Ressenya de "EL POU DE L'ASCENSIÓ" de Brandon Sanderson, Nova - Ediciones B

el "Pou de l'Ascensió"És la segona entrega de la saga"Nascuts de la Boira"De Brandon Sanderson i és tan addictiva com la primera ... encara tot i no ser Ciència Ficció sinó Fantasia.El Pou de l'Ascensió de Brandon Sanderson

Com en la primera part, la història transcorre en un món en què els últims mil anys ha anat caient cendra a manera de pluja (per raons que encara desconeixem però que estan lligades d'alguna manera a la pujada al poder del Lord Legislador) i totes les nits una boira impenetrable cobreix el seu món.

La societat que ens descriu Sanderson està dividida entre skaa (Esclaus) i nobles que solen disposar de poders alománticos que permet als seus cossos cremar certs metalls per obtenir habilitats especials. la alomancia és un tret hereditari però no és dominant. Per extravagàncies de la genètica, alguns personatges de la nostra història posseeixen la concentració de tots aquests poders i es converteixen en "nascuts de la boira", Éssers capaços de cremar qualsevol tipus de metall alomántico i obtenir habilitats que els converteix gairebé en invencibles davant exèrcits convencionals.

En el llibre primer vam veure la caiguda del Lord Legislador després de mil anys de regnat absolut gràcies al terror i al control de la alomancia. El Lord és derrotat per tot un grup de personatges format per una banda de "lladres" i els seus aliats, tant d'origen noble com d'origen skaa, Liderats per Kelsier, que mor en l'últim moment per alliberar el poble skaa. En esta segunda entrega, el libro trata sobre cómo los protagonistas de la historia (ya sin Kelsier) sobreviven a las consecuencias de la caída del Lord Legislador y a todo el caos económico y social en el que queda sumido el mundo tras mil años de estabilidad.

El sistema de magia que nos va explicando el autor a lo largo de éstos dos libros está bien construido y hasta llega a ser creíble desde un punto de vista científico si pasamos por alto ciertas premisas que sólo son aceptables en el género fantástico. Aún así, el autor nos los explica siempre desde un punto de vista químico y no mágico, cosa que se agradece. Diferentes metales, actuando siempre en pares opuestos, otorgan poderes a quienes tienen la capacidad de quemarlos en el interior de su cuerpo. Por ejemplo, la quema de zinc permite encender las emociones de quienes nos rodean, y la quema de latón (una aleación de zinc y cobre) permite aplacar las emociones. La quema de cobre oculta la alomancia, y la quema de bronce (aleación de cobre y estaño) descubre la alomancia. Existen 12 metales con poder alomántico y por lo tanto, 12 habilidades extraordinarias.

Alguns personatges que no disposen d'aquests poders, poden utilitzar-igualment emmagatzemant habilitats en braçalets i anells (l'autor ho anomena ferruquímia). Aquests personatges poden acumular força física, velocitat, calor, rapidesa mental, etc. segons el metall del que estigui compost l'anell o el braçalet.

Los personajes están bien construidos y adquieren profundidad. Algunos de ellos llegan a hacerse entrañables y en muchos casos llegas a desear conocerlos más a fondo. Entre estos personajes destacaría a un cambiador de formas que pertenece a una especie llamada kandra, que vive en cadáveres (no tienen porqué ser cadáveres humanos) y que son profesionales imitando a la perfección la forma y la personalidad de quien toman el cuerpo. La relación entre estos kandra y los humanos se rige por un curioso contrato que vamos conociendo mejor a lo largo de ésta segunda entrega. Espero que en la tercera entrega volvamos a encontrar a uno de estos personajes y el autor desarrolle más la sociedad que forma esta especie.

El llibre enganxa des del primer moment i encara malgrat els seus 785 pàgines es llegeix en pocs dies. Aquesta seria potser l'única crítica: el gran nombre de pàgines impedeix de puguis llegir al llit (que és on acostumo a llegir jo). El llibre pesa tant que estàs obligada a llegir asseguda o bé recolzant les mans en algun lloc. D'altra banda, s'agraeix que no l'hagin dividit en dos tant perquè això hagués augmentat el preu del conjunt, com perquè hagués deixat el lector a mitges. Així que no em queixo i el recomano al 100% sobretot ara a l'estiu, que és quan més es disposa d'hores de lectura i pots permetre't el luxe de llegir sis o set hores seguides.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *