La Casa de Cristall és un llibre interessant amb dues parts ben diferenciades.
D'una banda ens explica la història d'una societat molt desenvolupada en temes d'enginyeria genètica, on la gent decideix per voluntat pròpia esborrar-se la memòria i canviar la morfologia dels seus cossos, on el viatge interestel·lar es fa per teletransport i on les guerres es fan a base de cucs que esborren la memòria de les seves víctimes (tant de forma individual com a nivell planetari). Aquesta part del llibre és ciberpunk i és una mica pesada.
D´altra banda, tenim els protagonistes d´aquesta història formant part d´un experiment sociològic i realitzant un estage de 3 anys en un hàbitat tancat (La Casa de Cristall) en què recreen una societat semblant a la del segle XX, gairebé sense tecnologia.
També tenim un assassí que segueix els passos d'un dels protagonistes i que intenta matar-lo sigui on sigui, i tot i que ell no recorda res.
La descripció de l'hàbitat tancat és interessant i té alguna cosa que recorda les descripcions de les naus que troben els personatges d'Arthur C. Clarke en històries com Cita amb Branca.
La societat que es recrea inicialment a l'hàbitat recorda molt la dels anys 50: dones que són mestresses de casa obedients, homes que treballaran per guanyar un sou amb què mantenir la seva dona, els seus fills i casa seva. I tots plegats, diumenge, van a l'Església per continuar sent adoctrinats. La societat se sustenta en el control de les accions que es desvien d'aquesta normalitat, a base de “què diran” ia base de recriminacions públiques diumenge a l'Església. No he pogut evitar pensar en el control social que s'exerceix en algunes societats com les que podem trobar en països àrabs o fins i tot en alguns pobles espanyols, on tothom està pendent de tots i on “què diran” fa complir la llei de la normalitat.
La recreació d'aquesta societat aconsegueix que llegint el llibre t'asfixiïs tant com s'asfixien els protagonistes… però no hi ha escapatòria possible. Per poder sobreviure els protagonistes hauran de descobrir el veritable objectiu de la Casa de Cristall, hauran de descobrir com evitar que es compleixi aquest objectiu i hauran de bregar amb l'assassí que els cerca però que en desconeix les identitats.
Només una crítica, i no és culpa de l'autor: el llibre està ple d'errors tipogràfics. Tants, que arriben a irritar el lector més pacient (i jo sóc pacient).
Tot i això, el llibre és original i té un final inesperat. Val la pena llegir-ho.
