Aquest és un llibre de Ciència Ficció de la clàssica que agradarà als fans dels llibres de CF de tota la vida. Hi tenim exploració de l'espai, descripcions de nous mons, sentit de la meravella que s'encomana al lector, anàlisi sociològica de societats sotmeses a les restriccions que comporta la vida en un hàbitat reduït, etc.
Llegir un llibre d'aquest tipus, de tant en tant, és reconfortant, tot i que alhora és recordar-lo a quant ha canviat la Ciència Ficció, i per tant, quant de temps fa que llegeix novel·les d'aquest gènere… i inequívocament, s'acaba sempre recordant l'edat d'una… però bé… deixarem aquest tema ia centrar-nos en «Titan».
Llegint «Titan» diries que estàs llegint una novel·la escrita en temps dels dos grans mestres ja difunts: Asimov i Clarke. Però no… Ben Bova la va escriure el 2006. Un cop coneixes aquesta dada, no pots evitar pensar si aquest Ben Bova, serà o no serà el mateix Ben Bova editor d'Asimov i de molts altres autors de Ciència Ficció, guanyador d'una infinitat de premis i mític al món de la CF… i resulta que sí, que és el mateix. Què ens porta a pensar quina edat ha de tenir Ben Bova? Encara sort que tenim a Wikipedia que ens treu d'aquests problemes i ens ofereix aquest tipus d'informació. Així que descobrim que Ben Bova va néixer el 1932, que per tant, té 77 anys (Veure fitxa de Ben Bova a Wikipedia) i que efectivament, és el mateix Ben Bova que portem anys seguint a través dels llibres que llegim, però sobre el qual, pel que fa a mi, hi havia un silenci que ha durat gairebé una dècada.
No és estrany doncs que el llibre escrit per aquest autor sembli tret mateixament d'una fractura temporal oberta a la nostra biblioteca. Realment és un altre temps.
Bromes a banda, el llibre està ben escrit i la narració té ritme. Es llegeix molt ràpid, excepte potser algun tros que fa referència a una campanya electoral a l'hàbitat on viuen els nostres protagonistes (i que imagino que no és culpa de l'autor, sinó de la saturació en campanyes electorals que patim els lectors), i deixa bon gust de boca.
L'argument ens narra les aventures de diversos personatges que viuen en una gegantina nau colònia (que recorda molt les naus dels diversos llibres de Branca de Clarke) i que orbita a l'espai proper de Saturn. En aquesta nau trobem científics que estan estudiant Tità (un dels satèl·lits de Saturn), trobem científics que estan estudiant els anells de Saturn, trobem astronautes jubilats, un administrador de l'hàbitat que no té escrúpols a l'hora de perpetuar el seu poder en aquest, a exiliats polítics, ia una infinitat de personatges secundaris que donen dimensió a la resta de personatges i creen un context en què es pot desenvolupar una història creïble i interessant.
El llibre sense dubtar-ho, és 100% recomanable.
Vaig llegir en algun lloc que aquest llibre havia estat escrit aprofitant l'interès generat per Tità arran de l'aterratge de la sonda europea Huygens, que viatjava a l'interior de la nau de la NASA Cassini i que va arribar a Tità el gener del 2005. És possible que així sigui, encara que la versió en castellà d'aquesta novel·la ha arribat una mica tard a Espanya i aquí el 2009, ja gairebé ningú recorda ni Huygens ni Cassini com a noms de nau i de missions espacials, sinó com als científics dels qui van prendre el seu nom.
Mentre escrivia aquestes línies m'he adonat que jo tampoc no sabia res d'aquestes naus des de fa temps i he buscat informació sobre això. He descobert que no hi ha notícies sobre elles des del juliol del 2008… imagino que Huygens ha d'estar abandonada a la superfície de Tità i que Cassini ha d'estar orbitant Saturn enviant dades a la NASA… pel que fa a l'ESA, la missió va acabar a 2008.
Per a qui vulgui refrescar la seva memòria sobre aquestes naus, aquí van aquests enllaços:
- Pàgina de l'ESA per a aquestes missions http://www.esa.int/SPECIALS/Cassini-Huygens/index.html
- Pàgines d'aquest bloc cobrint tot el que fa referència a Titan (articles i vídeos): Tità
Ens parlem.
