El «Pou de l'Ascensió» és el segon lliurament de la saga «Nascuts de la Bruma» de Brandon Sanderson i és tan addictiva com la primera… tot i no ser Ciència Ficció sinó Fantasia.
Com a la primera part, la història transcorre en un món on els darrers mil anys ha anat caient cendra a mode de pluja (per raons que encara desconeixem però que estan lligades d'alguna manera a la pujada al poder del Lord Legislador) i cada nit una boira impenetrable cobreix el seu món.
La societat que ens descriu Sanderson està dividida entre skaa (esclaus) i nobles que solen disposar de poders alomàntics que permet als seus cossos cremar certs metalls per obtenir habilitats especials. La alomància és un tret hereditari però no és dominant. Per extravagàncies de la genètica, alguns personatges de la nostra història tenen la concentració de tots aquests poders i es converteixen en “nascuts de la boira”, éssers capaços de cremar qualsevol tipus de metall alomàntic i obtenir habilitats que els converteix gairebé en invencibles davant d'exèrcits convencionals.
Al llibre primer vam veure la caiguda del Lord Legislador després de mil anys de regnat absolut gràcies al terror i al control de la alomància. El Lord és derrotat per tot un grup de personatges format per una banda de lladres i els seus aliats, tant d'origen noble com d'origen skaa, liderats per Kelsier, que mor a l'últim moment per alliberar el poble skaa. En aquesta segona entrega, el llibre tracta sobre com els protagonistes de la història (ja sense Kelsier) sobreviuen a les conseqüències de la caiguda del Lord Legislador ia tot el caos econòmic i social en què el món queda sumit després de mil anys d'estabilitat.
El sistema de màgia que ens va explicant l'autor al llarg d'aquests dos llibres està ben construït i fins i tot és creïble des d'un punt de vista científic si passem per alt certes premisses que només són acceptables en el gènere fantàstic. Tot i així, l'autor ens ho explica sempre des d'un punt de vista químic i no màgic, cosa que s'agraeix. Diferents metalls, actuant sempre en parells oposats, atorguen poders als qui tenen la capacitat de cremar-los a l'interior del cos. Per exemple, la crema de zinc permet encendre les emocions dels qui ens envolten, i la crema de llautó (un aliatge de zinc i coure) permet aplacar les emocions. La crema de coure amaga l'alomància, i la crema de bronze (aliatge de coure i estany) descobreix l'alomància. Hi ha 12 metalls amb poder alomàntic i per tant, 12 habilitats extraordinàries.
Alguns personatges que no disposen d'aquests poders, poden utilitzar-los igualment emmagatzemant habilitats en braçalets i anells (l'autor l'anomena ferruquímia). Aquests personatges poden acumular força física, velocitat, calor, rapidesa mental, etc. segons el metall de què estigui compost l'anell o el braçalet.
Els personatges estan ben construïts i prenen profunditat. Alguns arriben a fer-se entranyables i en molts casos arribes a desitjar conèixer-los més a fons. Entre aquests personatges destacaria un canviador de formes que pertany a una espècie anomenada kandra, que viu en cadàvers (no han de ser cadàvers humans) i que són professionals imitant a la perfecció la forma i la personalitat de qui prenen el cos. La relació entre aquests kandra i els humans es regeix per un curiós contracte que anem coneixent millor durant aquesta segona entrega. Espero que a la tercera entrega tornem a trobar un d'aquests personatges i l'autor desenvolupi més la societat que forma aquesta espècie.
El llibre enganxa des del primer moment i encara malgrat les seves 785 pàgines es llegeix en pocs dies. Aquesta seria potser l'única crítica: el gran nombre de pàgines impedeix de puguis llegir al llit (que és on acostumo a llegir jo). El llibre pesa tant que estàs obligada a llegir asseguda o bé recolzant les mans en algun lloc. D'altra banda, s'agraeix que no ho hagin dividit en dos tant perquè això hagués augmentat el preu del conjunt, com perquè hagués deixat el lector a mitges. Així que no em queixo i ho recomano al 100% sobretot ara a l'estiu, que és quan més es disposa d'hores de lectura i et pots permetre el luxe de llegir sis o set hores seguides.
