Articles sobre accions de màrqueting digital Web 2.0 aplicades a Turisme.

Ressenya del llibre de “Màrqueting Turístic” de Philip Kotler

/a , /per

Sovint em pregunten quin llibre de Màrqueting Turístic recomanaria a algú que vol ser un professional del Turisme. Sempre m'inclino pel mateix: “Màrqueting Turístic” escrit per Philip Kotler, John Bowen i Judith T. Fam. escrit el 2003. El llibre ja té 21 anys però recull l'essència dels bàsics del Màrqueting Turístic, encara que no entra de ple al Màrqueting Digital Turístic (el meu llibre de Màrqueting Digital Turístic encara no està acabat…, a veure si aconsegueixo acabar-lo abans de l'estiu). Escric aquesta ressenya per si et pot ser d'utilitat.

Philip Kotler-

Philip Kotler

Philip Kotler és reconegut com el precursor del Màrqueting Relacional, una estratègia que prioritza la creació d'enllaços a llarg termini amb els clients, en comptes de concentrar-se únicament en vendes puntuals com es feia a les dècades dels 70, 80 i 90. Kotler argumenta que les empreses han denfocar-se a generar valor continu per als seus clients, més enllà de la simple transacció de compravenda.

De què tracta el llibre de Kotler?

El llibre ofereix una visió completa del màrqueting turístic, des dels conceptes bàsics fins a les darreres tendències. Està dirigit a estudiants, professionals del sector turístic i qualsevol persona interessada a comprendre com funciona el màrqueting a la indústria del turisme.

Què es pot trobar al llibre?

  • Una introducció al màrqueting turístic i la seva importància al món actual.
  • Una anàlisi de l'entorn del màrqueting turístic, incloent-hi els factors econòmics, polítics, socials, tecnològics, ambientals i legals que afecten la indústria.
  • El comportament del consumidor turístic, incloent-hi les motivacions, necessitats i preferències dels viatgers.
  • La segmentació del mercat turístic i la definició de mercats objectiu. Aquesta part és súper important, no en va Kotler és el pare del màrqueting actual i del concepte de segmentació i microsegmentació.
  • El desenvolupament de productes i serveis turístics que satisfacin les necessitats dels clients.
  • La fixació de preus per a productes i serveis turístics. Capítol súper interessant també.
  • La promoció de destinacions turístiques i productes turístics.
  • La distribució de productes i serveis turístics.
  • La gestió de les relacions amb els clients al sector turístic.
  • El màrqueting en destinacions turístiques sostenibles.
  • El futur del màrqueting turístic.

Conceptes com la segmentació de mercat per entendre millor els consumidors, personalitzar els productes o serveis segons les necessitats del client, fomentar la lleialtat del client i mantenir una comunicació de doble via que permeti un intercanvi constant d'informació; ara poden semblar obvis, però aquesta perspectiva va ser innovadora en el seu moment i ha redefinit la manera com entenem el màrqueting avui dia, canviant l'enfocament d'una visió de curt termini basada en transaccions cap a una estratègia que valora i posa al centre la relació amb el client.

Quins són els punts clau del llibre?

  • El màrqueting turístic és essencial per a lèxit de qualsevol destinació o empresa turística.
  • És important comprendre el comportament del consumidor turístic per poder desenvolupar productes i serveis que satisfacin les vostres necessitats. L'orientació al client, un bàsic en el màrqueting d'avui dia.
  • La segmentació del mercat és una eina clau per identificar mercats objectiu i desenvolupar estratègies de màrqueting efectives. De fet, no es pot fer màrqueting al segle XXI sense utilitzar les dades per segmentar correctament… seria un pecat!
  • La promoció és essencial per crear consciència sobre una destinació o producte turístic i generar interès entre els consumidors potencials. Estem en un entorn saturat de serveis... cal destacar per sobre del munt.
  • La distribució és important perquè els productes i serveis turístics estiguin disponibles per als consumidors.
  • La gestió de les relacions amb els clients és essencial per crear lleialtat i fidelització entre els clients.
  • El màrqueting turístic sostenible és cada cop més important per als consumidors i les empreses.
  • El futur del màrqueting turístic estarà marcat per la tecnologia, la globalització i la sostenibilitat.

De fet, ara que escric els factors clau, m'adono que són els 10 principis de Kotler aplicats al màrqueting turístic, al peu de la lletra. Fa alguns anys Kotler va venir a Barcelona i vaig tenir el plaer de veure'l en directe impartint una masterclas amb els seus 10 principis. Pots llegir el resum que vaig fer al seu dia en aquest enllaç: Els 10 principis del Nou Màrqueting de Philip Kotler Tot continua sent 100% aplicable avui dia.

On puc trobar el llibre?

El llibre “Marketing Turístic” de Philip Kotler, John Bowen i Judith T. Fam està disponible a les principals llibreries físiques i en línia. També pots trobar-lo a plataformes com Amazones i Google Books.

Espero que aquesta ressenya us sigui d'utilitat.

Si vols saber més sobre Màrqueting Digital Turístic, aquí et deixo aquest article que vaig escriure fa uns mesos: Màrqueting Digital Turístic

Ens anem parlant.

Intel·ligència Artificial a les Vendes Directes del Turisme: Una Oportunitat per a les Petites Empreses

/a /per

A l'era digital actual, les petites empreses turístiques enfronten el desafiament constant de destacar-se en un mercat saturat. Tradicionalment, les Agències de Viatges Online (OTAs [Booking, Hoteles.com, etc.)) han estat el canal predilecte per captar reserves, oferint visibilitat a canvi d'un cost significatiu en comissions. Tot i això, el panorama s'està transformant gràcies a la intel·ligència artificial (IA), que està revolucionant la manera com els hotels i empreses turístiques capturen vendes directes. En aquest article tractaré sobre com la IA facilita aquest canvi i per què és essencial per a les petites empreses turístiques optar per vendes directes.

La importància de les vendes directes

Les vendes directes permeten a les empreses turístiques controlar completament la seva narrativa, preus i relació amb el client. A diferència de les OTAs, que actuen com a intermediaris i s'emporten una porció dels ingressos, les vendes directes eliminen aquests intermediaris. Això no només millora els marges de benefici, sinó que també permet una comunicació directa amb els clients, facilitant la personalització d'ofertes i la construcció de lleialtat a la marca.

Des del punt de vista de la sostenibilitat d‟un territori, aconseguir que les seves empreses tinguin el màxim de reserves directes és una prioritat, ja que permet que els diners que paga el client reverteixin directament en la població d‟aquest territori.

Des del punt de vista del client, fer reserves directes garanteix que els diners que paga pel servei que contracta es corresponguin amb el servei que rep. Quan no és així, el client sent que ha pagat molt més del que realment està percebent… i és cert que ha pagat molt més, perquè segurament diversos intermediaris han participat en la venda dels seus serveis i cadascun se n'ha quedat una comissió pels serveis prestarà. Aquest és el gran problema de les agències receptives i que ja vaig comentar arran de les classes que vaig estar impartint a Tanzània, per ajudar-les a aconseguir clients directes.

Per a les petites empreses turístiques, és crucial, per diferenciar-se en un mercat competitiu, per crear relacions duradores amb els clients i per poder ser sostenibles econòmicament, aconseguir el màxim de vendes directes.

La IA Transformant les Campanyes Publicitàries

La integració de la intel·ligència artificial a les estratègies de màrqueting digital està canviant el joc per a les empreses turístiques. La IA pot analitzar grans volums de dades per identificar tendències, comportaments dels usuaris i patrons de reserva, permetent a les empreses dirigir-se a la seva audiència amb una precisió sense precedents. Això significa que les campanyes publicitàries poden ser altament personalitzades i optimitzades per atraure reserves directes.

Com la IA intervé en la creació de campanyes

La IA intervé en la creació de campanyes publicitàries de diverses maneres:

  1. Segmentació Avançada del Públic: Utilitza algoritmes per analitzar el comportament en línia i les preferències dels clients, cosa que permet a les empreses turístiques segmentar la seva audiència de manera més efectiva i personalitzar els seus missatges. Si podeu accedir a aquest tipus de dades, la creació de campanyes és molt més fàcil. El secret és fer més anuncis i més segmentats. Les campanyes “performance max” de Google ajuden a aquest punt i crear-les no és tan pesat si utilitzes ChatGPT per anar creant tot allò que et demana el sistema publicitari.
  2. Optimització de Campanyes en Temps Reial: La IA (tant Google com la de Meta) monitoritza el rendiment de les campanyes i ajusta automàticament els pressupostos i les licitacions per maximitzar la visibilitat i la conversió, assegurant que el missatge correcte arribi a la persona correcta en el moment adequat.
  3. Creació de Contingut Dinàmic: Genera i adapta creativitats publicitàries basades en la interacció de lusuari, millorant la rellevància i el compromís de lanunci. Aquí, de nou les campanyes “performance max” de Google funcionen a la perfecció.
  4. Predicció de Tendències: Anticipa canvis en les preferències dels clients i ajusta les estratègies de màrqueting per aprofitar aquestes tendències, mantenint les empreses un pas endavant. Aquest apartat no és tan fàcil com els anteriors perquè requereix estar atent a les tendències, però preguntar-ho a Bessons (la IA de Google, que està connectada a internet i actualitzada) de tant en tant, ajuda a poder veure a venir els canvis.

En resum, la integració de la intel·ligència artificial a les campanyes de màrqueting digital representa una oportunitat sense precedents per a les petites empreses turístiques. En fomentar les vendes directes i reduir la dependència de les OTAs, aquestes empreses poden millorar-ne la rendibilitat i forjar una relació més propera amb els seus clients. En un mercat cada cop més competitiu, l'adopció de la IA no és només un avantatge, és una necessitat per als que busquen diferenciar-se i prosperar a la indústria turística.

Podeu llegir més sobre el tema aquí:

I tu, com ho veus? creus que la IA pot ajudar a la sostenibilitat de les destinacions?

Ens anem parlant

una abraçada

L'Impacte del Màrqueting Digital Turístic

/a /per

El Màrqueting Digital Turístic

A l'era actual, l'economia mundial s'ha vist profundament influenciada per la digitalització, i ha generat una transformació significativa en el camp del màrqueting turístic. L'aplicació d'estratègies digitals ha permès a les empreses del sector turístic segmentar el públic de manera més efectiva i captar-ne l'atenció de manera precisa. En aquest article, explorarem en detall les diferents tàctiques del Màrqueting Digital Turístic que han demostrat ser altament reeixides en l'atracció i fidelització de clients a la indústria del turisme.

Utilització de Canals Digitals per a Segmentar al Públic Objectiu

El turisme digital ha esdevingut una eina essencial per adaptar els productes i serveis turístics als interessos i objectius dels consumidors. Una de les estratègies més destacades és utilitzar aplicacions mòbils, que permeten als usuaris accedir a informació rellevant sobre destinacions, reserves d'hotels, recomanacions d'activitats i molt més. Aquestes aplicacions ofereixen una experiència personalitzada, brindant a l'usuari la sensació de tenir un assistent de viatge virtual a la vostra disposició. Tot i que el que ens trobem diàriament és que les empreses turístiques no han creat bé els seus webs. Els seus llocs web estan orientats a producte i no a client, tenen dissenys més o menys agradables, però ningú no ha pensat en la segmentació, ni en la proposta de valor, ni en una crida a lacció que sigui eficaç.

Posicionament a Google i Presència a Metacercadors

El SEO (posicionament en els motors de cerca), especialment a Google, juga un paper crucial en lèxit del màrqueting turístic digital. Les empreses del sector s'han d'esforçar per aparèixer en els primers resultats de cerca, ja que la majoria dels usuaris tendeixen a fer clic als enllaços que es troben a les primeres posicions. Per aconseguir-ho, cal implementar tècniques SEO que permetin augmentar la visibilitat en línia. Aquí també trobem molts dels errors de les empreses amb què treballem diàriament. El SEO no té un objectiu clar.

A més del posicionament a Google, també és important considerar la presència a metacercadors. Aquestes plataformes, com Trivago o Kayak, permeten als usuaris comparar preus de diferents proveïdors de serveis turístics, com ara hotels i vols. Estar present en aquests metacercadors garanteix una exposició més gran i la possibilitat de captar l'atenció de potencials clients que estan buscant les millors opcions disponibles.

El Poder del Màrqueting de Continguts al Turisme

El màrqueting de continguts ha demostrat ser una estratègia eficaç per atraure i fidelitzar clients al sector turístic. Mitjançant la creació de blocs, canals de YouTube i contingut a les xarxes socials, les empreses turístiques poden generar contingut rellevant i de qualitat que capti l'atenció del seu públic objectiu.

El bloc és una eina excel·lent per compartir informació sobre destinacions, consells de viatge, recomanacions d'activitats i experiències d'altres viatgers. Els vídeos a YouTube permeten mostrar visualment les destinacions turístiques, oferint una experiència més immersiva als potencials clients. A més, les xarxes socials com Facebook i Instagram proporcionen una plataforma per compartir contingut atractiu, interactuar amb els usuaris i crear una comunitat al voltant de la marca.

Els articles del bloc que tinguin més conversions i els posts en xarxes socials que tinguin més impacte, els hauries de reforçar amb publicitat, una altra de les tècniques bàsiques del Màrqueting Digital.

Oportunitats d'Acció a les Xarxes Socials i el Paper dels Influencers

Les xarxes socials no sols ofereixen oportunitats per compartir contingut, sinó també per promoure l'acció i la participació del públic objectiu. Mitjançant la creació de concursos, promocions i descomptes exclusius per als seguidors a les xarxes socials, les empreses turístiques poden incentivar la interacció i augmentar el compromís dels usuaris.

Així mateix, els influencers tenen un paper important en el màrqueting turístic digital. Aquestes persones, amb una gran quantitat de seguidors i credibilitat en línia, poden influir en les decisions de viatge de la seva audiència. Col·laborar amb influencers rellevants en el sector turístic pot augmentar la visibilitat d'una marca i generar recomanacions positives, cosa que es tradueix en un major interès i confiança per part dels consumidors.

La Reputació en Línia i les Opinions dels Usuaris com a Factors Clau

Al Màrqueting Digital Turístic, la reputació en línia i les opinions dels usuaris juguen un paper crucial en la presa de decisions dels consumidors. Abans de reservar un hotel, contractar un tour o triar un restaurant, la majoria de persones revisen les opinions i qualificacions en línia. Per tant, és fonamental per a les empreses turístiques oferir un servei de qualitat, fomentar comentaris positius i respondre de manera efectiva a les crítiques constructives.

La generació d'una bona reputació en línia requereix un enfocament integral que inclogui la satisfacció del client, el lliurament d'experiències memorables i l'atenció personalitzada. Així mateix, és important utilitzar les opinions i comentaris dels usuaris com una oportunitat per millorar i optimitzar els productes i serveis oferts.

Control del Pla d'acció

Com que el Màrqueting Digital Turístic s'ha convertit en una eina essencial per establir un negoci sostenible a la indústria del turisme. La utilització de canals digitals, el posicionament a Google, la presència a metacercadors, el màrqueting de continguts, les xarxes socials i la gestió de la reputació en línia són elements clau per assolir l'èxit en aquest sector altament competitiu. Per controlar tot el vostre pla d'acció cal destacar en aquest darrer punt la necessitat de saber utilitzar l'analítica web i disposar d'un quadre de comandament digital.

És fonamental que les empreses turístiques comprenguin la importància d'adaptar-se a les demandes del públic objectiu i utilitzar estratègies digitals efectives per captar-ne l'atenció i fidelitzar-los. Aquelles companyies que aconsegueixin implementar les millors pràctiques del màrqueting turístic digital estaran en una posició privilegiada per destacar-se en un entorn cada cop més digitalitzat.

Enllaços d'interès per saber-ne més sobre Màrqueting Digital Turístic

Et deixo aquí un enllaç a un article sobre un Curs de Màrqueting Digital Turístic que vaig impartir a Tanzània fa uns mesos, per ajudar les agències de viatge receptives d'aquest país: Màrqueting Digital per a Agències Receptives

Aquí et deixo un altre article sobre la Sostenibilitat d'una destinació i el màrqueting turístic.

També et deixo aquí un enllaç al curs de Màrqueting Digital Turístic que properament estarà online i que podràs dur a terme, tranquil·lament, des de casa teva: Curs de Màrqueting Digital Turístic

Espero que aquest article us hagi proporcionat una visió clara de les estratègies i tàctiques que poden ajudar les empreses turístiques a destacar-se en l'àmbit del màrqueting digital. Si s'implementen de manera efectiva, aquestes tècniques poden marcar una diferència significativa en l'èxit i la rendibilitat d'un negoci a la indústria del turisme. No dubtis en contactar-me si necessites assessorament addicional o ajuda per desenvolupar la teva estratègia de Màrqueting Digital Turístic!

Bordeus i el seu enoturisme sostenible

/a /per

Un viatge a través del temps i la sostenibilitat vitivinícola

Cada cop més cellers busquen la sostenibilitat en l'elaboració dels seus vins, i no només per adaptar-se a les tendències del mercat, sinó perquè realment creuen que és el correcte. Tot i això, moltes mostren certa resistència a crear un negoci turístic que giri al voltant de la seva explotació vitivinícola, ja que temen perdre l'enfocament cap a la sostenibilitat dels seus projectes. Tot i això, el turisme pot complementar de manera favorable els ingressos derivats de la venda dels vins, especialment si la producció és de menor escala.

Avui estava llegint un article sobre la transformació de l'enoturisme de la regió de Bordeus, i he pensat que valia la pena reflexionar sobre la sostenibilitat i l'enoturisme.

Què és l'enoturisme sostenible?

L'enoturisme sostenible és una tendència en alça que combina la passió pel vi amb el respecte pel medi ambient i les comunitats locals.

Es tracta d'una forma de turisme que cerca preservar els recursos naturals, promoure pràctiques agrícoles responsables i fomentar el desenvolupament socioeconòmic de les regions vinícoles.

L'enoturisme sostenible va més enllà de la simple degustació de vins, oferint als visitants experiències autèntiques i enriquidores que inclouen visites a cellers eco-friendly, recorreguts per vinyes orgàniques i/o biodinàmiques, tasts de vins produïts de manera responsable, ús eficient de recursos naturals (aigua, energia), gestió responsable de residus i reducció d‟emissions.

Aquesta forma de turisme conscient permet que els amants del vi gaudeixin de la seva passió mentre contribueixen a la preservació de l'entorn i la cultura local.

La transformació de Bordeus

Bordeus, tant com a ciutat i regió, m'encanta i em fascina cada vegada que hi vaig. Intento visitar-la sempre que puc i aprofito l'oportunitat per explorar els cellers locals i gaudir de tasts dels vins típics de la zona. A la meva última visita, em vaig aventurar una mica més al nord i em vaig endinsar a la regió de Cognac per conèixer les destil·leries d'allà.

La regió de Bordeus ha experimentat una transformació notable, passant de ser inicialment reticent al turisme a dependre en gran mesura d'ell com a font d'ingressos. És un inspirador exemple de canvi que pot servir de guia per a les nostres pròpies regions vinícoles.

Fa vint anys, molts châteaux a Bordeus no rebien turistes i existia una sensació d'esnobisme i reluctància per obrir les portes als visitants. Tot i això, just abans de la pandèmia Bordeus ja rebia 6,8 milions de turistes, que van gastar 1,5 mil milions d'euros a la regió el 2019.

Museu del Vi de Bordeus

Museu del Vi de Bordeus

El canvi d'actitud envers el turisme a Bordeus es pot atribuir a diversos factors. Després de la Segona Guerra Mundial, Bordeus va enfrontar desafiaments com a fons limitats per replantar vinyes i reconstruir cellers. Tot i això, amb la millora en la qualitat del vi a finals dels anys 70 i 80, Bordeus va cridar l'atenció del mercat nord-americà i va veure el potencial d'atreure visitants.

L'èxit de l'enoturisme a Bordeus també va portar a l'aparició de cellers més petits i regions menys conegudes que s'esforcen per competir amb els grans actors. La ciutat de Bordeus també va experimentar una revitalització sota el lideratge d'Alain Juppé, cosa que va resultar en l'obertura de La Cité du Vin, un museu del vi que atrau milers de visitants i que et recomano al 100% que el visitis si estàs la regió.

Aquest va ser el primer museu sensorial que vaig visitar.

Beneficis de l'enoturisme sostenible

Impacte positiu en el medi ambient i la biodiversitat

Molts cellers a Bordeus han adoptat pràctiques agrícoles sostenibles, com ara l'agricultura orgànica i la biodinàmica. Aquests mètodes eviten l'ús de pesticides i productes químics nocius, cosa que ajuda a preservar la qualitat del sòl ia protegir la biodiversitat local.

Impuls al desenvolupament local i econòmic de les regions vinícoles

No conec el Bordeus de fa 20 anys, però visitant la regió hom observa la transformació del territori i com tothom participa en aquest nou enfocament cap al turista.

L'enoturisme sostenible fomenta el desenvolupament de l'economia local en atreure visitants i generar ocupació a la regió. Els cellers sostenibles s'abasteixen de productors i proveïdors locals, fet que contribueix a enfortir la cadena de subministrament i donar suport a la comunitat.

L'èxit de Bordeus a l'enoturisme no només ha impulsat l'economia dels cellers, sinó que també ha millorat els ingressos de tots els negocis de la regió. No te n'aniràs de Bordeus sense haver menjat diverses vegades a qualsevol dels restaurants de la zona, també aprofitaràs per comprar alguns records, per esmorzar a la terrassa de les múltiples brasseries que omplen els seus carrers i per visitar el seu museu del vi o realitzar un petit creuer amb vaixell pel riu Garona.

Tot i que és cert que algunes zones comencen a estar saturades. Un dissabte o un diumenge a Saint-Émilion és com passejar per les Rambles de Barcelona… és millor anar-hi entre setmana. El poble de Saint-Émilion (Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO), conegut pels seus vins de renom i el seu patrimoni històric, atrau turistes i amants del vi de tot el món que vénen a gaudir del poble i de les vistes panoràmiques de les vinyes circumdants… però hi ha moments en què el nombre de turistes per metre quadrat és una mica excessiu.

Preservació de la cultura i el patrimoni vitivinícola

L'enoturisme sostenible ofereix als visitants l'oportunitat de submergir-se en la història i la cultura vinícola de Bordeus. Molts dels cellers que promouen la sostenibilitat estan arrelats en tradicions centenàries i s'esforcen per preservar el patrimoni vitivinícola de la regió. És molt agradable fer visites i tasts en què participa més d'una generació de la família propietària.

La transició cap a l'enoturisme sostenible

En general, la transició de Bordeus de ser una regió reticent als turistes a convertir-se en una destinació vinícola essencial ha estat impulsada per factors com la millora en la qualitat del vi, la influència del mercat nord-americà, els esforços dels cellers i les famílies individuals, el desenvolupament d'infraestructura turística i l'enfocament a la sostenibilitat. Els châteaux més petits ofereixen una experiència més íntima, mentre que els més grans, com Lynch-Bages, Lafite i Mouton, ofereixen un ambient impressionant i grandiós.

L'enfocament de Bordeus a la sostenibilitat, amb l'obligació que tots els viticultors adoptin enfocaments ambientals certificats per al 2030, també ha contribuït al seu èxit com a destinació d'enoturisme.

Montse Peñarroya a BordeusSi no has visitat mai la regió, t'invito que ho facis. Està ben comunicada. Nosaltres anem amb cotxe i agafem un hotel o un allotjament rural per a tres dies. Ideal.

L'article original que m'ha inspirat a compartir la història de Bordeus, el podeu llegir aquí: https://daily.sevenfifty.com/how-bordeaux-opened-its-doors-to-wine-tourism/

Et deixo també un article que vaig escriure per a la revista Mercats del Vi sobre com atraure visites al lloc web d'un celler: https://www.montsepenarroya.com/%c2%bfcomo-conseguir-atraer-visitas-a-una-pagina-web-de-enoturismo/

Has visitat aquesta regió alguna vegada? Com la veus?

Ens anem parlant.

Una abraçada.

Màrqueting digital per a parcs naturals, a Mèxic!

/a , /per

A principis de novembre vaig tenir el plaer de participar en un Curs Regional de la UNWTO a Mèxic. L'objectiu era ajudar els responsables dels principals parcs naturals d'aquest país a millorar la gestió dels parcs i posar-los al mercat.

Mèxic i els parcs naturals

Mèxic és conegut per tenir una gran varietat de parcs naturals i àrees protegides. Alguns dels més coneguts inclouen:

  • Parc Nacional de la Serra de Guadalupe: Aquest parc es troba al centre de Mèxic i és conegut pels seus paisatges muntanyosos i per ser llar d´una gran varietat de fauna i flora.
  • Reserva de la Biosfera de Sian Ka’an: Aquesta reserva es troba a la península de Yucatán i és coneguda per les seves platges de sorra blanca i aigües turqueses. També és llar d´una gran quantitat d´espècies animals i vegetals.
  • Parc Nacional Serra d'Òrgans: Aquest parc es troba a l'estat de Zacatecas i és conegut per les seves impressionants formacions rocoses i per ser llar d'una gran quantitat d'espècies de plantes i animals, com el cérvol cua blanca i el llop gris.
  • Parc Nacional de Desert dels Lleons: Aquest parc es troba a la Serra Mare Occidental i és conegut pels seus paisatges muntanyosos i per ser llar d'una gran quantitat d'espècies de plantes i animals, com l'àliga daurada i el cérvol cua blanca.

Els parcs de Monterrey

A la Serra Mare és on també està situat el Parc Nacional Cims de Monterrey: Aquest parc és conegut per les seves impressionants vistes del desert i per ser llar d'una gran quantitat d'espècies de plantes i animals, com la guineu grisa i el mussol reial. Al voltant de Monterrey també hi ha el Parc Nacional L'Estanzuela, l'Àrea Natural Protegida Turó de la Cadira i Parc Ecològic Chipinque, aquest últim, amb vistes espectaculars a la ciutat de Monterrey.

Visitem tots aquests parcs, així com l'àrea proetegida del Bisbat on hi ha un museu d'història de Monterrey que em va servir per assabentar millor la idiosincràsia de la ciutat i els seus habitants. Sobretot, pel que fa a la Batalla de Monterrey, en què Mèxic va acabar perdent la mited del seu territori davant dels EUA. Aquesta part de la història, a Espanya, no s'explica i jo només la coneixia a través de pel·lícules hollywooddianes.

Sobre el curs de Màrqueting Digital

El curs es va titular: “Turisme i Àrees Protegides: Una visió de Gestió Sostenible”

D'una banda, va participar Ana Báez en la gestió dels parcs, i jo per la de la millora de la comercialització. L'Ana és una super experta en parcs naturals i àrees protegides, i en gran mesura, l'origen del bon posicionament de Costa Rica en aquest segment turístic. Va ser tot un honor ser la seva “telonera” i ajudar els parcs a poder arribar als seus usuaris i així contribuir a la sostenibilitat econòmica del projecte… que òbviament també porta a tenir fons per a la conservació i per tant també a la sostenibilitat mediambiental.

La formació es va dur a terme al TEC de Monterrey durant la primera setmana de novembre 2022. Encara que anomenar-ho formació és simplificar molt el que realment es duu a terme amb els participants del curs. La metodologia de la UNWTO és la de “learning by doing”, així que la nostra feina és la de facilitadores: una barreja de formadora i consultora, i l'objectiu final és que els participants tornin a casa amb un pla de Màrqueting (en el meu cas ) sota el braç, i amb la capacitació necessària per implementar-lo.

Monterrey i Nuevo León

Mai no havia estat a la zona de Monterrey, l'estat de Nuevo León (nord de Mèxic). És espectacular des del punt de vista natural i de preservació de la fauna i la flora, però també ho és des del punt de vista de la ciutat: una megaurbs de 8 milions d'habitants. Una zona rica, amb feina per a tothom (menys del 2% d'atur), amb el sector industrial molt desenvolupat i fabricant per als EUA i per a Mèxic, però també amb serveis de primera magnitud: són un dels principals centres de turisme Metge de Llatinoamèrica.

Molt diferent de la imatge de Mèxic de jo tenia fins aquell moment. I no és que fos una dolenta la imatge, és que era més folklòrica. Fins aquest viatge, jo havia estat a la zona dels Caps (on vaig anar a pescar a partir d'un viatge que vaig fer a Los Angeles/San Diego/Las Vegas), i en una altra ocasió, a impartir unes classes de Màrqueting Digital per a destinacions , també amb la UNWTO, a Zacatecas (una altra zona preciosa de Mèxic).

El curs va anar molt bé, com sempre, quan la gent entén el potencial d'Internet per comercialitzar els seus productes i serveis, i els mostres com ho han de fer, queden fascinats amb el tema i ja sempre més, la visió de la xarxa canvia per a ells . Sempre hi ha un abans i un després.

… i després de finalitzar el curs

Aprofitant que era a Mèxic, vaig poder acceptar la participació en un congrés d'Innovació Turística que es feia a Veracruz, la setmana següent, en el marc de l'Expo Veracruz. Òbviament, vaig aprofitar també per visitar aquesta part del país, molt centrada a les platges i les ruïnes Mayas. També en turisme de natura. De nou, va ser una grata sorpresa per a mi.

En fi… un viatge a Mèxic és 100% recomanable!

Et deixo aquí alguns enllaços:

  • Turisme de Nou León: Nou Leon
  • Turisme de Veracruz: Veracruz
  • Et deixo un enllaç als webinars, on en trobaràs un que vaig impartir el 20 de desembre 2022 per a la Secretària de Turisme de Mèxic: Un món sense cookies

Espero que et sigui útil

Una forta abraçada

Màrqueting Digital per a agències de viatge receptives, a Tanzània!

/a , , /per

A finals de novembre vaig participar en una missió conjunta de l'Organització Mundial de Turisme (OMT), la UNBP l'agència de les Nacions Unides que lluita contra la pobresa, el Banc Mundial i l'associació d'agències de viatge de Tanzània (TATOTZ). Es tractava d'ajudar les agències de viatges receptives i petits touroperadors locals a aconseguir clients directes en lloc de fer passar els clients per tota la cadena de distribució turística.

Tanzània i les agències receptives

El problema que tenen les agències locals és que els preus d'un safari a Tanzània són altíssims, però després, quan el producte és ofert als clients, aquests senten que tot i que tot és meravellós no estan rebent el servei pel que han pagat. Sobretot a nivell de prestadors de serveis (hotels, guies, experiència de transport…).

Per exemple, algú que ha pagat 1700€ per un safari d'1 dia i una nit al Cràter del Ngorongoro, no accepta que se li cobrin 5€ per una coca-cola per beure durant el sopar a l'hotel… comenten “amb el que he pagat, les begudes no hi estan incloses? Ni tan sols les no alcohòliques?”

Però la veritat és que a l'hotel només ha arribat una quantitat infima de diners. El que els arriba, gairebé no cobreix les despeses en què incorrerà el client. Els marges amb què treballen són de menys del 5%. Si qualsevol cosa surt malament, els beneficis desapareixen i perden diners.

On aturaran els diners dels clients?

On pararan els 1700€ que ha pagat el client? Doncs totes les agències intermediàries. Cadascuna ha doblat el preu inicial del paquet que ha comprat el client. És així com funciona el sector d'intermediació turística quan el client està tan lluny de les agències emissores.

Però no tot és culpa de les agències intermediàries, ni de les agències locals nostres. Elles fan la seva funció: tenen els seus clients i els aporten a la cadena de distribució, aconsellen, ajuden a dissenyar un producte específic per a ells i ofereixen unes garanties i una assegurança. Compleixen perfectament amb la seva comesa.

L'experiència de compra a una agència receptiva

Si alguna vegada intentes comprar directament un paquet en una agència receptiva de Tanzània et trobaràs que tothom ofereix el mateix: “safaris fets a mida”, sense més… “dins què vols i t'ho preparem”… (però com vaig a saber el que vull, si no sé res de Tanzània?). I amb preus tan variats i dispars, que una es veu incapaç d'escollir quin és el servei adequat… així que no m'estranya que els possibles clients decideixin que confiaran en la seva agència de viatges de tota la vida i que siguin ells els qui muntin el viatge.

Per a més INRI, com la localització per a safaris més famosa de Tanzània (el susdit cràter) està tocant Kenya, i Kenya sí que ha fet els seus deures a nivell de màrqueting, el més probable és que quan contractis el safari, la teva agència local el contracti a un touroperador, i que aquest touroperador el contracti a una agència receptiva de Kenya, que farà que visitis el parc Masai Mara de Kenya primer, t'allotgis allà i després, un dia, vagis al parc Serengueti de Tanzània o al cràter del Ngorongoro.

La resta de parcs de Tanzània són buits! Els turistes no arriben allà malgrat el milió i mig de turistes anuals que reben com a país.

“L'altra” funció de les agències receptives

En fi… que la població de Tanzània està a punt de pobresa, o plenament en ella, mentre el nord país i Zanzibar estan plens de turistes. És aquí quan entra la sostenibilitat del projecte de desenvolupament turístic d'un país.

No n'hi ha prou que el turisme sigui respectuós amb el medi ambient i ajudi a protegir-lo, també cal que ens assegurem que els diners que genera el turisme, arriben a la població local. Treballar amb les agències receptives sembla la solució més factible i és per això que va optar les Nacions Unides: les agències receptives són l'entitat local que distribuirà els diners a les empreses de guies, de transport, als hotels i als parcs naturals.

El màrqueting i les agències receptives

Per part de la UNWTO és on intervenim 5 especialistes en Màrqueting Turístic, sostenible. Impartint primer 5 webinars en línia més tècnics, per a agències de viatge receptives, i després de forma presencial un curs de 5 dies sobre com comercialitzar les seves experiències turístiques directament a usuari final i com crear un Pla de Màrqueting Digital Internacional.

Hi ha molta feina per fer. Les persones que van assistir al curs estaven entusiasmades amb els coneixements sobre com crear i comercialitzar les seves experiències turístiques a internet, però tenen problemes greus de gestió tècnica de la web. Els hostings no són bons, algunes webs estan hackejades, els webmasters estan subcontractats a països llunyans i són poc professionals, no hi ha proveïdors locals amb coneixements de màrqueting digital… en fi… que hi ha un llarg camí per recórrer. Però almenys tenen la intenció de solucionar-ho i això ja és un gran què… la intenció és la precursora de l'acció, així que endavant!

Et deixo amb alguns enllaços.

  • Oficina de Turisme de Tanzània: Tanzània
  • Lloc web de l'Associació d'operadors turístics de Tanzània: TATOTZ
  • El meu Instagram per si vols veure algunes de les fotos i vídeos que vaig fer durant la visita a Tanzània: Instagram Montse Peñarroya
  • Un enllaç als webinars oberts que els organitzadors publiquen a Youtube. Hi ha alguns de l'Organització Mundial de Turisme, encara que no els de Tanzània: Webinars oberts

Espero que et sigui d'utilitat.

una abraçada

Com crear un Pla de Comunicació Digital

/a , , /per

Com crear un Pla de Comunicació Digital

La comunicació a internet ha canviat molt els darrers anys. L'entrada massiva d'empreses a la xarxa, sumada a l'entrada de nous usuaris propiciada pel COVID-19, requereix que els professionals del màrqueting digital estiguin al dia i facin els plans utilitzant les estratègies i les tècniques que realment funcionen. El màrqueting digital és una disciplina en plena expansió, però també en ple canvi i evolució.

Durant aquesta setmana he tingut el plaer d'impartir a Andorra tres tallers monogràfics de SEO, publicitat i Analítica web, respectivament. I un curs presencial dedicat a la creació del Pla de Comunicació Online per a empreses turístiques.

Escric aquest article, no per parlar del curs sinó per parlar de la metodologia amb què ajudo a crear els plans de comunicació digital. Desitjo compartir amb tu el marc de treball que utilitzem a l'OMT l'organisme de les Nacions Unides que s'encarrega d'ajudar al desenvolupament de països a través del Turisme Sostenible, per ajudar les empreses i les destinacions a crear els seus plans de comunicació en línia … per si et pot servir d'ajuda per preparar el teu, siguis o no de Turisme.

Dit això, anem al marc de treball que us ajudarà a crear el pla. Es diu SOSTAC, les sigles de Situation, Objectives, Tactics, Action i Control.

Punts d´un Pla de Comunicació Digital

SOSTACCreant una Anàlisi de Situació

Realitzarem una petita anàlisi de la nostra organització per recordar quina era la missió quan es va crear, quins són els nostres valors i quin és el nostre model de negoci. També tipus de client actuals, què fa la nostra competència a Internet, tendències del sector, etc. Amb tota aquesta informació, l'empresa crearà un DAFO. Amb el DAFO a la mà, crearà un CAME (definirà accions i estratègies per neutralitzar-los punts negatius i posarà en valor i potenciarà els punts positius del DAFO).

Si voleu més informació sobre fer un DAFO o un CAME, he posat alguns enllaços al final de l'article.

Fixant uns objectius realistes

Definirem uns objectius clars, mesurables i basats en els números actuals. Per crear els objectius és millor començant creant un embut de vendes per conèixer les ràtios de conversió actuals, ia partir d'aquestes dades es poden proposar objectius realistes.

Definint la nostra estratègia digital

Traçarem un pla estratègic definint les estratègies de client, les de preu, les de comercialització, les de comunicació i les de marca.

A la bibliografia trobaràs un article meu on desenvolupo més com crear les estratègies de comunicació digital.

Identificant les millors tàctiques

Planificarem les tàctiques que ens ajudaran a aconseguir que els clients arribin de forma automàtica i sostinguda. L'inbound màrqueting i la creació de continguts seran les nostres tàctiques principals.

Creant el Pla d'Acció Online

Definirem tot un seguit d'accions per assolir els objectius que ens hem proposat. Accions per atraure trànsit al lloc web (SEO, SEM, Publicitat en xarxes, presència natural a xarxes socials, presència en mitjans online, presència en mercats online i màrqueting directe [email màrqueting o Whatsapp màrqueting]). Accions per convertir visites en clients (persuasió, confiança i bona experiència d'ús [UX]). I accions per fidelitzar els clients.

Controlant el pla de Comunicació Online

Crearem un pla de mesurament i control per assegurar-nos que les accions ens porten cap als objectius proposats. Definirem KPI (Indicadors clau de rendiment) i utilitzarem alguna eina de visualització de dades per interpretar fàcilment les dades (podem utilitzar el panell de control de Google Analytics, o bé utilitzar Google Data Studio i així podeu afegir dades de més d'una font).

Tots aquests punts són els que hauràs d'anar treballant pas a pas perquè al final del procés tinguis un Pla de Comunicació Online que et garanteixi aconseguir els objectius estratègics que et proposis, i un pla d'acció que et permeti no haver d'improvisar.

Trobaràs més informació aquí:

Espero que aquest article us serveixi d'ajuda.

Com sempre, rep una forta abraçada.

Ens anem parlant.

Curs de Content Màrqueting per a hotels, a Salou

/a , /per

El proper 5 de maig comença el curs de "Content Màrqueting per a hotels"A Salou.

Aquest curs està dividit en 5 sessions en què tractarem els punts:

Sessió 1: Què és el Content Màrqueting i per què és necessari per als hotels. Aquesta és una sessió teòrica en la qual analitzarem diverses estratègies, ens centrarem en els diversos tipus de contingut que podem generar des dels nostres establiments i en la fixació d'objectius de la nostra comunicació.

Sessió 2: Storytelling - El poder del relat en el màrqueting turístic. En aquesta sessió veurem què és el la narració, Com serveix per donar personalitat a la nostra empresa i als nostres serveis, i realitzarem un taller pràctic de creació de "qui som" i "què fem" utilitzant aquesta tècnica.

Sessió 3: Comunicar per vendre - Bones pràctiques per orientar la nostra comunicació a les vendes. Tècniques de persuasió i de transmissió de confiança a través dels continguts de la nostra web i les xarxes socials.

Sessió 4: Creació de continguts i gamification - Què és la gamification, Com s'aplica al turisme. Taller pràctic de gamification aplicada als continguts de Turisme.

Sessió 5: Del producte / servei a l'experiència - Taller pràctic de creació d'experiències turístiques, que després aprendrem a comunicar amb tècniques de storytelling i amb l'objectiu final de vendre l'experiència.

L'Associació Hotelera de Salou és qui organitza el curs, tot i que està obert a tothom. Si vols més informació, la trobaràs en aquest PDF: Comercialització Curs de contingut

La gamification en Turisme, cridada de "bones pràctiques"

/a , /per

Seguint amb la formació que estic impartint sobre "Ludificació (o gamification) i Turisme"Estic preparant un llibre amb bones pràctiques d'iniciatives turístiques que utilitzen la gamification com a eina per aconseguir l'objectiu proposat per l'entitat turística que les ha creat.

Si us plau si en el teu Oficina de Turisme, teu hotel, el teu càmping, el teu restaurant, la teva empresa d'activitats turístiques, heu fet alguna aplicació (tecnològica o no) que utilitzi la gamification, Fes-m'ho saber perquè et contacti, et faci una entrevista, i inclogui la teva bona pràctica en el llibre.

Per a què serveix la gamification en Turisme?

Per als que no esteu tan posats en aquests temes d'innovació turística, comentar que la gamification és l'aplicació de mecàniques de joc aplicades a entorns no lúdics, que tenen per objectiu, en el cas del Turisme:

  1. Donar a conèixer tots els recursos turístics d'un territori.
  2. Aconseguir canvis d'hàbits en els turistes (estalvi d'aigua, més reciclatge, etc.)
  3. Increment del tiquet mitjà en un establiment (és a dir, amb igual nombre de clients, consumeixen més i gasten més).
  4. Increment del nombre de clients (més clients fidels i més rotació)
  5. Increment de la productivitat dels empleats (treball més ràpid i amb menys errors)
  6. Millora de la formació (sobretot, a distància).

Les meves classes de gamification aplicada a turisme estan gamificadas (Només faltaria!) I en elles tractem amb més profunditat què és la gamification i com aconseguir els 6 objectius que he comentat en el paràgraf anterior. Són tallers pràctics amb resultats molt satisfactoris.

El libro va a tratar de lo mismo, va a ser divulgativo y muy práctico. Pero me gustaría poder dar a conocer buenas prácticas en cada uno de los 6 objetivos, centradas en el mercado catalán y en casos reales con buenos resultados. Sé que desde nuestras oficinas de turismo y nuestros establecimientos turísticos se realizan este tipo de actividades, no en vano Catalunya es una de las potencias turísticas en innovación, pero muchas veces no se les da la importancia que se merecen y, el esfuerzo realizado y los resultados obtenidos pasan desapercibidos entre las otras iniciativas que se llevan a cabo. De ahí mi interés en darles visibilidad, a la vez que posicionan al destino o al establecimiento como una entidad que realiza buenas prácticas… no me gusta nada tener que mostrar buenas prácticas norteaméricanas o de grandes cadenas hoteleras.

Si us plau, si vols comunicar-me alguna d'aquestes bones pràctiques (encara que no sigui teva, però de la tinguis coneixements), Contáctame a través d'aquest formulari i en breu em posaré en contacte amb tu.

Moltíssimes gràcies!

    Nom (requerit)

    El teu email (requerit)

    El teu telèfon (requerit)

    Assumpte

    missatge

    Conclusions del IX Congrés Mundial de Turisme de Muntanya

    /a , , /per

    La setmana passada vaig tenir el plaer de poder participar en la 9ena edició del Congrés Mundial de Turisme de Muntanya "Mountainlikers” que se celebra bianualment a Andorra.

    En aquesta ocasió el congrés estava dedicat als esports d'aventura practicats a la muntanya, i una part important dels ponents van tractar les seves presentacions en aquesta temàtica.

    Tot i que no vaig poder assistir a totes les ponències, aquestes són algunes de les conclusions a què vaig arribar:

    1. El turisme d'aventura s'està suavitzant: les aventures estan passat a ser alguna cosa més a l'abast de tothom. En realitat, els usuaris el que busquen són "moments especials", experiències que siguin úniques i memorables, sense necessitat que siguin extremes. La tendència sembla ser que els turistes, cada vegada més, busquen combinacions de salut i diversió. En aquest sentit, destacaria frases com "aigua termal i destí de muntanya són una bona combinació"I la tendència a barrejar Turisme Metge i Turisme de Muntanya, com una forma de desestacionalitzar una destinació.
    2. Turisme Sostenible: Tot tipus de turisme de muntanya, si es gestionen correctament, Es poden veure com un tipus de turisme sostenible per la seva vessant social i per fet que els ingressos poden repartir-se entre la població de muntanya. També per fet que si busquem la "autenticitat" com a proposta de valor del destí, aquest tipus de turisme és una molt bona forma de donar a conèixer la cultura local i per tant, de preservar-la.
    3. Medi ambient: en la gestió del turisme de muntanya és summament important tenir en compte la conservació del medi ambient. En aquest sentit es van mostrar diversos exemples de com s'està duent a terme en destinacions com Perú, Suïssa i Andorra, entre d'altres.

    Dues iniciatives a destacar:

    D'una banda l'empresa Milenium Destinació que realitza excursions entre francesos i coreans que tenen per objectiu conèixer el destí, les seves persones i la seva cultura: en els seus viatges 10 francesos es desplacen a Corea per fer treking amb 10 coreans, amb els que s'allotgen i conviuen els dies que dura el viatge . També ho organitzen al revés.

    De l'altra, la marca de roba de muntanya marmota, Va compartir amb els congressistes la seva nova estratègia de màrqueting basada en procurar proveir amb experiències úniques als seus clients i posteriorment donar a conèixer aquestes experiències a través del seu web i les xarxes socials. Deixo al costat d'aquestes línies seu vídeo de promoció, que va ser una de les coses més divertides del congrés.

    Finalment, acabo aquest resum amb una petita galeria de fotos del congrés i de les activitats de la jornada tècnica de l'últim dia en què vam poder conèixer de primera mà i in situ Naturlandia, Un dels recursos turístics andorrans millor treballats a nivell de creació de producte i de màrqueting.