Aquesta és la cinquena entrega d'aquesta col·lecció de narracions curtes de Philip K. Dick. Totes i cadascuna val la pena ser llegides, i aquesta no és una excepció.
Totes les històries curtes de Philip K. Dick tenen alguna cosa especial… alguna cosa que només aquest autor és capaç d'aconseguir des dels primers paràgrafs de les seves narracions: una promesa que passarà alguna cosa gran i que ell ens ho explicarà. A tall d'exemple aquí va el primer paràgraf d'un dels 24 relats que s'inclouen en aquest lliurament, la història es titula “Espero arribar aviat”:
“Després de l'enlairament, la nau va comprovar rutinàriament l'estat de les seixanta persones que dormien als tancs criogènics. Va sorgir una anomalia en el subjecte número nou. El seu electroencefalograma mostrava activitat cerebral.
< >, es va dir la nau.”
Aquestes quatre línies són suficients per quedar-se enganxat i desitjar llegir més. No és estrany que l'autor sigui de l'opinió que “l'important no és el que ha passat, sinó la forma d'explicar-ho”. Dick és un mestre contant contes.
Tot i que com bé indica Thomas M. Disch a la introducció d'aquest lliurament, els llibres de Philip K. Dick estan escrits per a escriptors, no per a lectors. Thomas M. Disch es refereix al fet que en finalitzar la lectura de les narracions d'aquest autor tens la sensació que en sortiria una molt bona novel·la “llarga”. I de fet pel·lícules com Minority Report, Total Recall (no recordo el seu nom en castellà… és la de Schwarzenegger a Mart) o Blade Runner, estan basades en relats curts de Philip K. Dick. Tots aquests relats apareixen a la col·lecció de 5 entregues de narracions curtes de la qual aquest darrer llibre forma part. Concretament en aquesta cinquena entrega es recullen els relats escrits entre els anys 1963 i 1980.
Algunes de les històries són hilarants, d'altres et deixen perplexa, d'altres són dignes històries psicodèliques, tan típiques d'aquest autor… i fins i tot n'hi ha alguna que sorprèn per la duresa. M'estic referint a “Les Prepersones”, una història que narra la vida dels integrants d'una societat on l'avortament està permès fins als 12 anys dels nens. És a dir, els pares tenen l'opció de “avortar” lliurement fins que els nens compleixen els 12 anys i deixen de ser “pre-persones” per convertir-se en persones amb drets. Un relat que fa pensar.
Al final del llibre, el mateix Philip K. Dick comenta cadascuna de les narracions i ajuda a situar-les en el context creatiu.
El llibre és 100% recomanable.
Respostes 3
Hola Federico!
Si no recordo malament el We Can Remember it for you Wholesale estava publicat al volum número II… (no ho puc consultar ara perquè ho tinc prestat, si tinc temps, després ho miro per internet), però ja dic… crec que estava a el vol II. Inclòs en algun volum et puc garantir que sí que estava perquè recordo que en llegir-lo vaig pensar que tampoc s'assemblava tant a la pel·lícula. La idea de la pel·lícula està desenvolupada a partir del negoci d'implantar memòries… però la resta ja no és tan semblant. Tot i que ho vaig llegir fa uns 5 anys, així que la meva memòria pot fallar a nivell de nombre de volum.
Mira… ara em pica la curiositat… reclamaré el volum II, a buscar la història ia llegir-me de nou el conte si el trobo allà.
Ja t'explicaré.
Una abraçada.
Sí que és Desafiament Total. A mi la pel·lícula em sembla força bona, en canvi la sèrie (Desafiament total 2070) va ser una decepció considerable.
Per cert, ¿aleshores ja han inclòs els de Minotaure el relat en què es basa aquesta història (We Can Remember It for You Wholesale)? i al volum V? És que almenys a la primera edició el van deixar fora, per a emprenyament considerable d'alguns aficionats, que van denominar l'antologia «Contes incomplets». L'editor llavors va anunciar que ho inclourien en posteriors edicions, encara que en el volum II i no en el V. D'aquí que els que ja havien comprat el volum II… Però en llegir la teva ressenya em queda el dubte, igual al final ho han inclòs al V.
Desafiament total…
La pel·lícula té bons moments.
Salut!