Ressenya de "LA CASA DE VIDRE", de Charles Stross - ViaMagna Sci Fi

La Casa de Vidre és un llibre interessant amb dues parts ben diferenciades.La Casa de Vidre

D'una banda ens explica la història d'una societat molt desenvolupada en temes d'enginyeria genètica, en què la gent decideix per pròpia voluntat esborrar la memòria i canviar la morfologia dels seus cossos, on el viatge interestel·lar es fa per teletransport i on les guerres es fan a base de "cucs" que esborren la memòria de les seves víctimes (tant de forma individual com a nivell planetari). Aquesta part del llibre és d'estil ciberpunk i és una mica pesada.

D'altra banda, tenim els protagonistes d'aquesta història formant part d'un experiment sociològic i realitzant un estage de 3 anys en un hàbitat tancat (La Casa de Vidre) En el qual recreen una societat semblant a la del segle XX, gairebé sense tecnologia.

També tenim a un assassí que segueix els passos d'un dels protagonistes i que intenta matar-sigui on sigui, i encara tot i que ell no recorda res.

La descripció de l'hàbitat tancat és interessant i té alguna cosa que recorda a les descripcions de les naus que troben els personatges d'Arthur C. Clarke en històries com Cita amb Branca.

La societat que es recrea inicialment en l'hàbitat recorda molt a la dels anys 50: dones que són mestresses de casa obedients, homes que treballaran per guanyar un sou amb el què mantenir la seva dona, els seus fills i la seva casa. I tots junts, diumenge, van a l'Església per seguir sent adoctrinats. La societat se sustenta en el control de les accions que es desvien d'aquesta normalitat, a força del "què diran"I a força de recriminacions públiques diumenge a l'Església. No he pogut evitar pensar en el control social que s'exerceix en algunes societats com les que podem trobar en països àrabs o fins i tot en alguns pobles espanyols, on tothom està pendent de tots i en què el "què diran"Fa complir la llei de la normalitat.

La recreació d'aquesta societat aconsegueix que llegint el llibre et asfixies tant com es asfixien els protagonistes ... però no hi ha escapatòria possible. Per poder sobreviure els protagonistes hauran de descobrir el veritable objectiu de la Casa de Vidre, hauran de descobrir com evitar que es compleixi aquest objectiu i hauran de lluitar amb l'assassí que els busca però que desconeix les seves identitats.

Només una crítica, i no és culpa de l'autor: el llibre està ple d'errors tipogràfics. Tants, que arriben a irritar el lector més pacient (i jo sóc pacient).

Malgrat tot, el llibre és original i té un final inesperat. Val la pena llegir-lo.

2 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *