Articles que fan referència al màrqueting tradicional

Màrqueting digital: Opció de futur per a empreses i estudiants

/a /per

el Màrqueting Digital està en constant evolució i la diferència entre el digital i el Màrqueting Tradicional cada vegada s'accentua més. A hores d'ara, és un error disposar d'un departament de Màrqueting (tradicional) i per separat, disposar d'un departament de Màrqueting Digital. Els professionals de l'màrqueting d'avui en dia, han de dominar tant unes tècniques com les altres. Oblidar-se de el Màrqueting Digital o pensar que no està fet per a la nostra empresa, és un handicap que ens portarà a no obtenir els resultats esperats i només és una excusa per no haver de reconèixer que no estem preparats.

Les característiques dels diferents canals en els que es pot publicitar, la manera de segmentar l'audiència i la importància que es dóna a consumidor, marquen la diferència entre les estratègies de cada un. Si bé ambdós tipus de màrqueting poden tenir resultats reeixits, cada vegada és més notori que per mantenir la competitivitat, les empreses han d'apostar pel màrqueting Digital.

Aquesta branca del màrqueting, a més, presenta una de les opcions de major taxa d'ocupabilitat per als que s'especialitzen en aquest sector. El màrqueting digital és l'opció de futur per a empreses i recent llicenciats per igual.

Màrqueting digital vs. màrqueting tradicional

Tant les estratègies de el Màrqueting Digital com les de el Màrqueting Tradicional són capaços d'obtenir bons resultats per a un negoci. No obstant això, la diferència entre tot el que pot fer el Màrqueting Digital per una empresa cada vegada és més notòria.

Això es deu al fet que:

  • No es necessiten grans pressupostos per comunicar a Internet. A més, aquest tipus de comunicació és més accessible per als usuaris i menys invasiva que els mètodes tradicionals.
  • Els anuncis a Internet poden quedar-s'hi molt més temps. A més, és possible modificar-sense que això suposi despeses addicionals.
  • En la major part d'eines de comunicació en línia es pot calcular el ROI (Return On Investment) de les campanyes. És a dir, per cada euro invertit, pots saber quant has factura i quin marge t'ha deixat.

Avantatges de el Màrqueting Digital per a una empresa

Les empreses que compten amb presència a Internet i desenvolupen estratègies de màrqueting que es basen en aquest canal tenen nombrosos beneficis enfront de les que no ho fan.

Els principals avantatges de l'màrqueting digital per a una empresa són les següents:

  • Permet mesurar la repercussió de cada acció i modificar-les segons sigui convenient. Optimitzar les comunicacions per obtenir millors resultats és una cosa impensable en el món offline. Això possibilita una millor presa de decisions empresarials i dedicar els pressupostos a aquelles formes de comunicació que millor rendiment ofereixen.
  • Els anuncis per Internet són flexibles i dinàmics. Això vol dir que pots modificar fins trobar els que millors resultats ofereixin. Hi ha més de 15 tipus diferents de campanya que pots anar optimitzant fins a trobar un sistema positiu de publicitat (un sistema positiu s'obté quan per cada euro invertit, aconsegueixes més d'un euro en benefici net).
  • La comunicació en línia permet una segmentació més precisa. Internet ofereix eines que permeten segmentar l'audiència que realment està interessada en els teus productes o serveis. Ja no es tracta d'una segmentació per gènere o edat, sinó per interessos i preferències.
  • Augmenta el reconeixement de la marca. El màrqueting digital té nombroses estratègies que acosten l'empresa als seus clients i li permeten generar una relació de confiança mútua.

Estudiar màrqueting digital

Estudiar un màster en línia és una immillorable opció per introduir-se al món del màrqueting digital. Els perfils professionals que es dediquen a aquesta branca del màrqueting són cada cop més demandats. A més, els avantatges que el màrqueting digital ofereix a una empresa fan que, de futur, sigui una opció de carrera molt profitosa. Tenir estudis en màrqueting digital ofereix una alternativa amb alta empleabilitat que els estudiants o els llicenciats recentment han de tenir en compte en el moment de triar la seva professió.

Si em segueixes a Linkedin hauràs vist que aquest mes tenim obertes 3 posicions relacionades amb el Màrqueting Digital que provenen dels nostres clients. Creu-me quan afirmo que és realment complicat trobar als candidats i candidates ideals per a aquests llocs. La major part dels nostres alumnes troben feina immediatament o decideixen crear la seva pròpia agència.

Si tens interès en formar-te més en Màrqueting Digital i vols obtenir un títol universitari, aquests són els tres Màsters en Màrqueting Digital dels que puc donar-te bones referències:

  1. Màster en Màrqueting Digital de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Aquest màster ho vam crear fa 6 anys, és 100% online i està actualitzat.
  2. Màster en Màrqueting Digital de La Salle - Universitat Ramon Llull. Aquest màster és presencial, totalment actualitzat i amb borsa de treball.
  3. Màster en Màrqueting Digital de la Universitat Complutense. Aquest màster és en línia, també totalment actualitzat i comença a l'octubre. L'ocupabilitat dels alumnes d'aquest màster és pràcticament de el 100%.

Els tres són pràctics, bons màsters i acabaràs sessions amb el coneixement que et permetrà crear plans estratègics de comunicació en línia, així com amb les capacitats necessàries per a executar-los.

Avui més que mai és necessari digitalitzar.

Seguim en contacte

Montse.

Les 6 tècniques de comunicació de màrqueting aplicades a internet

/a /per

maig 14, 2021

Sovint em trobo amb que els meus alumnes de màrqueting Digital no tenen prou coneixements de "màrqueting de base" o de "màrqueting bàsica", com per poder realitzar les comunicacions a través d'internet amb èxit. Així que en molts casos, abans de començar amb el Màrqueting Digital, explico les tècniques bàsiques de l'Màrqueting i vaig fent paral·lelismes entre online i offline.

Aquest article és un resum d'aquesta base que explico als meus alumnes i el public per si pot ser d'ajuda per a algun lector del bloc. Aquí explico les maig 14, 2021.

Tècnica 1: La venda personal

Tal com indica el seu nom, aquesta tècnica de màrqueting consisteix a aconseguir vendre els productes o els serveis de la nostra empresa. Són les vendes de tota la vida, només que han deixat de ser una àrea d'estudi de segon nivell dins de les tècniques de Màrqueting i ara prenen un paper rellevant en els camps d'estudi d'aquesta disciplina.

A internet, les vendes directes les realitza la pàgina web de l'empresa, incorporant-hi funcionalitats de comerç electrònic i permetent als propis clients realitzar compres directament a la pàgina. També pot vendre a través de portals d'intermediació i fins i tot a través de xarxes socials.

Pots veure un exemple de venda directa a través de comerç electrónido en www.textura-interiors.com

Tècnica 2: La publicitat

la publicitat és una de les variables de les quals se serveix el màrqueting per actuar sobre els mercats tant per vendre més com per modificar la imatge d'una marca, per tant, també a internet té un gran paper a desenvolupar.

Aquesta tècnica de màrqueting és molt versàtil i consisteix en oferir informació als consumidors, de manera persuasiva, per influir en el seu comportament de compra i ajudar així a les empreses a aconseguir els seus objectius en vendes.

Per aconseguir el seu objectiu (influir en el comportament de compra dels consumidors), cal definir primer el públic objectiu de cadascuna de les accions, i el missatge que es vol enviar.

Per definició, la publicitat és remunerada i controlada. Els missatges són emesos a través dels diferents suports a canvi d'una contraprestació econòmica. Aquesta és una de les principals diferències entre les relacions públiques (una altra tècnica de màrqueting) i la publicitat. Per exemple, una acció de publicitat podria consistir en inserir un anunci en un diari online (el diari ens cobrarà segons les vegades que sigui vegi l'anunci, segons el nombre de clics que rebi, o segons el nombre de persones que s'apunti a la nostra campanya [cada suport decideix com cobra les campanyes]). En canvi, una acció de relacions públiques seria contactar amb un diari en línia per aconseguir que escriguin un article sobre els nostres productes o sobre la nostra empresa. Si el que volem comunicar és d'interès per als lectors del diari, aquest escriurà l'article i el publicarà sense que tingui cap cost per a nosaltres.

Podem veure exemples de publicitat en molts llocs web. Per entendre millor la publicitat és una bona idea consultar les tarifes i formats publicitaris que ens ofereixen portals. Per exemple, en aquest enllaç trobaràs el document de tarifes i formats de La Vanguardia.

Tècnica 3: Les relacions públiques

Les relacions públiques són una tècnica de comunicació de màrqueting amb una gran capacitat per ser l'alternativa a la publicitat, ja que el seu cost és sensiblement inferior i ofereix àmplies possibilitats de comunicació segons el disseny que adquireixi cada acció.

Els públics objectius de les accions de relacions públiques d'una empresa solen ser: els clients, els accionistes, els propis treballadors de l'empresa, els proveïdors, els mitjans de comunicació, els sindicats, els líders d'opinió, l'administració pública, els col·legis professions i similars.

L'objectiu bàsic de les relacions públiques és aconseguir "credibilitat" i "confiança" per part dels públics d'una empresa. Per a això s'utilitzen diverses tècniques de difusió i propagació, informant a temps i quan es considera oportú, sobre les persones o organitzacions de les que es desitja informar.

Les relacions públiques es serveixen d'eines com:

  • Emissió de comunicats de premsa.
  • Comunicacions internes i externes amb diferents segments del nostre públic objectiu (treballadors, accionistes, associacions de consumidors, etc.)
  • Contactes amb líders d'opinió i clients.
  • Relacions amb els mitjans de comunicació.
  • Relacions amb organitzacions socials (que poden servir de base per al patrocini d'esdeveniments).

A internet les relacions públiques es realitzen també utilitzant aquestes tècniques, però prenent com a suport les pàgines web, els diaris en línia, els blocs, les xarxes socials, influenciadors, Etc.

Si el suport ens demana diners per publicar la nostra comunicació, en aquest moment aquesta acció es converteix en publicitat i deixa de ser una acció de relacions públiques.

Podem veure un exemple d'acció de relacions públiques llegint aquest article que, sens dubte, prové d'un comunicat de premsa de la marca italiana de roba interior masculina "Intimissimi" (http://www.clarin.com/deportes/Ahora-boxers-Irina-Cristiano-Ronaldo_0_532746944.html)

Tècnica 4: El patrocini i l'esponsorització

En els últims anys el patrocinio y la esponsorización s'estan convertint en el focus d'atenció de nombroses empreses i consumidors, tot i que no són una eina nova (el mecenatge és una forma de patrocini que és tan antic com la pròpia humanitat).

Articles escrits com a col·laboració a la Revista "Mercats del Vi"

A internet i en els mitjans digitals en general, podem trobar suports adequats per esponsoritzacions, patrocinis i per mecenatges.

L'esponsorització no és una acció de curt termini. La gran diferència respecte a la publicitat és que no busca la venda directa i que la seva contractació és per a un termini llarg de temps (un any, per exemple).

Per exemple, aquest bloc patrocinat per la marca de bijuteria Pandora, inclòs en la versió digital de la revista Hola (http://blog.hola.com/fionaferrer/)

Tècnica 5: La promoció de vendes

A nivell de concepte, una promoció de vendes és una tècnica de comunicació de màrqueting que consisteix en un conjunt d'incentius, generalment a curt termini, dissenyats per estimular ràpidament la compra de determinats productes o serveis per part de consumidors i comerciants.

Algunes de les eines que més s'utilitzen en realitzar promocions de vendes són:

  • Descomptes per usuari final (descompte immediat en la mateixa compra).
  • Descomptes per a distribuïdors (immediat).
  • Vals i cupons (amb descomptes per a futures compres).
  • Tres x 2 (produeix un increment de la repetició de compra de forma immediata).
  • Passades especials.
  • Mostres gratuïtes.
  • Tracte financer favorable (pagament a terminis o amb finançament especial).

L'objectiu final d'una promoció de vendes és aconseguir que de forma immediata (o a molt curt termini) el consumidor (o el distribuïdor) incrementi el nivell de compra del producte que promocionem.

A diferència de la publicitat (que informa al consumidor de les característiques favorables de l'anunciant, del seu producte, o de la seva marca, per suscitar una intenció de compra), una promoció de vendes busca impulsar la venda de forma immediata. És a dir, mentre la publicitat busca oferir una raó per comprar, una promoció de vendes proporciona un incentiu per fer-ho.

Per definició, les promocions de venda estan limitades en el temps (tenen data de caducitat) i afecten la dimensió econòmica del producte o al valor que s'obté amb la compra del producte (oferint serveis extres o complements, per un temps limitat).

Podem veure un exemple de promoció de venda, realitzat per Burger King - Veneçuela i donat d'alta a Youtube. Promoció de Burger Rei.

Tècnica 6: El màrqueting directe

El màrqueting directe pren diferents formes encara que fora de la xarxa, les més utilitzades són el màrqueting per correspondència, i el telemàrqueting. A internet, la forma més habitual de realitzar màrqueting directe és el eMail Marketing, però cada vegada més, també el WhatsApp màrqueting.

A nivell de concepte, podem definir com màrqueting directe a un sistema interactiu de comunicació que utilitza un o més canals, i que té per objectiu crear i explotar una relació directa entre l'empresa i els seus clients, de forma individualitzada i amb respostes mesurables.

Observem doncs que una gran diferència del màrqueting directe respecte a la resta de tècniques de comunicació de màrqueting, és el fet que la comunicació es realitza de forma individual: de l'empresa, directament a cada un dels consumidors seleccionats per a ser receptors de la comunicació .

Per a això, a internet, tenim la possibilitat de comprar llistes d'emails de persones que han donat el seu consentiment per rebre un tipus determinat de comunicació, o bé podem anar desenvolupant les nostres pròpies bases de dades a partir dels usuaris que visiten el nostre lloc web i els nostres propis clients.

Espero que aquest resum t'hagi estat d'utilitat i que quan pensis en les comunicacions de màrqueting tècnics, Les tinguis totes en compte. També quan creus el teu pla de comunicació online, hauries assegurar-te que inclous accions per a cadascuna de les tècniques de comunicació.

Si el que estaves buscant eren accions concretes, aquest article et pot ajudar: maig 14, 2021

Ens parlem.

una abraçada

Montse.

Què és un Favicon i per a què serveix

/a , /per

octubre 5, 2020

Cada vegada que realitzo una conferència o un curs, terra mirar-me les pàgines web dels assistents. Per això, l'organització de l'esdeveniment m'envia un llistat amb els URL i les vaig obrint en un mateix navegador però en diferents pestanyes. Per desgràcia, quan tinc les pàgines obertes i puc veure els faviconos de tot el món, observo que una bona part d'ells són els faviconos dels CMS utilitzats per construir les seves pàgines web (normalment el de Joomla o el de WordPress), no un favicon corporatiu, que és el que hauria de ser.

Així que aquí va aquest breu article explicant què és un favicon i per a què serveix, A veure si d'aquesta manera, si que la gent li atorgui la importància que es mereix.

octubre 5, 2020

1 favicon és una petita icona (normalment de 16×16 píxels o de 32×32 px) que s'utilitza per identificar un lloc web a les pestanyes d'un navegador, en un llistat de favorits, oa qualsevol altra part que requereixi una identificació petita. De fet, favicon significa “icona de favorits”. És l'element creat per identificar la nostra pàgina web quan algú la inclou a un llistat de favorits.

En aquest bloc que estàs llegint, el favicon és una "MP" amb fons fúcsia que pots veure al costat de l'URL oa la pestanya de la pàgina teu navegador.

Per a què serveix un favicon en una pàgina web

És un símbol que transmet imatge corporativa, així que serveix per a:

  • Transmetre la nostra imatge de marca quan algú navega per la nostra pàgina web i fixa la seva mirada a la zona de la URL del navegador.
  • Perquè la nostra pàgina sigui fàcilment identificable quan algú té obertes diverses pestanyes al seu navegador.
  • Perquè la nostra pàgina sigui fàcilment identificable quan algú la guarda en els seus favorits.

això és un favicon

Com podem crear un favicon per a la nostra pàgina web

Hi ha molts programes que t'ajudaran a crear-lo. Aquest és el que jo faig servir per crear-los: creador de les favicones.

El meu consell és que creus la teva favicon en 32×32 píxels i que sigui semblant al teu logotip. Pots crear-los a partir d'imatges... potser això et pot ajudar, però píxel a píxel també és fàcil de crear. Un altre consell: abans de dissenyar el teu, mira faviconos d'altres empreses en Google Imatges, Això pot ajudar-te a inspirar-te per el teu i a assegurar-te que sense voler, no utilitzis algun favicon que ja ha estat creat per algú més.

Quan ja ho tinguis creat, has de guardar utilitzant el nom favicon.ico i pujar-ho per FTP al directori arrel de la teva pàgina web.

En WordPress:

Alguns gestors de contingut com WordPress disposen d'una secció al panell d'administració perquè indiquis la URL exacta del favicon… encara que funciona igualment si allà no indiques res però disposes de favicon al teu directori arrel.

També algunes plantilles de WordPress porten ja una zona en la qual indiques la URL de la imatge de la teva favicon i ja està.

A Shopify:

Shopify també contempla que puguis gestionar fàcilment el teu favicon: ves a Theme settings -> Favicon y selecciona tu logo o sube el favicon que te guste más.

Un blogger:

Ídem que a la resta de gestors de contingut. Busca a l'administració del tema i allà hauries de trobar com canviar el que porta per defecte i incloure el teu.

Què és un favicon en HTML

Perquè el teu favicon es vegi el més aviat possible, pots donar a conèixer la seva existència a través del codi font de la pàgina web, utilitzant en els metatags la següent línia de codi:

<Link type = "image / x-icon" href = "favicon.ico" rel = "icona d'accés directe" />

Encara que de nou, si no utilitzes la línia de codi, el navegador ho veurà per si sol en algun moment. A Firefox i Chrome es veu gairebé al moment, en Explorer triga una mica més.

favicon

Això és tot.
Que vagi tot bé ... (i quan tinguis un moment, assegura't que la teva pàgina web disposa del seu propi favicon ;-)

Espero que aquest article t'hagi estat d'utilitat.

Ens parlem.

Què és la MacroSegmentació i per a què serveix

/a /per

Què és la MacroSegmentación

la macrosegmentación és una divisió de l'mercat de referència per decidir a qui oferirem els nostres productes. No és la subdivisió del nostre mercat en segments de mercat, això és la segmentació normal, i quan els segments són realment petits, en diem estratègia de micro-segmentació, tampoc és això. la macrosegmentación s'utilitza per decidir quin serà el nostre mercat pel que fa a el mercat global.

Per què serveix

  • Ajuda a definir l'àmbit d'activitat de l'empresa i, per tant, ajuda a la focalització en aquest àmbit en lloc de caure en la temptació de fer "una mica de tot".
  • Ajuda a conèixer quin és el mercat a què ens dirigim i, per tant, quines necessitats haurem de satisfer per a oferir valor a aquest mercat.

macro segmentació

Estratègies de MacroSegmentació

Si bé la Macro-Segmentació és molt útil per decidir qui serà el nostre mercat (decisió estratègica de gestió d'empresa o management), com a estratègia de màrqueting no ho és.

Una estratègia de Macro-Segmentació es basa a oferir un mateix tipus de producte a tot el mercat. Avui dia aquesta pràctica només s'utilitza en rares ocasions. Empreses que sempre havien anat amb una sola gamma de productes per a tot el mercat (per exemple, Coca-Cola) ara utilitzen segments de mercat (Coca-Cola Light, Coca-Cola Zero, etc ...) o personalitzen encara més de forma local ( la Coca-Cola a Espanya no és la mateixa que al Marroc, allà és molt més dolç per què agrada més a l'mercat). Un bon exercici és entrar al web de Coca-Cola i veure la seva gamma de productes. Llegeix la descripció de cada productes i veuràs que alguns són els mateixos, però orientats a diferent segment: Productes Coca-Cola.

A internet, l'estratègia de màrqueting que apliquem és sempre la de la micro-segmentació.

Si vols saber més sobre aquesta tècnica, aquest article pot ajudar-te: que és la micro-segmentació

Espero haver-te ajudat a aclarir els termes i que hora sàpigues distingir macro-segmentació, de segmentació i de micro-segmentació.

Seguim en contacte

una abraçada

Montse.

Com passar de vendre productes a vendre solucions

/a , /per

En l'entorn canviant en què vivim en l'actualitat, cal que les empreses innovin amb tots els recursos de què disposen. Un d'aquests recursos és el Model de Negoci (el sistema pel qual una empresa crea valor, ofereix aquest valor a un públic objectiu determinat i recull de el valor en forma d'ingressos). La innovació al de l'Model de negoci és una capacitat de les empreses anomenada Business Model Innovation (BMI). L'objectiu de l'BMI és disrumpir el mercat creant un model que doni un avantatge competitiu a l'empresa.

Quan el que l'empresa desitja no és disrumpir, si no sobreviure a una disrupció d'un competidor, a aquest procés se l'anomena Business Model Adaptation (BMA) i consisteix a canviar el model actual per adaptar-se a el nou entorn.

Un d'aquests canvis en el model de negoci que moltes empreses estan duent a terme per poder sobreviure en l'entorn actual, és passar de vendre productes a vendre solucions. A aquest tipus de Models de Negoci en anglès se'ls anomena Outcome-Based Business Models... en català és complicat posar-li un nom que transmeti el que realment és ... així que en diem Models de Negoci Basats en Vendre Solucions en lloc de productes. L'objectiu final és incrementar la facturació i mantenir una relació més estreta amb els teus clients actuals (aconseguir clients captius).

Exemples de "Com vendre productes a vendre solucions"

exemple B2B (D'empresa a empresa): l'exemple de llibre és el de Xerox i com passa de vendre fotocopiadores a vendre el servei de cobrar per fotocòpies, a partir de les màquines que les empreses lloguen per un mòdic preu i instal·len a les seves oficines. Però també és el canvi que va fer Amazon a principis dels anys 2000 ... va passar de ser una botiga de llibres a una solució integral per a escriptors, i després per a tot tipus d'empreses.

exemple B2C (empresa a consumidor): Som una clínica veterinària i anem des de la venda de consultes soltes a una tarifa plana mensual per a animals que requereixin tractaments especials. Un altre exemple relacionat amb els animals... Venem menjar de gat i sabem que cada dos mesos els nostres clients van a comprar una bossa de pinsos de 5 kg. Els oferim una tarifa plana anual i els enviem automàticament el feed del teu gat cada dos mesos perquè no hagis de preocupar-te per fer la compra. Podem fer-ho amb un lleuger descompte per motivar els clients. En el sector turístic ja fa anys que el canvi s'ha fet... els productes no es venen, es venen experiències.

En què consisteix el canvi de "vendre productes a vendre solucions" exactament:

Deixar de vendre productes per vendre solucions, no és fàcil de fer, així que quan una empresa ho aconsegueix amb èxit, normalment algú escriu un cas. Doncs bé, avui estava llegint un d'aquests casos, i m'ha semblat interessant compartir com ho van fer, per si pot servir d'inspiració a algun dels lectors i lectores d'aquest bloc. Aquí va un petit resum:

Des del punt de vista de l'proveïdor: Aquest passa d'un model basat en fer diners venent un producte, realitzant el seu manteniment i venent recanvis, a guanyar diners en funció de si el seu producte aconsegueix o no els resultats que el client desitja. El producte, el manteniment i els recanvis passen a ser despeses. Els ingressos dependran de la viabilitat de la solució.

Des del punt de vista de el client: Aquest passa a dependre d'un proveïdor amb el qual va a tenir una relació gairebé de dependència, serà molt complicat canviar de proveïdor. El seu model de negoci i el de l'proveïdor s'han d'alinear.

Com es fa el canvi

El canvi requereix tres fases:

Fase 1 de: "Com passar de vendre productes a vendre solucions"

Definició de la nova proposta de valor: En aquesta fase cal identificar les oportunitats en la creació de valor amb els nostres clients. Cal buscar oportunitats que siguin guanyar-guanyar (win-win) i avaluar els beneficis potencials que podria reportar per a la nostra empresa. També cal determinar quins productes es convertiran en serveis i com encaixa això en l'estratègia del nostre client. És un factor clau d'èxit el fet d'haver escoltat molt bé els clients i entendre clarament què és el que necessiten solucionar. El feedback del nostre departament comercial serà decisiu en aquesta fase. Cal escoltar atentament a el client i als nostres comercials.

Fase 2 de: "Com passar de vendre productes a vendre solucions"

Descripció de com es va a proveir el servei a client. Aquesta fase té dos processos clau ben diferenciats:

  • El disseny de l'servei: disseny de l'arquitectura de valor, disseny de tots els processos i l'adaptació dels productes que van a ser convertits en serveis.
  • El disseny de la relació amb el client: anàlisi dels riscos, disseny dels indicadors de mesurament de l'rendiment (KPI, per Indicadors clau de rendiment) I la creació dels contractes que regiran la relació amb el client.

Fase 3 de: "Com passar de vendre productes a vendre solucions"

Execució de el servei i control de el resultat final: aquesta és la fase en què es realitza la instal·lació de la solució per al client i es refinen tots els processos per explorar oportunitats de millora. També en aquesta fase és necessari formar el nostre equip en vendes per passar a vendre solucions amb efectivitat. Així mateix, durant aquesta fase s'implementen els mecanismes de control i s'analitza si la distribució de la valor entre nosaltres i el client és justa (si realment la relació amb el client és de win-win).

Espero que aquest resum us hagi estat interessant i inspirador.
Si vols més informació sobre "Com passar de vendre productes a vendre solucions"Aquí van alguns enllaços que et poden interessar:

Seguim en contacte!

una abraçada

Montse.

Recolzar contra Agile vs Disseny Pensament

/a /per

L'article d'avui és complicat. Quines són les diferències entre Lean, Agile i Design Thinking? ufff ...

Arran de la popularització d'aquests termes, d'un llibre titulat Vs magra Vs àgil El pensament de disseny: el que vostè realment necessita saber per a construir, De Jeff Gothelf publicat el 2017 i de l'aparició de l'ús d'aquestes tècniques en diverses sèries de televisió, molta gent em pregunta sobre elles. Quina és la diferència entre Lean, Agile i Design Thinking? Doncs bé, les tècniques són diferents en naturalesa i en objectiu. Anem a veure-ho ... començo pel fàcil ...

El pensament de disseny és la manera amb la qual vam explorar temes o trobem problemes que necessiten ser solucionats.

magre és una forma de gestionar una empresa alhora que és un marc de treball que ens ajudarà a obtenir els resultats desitjats i de què àgil forma part.

àgil és com ens adaptem a les condicions canviants d'alguna cosa. El apliquem a vendes àgils (Vendes àgils) i a pensament àgil (Pensaments àgils) entre altres termes. Serveix per dissenyar solucions. les vendes àgils les explico a classe quan explico com crear un producte mínim viable i testejar en el mercat a través d' aterratge pages i campanyes a Facebook / Instagram.

àgil també està relacionat amb termes com melé, iteració, i cremar cartes ¿Et sonen aquestes paraules? Això és el que es veu en les sèries en què apareixen programadors que escriuen en Post-it de colors tot el que cal fer i van passat els Post-it d'una part a una altra d'un mural a mesura que van programant aquestes parts. Es trenca un problema gran en petites tasques i es van realitzant aquestes tasques fins que s'acaba i un s'enfronta a el següent problema.

Hi ha confusions entre termes perquè àgil forma part magre, Però a més, una forma àgil de fer funcionar una empresa és aplicant en concepte de magra de posada en marxa. àgil testeja el producte amb els usuaris (les vendes àgils que he comentat abans) i el concepte de Magra de posada en marxa està basat en testejar un prototip del producte posant-lo al mercat per ser provat. Els conceptes són gairebé els mateixos, ... per aquest motiu de vegades no saps molt bé quin utilitzar.

No si es t'he ajudat a aclarir els termes o ho he empitjorat ... disculpa. La imatge amb què il·lustro aquest article i que és de John Scheider potser t'ajudi més.

Trobaràs el llibre Recolzar contra Agile vs Disseny Pensament aquí.

En aquest article explicava com generar valor als nostres clients és important i com avui en dia té sentit preguntar directament (això és una acció àgil) I co-crear junts (això també és àgil)

En tot cas, si tens preguntes concretes a l'respecte, no dubteu a plantejar-les a la zona de comentaris i miraré de respondre-les.

Una forta abraçada

Seguim en contacte.

Com afecta la nova Llei de Protecció de Dades 2018

/a /per

El 25 de maig de 2018 entra en vigor amb caràcter obligatori el nou reglament europeu que afecta Llei de Protecció de Dades o LOPD (per Llei Orgànica de Protecció de Dades) encara que la versió definitiva d'aquesta llei encara s'està tramitant al parlament espanyol .

A qui afecta la nova llei: A totes les entitats que tractin dades de caràcter personal i estiguin dins de la Unió Europea. És a dir, si estàs a Europa i disposes d'un lloc web en el que ofereixes subscripció a un butlletí i per tant recabas el nom i l'email de les teves subscriptors, t'afecta. Si tens clients, empleats i proveïdors ... llavors ja ni ho dubtis, t'afecta directament.

La major part de clients i alumnes em fan preguntes sobre això, així que aquí he preparat un breu resum dels 7 punts més importants que cal saber sobre la nova llei.

Quines són les noves obligacions de la Llei de Protecció de Dades

1. Rendició de comptes: has de notificar a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, abans de 72 hores qualsevol bretxa de seguretat que afecti les dades personals. I si les dades són de caràcter sensible (orientació sexual, salut, religió, etc.) també has de notificar-ho als usuaris afectats. Però ja no cal inscriure els fitxers al lloc web de l'Agència.

2. Responsabilitat proactiva: has de prevenir qualsevol tipus d'incidència que pugui comportar una bretxa en la seguretat de les teves dades. Per exemple, les màquines en què hi ha les dades han de tenir login i password, han de tenir el sistema operatiu actualitzat, han de disposar d'antivirus, etc. Si tens més de 250 empleats cal portar un registre d'activitats de tractament (el meu consell és que si aquest és el teu cas, et posis en mans d'un especialista).

3. El Delegat de Protecció de Dades: si tens dades sensibles (el meu consell és que no els tinguis) necessites a un responsable de seguretat en la teva empresa que serà l'encarregat o encarregada de supervisar el compliment de la normativa. Això ja era així amb l'antic reglament, però ara li han posat el nom de "Delegat de Protecció de Dades".

4. El Dret a l'Oblit: 5. Dret a la Portabilitat:

5. Dret a la Portabilitat: ¡Aquesta és nova i és una bona idea! Els usuaris que hagin proporcionat les seves dades a algú que els tracta digitalment poden demanar recobrar aquestes dades en un format que permeti el seu trasllat ... serà pràctic en canviar de metge!

6. Canvis en l'obtenció del consentiment: el reglamento indica que el consentimiento debe ser libre, informado, específico e inequívoco. Aquí es cuando empiezan los problemas… porque en la Agencia de Protección de Datos indican que en todos los formularios de captación de datos hay que poner una parrafada de 150 palabras. Y debes poder demostrar que los usuarios te han cedido los datos libremente e inequívocamente. No te preocupes, en el menú de administración de los programas de gestión de emails tipo Mailchimp te indican la fuente de los datos y la fecha en la que se incorporaron y por lo tanto, tienes un registro y una prueba de su suscripción. Además, como los usuarios deben confirmar su email (doble opt-in) no hay posibilidad de que se suscriban sin darse cuenta. Esto está pensado para los que compran datos personales. Sobre las coockies, la normativa sigue igual, necesitas el consentimiento del usuario la no acción no puede ser considerada una aceptación.

7. Tractament de dades per part de tercers: si utilitzes una gestoria per pagar nòmines o bé una empresa de màrqueting realitza teu butlletí, necessites un certificat per part d'aquesta empresa en què t'indiqui que compleix la normativa. Abans necessitaves un contracte ... un certificat és més fàcil d'obtenir.

Per facilitar la feina i tenir tota la documentació en regla, la Agència Espanyola de Protecció de Dades ha creat un lloc web que et genera automàticament tota la documentació que necessites (inclou els paràgrafs dels formularis, els certificats per a la teva gestoria, etc.). La veritat és que l'eina està molt bé. Aquest és l'enllaç: Facilita RGPD. Et recomano que el facis servir.

Com pots veure no és tan drama com el pinten, assegura't que compleixes amb els requisits, guarda't la documentació de l'Agència per si alguna vegada la necessites i segueix treballant com sempre.

He citat Mailchimp perquè és el programa d'enviament de butlletí que jo faig servir i el que ensenyo a classe de emailmarketing, però la major part de programes funcionen igual, així que comprova què fa el teu, per a més tranquil • litat.

Espero que aquest article t'hagi estat d'utilitat.

Què és el Content Màrqueting?

/a , /per

En aquest article tractarem què és el content màrqueting i en què consisteix.

Bàsicament, la tècnica del content màrqueting consisteix en crear contingut a la nostra pàgina web oa les xarxes socials, de manera que cridi l'atenció dels diferents segments del nostre públic objectiu i aconsegueixi atreure'ls perquè puguem convertir-los en clients. És una tècnica que forma part del comercialització inbount, Les tècniques per atraure possibles clients als nostres missatges, en lloc d'anar nosaltres a buscar-los utilitzant tècniques com la publicitat.

Els 6 factors clau d'èxit del Content Màrqueting

  1. Que sapiguem molt bé quins segments té el nostre públic objectiu.
  2. Que sapiguem exactament quin contingut podria interessar a cada un d'aquests segments.
  3. Que siguem capaços de crear aquest contingut.
  4. Que donem a conèixer aquest contingut de manera que arribi als diferents segments del nostre públic objectiu.
  5. Que l'hi mostrem en el moment adequat
  6. Que una vegada tenim al públic al nostre web, siguem capaços d'aconseguir que es converteixin en contacte comercial o en client.

content màrqueting

Vegem cada un d'aquests factors que afecten el content màrqueting:

Com conèixer quins segments té el nostre públic objectiu? Aquest tema l'hem tractat en altres articles, en aquests dos trobaràs informació que t'ajudarà:

Com podríem saber quin contingut pot interessar a cadascun dels nostres segments de mercat? Respondre a aquesta pregunta és complicat ja que cada segment és un món a part, així que els seus interessos varien molt. Com en tota acció de Màrqueting, el content màrqueting requereix una gran dosi d'empatia, així que el millor és que ens posem a la pell d'una persona d'aquest segment i pensem què és el que realment necessitaria conèixer, o què és el que ha d'estar buscant. eines com Google Trends, el Analitzador de Paraules Clau d'AdWords o el teu propi Google Analytics t'ajudaran.

Com podem crear el contingut? Podem encarregar-ho a un tercer, podem crear-lo nosaltres des de zero, podem llegir articles sobre el mateix tema i amb això redactar-ne un de nou. L'important és que sigui el que el teu públic objectiu necessita i que ho facis en el format adequat (no només articles, també infografies, imatges, taules, FAQ, etc.)

Com donar a conèixer el contingut? La principal tècnica per donar a conèixer el contingut d'un lloc web és el Posicionament en Cercadors (SEO) així que hem d'assegurar que la nostra pàgina s'indexa bé a Google i que es posiciona de forma òptima per a les recerques relacionades amb aquest contingut. També podem donar-lo a conèixer a través de blocs i fòrums o a través d'accions de Web 2.0, i per descomptat, també amb una acció de relacions públiques. Si vols utilitzar el Content Màrqueting, hauries formar-te en SEO.

Quin és el moment adequat? Una bona estratègia de Content Màrqueting té en compte en quin moment del procés de compra és el client: si està tot inspirant, si ja està planificant, si ja té intenció clara de compra, si ja ha comprat però busca més informació sobre com obtenir una millor experiència d'ús, ... hauríem de crear continguts per a cada un dels passos del "viatge del client".

Com convertim les visites que ens ha fet arribar el Content Màrqueting, en contactes o en clients? Bien, la respuesta es fácil: por un lado, debemos persuadir a la visita de que nosotros podemos ayudarlo con la necesidad que lo ha traído hasta nuestro contenido, y por otro, debemos asegurarnos que nuestra página facilita la toma de contacto entre las visitas y nuestra empresa. Así que debemos indicar explícitamente a las visitas que podemos ayudarlas, y debemos asegurarnos de que nuestra página web muestra el teléfono de contacto de forma visible en todas las páginas, de que disponemos de un formulario de contacto fácil y rápido de usar, y de que los usuarios pueden ver claramente, una dirección de email a la que pueden escribir si lo desean.

Espero que aquest article t'hagi estat d'utilitat i que després de llegir-lo vegis de forma clara que el content màrqueting és una molt bona tècnica per aconseguir atraure segments de mercat que poden estar interessats en els teus productes i serveis.

Ens parlem.

Com fixar el preu d'un producte o un servei?

/a , , /per

Moltes vegades em trobo amb que els meus alumnes de màrqueting digital passen per alt que la fixació del preu és una de les variables de màrqueting que més influeix en les vendes d'un producte, i que són incapaços de fixar correctament el preu d'un servei o d'un producte. Anem a veure Com fixar el preu d'un producte o un servei?

Aquest article té per objectiu ajudar a establir el preu correcte de qualsevol producte o servei.

  1. Fixació del preu per cost + marge. És a dir, calculem què costa oferir un servei o què costa crear un producte i li afegim el marge que sigui necessari per obtenir la rendibilitat esperada. Aquesta és l'única manera de fixar els preus que se'ls ocorre als meus alumnes, i no està malament! Però no pot ser l'única. Hem de ponderar altres variables.
  2. Fixació del preu segons la competència. Els preus de la nostra competència s'han de tenir en compte com a referència i hem de fixar el nostre en funció de si volem posicionar-nos per sobre, igual o per sota. D'aquesta variable no només depèn la rendibilitat del projecte sinó que també té un fort efecte sobre la nostra imatge de marca.
  3. Fixació del preu segons quant aguanta la demanda. Aquesta forma de fixar els preus sempre sorprèn els alumnes i en canvi és una de les més utilitzades, sobretot per als serveis. Consisteix en fixar un preu en funció dels paràmetres 1 i 2, i anar-lo pujant de forma regular per veure si segueixen arribant comandes. En el moment en que notem que es frenen, segurament hem arribat al preu "just" percebut pels nostres clients.
  4. Fixació del preu segons el cicle de vida d'un producte. Un producte o un servei no hauria de tenir el mateix preu quan neix i desitgem que la gent el conegui, que en ple funcionament, o quan ja es descataloga i el publiquem a la nostra "ganga list".

Hauríem de tenir en compte aquestes 4 variables cada vegada que fixem un preu.

Hi una cinquena variable que és una mica perillosa però que pot tenir sentit en certs casos:

  • Fixació del preu segons el canal de distribució. És a dir, per a uns clients tenim un preu i per a altres un altre preu, depèn de la cadena de distribució pel que arribin i del tipus de client. Aquesta cinquena variable és útil quan estàs ja ben establert i maneges bé una estratègia de preus. No la recomano en iniciar una activitat o en realitzar un business plan ... més val centrar-se en les 4 anteriors.

Bé, espero que aquesta informació t'hagi estat d'utilitat i que a partir d'ara ja sàpigues com fixar el preu d'un producte o un servei, i que quan hagis de fer un business plans, calculis bé els preus o almenys ho facis 1 poc més de rigor.

Ens anem parlant

Una abraçada.