Aquest és un llibre que forma part d'un cicle de tres llibres més (La vella guàrdia, Les Brigades Fantasma i La colònia perduda), però que es pot llegir per separat, que és el que jo vaig fer ja que no coneixia cap dels tres anteriors.
John Scalzi ens narra la mateixa història que va explicar a «La Colònia Perduda», però des del punt de vista de Zöe, la filla adoptiva de John i Jane Perry, els protagonistes de les anteriors novel·les.
Com que no he llegit les anteriors, no puc donar indicacions sobre si el contingut és molt repetitiu o no, o sobre si aquest nou punt de vista aporta alguna cosa nova a la narració. La meva opinió es basa únicament en la lectura d'aquest darrer llibre i la veritat és que encara que no planteja grans qüestions, està ben narrat.
L'argument és més o menys el següent: Zöe és una nena que viu tranquil·lament amb els seus pares (militars ja retirats) en un planeta anomenat Huckleberry. Amb ells també viuen dos extraterrestres d'una raça anomenada “obin”, que actuen de guarda esquena de Zöe, i que al llarg del llibre anem descobrint per què són els seus guardaespatlles i per què són tan rars (aquesta part és força interessant).
La tranquil·litat de la família de Zöe es veu interrompuda quan els seus pares són seleccionats per liderar la colonització d'un nou planeta a la frontera de les colònies humanes. Com cal esperar, la colonització acaba convertida en tota una aventura en què a més de salvar el planeta, hauran de salvar també tota la humanitat.
Així resumit, l'argument no sembla res fora del que és normal en aquest tipus de llibres, però com he comentat al principi d'aquesta ressenya, el llibre està ben narrat, així que té ritme i enganxa. Ha estat finalista al Premi Hugo 2009.
Recomanable per a lectura de cap de setmana sense més pretensió que la de distreure's una bona estona.
Respostes 4
Hola Monse. Són molt bons els llibres que hem llegit de Scalzi principalment la saga de la vella guàrdia que és dels must-reads d'aquest autor. Tant de bo ens puguis donar el teu punt de vista del nostre top 10 de scifi en el qual incloem aquest llibre de J. Scalzi https://youtu.be/j0432KmpK4I
Immadur… por em fa saber quin tipus de llibres creuen alguns «madurs». Valga'm el cel…
jajajaja…els «madurs» també llegim literatura d'evasió. No busquis més. A mi m'encanta la Ciència Ficció!!! cada dia dormo pensant en altres planetes, com crear una planta de potabilització d'aigua a Mart, com podrem resoldre el problema de la calcificació dels nostres ossos en una gravetat menor que a la Terra… en fi… temes que no tenen res que veure amb el meu dia a dia i que m'ajuden a desconnectar la meva ment ia preparar-me per dormir i somiar…
De John Scalzi només he llegit La Vella Guàrdia, que és el primer llibre d'aquesta sèrie. Aquesta novel·la em va deixar un regustet estrany, el sabor d'haver llegit una bona història escrita amb un estil massa immadur. Com tu bé dius, per a una lectura de cap de setmana, sense gaires pretensions.
Salutacions.