zones, els clients (o la gent que ells permetin registrar) hi poden accedir documents i discussions relacionats amb l'assessoria que s'estigui brindant. És a dir, el grup a Facebook es converteix en una mena d'extranet on empresa i clients desenvolupen una relació professional que complementa els serveis prestats per l'empresa.
Entre les bones pràctiques analitzades també hi ha la creació de canals a Youtube, la creació de fitxes a la Viquipèdia (relacionant-les amb contingut complementari), la gestió de comptes a Twitter, la publicació sistemàtica de contingut a Menéame i moltes altres. Així que és una bona oportunitat per a les empreses que sàpiguen com aprofitar-ho.
A veure si aconsegueixo transmetre tot això als meus alumnes.
Ens parlem.
Respostes 3
Molt interessant aquests articles per a totes aquelles empreses dedicades a la comptabilitat, com evidentment són les gestories i assessories. Evidentment, la web 2.0 té avantatges i inconvenients, però estant com estem immersos en la societat de la informació, les primeres són superiors als segons.
Moltíssimes gràcies Rosalba. Va ser un plaer impartir la formació a la vostra empresa, vau ser uns alumnes modèlics! Espero que us sigui tot útil.
Una forta abraçada.
Montse.
Monste, el curs ha estat molt interessant i profitós. Els participants han quedat molt satisfets amb la formació impartida, no només pel que fa al contingut, sinó a la manera de transmetre els coneixements; i, sobretot, per l'entusiasme i el convenciment amb què l'has dut a terme. Finalment, expressar-te en nom de la resta de participants, el nostre agraïment per la feina ben feta, i pel teu interès a sembrar a les nostres consciències, la llavor de la Web 2.0, esperant recollir molt aviat els primers fruits d'una abundant collita.