L'Últim Dia de la Creació és un llibre que val la pena llegir: és entretingut, amb una trama original, dóna una visió diferent de l'Atlàntida i és pura Ciència Ficció de viatges en el temps.
Pel que fa a l'autor, com indica el títol d'aquest post, es tracta de Wolfgang Jeschke, un autor alemany reconegut a nivell internacional, però que confesso que no coneixia i que per tant, no havia llegit res seu amb anterioritat. Hauré de posar-hi remei.
El llibre comença narrant diferents episodis en què es troben objectes estranys a prop de la conca del Mediterrani, que encara que semblen provenir d'un passat molt llunyà, estan fets de materials que hi ha des de fa poc, o en alguns casos, que encara no s'han inventat.
També explica com alguns d'aquests objectes anacrònics acaben sent venerats com a relíquies per la tradició cristiana.
Una segona part del llibre passa durant la dècada dels 80 del segle XX (moment en què va ser escrita la primera edició d'aquest llibre) on tenim la NASA i la Marina dels EUA que acaben de descobrir que és possible viatjar al passat.
La tercera part de la narració està situada en passat remot on els únics Homo sapiens sapiens són els que han arribat del futur… encara que no únicament els de la nostra línia temporal.
Amb referència a l'Atlàntida (segueixo dedicant-me a llegir llibres en què se'n parla), la situa a les Bermudes i és un reducte en què es refugien els homes que han viatjat al passat i han quedat encallats en el temps. Així explica tant els fenòmens estranys que van ser tan populars el segle passat a les Bermudes, així com l'origen de la llegenda de l'Atlàntida. L'explicació és força convincent.
El llibre es llegeix bé i enganxa, així que en tres o quatre dies amb una mica de temps lliure, es pot llegir.
Només hi ha un parell de cosetes negatives… i no són culpa de l'autor, sinó que em temo que és obra del traductor:
- En diversos capítols del llibre es parla de la teoria de la Tectònica de Plaques i en lloc d'escriure “tectònica” el llibre indica “teutònica” però no una vegada (això podria ser considerat un error tipogràfic) ho fa diverses vegades, en diferents llocs i amb variants de la paraula. Així que com l'autor és alemany i les plaques són “teutòniques”, quan el llibre indica que “hi ha forts moviments teutònics a la zona limítrofa de la conca mediterrània” fa una mica de riure imaginar-se tot un grup d'alemanys movent-se per la conca del Mediterrani i modelant el relleu.
- L'altra és de vocabulari… l'autor fa referència diverses vegades a un vaixell amb vela llatina que navega pel Mediterrani. El capità del vaixell indica en diferents moments que en dormir o descansar deuen “lligar el rem”. L'autor s'està referint a la canya del timó, que en els vaixells de vela llatina s'assembla força a un rem, però no és un rem és una “canya”. No sé en alemany què devia escriure l'autor…
Aquestes dues anècdotes no treuen que el llibre és 100% recomanable i que val la pena llegir-lo i passar-se una bona estona pensant en paradoxes, anacronismes i en diferents línies temporals.
