Tardor d'Estiu és un llibre que es llegeix d'un sol tiratge i en menys de 3 hores. Està ben narrat i els personatges tenen profunditat. Quan acabes la lectura, no pots evitar preguntar-te què deu ser de la seva vida, com els anirà fora del llibre. Això no és fàcil en una novel·la curta.
Aquesta és la primera novel·la curta escrita per Mònica Esbert, encara que em consta que n'ha escrit d'altres. També ha escrit obres de teatre i relats curts.
L'autora ens narra la història d'una noia que sent que la persegueixen pel carrer i que en un moment donat intenta establir contacte amb el seu perseguidor i entendre qui és i què el motiva a seguir-lo. L'obra està narrada en primera persona i ens parla d'amor, odi, mort i tota una infinitat d'aspectes de la vida que passen pel cap de la protagonista mentre conversa amb el seu enigmàtic seguidor i intenta saber-ne més.
És una obra de ficció que resulta creïble i que aconsegueix recrear escenes de la vida amb què som capaços d'identificar-nos, i és precisament aquesta versemblança la que converteix la història en un drama que fa reflexionar i fa que ens preguntem què faríem nosaltres si fóssim protagonista d'aquesta història.
La novel·la li va valer a Mónica Esbert el Premi Valldaura de Novel·la Corta l'any 2001.
El relat és original i el final és inesperat. 100% recomanable.
