Tinc pendents d'escriure un gran nombre de ressenyes, així que aprofitaré aquests dies de festa per posar-me al dia. La d'avui és sobre un thriller tecnològic ambientat en un món de programadors de videojocs [una mica rars :-)] i de bibliotecaris [també una mica rars :-)].
L'argument del llibre ens situa a la pell d'Edwuard Wonzy, un jove banquer de Nova York que acaba d'acceptar un trasllat a Londres, però a qui abans de la seva partida, l'empresa per a la qual treballa l'encarrega personalment, ordenar i categoritzar una biblioteca particular. (Aquí gairebé vaig estar a punt de deixar el llibre: un banquer fent de bibliotecari per encàrrec de la seva empresa? No té ni cap ni peus… després acabes entenent que això ja forma part d'una “conspiració”… però confesso que com el llibre ho havia comprat en un supermercat [ho vaig comprar a l'estiu ia les llibreries de la població on em trobava no hi havia Ciència Ficció] tenia prejudicis cap al possible argument i cap a la qualitat del llibre).
Total, que resulta que en un dels llibres que ha de catalogar es troba un esteganograma (missatge xifrat de tal manera que al seu torn, amaga l'existència d'un altre parament xifrat, aquest molt més fàcil de desxifrar [en principi]). L´origen d´aquest missatge el trobem en un escriptor de l´edat mitjana amb una vida anodina. El descobriment del missatge i la possible publicació podria afectar la reputació de poderoses famílies d'origen noble anglès, així que molta gent està en contra que això passi. Trobar el llibre i desxifrar el missatge portarà el nostre protagonista a interactuar amb programadors de videojocs i amb bibliotecaris experts, cadascun d'ells descrits amb profusió i mostrant les rareses per fer-los més interessants a nivell de creació d'identitat de personatge.
La veritat és que com quan vaig començar a llegir el llibre m'esperava el pitjor, no em va decebre el fet que el llibre en si és fluix i “light” (en el sentit que no fa pensar ni planteja cap qüestió de les que m'interessi) , però es deixa llegir i compleix la seva funció com a lectura d'evasió de cap de setmana. A més, l'autor em va sorprendre gratament quan en descriure el garito on vivia el programador amb què ha d'interactuar, indica que “les parets estaven empaperades amb pòsters del diagrama Mandelbrot reproduït en colors psicodèlics”. Sí senyor! Un bon freaky ancorat als anys 80 ha de tenir un diagrama Mandelbrot penjat a la paret. Bona descripció.
Jo no en tinc cap, però confesso que els fractals sempre m'han fascinat. De fet, la meva passió per la programació va començar quan vaig descobrir als 13 anys, que quan en una equació de les que m'ensenyaven a l'escola substituïa la variable per un nombre aleatori (random), obtenia preciosos dibuixos a la pantalla del meu ZX-Spectrum. Al meu cap, les esmaixades van deixar de ser una cosa abstracta per ser una cosa visual i bonica (…ingènua de mi). Quan vaig arribar a la universitat i em va tocar estudiar conceptes com Ker, nucli, Rank… en funcions algebraiques… per desgràcia, em van tornar a posar al meu lloc i mai em vaig recuperar :-).
Però tornant al diagrama Mandelbrot (és el que mostro a la imatge adjunta), precisament Benoit Mandelbrot, el matemàtic creador de les teories sobre geometria fractal, va morir aquest passat 10 d'octubre del 2010 i alguns mitjans de comunicació en van fer ressò i en van explicar alguns dels seus treballs. A través d'aquesta ressenya, jo també he volgut rendir-li un petit homenatge.
Aquí va el link de la seva fitxa a la Viquipèdia per si algú vol ampliar la informació: Benoit Mandelbrot
Aquí una conferència de 17 minuts realitzada pel mateix Mandelbrot a principis del 2010 (és interessantíssima): TED – Mandelbrot
Per veure precioses imatges fractals creades a partir dels estudis de geometria de Mandelbrot, seguiu aquest enllaç de Google Images: Imatges Mandelbrot
Una resposta
Tan bé com escrius, m'han entrat ganes de comprar-lo i llegir-lo.