Articles relacionats amb Cultura i noves tecnologies

¡Sóc Doctora en Gestió d'Empreses!

Avui estic molt contenta de compartir amb tots un èxit significatiu a la meva vida i carrera: he obtingut un doctorat en Gestió d'Empreses. La meva tesi, “Comprendre la transformació sostenible: adaptació del model de negoci a les indústries culturals i creatives“No és només el fruit del meu treball acadèmic, sinó també el símbol d'un viatge personal ple de desafiaments, aprenentatges i satisfaccions.

Defensa de la tesis de Montserrat PeñarroyaAquest camí cap al doctorat ha estat una travessia de cinc anys de dedicació intensa. Com a mare de tres i àvia de dos, he hagut d'equilibrar les meves responsabilitats familiars amb les exigències de la investigació acadèmica, cosa que no ha estat una tasca fàcil. A més, la pandèmia de COVID-19 va portar reptes addicionals, però també em va oferir una perspectiva única per observar com les empreses, tant culturals com no culturals, s'adaptaven a l'emergència del confinament ia la posterior “nova normalitat”.

La recerca a Business Model Adaptation

En la meva recerca, m'he enfocat com les indústries culturals i creatives poden remodelar els seus models de negoci per no només sobreviure sinó prosperar en un entorn canviant. La tesi destaca la importància de ladaptació del model de negoci per millorar la competitivitat, incrementar la sostenibilitat i enfortir la resiliència davant els canvis de lentorn.

Les meves troballes mostren que les associacions i els clústers poden tenir un paper important en l'adaptació del model de negoci de les empreses culturals. Aquests entorns poden proporcionar a les empreses una plataforma per compartir coneixements, col·laborar amb altres empreses i accedir a recursos i oportunitats. Formar part d'una associació de parells afecta tant la percepció dels empresaris i directius sobre els beneficis dels canvis que han de realitzar, com si serà fàcil, o no, implementar-los. L'experiència i els resultats dels seus parells és fonamental per prendre la decisió de fer un canvi en el model de negoci de les seves empreses.

Vaig optar per un enfocament de doctorat basat en la compilació d'articles, publicant investigació en revistes científiques especialitzades. Cada article va ser sotmès a un rigorós procés de revisió per parells, cosa que valida la qualitat i rellevància del meu treball.

Defensa de la tesis de Montserrat Peñarroya

La defensa de la tesi

Un dels moments més destacats d'aquest viatge va ser la defensa de la tesi, duta a terme el 15 de desembre davant d'un tribunal d'experts a l'Aula Magna de La Salle Campus Barcelona. M'omple d'orgull i de satisfacció haver rebut la qualificació d'Excel·lent Cum Laude.

Per mi, obtenir aquest doctorat és molt més que un èxit acadèmic. Representa anys de dedicació i esforç, i simbolitza la meva passió per la investigació i la innovació. Aquest èxit no només ha ampliat la meva comprensió a la meva àrea d'estudi, sinó que també ha enfortit la meva capacitat per enfrontar desafiaments i prendre decisions informades a la meva carrera professional.

Entenc que la literatura acadèmica pot ser complexa, així que durant aquestes festes de Nadal em dedicaré a convertir la tesi en un llibre més accessible i amè. Aviat compartiré més detalls sobre això.

Agraïments

Vull agrair des del fons del meu cor a la meva família, amics, col·legues i especialment al meu tutor, el Dr. Francesc Miralles, pel suport incondicional al llarg d'aquest procés. Ja sé que sona a tòpic… però és 100% merescut.

Ara, amb el doctorat en mà, continuaré investigant, aprofundint en com les associacions professionals i els clústers tecnològics influeixen en les decisions empresarials.

Trobareu més informació sobre la investigació així com l'enllaç als tres articles, aquí: Investigació en Business Model Adaptation

Si estàs interessat en la meva feina o tens alguna pregunta, t'invito a deixar un comentari o enviar-me un correu electrònic.

Ens anem parlant.

Petons.

Sobre la importància de la Cultura i tornar al Teatre

La importància de la Cultura i el Teatre

Avui he quedat amb uns amics per anar al teatre. Anem a veure “Oncle Vània”. Un drama de l'escriptor rus Anton Txekhov publicada el 1899.

No conec aquesta obra. Em sona el títol, però mai l'he vist interpretada ni sé de què va. Sí que conec Txekhov, som vells amics. Antón Pavlovich Chekhov és un escriptor rus, enquadrat en els corrents literaris del realisme i el naturalisme. A mi el realisme no m'agrada especialment… però Txekhov és un gran mestre del relat curt i em ve de gust veure aquesta obra.

En pensar en Chékhov em ve a la ment un recurs literari que genera spoilers cada vegada que ho veig en una pantalla... "l'arma de Chekhov". L'arma de Chékhov és un principi dramàtic que postula que cada element en una narració ha de ser necessari i irremplaçable, o altrament ha de ser eliminat." Elimina tot el que no tingui rellevància en la història" indica Chekhov. Quan en una pel·lícula enfoquen un rifle penjat en una paret, pots jugar-te el que vulguis a que aquest rifle formarà part de la trama en un moment o altre. Aquest és el principi de Chekhov o l' "arma de Chekhov"... un chivato creador de spoilers!

Em fa por anar al teatre, no pel COVID si no per l'obra en si. Encara que sigui de Chekhov, les obres que trien els meus amics solen ser una mica dures... els encanten els clàssics i l' "art i assaig". A mi m'agrada més anar al teatre a passar-m'ho bé. El mateix que quan vaig al cinema o llegeixo un llibre... en el meu temps d'oci, em va l'evasió més que la reflexió. No m'avergonyeix confessar-ho. De tota manera, tinc moltes ganes d'anar al teatre perquè fa temps que no hi anem. Des del fatídic 15 de març 2020 quan va començar el confinament, només hi hem anat una vegada. Ja toca tornar.

Penso en com els serveis culturals i creatius són fonamentals a la nostra societat. Em ve a la ment un text de la Comissió de la Unió Europea, el Llibre Verd que utilitzo a classe, en què es convida les regions europees a “Alliberar el potencial de les indústries culturals i creatives” dels seus territoris. El text reflexiona sobre com la cultura és el cor del nostre teixit social, com dóna forma a les nostres identitats, aspiracions i relacions amb els altres i amb el món. La Cultura també dóna forma als llocs i els paisatges on vivim, els estils de vida que desenvolupem. El patrimoni, les arts visuals i escèniques, el cinema, la música, l'edició i el disseny de moda es manifesten amb força a la vida quotidiana i contribueixen al desenvolupament social i econòmic de la UE.

Vaig més contenta al Teatre pensant que participo en la recuperació del sector.

Entrem i comença la funció!

... És pesat estar tota l'obra amb la mascareta posada. Però és millor que no me la tregui quan apaguin els llums (al cinema de vegades ho faig amb l'excusa de menjar crispetes), en aquest teatre no es compleixen les distàncies de seguretat. Estem tots apilats en una platea en la qual les files estan massa juntes i els respatllers dels seients es claven a l'esquena. El cop anterior era en una sala de Barcelona que sí que complia totes les normes... amb la doble vacuna i a aquesta alçada de l'any, estem més relaxats i a més estic en una ciutat que de vegades sembla un poble.

Em ve a la ment l'article de La Vanguardia en el qual proposaven "anar al Teatre per combatre el COVID". L'autor afirmava que el teatre pot convertir-se en una via d'escapament i millorar l'estat d'ànim de les persones. "Veure una obra de teatre ens fa pensar i reflexionar, o simplement desconnectar de la realitat i gaudir d'una bona història. En acabar, estarem més disposats a parlar o comentar l'espectacle que hem vist."

Potser La Vanguardia té raó... però vaja quin rotllo d'obra, és depriment! La ressenya que he llegit abans que tanquessin els llums ja pintava malament. Lautor de la mateixa indicava que aquesta obra és un drama que reflecteix "l'apocalipsi interior d'un grapat de destins humans: el tedi, la vida malaguanyada, l'amor no correspost, el treball inacabat..." Vaja...

M'estic adormint... però no com dormo a l'Opera... A l'Opera la música és tan maca que no puc fer més que tancar els ulls i deixar-me transportar als mons i realitats que aquesta evoca. Inevitablement, tot i cantar en cors gran part de la meva vida i per tant adorar la música, em rendeixo i m'adormo. És el que té anar a l'òpera un divendres al vespre. Ho accepto amb resignació. Però no, aquí avui al teatre la meva ment insisteix a desconnectar-se i vagar per la sala.

Els models de negoci culturals

Fixo la mirada a l'escenari i penso en els actors i com deuen haver patit durant el COVID. Què deuen haver fet durant el confinament? Quant de temps han estat sense feina? Hi ha ajudes específiques per a artistes? Com s'han de sentir en tornar a estar en un escenari i veure el públic? Recordo algunes de les entrevistes que he fet mentre recull dades per als meus articles acadèmics. No, els artistes (actors, fotògrafs, pintors, escultors, músics…) no han pogut adaptar els models de negoci. La majoria han hagut de cercar altres fonts d'ingressos o viure dels seus estalvis. Molts fa més d'un any que no treballen. També els serveis culturals com ara teatres, sales de concerts i festivals s'han vist obligats a tancar les instal·lacions durant mesos i continuen agonitzant econòmicament per sobreviure. El sector Cultural ha patit tant com el Turístic, però sembla no rebre la mateixa atenció mediàtica… i la importància del teatre a la Cultura és innegable.

L'article de La Vanguardia indicava que el 97% dels actors i ballarins es van quedar sense ingressos per subsistir arran de la pandèmia, i que prop del 70% es van quedar sense feina. Torno a mirar els actors. Veig les persones, no els personatges de Chekhov. Penso en la recerca que estic duent a terme per entendre millor l'adaptació dels models de negoci culturals. En la meva ment dibuixo el business model canvas de la companyia que està interpretant a "Oncle Vania": proposta de valor, públic objectiu, canals de comercialització, partners, fonts d'ingressos, despeses... M'agradaria preguntar-los com estan. Si han pogut fer alguna cosa. Si van innovar d'alguna manera per poder seguir arribant al seu públic... Ara que em fixo més en ells, els veig feliços en el seu paper, encara que interpretin un drama.

La supervivència de la Cultura

Mantenir les empreses culturals en bon estat de salut i adaptades al nou entorn post-COVID és fonamental. Augmentar la seva resiliència davant de noves hostilitats ambientals és també de vital importància, no només per a la seva supervivència a llarg termini, sinó per a la de tota la societat en general. No és una frase buida, és una realitat en què crec fermament per això ja li he dedicat un any i mig de recerca, … i segueixo fent-ho. Aquí trobaràs el meu darrer article sobre això.

Cachis, crec que m'he quedat adormida. La gent està aplaudint i s'aixeca. Hora de sortir i anar a sopar.

Fins a la propera!

Soft Skills imprescindibles per als professionals de l'Turisme

Aquesta setmana des del Innova Institute de La Salle - URL hem estat treballant en la creació d'una llista amb els soft skills (o habilitats toves) necessàries per als professionals de la indústria turística.

Aquesta investigació forma part de tot un seguit d'articles que estem escrivint sobre com el Covid-19 ha afectat les empreses i la societat.

La setmana passada fèiem esment dels hard skills que els professionals de l'turisme necessiten per superar la crisi provocada pel Covid-19. En aquest post presentava l'esmentat article i la meva participació en una taula rodona organitzada per l'OMT per poder ajudar el sector turístic: Hard Skills imprescindibles per als professionals de l'Turisme.

Anem als soft skills ...

soft-skills

L'article original encara no està publicat al nostre blog, però algunes revistes i diaris s'han fet ressò de la mateixa i l'han publicat totalment o parcialment. Aquí et incloc algunes d'aquestes publicacions:

A la revista El Economista: Les soft skills claus dels professionals de l'turisme per al PostCOVID-19

En Notícies i Diaris, citen l'article de El Economista: Les soft skills claus dels professionals de l'turisme per al PostCOVID-19

En Economia d'Avui també han publicat l'article: Les soft skills claus dels professionals de l'turisme per al PostCOVID-19

Espero que l'article també sigui del teu interès.

Seguim en contacte

una abraçada

Montse.

Hard Skills que necessiten els professionals de l'Turisme

Fa un parell de setmanes, des del Innova Institute de La Salle - URL vam estar analitzant quines eren les habilitats dures (o hard skills) en anglès, que necessitaven els professionals de l'Turisme per poder sortir de la crisi causada pel Covid-19.

Aquesta és la infografia amb la qual il·lustrem l'article que podràs trobar al blog de l'Innova Institute.

Turisme de competències dures

L'article complet el pots llegir aquí:

Habilitats per a la indústria turística

Arran de la nostra investigació, també vam participar en una taula rodona organitzada per l'Organització Mundial de Turisme.

Pots veure el vídeo aquí:

I diverses publicacions en línia estan citant la investigació i l'article.

Economia Avui: Les hard skills claus dels professionals de l'turisme per al PostCOVID-19

Ara estem treballant en un article sobre els soft skills. El comparteixo a la qual el tingui.

Com fer un Benchmark

Ahir vaig tenir el plaer d'impartir la primera sessió de la nova edició del Curs de Màrqueting Digital per Indústries Culturals organitzat pel SDE (Servei de Desenvolupament Empresarial, de l'Institut Català d'Indústries Culturals).

Un dels punts que vam veure va ser el Benchmarking i vaig explicar als alumnes que no es pot fer Màrqueting sense tenir en compte el mercat i per tant és bàsic que sapiguem quina és la nostra posició respecte a les empreses amb què competim o respecte a empreses anàlogues a les nostres.

Com fer un benchmark?

Per a això és necessari definir les variables que volem analitzar, conèixer quina és la nostra posició en base a aquestes variables, veure quina és la posició de la competència, i després, és ideal plasmar tot en un mapa de posicionament.

Les variables que jo proposo a les meves classes són les següents:

Benchmark a nivell tècnic:

  • Quantes pàgines indexades a Google tenen un lloc web? (S'obté aquesta dada buscant "site: nombredominio.com" (sense cometes i amb el nom de domini de qui desitgem analitzar) a Google).
  • Quina autoritat té un lloc web? (s'obté des de la barra de Google, qualsevol plugin SEO o des d'una eina en línia).
  • Quantes pàgines linkean a la pàgina que analitzem? (Recomano obtenir aquestes dades a partir dels que ofereix Alexa.com). Nota posterior: Alexa va deixar de funcionar el 2021. Ara utilitzem SEMrush (www.semrush.com)
  • Quina posició ocupa aquest lloc web en el rànquing de Alexa.com? Nota posterior: Alexa va deixar de funcionar el 2021. Ara utilitzem SEMrush (www.semrush.com)

Benchmark a nivell de Màrqueting:

  • Quin és el públic objectiu d'aquesta empresa i quins segments ataca a través de la seva comunicació en línia?
  • Quina és la seva proposta de valor?
  • Quines accions de Màrqueting Digital hem detectat que realitza aquesta empresa? (Això podem veure-ho mirant qui linkea a la pàgina [premsa online, blogs, directoris ...] i buscant el seu nom a Google [veurem perfils en xarxes socials, cites, articles, etc.]).
  • Què funcionalitats del seu lloc web destacaríem.

Amb això s'obté una bona fitxa per a cada un dels nostres competidors i també per a la nostra pròpia empresa. I aquestes dades ens ajudaran a conèixer on desitgem estar, on volem arribar i com ho farem.

El mapa de posicionament que utilitzo és una gràfica de bombolles que mostra 3 variables tècniques: el PageRank (el radi de la bombolla), la posició en el rànquing d'Alexa (exComo hacer un benchmarki d'abscisses) i la mida de la pàgina (eix d'ordenades).

La imatge que adjunt és d'un d'aquests mapes, l'altra imatge correspon a una fitxa de competència (en aquest cas, correspon a un teatre).

Ahir vaig prometre als alumnes que escriuria aquest post i que penjaria l'Excel que havia creat a partir de les pàgines web d'algunes de les empreses que van assistir a la classe, perquè ho tinguessin de mostra i no calgués començar-des de zero (el gràfic és complicat de fer, les escales dels eixos són logarítmiques, els eixos estan invertits de manera que la millor posició aparegui a la part superior dreta, i en definitiva no és un gràfic que seleccionant les dades d'una taula aparegui prement un botó ... de aquí que recomani als alumnes utilitzar el meu com a base per als seus treballs).

En fi ... que aquí va el full Excel que permet crear el gràfic de benchmarking.
Excel Gràfica "Com fer un Benchmark” perquè et serveixi de base.

(Si no veus bé el gràfic o les bombolles no són en 3D és perquè estàs utilitzant una versió antiga d'Excel. Encara que he guardat el fitxer en format .xls perquè tothom el pugui obrir, en realitat està creat utilitzant el .xlsx )

Espero que et sigui d'utilitat i que ara ja sàpigues com fer un bon benchmark.

Si vas assistir a l'esdeveniment i desitges les diapostives completes de tot el curs de Màrqueting Digital per a indústries Culturals, recorda que l'SDE t'enviarà un mail amb un enllaç als seus servidors des del qual podràs descarregar-les.

Una abraçada.

Màrqueting Cultural - Màrqueting Digital per a empreses Culturals el 2020

Dissenyar una bona estratègia de Màrqueting Digital és important per a tot tipus d'empreses, però especialment per a les culturals donada la peculiaritat dels seus diversos públics i els recursos escassos amb què han d'obtenir bons resultats.

El secret de l' màrqueting cultural és la segmentació. La clau de l'èxit és entendre que ets un franctirador atacant a certs segments. I l'atac ho has de fer amb continguts específics que sàpigues que tindran valor per a aquest segment. És important que entenguis el de "tindran valor per a aquest segment" ... aquesta és la clau ... has de conèixer als teus públics.

També és important que tinguis clar que en Màrqueting Digital hi ha 4 estratègies de creixement que pots portar a la pràctica, i que es poden aplicar perfectament a l' sector Cultural. Són aquestes:

Estratègia de Penetració de mercat: Busques més públics com els segments actuals que ja tens. Entra a Google Analytics -> Adquisició -> Search Console -> Landing pages -> clica a la més buscada. Millora el SEO d'aquestes pàgines i tindràs més trànsit com l'actual.

Estratègia de Desenvolupament de producte: Fes que els teus clients actuals contractin més serveis. Crea un embut amb diversos serveis / productes que cada vegada tinguin més valor i que un mateix client, comenci per la part ampla de l'embut i a mesura que et va coneixent vagi contractant més serveis de més valor per a ell i major facturació.

Estratègia de Desenvolupament de mercat: Necessites atacar segments que ara no tens. Fes una llista dels segments de mercat de la teva indústria i selecciona algun dels que no són clients teus. Analitza per què no ho són, adapta un dels teus productes o serveis perquè encaixi amb aquest segment i dóna a conèixer el servei (amb SEO i amb publicitat).

Estratègia de Diversificació: Ataca nous segments amb nous productes. Aquesta és l'estratègia més arriscada per què hi ha dues variables que poden fallar-... és l'última que hauries de fer. Selecciona un segment que no tinguis i crea un producte específic per a aquest segment. Inclou-lo a la web i realitza SEO i publicitat per atraure aquest nou segment.

De nou, l'important per al màrqueting cultural és que no barregis segments. Recorda que ets un franctirador ... la temptació serà gran ... pensaràs "ja que ho faig per a aquest segment, incloc també a la resta" ... no! No funcionarà. Aquesta és la clau de l' Màrqueting Digital per a empreses Culturals. Creu-me, he dissenyat estratègies per a moltes.

Si la teva empresa està a Catalunya, que sàpigues que el SDE (Servei de Desenvolupament Empresarial de el Departament de Cultura) ha obert, fa escassament dues setmanes, els ajuts per a crear Plans de Màrqueting per a empreses Culturals. Trobaràs la informació aquí: Consultoria de Màrqueting per a Empreses Culturals

Si necessites que t'ajudem a portar a la pràctica aquestes estratègies contacta'ns per a una primera reunió: Contacte

Si vols saber les tècniques de l' Màrqueting Digital que funcionen bé aquest 2020, les trobaràs aquí un article que vaig escriure la setmana passada: Tècniques de el Màrqueting Digital que funcionen en 2020

La imatge amb què il·lustro aquest article que estàs llegint està extreta del meu nou llibre "Guia per a crear el teu pla d'acció en línia". Encara no està a la venda (estem en fase de revisió de l'edició), en el llibre explico amb més profunditat les 4 estratègies de creixement. A la que tingui l'enllaç ho publicaré sota aquestes línies.

Espero que l'article et hi ha estat útil.

Seguim en contacte.

Montse.

Sessió de Web 4.0 per a empreses culturals a Barcelona, ​​gratuït.

Aquest divendres 24 de febrer tinc el plaer de coordinar i participar en les Jornades de Web 4.0 que organiza el SDE (Servei de Desenvolupament Empresarial, de la Generalitat de Catalunya) especialmente creadas para las empresas culturales catalanas.

Aquesta primera sessió s'emmarca dins de la formació que s'impartirà al llarg de tot l'any 2017 i de fet, és una sessió de presentació a més d'oferir també contingut formatiu.

Si ets una empresa cultural només has d'inscriure't a l'esdeveniment i ja està ... tot i que recorda que com és gratuït i l'aforament és limitat, no pots presentar-te sense una inscripció prèvia.

La sessió comença a les 9 del matí i acaba a les 14h. Es durà a terme al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona.

Per a més informació, si us plau, veure els itineraris formatius i inscriure a la jornada, si us plau segueix aquest enllaç: Web 4.0 Empreses Culturals SDE

Ens veiem allà.

Una abraçada.

Els 10 anys del domini .cat

Ahir vaig tenir el plaer de participar en un col·loqui sobre Internet i els noms de domini, a propòsit dels 10 anys complerts per la sol·licitud del domini .cat, al costat de Santi Ribera, director de l' Fundació puntCAT, Caterina Úbeda, de la revista Sàpiens, I Lídia Martínez, supervisora ​​comercial de CDmon.

El col·loqui va ser dirigit per Eduard Berraondo i es va realitzar com a part del programa L'Illa de Robinson, en el canal El Punt Avui TV.

Durant el programa de debatre diversos temes: els dominis, la importància dels .cat, les noves extensions, les xarxes wifi i la seva seguretat, etc.

Va ser molt interessant, aquí va l'enllaç al vídeo. El col·loqui comença en el minut 8.

Col·loqui a el Punt Avui TV

Vídeo del congrés de Turisme Religiós

En aquest post he incrustat el vídeo resum de les Jornades de Turisme Religiós celebrades al Monestir de Montserrat al març 2013.

Disculpeu el retard, no havia vist que estava penjat a Youtube, fins avui.

Aquí va:

Espero que us sigui d'utilitat.

(Com vaig ser l'última ponent, no aparec fins al minut 8 ... però tot el vídeo és interessantíssim :-)

Diapositives de la ponència en les jornades de "Finançament i Cultura"

Acabo de pujar a Slideshare les diapositives que vaig utilitzar a La Llacuna per il·lustrar la ponència titulada "Patrocinis 3.0"Que vaig impartir a Les Jornades de"Finançament i Cultura"Que es llevarona terme la setmana passada a La Laguna, Tenerife.

Aquí van incrustades.

Va ser un plaer participar-hi. L'organització va ser fantàstica i la resta de ponents súper interessants.

Nota posterior: acabo de veure que l'organització (a més de fantàstica) és extremadament eficient. Acaben de penjar el vídeo amb la ponència. Aquí va incrustat: