Aquest és un llibre que es llegeix en un moment i que enganxa des de la primera pàgina, encara que no es tracta de Ciència Ficció pròpiament dita (cada cop costa més trobar Ciència Ficció a les llibreries), es tracta d'un thriller tecnològic amb una bona base científica i en clau de context militar.
Si no fos perquè queda clar que l'autor és Matthew Reilly, un australià nascut el 1974 del qual no havia llegit res anteriorment, com indica la ressenya del New York Times, es diria que ho ha escrit el mateix Michael Crichton o Clive Cussler pel ritme trepidant que imprimeix a les escenes i pel suspens que genera al final de cada capítol.
El llibre ens narra una història que transcorre en una remota estació polar nord-americana a l'Antàrtida, on un grup de científics han descobert un objecte atrapat a dins una capa de gel de quatre-cents anys d'antiguitat. A primera vista, aquest objecte sembla una nau espacial i, per això, molta gent està disposada a conquerir la base i aconseguir l'objecte.
Un equip de marines nord-americans, amb un carismàtic però alhora estrany tinent Shane Schofield al capdavant, es dirigeix a l'estació polar per protegir la troballa, mentre als Estats Units un periodista investiga sobre complots entre l'exèrcit, la CIA i altres agències governamentals, i un exmilitar mira de desemmascarar els infiltrats al cos dels Marines, d'una d'aquestes agències.
És molt curiós veure com l'autor ha tractat les aliances entre estats de l'OTAN i com aquestes aliances tan aviat pengen d'un fil, com una estona passada, mostren ser les més sòlides del món… almenys a ulls del públic general. També és divertit veure els francesos i els anglesos com a rivals dels nord-americans… si alguna vegada porten el llibre al cinema i el converteixen en un guió, no crec que els permetin mostrar fracesos i anglesos com a enemics.
En definitiva, es tracta d'un bon llibre per passar un cap de setmana entretingut, encara que no us obliga a concentrar-vos en els detalls ni a plantejar-vos dilemes existencials. Personalment, he après un munt sobre armament militar i sobre estratègia. Aclarit això, és un llibre 100% recomanable.
Respostes 6
Doncs el que vas entendre d'armanet hauries d'oblidar-ho. Perquè a la seva majoria és fictici
🙂 sí que ja passa això… però bé, gaudeixes una bona estona!
Doncs m'acabo de llegir el pròleg i m'enganxo, m'agrada la teva ressenya a més, salutacions
a mi m'agrada aquest llibre la seva ressenya i tot jo li dono un 10
Per fantasies militaristes molt millor Tom Clancy, on pararàs… Això de fer esclatar enginys nuclears per tot arreu, o això de l'avió amb reactor nuclear a bord… i la manca de preocupació sobre què passa quan fas esclatar armes nuclears, o reactors nuclears … I la contaminació radioactiva?
Quan parla d'armes curtes i de tecnologia de bombes i demés, sembla encertat. La resta… Això sí, ritme el que vulguis, com Dan Brown…
Ens escrivim.
Jejeje… Tom Clancy està bé, però és per a les emergències. Quan a l'estiu estic en algun lloc on no hi ha una llibreria decent (és a dir, que tingui Ciència Ficció), llavors és quan llegeixo Tom Clancy, Robin Cook, Ken Follet… el dolent és que enganxen de debò i com els llegeixo estant de vacances, alguna vegada he passat un dia sencer llegint (nit inclosa)…