Prendre un ascensor cap a l'espai pot sonar amb ciència ficció, però a Seattle s'està construint el primer prototip d'ascensor espacial.
La veritat és que encara que la imatge que molts tenim al cap, és semblant a un ascensor més o menys comú, la realitat sobre la qual treballen els científics és una mica diferent. Per començar, no es treballa amb un cable sinó amb una cinta ampla, fabricada amb nanotubs de carboni… més aviat, una cosa semblant a un monorail o una cremallera.
…I en això és el que estan treballant a Seatlle.
L'empresa LiftPort Group té una beca de 570.000 dòlars de la NASA per construir-lo a més de fons d'inversors privats i un pla d'empresa que es basa a generar ingressos des del primer any d'investigacions.
Com és un ascensor espacial
El concepte és simple. L'ascensor és bàsicament un cable, lligat a un extrem a una plataforma, que pot estar al mar flotant oa terra.
A l'altre extrem hi ha un satèl·lit, en òrbita de 35.000 km flotant sobre la Terra.
Les mercaderies, com ara parts d'una estació espacial, o humans que viatgen per plaer, són catapultats pel cable i posats en òrbita, en una fracció del cost actual, ja que coordinant les pujades i les baixades de material, la força de la gravetat és qui fa la major part de la feina.
Com s'està construint: un nou model empresarial
L'empresa LiftPort està dividida en diverses empreses petites, que cadascuna per la seva banda, ataquen una faceta diferent de l'enorme treball d'enginyeria que suposa la construcció d'un ascensor. Així, hi ha una empresa que es dedica a trobar la millor manera de construir la cinta de nanotubs ia investigar l'essència de la cinta, una altra que treballa en la propulsió de la caixa de l'ascensor i en la mateixa caixa… també compten amb una empresa que es dedica a promocionar l'ascensor i amb una altra que gestiona els fons.
El treball de cadascuna d'aquestes empreses portarà a la invenció i la comercialització de molts altres artefactes que seran útils per a altres indústries. Per exemple, sembla que arran de les investigacions han trobat una nova forma de procedir a la vigilància aèria, i també un nou tipus d'antenes que suren en globus i que permetrien grans xarxes wireless.
Així que és clar que el model de negoci de LiftPort es basa en anar obtenint finançament a partir de la comercialització de tot allò que s'inventi pel camí. Perquè recordem que LiftPort no és una empresa de científics (encara que n'hi hagi…) sinó una empresa d'enginyeria… i un enginyer, un científic i un comercial… formen un trio que a les mans d'un financer genera bones expectatives, si més no.
Les imatges de la primera maqueta
Les imatges que il·lustren aquest article són d'un robot anomenat Squeak, que és capaç de pujar per una cinta de plàstic. Sembla que aquest robot, a una altra escala, és força semblant al futur ascensor espacial, i segons ha declarat Michel Lane, president de Lift Port Group, l'equip que treballa en la propulsió de la caixa de l'ascensor, ho fa a partir de l'Squeak.
Una de les novetats d'aquest robot és que funciona propulsat per un raig làser enviat des de la base a la Terra i que xoca contra una plataforma disposada a un lateral del robot, fent-lo avançar.
Les claus de l'ascensor espacial
…Però tornem a l'ascensor: els tres pilars tècnics per a la fabricació de l'ascensor, i en allò que es treballa a LiftPort són:
- Un transport robòtic que resisteixi tant la pressió a nivell del mar, com treballar a més de 50.000 km de la Terra. Les preguntes: rodes? rails? cables?
- Trobar un material superresistent que no col·lapsi sobre el seu propi pes quan tingui 100.000 km de longitud.
- Trobar una font denergia per al robot. Energia Solar? Bateries?
Si es construeix un ascensor que resolgui aquests tres pilars tècnics, també es podrà fabricar una variant de l'ascensor que deixaria fora de combat les llançadores de la NASA… ja que amb alguna modificació, el robot i la cinta podrien llençar el material i propulsar-lo fins a l'òrbita de Mart o de qualsevol altre planeta. Un cop en aquesta òrbita, un altre ascensor espacial els podria baixar fins a la superfície. I viceversa… des de Mart es podrien enviar materials a la Terra (…això ja comença a sonar a Kim Stanley Robinson a “Mart Rojo” Ed. Minotauro).
Les universitats, bolcades també al projecte
Michael Lane ha estat fent conferències i seminaris per diferents universitats de l'àrea de Seattle, per aconseguir que un gran nombre d'estudiants vegin les seves tesis de doctorat en tecnologies relacionades amb l'ascensor.
I com era d'esperar… ja ha aparegut un magnat nord-americà que ha creat l'Elevator: 2010 que premiarà innovacions en el desenvolupament de robots tipus Squeak, així com cintes de materials súper resistents i sistemes de propulsió que siguin viables per a l'ascensor.
La veritat és que l'ascensor és un projecte molt atractiu que porta la fama i els diners associats. Sens dubte, l'empresa que posi en funcionament el primer ascensor espacial tindrà un fort avantatge sobre les seves possibles competidores. S'espera que en els propers 20 anys, hi hagi fins a 10 ascensors espacials. Les males notícies són: que no s'espera que hi hagi cap ascensor acabat durant els propers 5 anys, més aviat s'espera que estigui construït entre 8 i 10 anys a partir d'ara…
… “La Paciència és la mare de la Ciència.”
La primera cita de l'Elevator: 2010 serà al juny 2005 i el premi, 50.000 dòlars… així que si ets enginyer i t'agraden els estris que poden ajudar a crear el primer ascensor espacial…ja saps…
Enllaços interessants per a qui vulgui ampliar informació:
- Si vols participar a l'Elevator: 2010, aquesta és la teva web:
Elevator: 2010 - Si vols conèixer més a fons com funciona l'Ascensor aquí hi ha la pàgina web de l'empresa que està construint l'ascensor:
LiftPort Group
