“A Través del Tiempo Real” és un llibre entretingut que planteja una bona història, tot i que en realitat són tres llibres escrits en moments diferents.
El llibre ens planteja viatges en el temps, encara que només endavant, utilitzant una tecnologia que permet la creació de bombolles que tanquen en una mena d'èxtasi tot el que queda a dins, aconseguint que no passi el temps per als qui estan tancats a dins.
El llibre s'estén durant milions d'anys i narra la història de la humanitat.
La trama es divideix en dues parts. La primera situa el lector en un futur pròxim en què la humanitat es recupera després d'una catàstrofe nuclear causada per una guerra mundial. Aquesta part és divertida i és pura literatura “steampunk”.
La segona part és més Ciència Ficció de la de tota la vida (per dir-ho d'alguna manera) i explica com és la humanitat del futur, en un futur llunyà… encara que gairebé no queden humans perquè alguna cosa ha passat al segle XXIII i només han quedat els humans que per un motiu o altre estaven embumbollats.
El llibre planteja una societat futura on han de conviure humans de diferents èpoques i amb accés a diferents tipus de tecnologia (segons en el moment en què van ser embumbollats), i conseqüentment amb diferents models socials. La tasca principal d'aquesta societat és aconseguir perpetuar l'espècie humana, malgrat els pocs centenars d'exemplars humans que queden.
Per animar una mica més la trama, l?autor inclou un assassinat, un policia del segle XXI i fins i tot algun alienígena.
100% recomanable.
Respostes 5
Jorge, a hores d'ara suposo que ja hauràs trobat la novel·la però per si no ho vas fer, la novel·la de què parles és La Nit dels Temps de Rene Barjavel editada per Ultramar.
http://es.wikipedia.org/wiki/La_noche_de_los_tiempos
Moltes gràcies Alvaro!!
Hola, acabo de descobrir el teu lloc i m'agrada molt. T'escric perquè necessito un favor. Et comento que sóc un gran lector de ciència ficció i fa molt de temps (20 anys més o menys, avui en tinc 37) em van prestar una novel·la que em va captivar i em va produir el meu acostament al gènere. Se situa a l'Antàrtida on troben accidentalment restes d'una civilització antiga (Atlantida), recordo que hi troben una parella de supervivents que es trobaven criogènics i en la història ens porta permanentment del present al passat d'aquests personatges. Història atrapant i amb un desenllaç inesperat.
Et demano si amb aquestes poques dades potser em puguis dir autor o títol de l'obra. Et molesto perquè tinc un gran afecte a aquesta obra i m'agradaria tenir-la a la meva biblioteca.
Si em pots ajudar t'agrairia moltíssim.
Hola Jorge, lamento dir-te que no tinc ni idea sobre quin llibre podria ser… però tinc uns quants amics, també fans de la CF i amb certa edat, als quals preguntaré per veure si a ells se'ls acudeix quin llibre pot ser. Recordeu la nacionalitat de l'autor? alguna altra pista?
Ens parlem.
Una forta abraçada.
Hola,
En primer lloc, felicitacions pel bloc, interessantíssim, com tot el que fas (ja et llegia a noticias.com, on jo també vaig col·laborar).
Pel que fa a la recomanació del llibre, et diré que ha estat retirat de la venda per presumptes irregularitats editorials. La ressenya és, doncs, vàlida si s'adquireixen per separat les novel·les de Vinge que el componen.
Aquesta sèrie, com la majoria de les novel·les de Vernor Vinge, ronda el tema favorit de l'autor: la Singularitat tecnològica (http://www.libroandromeda.com/PDF/Singularidad_tecnologica.pdf), tema sobre el qual, per cert, vaig fer una xerrada al Cercle de Belles Arts de Madrid (http://www.portal-cifi.com/scifi/content/view/1773/20/) i sobre el qual d'aquí poc també parlaré a Medellín, a la trobada Fractal'09 en una sessió de cyberpunk en què també participarà gent com Bruce Sterling, John Kessel i James Patrick Kelly. Vinge és un autor interessantíssim.
Al llibre que ressenyes, juga amb diferents situacions en què la Singularitat, havent-se donat, pot quedar al marge de manera que es pugui parlar sobre aquest moment (ja saps que, segons aquesta hipòtesi, no es pot escriure novel·les ambientades en un moment postingularitat ja que ara mateix som incapaços de comprendre el que passarà, de la mateixa manera que un ratolí que passi ara mateix davant de la Casa Blanca no s'assabenta del que es cou a dins.
Una salutació