Arxiu per category: Ciència Ficció

crec que anatema és un dels millors llibres de Ciència Ficció que he llegit aquest 2009. Però em veig obligada avisar per endavant que no és de lectura fàcil i que cal fer un acte de fe durant les 150 primeres pàgines del llibre. Dit això, és el típic bon llibre de Neal Stephenson: Gran prosa, bon sentit de l'humor, ambientació impecable i personatges ben creats i amb profunditat. Tota una gaudida. Si a més t'agraden la Filosofia, la Música, les Matemàtiques i la Ciència en general, llavors no pararies de llegir.

Escriure aquesta ressenya no serà tasca fàcil (per aquest motiu s'hagi demorat aquesta tasca unes quantes setmanes), hi ha molt per explicar i molt a tenir en compte.

Pel que a l'argument respecta, Stephenson ens va desvetllant poc a poc la història d'un planeta anomenat Arbre, semblant a la Terra però no igual, amb una història de col·lapses i renaixements socials i culturals que l'ha portat fins al moment en què se situa l'acció d'aquest llibre. La trama pròpiament dita comença amb el descobriment en el cel de Arbre d'una nau alienígena que orbita el planeta des de fa dos anys. El nostre protagonista i els seus companys fonts (Segons vocabulari de Arbre, persones que han jurat seguir la Disciplina Cartasiana i que viuen en una mena de monestirs anomenats concentos) Hauran d'establir contacte amb la nau i intentar comprendre a aquests estranys éssers que procedeixen d'un altre lloc i que no comparteixen ni química ni cultura amb la gent de Arbre.

Sense previ avís, Stephenson ens fica de ple en la cultura d'Arbre, utilitzant vocabulari i conceptes propis de Arbre, que per als pobres mortals de la Terra són realment difícils d'entendre (aquestes són les 150 pàgines que cal superar per poder gaudir plenament del llibre) ... al final, s'agraeix la immersió total i veus que li dóna al llibre una dimensió rica i exquisida que d'altra manera no s'aconseguiria, però al principi ... ufff, has de repetir-te a manera de mantra "això és un llibre de Stephenson, he de tenir fe"Unes quantes vegades, per poder seguir endavant i no tirar la tovallola quan arribes paràgrafs sencers que no entens ... per il·lustrar-ho, ací va un exemple:

“Tres fras y dos sures cantaron un motete en cinco partes mientras otros doce revoloteaban frente a ellos. En realidad, no estaban revoloteando, aunque desde donde estábamos daba esa impresión. Cada uno de ellos representaba el índice superior o inferior de una ecuación teorética sobre ciertos tensores y una métrica. Al desplazarse de un lado a otro, cruzándose e intercambiando posiciones mientras se movían frente a la mesa principal, estaban representando un cálculo sobre la curvatura de una variedad tetradimensional, con varios pasos de simetrización, antisimetrización y elevación y descenso de índices. Si alguien que no supiese nada de teorética lo hubiese visto desde arriba, se habría llevado la impresión de que era un baile campestre. La música era encantadora a pesar de que cada pocos segundos el gimoteo de los cismexes la interrumpía.”

... Aquest paràgraf correspon a la pàgina 120 del llibre. Prometo a possibles lectors que cap al final del llibre, paràgrafs com aquest, són totalment clars i intel·ligibles ... almenys pel que al vocabulari fa. A poc a poc vas descobrint que un "cismex"És una mena de telèfon mòbil avançat, que un"dispositiu sintàctic que empra teorètica quàntica"És una cosa semblant a un ordinador quàntic i que quan fan referència a una càmera de Faraday ho fan llamandola un"Cistell de Santé Bucker"... Acaba sent fins divertit apreciar els canvis de vocabulari.

He seleccionat aquest paràgraf en concret per un motiu més: pel "...Van cantar i motets". I jo que pensava que probablement només els 16 frikis que ens reunim cada dimecres per retre homenatge al pare escolapi que ens va introduir a la música fa 30 anys i al qual respectem cantant motets en el seu honor, sabíem el que és un motet !!! I resulta que Stephenson ho sap, i el que és més important en aquest cas, el traductor del llibre també ho sap !!! De fet, el gran homenatjat en comentar Anatema hauria de ser el traductor, per això li dedicaré el proper paràgraf d'aquesta ressenya.

Pedro Jorge Romero: Es tracta d'un gallec d'adopció que crec que té la meva edat (... de 1967 anem) i que admiro pel seu treball, des de fa molts anys. Crec que el vaig descobrir cap a 1995 a Internet en els news groups dedicats a la Ciència Ficció. Ja en 2003, 2004 i 2005 mentre vaig estar a Noticias.com sindicaba per RSS el contingut de el seu blog per incorporar als articles publicats en aquest diari en línia, per la seva originalitat i perquè m'encantaven. Pedro Jorge va ser a més editor de BEM un fanzine de Ciència Ficció que va fer furor als anys 90, i l'ànima mater del Arxiu de Nessus (Una pàgina web ja extinta, dedicada a la Ciència Ficció). Juntament amb Rafael Marín (un altre autor i traductor que em té el cor robat) són els que tradueixen una gran part dels llibres d'Ediciones B de la col·lecció Nova, la dedicada a la Ciència Ficció i que dirigeix ​​Miquel Barceló. Sé que part del mèrit que em encantin els llibres de Neal Stephenson és gràcies al treball de Pedro Jorge Romero. Així que li estic molt agraïda. En el cas de anatema, El treball realitzat per Pedro Jorge ha d'haver estat dificilíssim i mereix els meus més sincers elogis i felicitacions.

tornant a anatema, A més del tema dels "motets” también me ha entusiasmado el trato científico que da a la música y concretamente al poder de los armónicos que producen los bajos, que se acoplan tanto al lugar en el que se cantan como físicamente en la cabeza de quienes cantan, llegando a modificar (según el protagonista de ésta historia…) el funcionamiento de la mente. Seguro que los monjes budistas del Tíbet están de acuerdo con él.

En definitiva, és un llibre que m'ha encantat, que és llarg de llegir pels seus més de 700 pàgines, però que passades les primeres 100 pàgines es fa suportable, encara que acabes amb dolor als canells si pretens llegir diverses hores seguides. El llibre fa somiar i fa pensar, sobretot, a mesura que vas descobrint per quin motiu la nau alienígena està en òrbita de Arbre.

El llibre és 100% recomanable si ets un lector avançat en Ciència Ficció, per a algú que comença no ho recomanaria ja que és massa "hard" per iniciar-se tant en la CF com en el món de Stephenson. En canvi, sí recomanaria començar a llegir Stephenson amb el cicle Barroc, Amb el Criptonomicón o millor encara, amb Snow Crash que és molt més senzill, si es vol entrar-hi suaument.

Ens parlem.